XIFRA. Historiata arriba a 1.000.000 de visites

Ahir dilluns el blog va arribar a la xifra d’un milió de visites. Només és una xifra, però és tan redona i tan rotunda que necessitava compartir-ho. 

Vaig començar el blog allà per febrer del 2012 i no pensava que duraria tant de temps. Els que saben d’açò diuen que els blogs estan obsolets, que amb les xarxes socials i els fils de Twitter ja n’hi ha prou. Però jo continue trobant-li la gràcia.

Per una banda Historiata funciona com un web típic, amb una part més estàtica que conté els recursos per a les assignatures de Geografia i Història de Secundària i Batxillerat, organitzats per temes. Per una altra banda és un blog personal on compartisc impressions sobre les meues coses: sobretot lectures, però també documentals, música, activitats educatives, etc.

Cara al futur immediat continuaré publicant entrades, perquè em divertisc i també perquè m’ajuda a pensar i a ordenar les idees, i a escriure un poc millor, o almenys a intentar-ho. Sempre de manera tranquil·la: vull que Historiata siga un blog tranquil, on poder fugir del frenesí i descansar una estona…

Salutacions i avant!

(Galeria d’imatges per a celebrar tranquil·lament el milió de visites. Lletres posades per l’amic Ximo Murillo, pinturata)

9 D’OCTUBRE. «València, eres una puta»

Tot just ahir, el Departament de valencià de l’Escola Oficial d’Idiomes de València va compartir un enllaç a una llista en Spotify titulada Cançons d’amor per al 9 d’octubre. La llista és molt completa i variada, amb cantants i grups de tota l’àrea lingüística. El motiu era que el 9 d’octubre també és el dia dels enamorats al País Valencià, o almenys a la ciutat de València, la festa de Sant Dionís.

Però a mi em faltava una cançó, la cançó més bonica que conec dedicada a la ciutat de València, que és «València, eres una puta» de Senior. Des de fa anys la taral·lege de vegades sense adornar-me’n, i la recomane, i quan ho dic generalment la gent em mira estranyada.

Que ningú s’ofenga, per favor. El títol (i la lletra) és molt bèstia, però no conec cap altra cançó que de manera tan clara mostre com és la ciutat de València realment, tan hostil, tan lletja i alhora tan estimada.

Bona diada del 9 d’octubre!

AMOR. «Fly me to the moon» de Frank Sinatra, sempre!

Cada parella té la seua cançó d’amor. Llúcia i jo se n’anem a la lluna amb Frankie.
“In other words”, que feliç dia dels enamorats!


A Internet hi ha un fum de llistes de cançons romàntiques. Fa unes nits vam estar la meua dona i jo al sofà mirant unes quantes. Trobes cada coentor que déu! La veritat és que va ser molt divertit. Per exemple: Las 100 mejores canciones de amor, de 20minutos, o també Les millors cançons d’amor en català per al teu casament, de totnuvis. Però desenganyeu-vos, com Frankie cap ni una, o és que preferiu a l’embafador de James Blunt?

ALEGRIA. Arribem a les 500.000 visites

 

Jas, coca! Hem arribat a les 500.000 visites. Sé que remarcar açò és pura vanitat i petulància, i que la majoria de visites són de pas i només busquen un esquema, un mapa, una imatge o un vídeo i au. Però és bonic veure com creix el xiquet i volia compartir-ho.

Promet que la pròxima entrada serà menys banal, i que no tornaré a donar la tabarra fins arribar al milió de visites, d’ací uns anys.

Salut i que puguem veure-ho!

vietnam_500000_dong

(No tinc temps per a més. La cosa era posar una imatge amb el número 500.000 i aquesta m’ha fet gràcia. A que mola el bitllet, eh?)

MUSICA. «Hang it» de Joe Pask

Llac dels Salmons, Redfish Lake, a Idaho (EUA)

Llac dels Salmons, Redfish Lake, a Idaho (EUA)

Propose un joc: mira la imatge (dalt), engega la música (baix), i torna a mirar la imatge (dalt).

Açò ja comença a ser una tradició. A Historiata li agrada Sant Valentí, el dia dels enamorats, i més encara si cau en diumenge. Fa tres anys vaig compartir un vídeo preciós amb Besos de pel·lícula; fa dos anys el famós Singing in the rain de Gene Kelly; l’any passat Criticarem les noves modes de pentinats de grup Manel.

Enguany, després d’una tria divertidíssima, m’havia decidit per la cançó Perfect Day de Lou Reed (1942-2013), però al final m’he cagat i no la pose perquè sembla ser que la “companya” de Lou, la que li fa passar un dia perfecte, era la droga. No tocava.

Al final m’he decidit per una música ben bonica, d’un cantautor alcoià que canta folk en anglés com si estiguera a Nebraska o Idaho. Es diu Joe Pask i acaba de traure un àlbum amb cinc cançons que es titula Hang it.

Per què Joe Pask? 1. Perquè m’han agradat molt les seues cançons. 2. Perquè casualment conec a la seua mare, la gran Amparo Pascual, i em dir fa unes setmanes que el seu xiquet anava a traure un disc molt bo, i mira, ací està.

Per al dia dels enamorats, i per a la mandra del diumenge, amablement.

Per si voleu més informació o consultar les lletres ací teniu l’enllaç: Hang it