LLIBRE. «Azucre», la història dels esclaus gallecs

portada_azucre_bibiana_candia

És molt bèstia la història dels gallecs que van ser contractats a mitjan segle XIX per a treballar en plantacions de canya de sucre a Cuba. El llibre Azucre de Bibiana Candia és un relat literari molt emotiu d’aquests fets.

La cosa va anar així: l’any 1853 hi havia molts esclaus negres a Cuba però era menester més mà d’obra i la compra d’esclaus començava a no ser rentable. Un potentat gallec va contractar més de 1700 joves gallecs per a treballar en l’illa. Semblava que les condicions eren bones: trasllat pagat, roba, temps d’aclimatació, faena a canvi d’un salari, un contracte per a cinc anys i el retorn a Galícia també pagat. La realitat va ser terrible: la faena era molt penosa, amb jornades llarguíssimes, poc menjar, el salari era quatre voltes més baix que el que cobrava un negre alliberat, patien malalties tropicals, els habitatges eren infames i també rebien càstigs personals si no complien amb la faena. Més de tres-cents d’aquests joves van morir en els primers mesos. Alguns van escapar i es van refugiar en les muntanyes, on vivien esclaus negres fugats i es van convertir en “cimarrones blancos”. Uns pocs van poder enviar cartes a casa i van contar la situació que patien. Es va produir un escàndol i els contractats al final van ser alliberats de les seues condicions, però el promotor de l’empresa, Urbano Feijóo de Sotomayor, va quedar impune del cas, no va ser processat i fins i tot va aplegar a ser diputat diverses voltes.

Azucre és una novel·la breu que relata aquests fets a partir de les experiències d’un grup de joves gallecs que van anar en el primer vaixell. Hi ha tres parts: la primera és el recorregut dels joves des dels seus pobles de Galícia fins al port de la Corunya; la segona és la travessia per l’Atlàntic, com si foren una càrrega de mercaderies; la tercera es localitza a Cuba, on els reben les autoritats amb solemnitat i en poc temps descobreixen el seu destí.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TASQUES. «La explotación de América. 2º ESO. Semana 23-27 marzo»

Per a compartir fàcilment les tasques setmanals que encomane als meus alumnes de 2n d’ESO torne a mamprendre el blog. Així, en una única adreça URL els alumnes i pares podeu consultar-ho.

Cal tenir en compte que AULES encara no és accessible i les comunicacions per Ítaca tenen les seues limitacions. És a dir, fem el que podem.

Tot seguit, el missatge que vaig enviar el passat dilluns 23 de març.

– – –

Bon dia!

Dos cosas:

1. Tranquilidad, que nadie se agobie, intentad hacer las tareas lo mejor que podáis. Sobre todo valoro que lo hayáis intentado (ya lo sabéis). Hacedlo aseado, ordenado, con buena letra y luego enviadme las tareas por el correo en documentos (doc, odt, pdf) o en fotos que estén bien (con luz, letra clara y con el texto en horizontal).

2. Aquí tenéis las tareas para la semana 23-27 marzo:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PEL·LÍCULA. «Lluny dels homes» (2014)

Lejos-de-los-hombres

Anit vaig veure Lluny dels homes, una pel·lícula ambientada en Algèria, en 1954. Està basada en un relat d’Albert Camus que es titula L’hoste.

Explica la història d’un professor rural d’origen espanyol, veterà de la Segona Guerra Mundial, que ha de portar a un presoner algerià a un poble per a que el jutgen, i així evitar una escalada de violència familiar. Però el recorregut no serà gens fàcil. És un western en tota regla.

Potser no és una pel·lícula per a alumnes, almenys no per a l’aula, però sí que la recomane per als que gaudim amb les bones històries, contades sense frenesí, i amb una fotografia bellíssima.

Tinc ganes de llegir-me el conte de Camus. Es troba dins d’un llibre de relats que es titula L’exili i el regne, publicat el 1957, el mateix any que li van concedir el premi Nobel. No he trobat cap edició actual en català, però sí dos edicions antigues: una de 1991 de la Magrana i l’altra de 1967 de l’editorial Vergara, traduïda per Joan Fuster i Josep Palacios. Es pot trobar algun exemplar de segona mà a Uniliber (jo ja he encomanat el meu).

D’alguna manera, el desert enganxa.

Més informació:

LLIBRE. “El cor de les tenebres” de Joseph Conrad (1902)

elcorazondelastinieblas-185x300  – En català: Edicions labutxaca, Barcelona, 2011, 144 pàgines, enllaç

  – En castellà: Alianza Editorial, Madrid, 2012, 192 pàgines

  [L’edició que jo he llegit: Santillana Ediciones Generales S.L.; Madrid; 2001, 206 pàgines, en castellà, edició de butxaca amb pròleg de Luis Magrinyà]

Ressenya

Davant l’estuari del riu Tàmesi, en un vaixell, mentre esperen la marea per a entrar, el mariner Marlow es posa a contar una història: feia temps era un mariner sense que faena que s’enrolà en la companyia belga d’explotació del Congo com a capità d’un barco fluvial. La seua tasca era anar a arreplegar al senyor Kurtz, un funcionari perdut en el post més avançat de la companyia, i del qual no es tenien notícies des de feia temps. Des d’Anglaterra va anar a Bèlgica per a firmar el contracte i es va embarcar cap al Congo, i enllà va veure la brutalitat i els abusos de l’explotació colonial europea. Va conéixer diversos funcionaris miserables i ressentits amb Kurtz per la seua eficiència recaptant ivori. Finalment va salpar riu amunt i, després d’un viatge monòton i feixuc, va rescatar a Kurtz, qui donava senyals de bogeria, o d’una clarividència esfereïdora del que passava al seu voltant. Només quedava tornar amb el boig de Kurtz, des del centre de la selva de les barbaritats colonials.

Aquest és un relat clàssic que apareix en totes les bibliografies sobre l’explotació colonial durant l’època de l’Imperialisme, entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Especialment és recomanable per a tractar els efectes d’aquesta explotació sobre els pobles sotmesos i la caiguda dels valors ètics i morals de les potències colonials. Un relat sobre la brutalitat colonial i la capacitat de destrucció del ser humà.

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. L’imperialisme i l’expansió colonial. El repartiment d’Àfrica

colonial_mastersTEMA 5

L’imperialisme i l’expansió colonial. El repartiment d’Àfrica

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

Esquemes – Apunts

Presentacions de diapositives

  • L’època de l’Imperialisme, per Eladi Fernàndez, 26 diapos, en català, enllaç
  • La Segona Revolució Industrial i l’Imperialisme (per mguadu fb), 33 diapos, en castellà, enllaç
  • La Segona Revolució Industrial i l’Imperialisme (per Isabel Moratal), 69 diapos, en castellà, enllaç
  • L’Imperialisme (per centaurodeldesierto), 49 diapos, en castellà, enllaç
  • L’època de l’Imperialisme (per lcpastorlaso), 36 diapos, en castellà, enllaç

Mapes

  • Mapa. Àfrica: exploracions i repartiment colonial (1880-1914), enllaç
  • Mapa. Àfrica: possessions colonials i diversitat de llengües, enllaç
  • Mapa. Possessions colonials al món a finals del segle XIX, enllaç 1  – enllaç 2 (mapa mut, per a pintar)
  • Mapa. Possessions colonials al món l’any 1914, enllaç
  • Mapa. Mundial. Imperis colonials, població i territoris, enllaç
  • Mapa. Mundial. Línies d’expansió colonial, enllaç
  • Mapa. Els Balcans el 1829, enllaç
  • Mapa. Europa Oriental. La desmembració de l’Imperi Turc (1878), enllaç
  • Mapa. Europa Oriental. Diversitat nacional a l’Imperi Austrohongarés (abans de 1914), enllaç
  • Mapa. Europa Oriental. Diversitat nacional a l’Imperi Rus (abans de 1914), enllaç
  • Mapa. Mundial. Moviments migratoris (finals XIX-principis XX), enllaç
  • Mapa. L’Imperi Britànic a inicis del segle XX (mapa mut), enllaç

Pel·lícules

  • Amistad, director Steven Spielberg, 1997
  • Ballant amb llops (Bailando con lobos, Dances with Wolves, Kevin Costner, 1990)
  • Les muntanyes de la lluna (Las montañas de la luna, Mountains of the moon, Bob Rafelson, 1990), recursos didàctics 1recursos didàctics 2
  • Memòries d’Àfrica (Memorias de África, Out of Africa, Sydney Pollack, 1985)
  • L’home que va poder regnar (El hombre que pudo reinar, The Man Who Would Be King, John Huston, 1975)
  • Queimada! (Gillo Pontecorvo, 1969)
  • Kartum (Karthoum, director Basil Dearden, 1966)
  • 55 dies a Pequín (55 Days at Peking, Nicholas Ray, 1963)
  • Lawrence d’Arabia, director David Lean, 1962

Lectures

  • Joseph Conrad: “El cor de les tenebres“, publicat el 1902, diverses edicions, enllaç a la ressenya