RELAT. «Les masies tràgiques» de Prudenci Bertrana (1911)

Prudenci Bertrana (1867-1941)

 

Prudenci Bertrana fou un escriptor català que va viure a cavall entre el segle XIX i el segle XX. És conegut sobretot per la seua novel·la breu Josafat, ambientada en la catedral de Girona, una lectura típica per a estudiants, popular per les escenes passionals i sexuals que conté.

Bertrana està considerat un autor del modernisme literari, un estil que destaca per les descripcions de paisatges i per arguments on està present la lluita de l’individu contra els condicionants de la gent i de l’ambient. Dins d’aquest estil hi ha un corrent ruralista molt marcat que a Catalunya va tenir diversos autors amb obres significatives.

Potser l’obra més coneguda d’aquest estil és Solitud de Caterina Albert, publicada el 1904, coneguda també l’autora pel seu pseudònim masculí Víctor Català. Solitud és una de les meues novel·les favorites. Altres obres que he llegit i he ressenyat a Historiata han estat:  Els sots feréstecs de Raimon Casellas (1901), Les multituds del mateix autor (1906, amb el magnífic relat «La verema de la por»), La vida i la mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagés (1912), o la extraordinària La tragèdia de cal Pere Llarg d’Eduard Girbal Jaume (1923).

Em faltava llegir Proses bàrbares, un conjunt de relats ruralistes que Prudenci Bertrana va publicar el 1911. Em vaig comprar fa uns mesos la primera edició per uns 8 euros, envellida però encara digna. Una cosa que crida l’atenció de seguida és la llengua: clar, encara no seguia la normativa fabriana, i és molt viva, plena d’expressions i formes orals. Llegir aquesta obra, i desxifrar-la, ha sigut molt divertit.

Proses bàrbares conté tretze relats, a partir d’anècdotes i experiències personals de l’autor. Per exemple: «Primera visió» conta la impressió que li va causar la primera volta que va veure les muntanyes; «Dick» és un relat emotiu sobre el seu gos, company d’excursions; «Les llars d’hostal» és un retrat de personatges que es reuneixen al voltant del foc d’un hostal rural de carretera. Però el que més m’ha agradat ha sigut «Les masies tràgiques», tant que l’he picat per a compartir-lo.

Per als que ens agrada la muntanya, quan fem les excursions, és normal trobar-se cases abandonades en llocs impensats, sovint cases miserables, lluny de tot, mig ensorrades, obertes als dotors. Aquest relat és una descripció bellíssima i tristíssima d’aquestes cases rurals de muntanya.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOSSIER. Veure, sentir i llegir a Albert Camus, més enllà de «La Pesta»

Albert Camus (1913-1960) va ser un escriptor francès vinculat al corrent de l’existencialisme de postguerra.

A les seues obres trobem personatges que tracten d’esbrinar el sentit de la vida, i també que intenten donar resposta als reptes que de l’època que li va tocar viure.

M’agrada tant aquest autor que vull compartir uns recursos i unes anotacions:

1. Per a veure: el documental Albert Camus, la tragèdia de la felicitat, de l’any 1999, 55 minuts.

2. Per a sentir: el programa de ràdio Albert Camus: un hombre solo, del programa Documentos RNE, de l’any 2013, 56 minuts.

3. Per a llegir: diverses obres.

D’entre les obres de teatre, he llegit Calígula (molt exagerada i bèstia) i Els justos. Aquesta última va ser una recomanació d’Emilio Laparra, un dels millors professors que vaig tenir a la Universitat d’Alacant, el qual recomanava sovint obres literàries per a entendre la història contemporània. Els justos tracta el dilema entre els objectius i els mitjans, en concret el de si val la pena matar per a assolir un objectiu noble.

També està la novel·la L’estrany, potser la més coneguda, la que sempre s’esmenta per a parlar de l’absurd i de l’existencialisme. O La caiguda, pràcticament un monòleg breu (que a mi se’m va fer llarg) en el qual continua incidint en l’absurditat de la vida. Un altra obra no tan coneguda és L’exili i el regne, un llibre amb sis relats que vaig ressenyar fa temps (ací la ressenya). Un d’aquests relats, titulat «L’hoste», va inspirar la interessant pel·lícula Lluny dels homes.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÚSICA. Una «banda sonora» del confinament, per Jesús Martínez Vargas

Vull compartir les recomanacions musicals que Jesús Martínez Vargas està penjant al seu mur de facebook des que estem confinats per la COVID-19. Jesús és professor de música, ara també director de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, i li he demanat permís. Des del dia 17 de març penja una proposta musical diària, i la veritat és que estic gaudint-les moltíssim, per la qualitat, la varietat i la novetat. A més de compartir la peça musical també pose els seus textos introductoris, ben interessants.

