LLIBRE. «Soldats de lleva» de Josep Colomer, l’horror de la Guerra de Cuba

M’ha agradat molt Soldats de lleva de Josep Colomer. És una novel·la que explica la història d’uns joves valencians que van a parar a la Guerra de Cuba, allà per l’any 1895. La vaig veure de passada fa uns dies, en la biblioteca municipal del meu poble, i la vaig agafar per a veure si podia ser una lectura per als alumnes de 4t d’ESO o de 2n de BAT. Per a enriquir els continguts del tema de la Restauració i la seua crisi (1875-1931). El cabet en la faena, sempre. 

El que passa és que Soldats de lleva no és la típica novel·la històrica. Aquestes novel·les solen ser uns relats de ficció més o menys atractius enmig de grans fets històrics. Ací no trobem això: ni batalles, ni “moments estel·lars” de la història, ni tan sols personatges reals (que en aquest cas podrien ser els generals Martínez Campos o Valeriano Weyler o la regent Maria Cristina, o alguns polítics com Cánovas del Castillo o Sagasta, etc). Més bé és un relat sobre l’horror, en la línia d’El cor de les tenebres de Joseph Conrad o d’altres escrits sobre barbaritats de l’època de l’expansió imperialista europea. Per l’ambientació cubana es podria relacionar amb Azucre de Bibiana Candia, que vaig llegir i ressenyar l’any passat (ressenya ací), però la història de Soldats de lleva és més nostra, no tan poètica ni falta que li’n fa. 

Els protagonistes de la novel·la són uns joves valencians que tenen la mala sort de tocar-los per sorteig anar a Cuba, on acaba de començar la seua guerra d’independència. Bona part de la novel·la és el trànsit des de la península fins a Cuba: el tren que els porta a Cadis i la infame travessia pel mar (un relat consistent dins de la novel·la). Després apleguen a l’illa de Cuba, amb un ambient castrense irrespirable, ple de corrupció i brutalitat. També apareix el sexe als bordells, de manera generosa, i per a desembafar un poc d’amor romàntic, poquíssim però molt emotiu i dosificat.

LLIBRE. Un imprescindible: «Els darrers dies de la Catalunya republicana» d’Antoni Rovira i Virgili

Els darrers dies de la Catalunya republicana és un document extraordinari que explica la retirada dels republicans a França, al final de la Guerra Civil, en l’hivern de 1939, fugint de la violència del bàndol feixista per a evitar les represàlies. L’autor és el periodista, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), un representant destacat de la cultura catalana del primer terç del segle XX, polític durant la Segona República i president del Parlament de Catalunya a l’exili.

Aquest llibre, amb la forma de dietari, combina magistralment el diari personal, la crònica periodística i l’assaig històric. El seu subtítol és Memòries de l’èxode català. Hi ha fragments molt emotius i em sembla que complementa molt bé la novel·la Els vençuts de Xavier Benguerel (ací la meua ressenya). 

Me l’he llegit en l’edició de butxaca que va publicar el diari Avui el 1989, en dos volums petits amb la lletra encara més petita. El vaig comprar de segona mà perquè per desgràcia està descatalogat. Ha tingut cinc edicions: la de Buenos Aires el 1940, la de l’editorial Curial el 1976, la de l’Avui el 1989, la de Proa de 1999 i la de l’editorial A contravent el 2013 —l’editorial del president de la Generalitat Quim Torra—, reeditat a partir d’un verkami. Estan tardant en tornar-lo a editar.

Vull compartir uns fragments que m’han colpit i que potser podré utilitzar en classe. Per cert, acabe de recordar que encara no he anat al Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera. S’acumula la faena.

Textos de Les darreres hores de la Catalunya republicana

1. Paraules preliminars

«L’orgull d’ésser català culmina, per a un escriptor, en l’orgull d’escriure en català.»

2. Carretera de la costa

«Quan passem per les viles del Maresme comprovem que la vida s’hi descabdella normalment; la gent conversa amb aire tranquil, com si la guerra i els seus dolors, l’enemic i les seves amenaces fossin molt lluny en el temps i en l’espai. L’únic detall anormal que notem és el dels carros que van amunt plens i curullats de mobles, matalassos i àdhuc gàbies d’aviram. Cada carro és una família que se’n va; cada renglera de carros és una vila que es buida. (…) La nit passada vam veure, entre les ombres, la retirada d’un exèrcit. Ara veiem, en la claror del dia radiant, l’èxode d’un poble.» 

LLIBRES. Lectures per a persones «inquietes»

Matthias Stom (1600-1652), Jove llegint a la llum d’una candela (sobre 1630), Nationalmuseum de Suècia.

.

Dijous passat van acabar les classes de 2n de Batxillerat. Enguany he tingut dos grups fantàstics: atents, respectuosos i molt pacients amb les manies dels professors.

En aquesta última classe els vaig donar un full amb una llista de llibres que a mi m’agraden. Ho faig des de fa uns cursos i cada any he fet petits canvis. També els he posat algunes pel·lícules. La cosa (l’objectiu) és animar-los a seguir pel seu compte. Sé que la majoria no li faran cas a aquest paperet, però —qui sap?— sempre hi ha algun o alguna alumna que estirarà del fil.

Ací teniu la llista. Quins heu llegit? Quins teniu pendents? I sobretot, quins llibres afegiríeu?

GRAN SELECCIÓ

• Bertolt Brecht, Històries del senyor Keuner (ressenya)
  
• Albert Camus, El primer home
• Víctor Català, De foc i de sang / Solitud
• Michael Ende, Momo
• Gabriel García Márquez, Cien años de soledad
• William Golding, El senyor de les mosques
• Ernst H. Gombrich, Breu història del món
• Marvin Harris, Vacas, cerdos, guerras y brujas (ressenya)
  
• Enric Iborra, La serp blanca. Antologia del conte modern
• Franz Kafka, La metamorfosi (ressenya)
  
• K. P. Kavafis, Poemes (traducció de Carles Riba) (ressenya)
  
• Rudyard Kipling, El llibre de la jungla
• Jack London, Relats
• Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya
  
• Enric Valor, Narracions perennes / L’ambició d’Aleix (ressenya “Viatge de Nadal”)
  
• Salvador Vendrell (antologia), Joan Fuster per a joves
• Nigel Warburton, Una petita història de la filosofia
• Howard Zinn, Nadie es neutral en un tren en marcha (ressenya)
  
• Stefan Zweig, Moments estel·lars de la Humanitat ***

GUILLEM. La presentació d’Inés

Inés Juan Miró, una alumna d’Història d’Espanya de 2n de BAT de l’IES Pare Vitòria d’Alcoi, va fer una presentació oral en classe el passat 22 de març sobre el cas de Guillem Agulló a partir de la pel·lícula La mort de Guillem.

La seua presentació era un dels possibles treballs voluntaris que havia proposat als meus alumnes a principi de curs per a pujar nota. Per a il·lustrar el que deia, Inés va utilitzar una presentació de diapositives molt atractiva i ben estructurada. Va parlar amb veu serena, amb una maduresa impressionant. Al llarg de més de 20 minuts va explicar els precedents, l’assassinat de Guillem l’11 d’abril de 1993, el judici i la manipulació que va patir aquest cas. A més va fer un repàs molt bo dels principals llibres, cançons i la recent pel·lícula que tracten aquesta història. Per acabar d’arredonir-ho, va explicar la situació actual i, de manera hàbil i molt gràfica, va mostrar la pervivència de l’extrema dreta a València i el paper de Guillem com a referent democràtic, valencià i antifeixista.

Acabada la seua presentació em vaig quedar quasi sense paraules, de tan emocionat com estava. Com a professor de Socials estic acostumat a alumnes que reprodueixen consignes feixistes i d’extrema dreta, que els fa molta gràcia això de “bombardejar Barcelona cada 50 anys”, d’afusellar 26 milions d’espanyols, la paraula “feminazi” o el “háblame en español”. És una degradació que estem patint pertot arreu. A Alcoi, antiga ciutat industrial i símbol del moviment obrer, del progrés i la modernitat del País Valencià, també. Així estan les coses i els professors d’història, com a «recordadors professionals» que som, ens toca la tasca d’intentar explicar la història, només això. Una història tremendament incòmoda i hostil per als que volen apropiar-se-la per a justificar els seus relats simplificadors.

Per això, que una discreta alumna (al llarg del curs per a mi Inés era dos ulls vius sobre una mascareta silenciosa), que una alumna —estava dient— haja fet una presentació tan valenta i compromesa és una de les coses més boniques que m’han passat en la faena en els últims anys. Sobretot és símptoma que hi ha esperança, que com diu la cançó no estem sols, que sempre hi ha algú o alguna que escolta la història i la continua, com Inés.

Com diu l’escriptor asturià Xuan Bello:

I, malgrat tot, encara hi ha joves que senten als llavis l’estremiment de les velles paraules. I, malgrat tot, encara la idea s’alça perenne, dient que els esforços no poden ser inútils.

Xuan Bello, La neu i altres complements circumstancials

Amb el consentiment d’Inés Juan Miró, l’autora, compartisc la presentació que va utilitzar. De fet, en són dos, una presentació bàsica, que serveix per a explicar la història de Guillem si la coneixes, i una altra d’ampliada, amb la informació necessària afegida. 

Professors, alumnes: són presentacions molt útils per a explicar i conéixer el cas de Guillem Agulló. Són de difusió i ús lliure (amb citació de l’autoria).

a) PRESENTACIÓ BÀSICA

Guillem Agulló i Salvador (bàsic) from InsJuan

–

b) PRESENTACIÓ AMPLIADA

Guillem Agulló i Salvador from InsJuan

–

DONA. Les bambuneres d’Alcoi (1930-1984)

En juliol de l’any passat vaig fer un curs del CEFIRE titulat «Humanitats en igualtat». Sorprenentment va ser un curs profitós.

Estava estructurat en diverses lliçons a distància, amb vídeos de fins 1 hora, i després s’havia de fer una tasca. Va ser laboriós: vaig haver de presentar una anàlisi de gènere dels materials que utilitze, i fins a 3 propostes de treball. Vaig fer les fitxes sobre Berta Cáceres (activista indígena i mediambiental assassinada el 2016), sobre la princesa accàdia Enheduanna (la primera persona escriptora de la qual tenim el seu nom) i sobre les bambuneres, dones que treballaven a la fàbrica de paper de fumar Bambú d’Alcoi.

Tampoc és res de l’altre món, en aquesta última fitxa vaig proposar unes activitats aprofitant que hi ha un capítol sobre les bambuneres en el programa Valentes d’Àpunt. Si no l’heu vist, val la pena: és molt bonic.

Per si a algú li interessa, ací teniu aquest recurs:

Fitxa: Dona i treball. El cas de les bambuneres d’Alcoi (1930-1984) (en pdf)

Capítol «Les bambuneres d’Alcoi» del programa Valentes d’Àpunt, 11-08-2019 (enllaç A la carta).

–