La cosa és que el facebook és una xarxa social molt útil i immediata, però evanescent (o «líquida» que en diria Zygmunt Bauman), és a dir que veus una cosa i en una estona desapareix de la teua vida. Per això, faig aquesta entrada, per a fixar o «solidificar» aquestes recomanacions i que no desapareguen en el no-res. En passar aquest confinament, passats mesos i anys, serà una mena de record amable d’aquests dies tan estranys que estem vivint. Com una mena de «banda sonora» del confinament.

NOTA: he tancat aquesta entrada el 30 d’abril de 2020, perquè la part dura del confinament d’alguna manera s’ha acabat. A partir del dissabte 2 de maig comença una “desescalada” i per exemple ja podrem eixir a fer esport unes hores. La sensació general és que ja hem passat el pitjor, encara que la normalitat tardarà en aplegar, i serà una normalitat diferent. Com recordarem aquests dies?

Tot seguit teniu la llista de reproducció amb els vídeos que Jesús Martínez va anar posant durant els dies que estàvem tancats en casa. En són trenta-quatre, amb música molt diversa. Després, més avall, trobareu l’explicació de cada vídeo (estan ordenats de més recent a més antic).

Espere que gaudiu d’aquesta extraordinària «banda sonora del confinament».


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRES. Els 5 llibres que em van fer historiador (més o menys)

Vaig a fer una llista de 5 llibres que m’agradaven moltíssim quan era jovenet, i que em van influir tant que vaig acabar estudiant Història. Els llegia i rellegia contínuament, mentre que odiava les lectures obligatòries de l’institut. 

Les llistes de llibres, o del que siga, sempre són incompletes i depenen del moment en què es fan. No obstant això, per a mi tenen la seua gràcia, supose que pel fet d’oferir una informació numerada, és a dir precisa i concreta. En el cas dels llibres (per als que som lectors) sempre trobem en aquestes llistes algun llibre que hem llegit, i això ens provoca una satisfacció íntima, o algun llibre que voldríem llegir, i la llista de pendents creix i creix. Sabem que no donarà temps per a tanta lletra, però la il·lusió és agradable.

Ací està la meua petita llista:

1. Moments estel·lars de la humanitat, d’Stefan Zweig. El teníem a la caseta on passàvem els estius, a la partida de Barxell, prop d’Alcoi. És una edició barata de l’Editorial Juventud, de l’any 1958. Conté dotze relats històrics breus, molt èpics i explicats amb la passió pròpia que tenia Zweig. Els meus favorits quan era jove eren “La conquesta de Bizanci”, “El geni d’una nit” (sobre la composició de la Marsellesa), “El minut universal en Waterloo” o “La lluita pel Pol Sud”. Amb els anys em van anar agradant tots. Ara també es pot trobar en català, en una edició molt bona de Quaderns Crema. Stefan Zweig des d’aleshores és un dels meus autors favorits i sempre torne a ell.

Altres obres seues que he llegit i ressenyat d’Zweig són: El legado de Europa, Petita crònica (amb el magnífic relat “El llibreter Mendel”), Fouché, retrat d’un home polític, Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia (impactant) o la seua recomanadíssima autobiografia El món d’ahir. Memòries d’un europeu

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TASQUES. «La explotación de América. 2º ESO. Semana 23-27 marzo»

Per a compartir fàcilment les tasques setmanals que encomane als meus alumnes de 2n d’ESO torne a mamprendre el blog. Així, en una única adreça URL els alumnes i pares podeu consultar-ho.

Cal tenir en compte que AULES encara no és accessible i les comunicacions per Ítaca tenen les seues limitacions. És a dir, fem el que podem.

Tot seguit, el missatge que vaig enviar el passat dilluns 23 de març.

– – –

Bon dia!

Tres cosas:

1. Tranquilidad, que nadie se agobie, intentad hacer las tareas lo mejor que podáis. Sobre todo valoro que lo hayáis intentado (ya lo sabéis). Hacedlo aseado, ordenado, con buena letra y luego enviadme las tareas por el correo en documentos (doc, odt, pdf) o en fotos que estén bien (con luz, letra clara y con el texto en horizontal).

2. Aquí tenéis el solucionario de las tareas de la semana 16-20 marzo. Revisad vuestras tareas y corregidlas si hace falta. Enlace al solucionario (en pdf).

3. Aquí tenéis las tareas para la semana 23-27 marzo:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »