ACTIVISME. “El capitalisme no és més que un conte” (2015)

ESPERANÇA FLOR GROGA GRIS

És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme“, Fredric Jameson.

– – –

Sé que vaig a compartir un recurs polèmic per a utilitzar a l’aula.

El capitalisme no és més que un conte és un curtmetratge d’uns 6 minuts que critica valors del capitalisme, com per exemple l’individualisme, la competitivitat, el consumisme, l’èxit per l’esforç i el fracàs per no haver-te esforçat prou, l’economia financera, etc.

Com a professor és un vídeo polèmic perquè poden acusar-te fàcilment d’adoctrinar als alumnes, perquè qüestiona els valors hegemònics de la nostra societat i ens anima a treballar per un món millor. De tota manera, tranquil·litat, perquè és un recurs interessant i pot servir per a suscitar debats, reflexions i treballs que sí que apareixen al currículum educatiu (per a treballar la pau, la solidaritat, la cura del medi ambient, l’educació cívica i social, etc.). El cas és que ningú acusa d’adoctrinament als que mantenen i justifiquen situacions de desigualtat i d’injustícia, com per exemple els mitjans de comunicació, la televisió, els programes educatius, els llibres de text, la publicitat que trobem pertot arreu, etc., fins que aquestes situacions ja ens semblen normals o quotidianes o, el pitjor de tot, inevitables, sense solució.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

CURTMETRATGE. “Lobos” – sobre els bancs, la ficció i la realitat

cartell_lobos_zurita_repressió_2013

Lobos” és un curtmetratge de l’any 2013 sobre el comportament dels principals bancs durant els últims anys. Està produït pel col·lectiu “Niños Cabra”, dirigit per Daniel Ortiz i Javier Díaz-Conde, i amb guió d’aquest primer. Té una durada de 17 minuts i s’ha realitzat a Màlaga. No és un documental, és un curtmetratge de ficció, però està basat en fets reals arreplegats per l’equip productor durant el període de documentació. Impactant.

Tal com diuen al començament:

“Les principals entitats bancàries del nostre país realitzen
periòdicament reunions “especials” per a directius de les seues sucursals.
 
Els assistents estan obligats a guardar silenci sota secret professional.”

 

He sabut d’ell gràcies a “Ganas de escribir“, el magnífic blog del professor d’economia Juan Torres López.

Sobre l’exageració a “Lobos”

És fàcil creure que a “Lobos” estan exagerant. En l’apartat de comentaris d’aquest curtmetratge trobem algunes intervencions amb crítiques. Les principals crítiques són que l’argument és exagerat, que es dóna una imatge massa roïna dels equips directius dels bancs, i que els actor són histriònics. En definitiva, que el que es conta està allunyat de la realitat.

En aquest mateix apartat de comentaris trobem algunes respostes del col·lectiu “Niños Cabra” a aquestes crítiques i que pel seu interés reproduisc tot seguit. Val la pena.

1. Sobre generalitzar:

“No metemos, para nada, a todos en el mismo saco, pero sí es algo común entre las grandes entidades financieras. No decimos nada de las “medianas” ni de las pequeñas. Es lo primero que ponemos en el cortometraje.”

2. Sobre les mancances del curtmetratge:

“Me temo que no teníamos más medios. Somos un colectivo amateur, con un presupuesto de 500 euros y medios técnicos artesanales. 4 meses de documentación, entrevistas a trabajadores y directivos y más de una veintena de expedientes judiciales. Muchos casos eran tan graves que descartamos incluirlos en el guión para que los espectadores no pensaran que exagerábamos. Absolutamente todo lo que contamos está basado en la realidad, por supuesto ficcionado porque es cine, pero nos quedamos cortos.”

3. Sobre la ficció, la realitat i l’exageració:

“Este cortometraje tiene más de 4 meses de documentación, con entrevistas a trabajadores y directivos de sucursales. Todo lo que veis tiene reflejo en la vida real, por supuesto, no en todas las entidades, pero en muchas sí. Incluso tuvimos que rebajar el nivel de “realismo”, para evitar que ciertas cosas no se creyeran al ficcionarlas.”

4. Sobre l’escena del bonegó:

“Precisamente, de todas las secuencias, la de la secretaria es la que más “rebajamos”. En el proceso de documentación teníamos expedientes judiciales donde habian suicidios, abortos e incluso agresiones físicas. No pretendemos generalizar, pero si llevar luz donde la prensa no llega (al menos que nosotros sepamos).”

CRISI. “Capitalisme Zombi”, entrevista a Andrés Piqueras (2013)

capitalisme-escórrer-els-treballadors

Entrevistat: Andrés Piqueras, sociòleg, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i membre de l’Observatori Internacional de la Crisi.

Data: 02/09/2013

Durada: 22 minuts

Aplicació didàctica: per a professors i alumnes a partir de 4t d’ESO. Per a tractar qüestions del món actual que quasi mai apareixen als mitjans de comunicació tradicionals, com per exemple: el suïcidi de la socialdemocràcia, l’abandó del model de capitalisme de rostre humà i de l’Estat del Benestar, la relació política i sobretot econòmica entre Xina i els Estats Units, la crisi de l’actual model de capitalisme financer especulatiu, la desafecció política de gran part de la població, l’enfonsament d’Europa, l’exclusió de gran part de la població en la presa de decisions, la domesticació política de la població espanyola, etc.

Apunts sobre “Capitalisme Zombi”

En aquesta entrevista Andrés Piqueras analitza diverses qüestions importants sobre l’actual crisi i el model social, polític i econòmic en què vivim a Espanya i al món desenvolupat:

– El suïcidi de la socialdemocràcia: a l’acceptar les teories i pràctiques del neoliberalisme per a regular l’activitat econòmica i política, cosa que l’ha deixada sense fonaments ètics.

– El procés de despossessió (2′ 35”): de despossessió de la riquesa col·lectiva. Donat que la riquesa ja no prové de l’activitat productiva tradicional, les elits estan acaparant els recursos col·lectius per al seu benefici (sanitat, educació, pensions, infraestructures, etc.)

– La relació EUA-Xina (4′ 50”): les relacions econòmiques han canviat al llarg dels últims anys. Alguns economistes anomenen l’actual sistema com “Bretton Woods 2”, en referència a la famosa conferència de després de la Segona Guerra Mundial que va posar els fonaments de l’economia de les següents tres dècades. En aquest nou sistema trobem l’associació EUA-Xina, en la qual Xina fabrica productes barats per a tot el món i facilita el consum popular massiu. A més a més Xina amb els beneficis del superàvit comercial compra el deute d’Estats Units, és a dir compra la seua moneda de poc valor, el “dòlar ferralla”, i que si manté la seua cotització artificial és pel control i monopoli dels recursos energètics mundials, un privilegi que fins i tot és capaç de defendre militarment. Per què? perquè el petroli es ven i es compra amb dòlars, i de fet les intervencions militars d’Estats Units provoquen que el preu del petroli augmente, i així augmenta la necessitat de dòlars i aquesta moneda es revaloritza. De fet alguns economistes apunten que el valor de l’actual dòlar és artificial, i només té el valor del 30% del que les autoritats nord-americanes diuen que val. Per això el nom de “dòlar ferralla”.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOCUMENTAL. “#Nosaltres els valencians” (2013)

#NosaltresElsValencians

  • Director: Andreu Signes
  • Durada: 29 minuts i 47 segons
  • Emissió: TV3, Televisió de Catalunya, 29 d’octubre de 2013
  • Comentari: “És un documental que presenta un País Valencià amb futur i on la societat civil ha superat les mancances de la classe política”.

Aplicació didàctica:

  1. Geografia Humana: relacions econòmiques, polítiques, socials i culturals entre dos territoris veïns amb alguns lligams comuns.
  2. Història del Món Actual: algunes característiques de la situació actual del País Valencià, i l’estranya i difícil relació entre aquest país i Catalunya.

Consideracions sobre “#Nosaltres els valencians”

Aquest documental de mitja hora és un repàs d’alguns aspectes de la realitat actual valenciana no massa coneguts ni per la resta de catalans ni sovint pels propis valencians.

No trobarem el típic reportatge sobre la “confrontació valenciana”, és a dir la dels “blavers” envers els “catalanistes”, ni la tan coneguda i repetida corrupció i ineptitud de la classe política valenciana. Els estereotips ja cansen.

Sí que trobarem algunes aportacions molt assenyades sobre això que es podria anomenar el “fet valencià”. 

És un documental molt recomanable perquè és molt dinàmic i amb arguments molt inspiradors, dels que fan pensar. Té dos parts molt clares: una primera on es fa un diagnòstic ràpid de diverses realitats valencianes, i una segona on analitza el present i el futur de les relacions entre Catalunya i el País Valencià. Tot això a partir de les reflexions i els comentaris d’algunes personalitats que pertanyen a diferents sectors socials, com ara: periodistes i professors d’universitats (el món dels mitjans de comunicació i el món acadèmic), grans empresaris (el sector financer i empresarial), agricultors (els treballadors de la terra), representants de l’hoteleria (el sector del turisme), les festes (la part de les identitats tradicionals) i els moviments socials de base (les reivindicacions populars).

Al voler mostrar sectors que no són generalment tan visibles als mitjans de comunicació el documental deixa de banda la realitat política. De fet, pràcticament fuig d’ella. Només apareix un polític, Joan Baldoví, diputat en el Congrés dels Diputats de Madrid per Compromís. Sí que apareixen referències a la “mala sort” que s’ha tingut amb els polítics valencians, que miren més cap a Madrid que cap a València, així com la gran pèrdua de temps que ha suposat la “batalla de València”, la de l’època de la transició i més enllà, la dels símbols, com el nom del país i de la llengua o els colors de la bandera. Massa poc i massa dispers, però per a mitja hora ja està bé.

Sí que destaca al documental la importància de les futures i ineludibles relacions econòmiques entre el País Valencià i Catalunya, i com a paradigma d’açò està l’anomenat “corredor mediterrani”, una infraestructura molt necessària, diuen, que aplegarà amb vint anys de retard degut a la intencionalitat política valenciana de viure d’esquenes als catalans, i al radialisme centralista madrileny. També destaca la crida a la “normalitat”, és a dir, a viure valencians i catalans les nostres identitats amb tranquil·litat, com a veïns que som i serem, sense subordinacions, i cada país amb les seues peculiaritats pròpies, i també amb els nostres lligams, que els tenim i ben grans, tant culturals com econòmics.

Sobre aquests lligams entre catalans i valencians al documental trobem la frase més emotiva, i la diu Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona: “No s’entén la Catalunya actual sense l’aportació valenciana, i només això ja és una victòria.” Per acabar-ho de rematar els crèdits finals són tota una delícia, amb la cançó “L’herència” del grup valencià Aspencat (de Xaló, a la Marina Alta), i imatges d’alguns valencians imprescindibles, dels que han fet cultura, i han fet país.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CURTMETRATGE. “Historia reciente de España for dummies” (2012)

Historia_de_España_Espanya_retroEl blog Los Moñacos té una irreverent “Historia reciente de España for dummies“, molt crítica i divertida que vull reproduir ací pel seu interés. “For dummies” és un barbarisme d’origen anglés que es podria traduir com “per a principiants”.

Aquest vídeo de quasi vint-i-cinc minuts fa un repàs ràpid de la recent Història d’Espanya. Comença el relat en els principis del segle XX, durant l’època del regnat d’Alfons XIII, l’avi de l’actual rei Joan Carles I. Sobretot és molt interessant l’evolució des de la transició fins a l’actualitat, i l’anàlisi inconformista de l’actual crisi econòmica, els seus responsables i les conseqüències socials, polítiques i econòmiques que estem patint.

(Moltes gràcies per la vostra faena, Moñacos)

Com diuen els autors d’aquest blog:

“La información se realiza en un minuto de telediario a golpe de imagen impactante y de verdades consensuadas de los tertulianos. La explicación de la política que las élites dan al vulgo es rápida, simple, chusca y a través del espectáculo; lo contrario significa pérdida de atención, bostezo y zapping inmisericorde.

Vale. Aceptamos el reto de jugar con las mismas armas.”

Aplicació didàctica: val la pena. Junt amb l’article de Josep Fontana “Demasiados retrocesos” aquest vídeo és molt útil per al debat final d’Història d’Espanya, a 4t d’ESO i a 2n de BAT.

CRISI. Documental “Inside job” (2010)

cartell_inside_jobJa ho avise: aquesta entrada és un còpia i pega.

Al magnífic blog auladefilosofía.net, del professor Eugenio Sánchez Bravo, he trobat una entrada sobre la pel·lícula documental Inside job, la qual va guanyar l’Óscar al millor documental de l’any 2011, i que analitza els orígens, les dinàmiques i les conseqüències de l’actual crisi financera i econòmica.

M’he permés de traduir i copiar el qüestionari que apareix al blog esmentat. També reproduisc una presentació de diapositives (41 diapos), i un vídeo d’onze minuts on el geògraf marxista David Harvey ens explica la crisi amb una animació gràfica.

Inside job és un documental impressionant, imprescindible per a qualsevol persona amb inquietuds.

Índex

  1. Enllaços a “Inside job”
  2. Qüestionari sobre “Inside job”
  3. Presentació de diapositives “Ferguson: Inside job (2010)”
  4. Vídeo: “La crisis del capitalismo” (11 min)

1. Enllaços a “Inside job”

Documental complet: Inside job, en castellà

Tràiler, subtitulat en castellà:

Fitxa tècnica:

  • Títol original: Inside job
  • Any: 2010
  • Durada: 1 hora 48 min
  • País: EUA
  • Director, guió i productor: Charles Ferguson
  • Narrador: Matt Damon (en la versió original)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DESIGUALTAT. Vídeo: “Distribució de la riquesa als EUA”

Primer el vídeo:

Més informació

  • Títol original del vídeo: “Wealth Inequality in America
  • 1. Explicació que es troba al vídeo original, penjat el 20/11/2012 per un tal politizane: “Infografia sobre la distribució de la riquesa als Estats Units, on destaca tant la desigualtat com la diferència entre la percepció de la desigualtat i les xifres reals. La realitat moltes vegades no és el que pensem que és.”
  • 2. Explicació a un article de la CNN Money. Fragment: “El vídeo […] es basa principalment en el treball de desigualtat de la riquesa de Michael Norton i Dan Ariely, professors de les escoles de negocis de Harvard i Duke, respectivament. El duo va preguntar als nord-americans com pensaven que la riquesa està distribuïda, i es van trobar que la distribució estimada i la ideal del pastís de la riquesa tenen poc a veure amb la realitat.” (Font: Viral video shows how wealth is really distributed, CNNMoney, 08/03/2013)
  • 3. Article de The Washington PostThis viral video is right: We need to worry about wealth inequality, 06/03/2013.
  • 4. Blog de Dan Ariely, on explica aquest vídeo, enllaç aquí.
  • 5. Un altre vídeo sobre la desigualtat al món: “Así funciona el mundo” (4′ 33”)
  • 6. Gràfica final de Norton i Ariely sobre la desigualtat de la riquesa als Estats Units, la qual va donar lloc al vídeo:
ariely-wealth-inequality-desigualtat-riquesa-eua

Percentatges de la distribució de la riquesa als EUA, segons les respostes de la enquesta tenint en compte la realitat i les diferents percepcions: 1. la gràfica real, 2. l’estimada, i 3. l’ideal.

DOCUMENTAL. Economia social: “Monedas de cambio” (2013)

moneda social ecosolDOCUMENTAL. Economia social

“Monedas de cambio” (2013)

 

Aquest documental analitza el paper de diferents monedes socials i explica la importància d’aquesta manera més participativa d’organitzar l’economia i de beneficiar a la societat.

Durada: 60 minuts.

Emés el diumenge 13 d’octubre de 2013 al programa Documentos TV de RTVE.

Explicació del propi programa:

“Se calcula que en el mundo hay unas 4000 experiencias monetarias alternativas al dinero de curso legal. En apenas 5 años en España han florecido hasta 70 monedas que muchos ciudadanos utilizan de forma complementaria al euro.

Puma, Zoquito, Eco, Res, Boniato, Ecosol, Expronceda… Así se llaman algunos de los sistemas de pago que hoy utilizan en España asociaciones, cooperativas o redes de empresas y autónomos para intercambiar productos y servicios. Son sistemas monetarios con objetivos sociales, medioambientales o comerciales y están pensados para dinamizar las economías locales. En Monedas de cambio, un documental íntegramente producido por TVE, mostramos varias experiencias que están dando un vuelco al concepto actual del dinero.”

Aplicació didàctica

  • Economia. Política. Història del món actual. Geografia humana: organització de les societats, sectors econòmics, comerç, finançament, banca ètica.
  • Fer pensar. Trencar tabús i prejudicis. Debatre. Crear coneixement.
  • Alternatives. Dignitat. Solidaritat. Sostenibilitat. Bondat.

Més informació

  • Per si de cas pose un altre enllaç al documental Monedas de cambio amb un poc més de resolució (480 p), enllaç
  • Enllaç al documental en la pàgina de Documentos TV, enllaç

DESIGUALTAT. Vídeo: “Así funciona el mundo” (2013)

DESIGUALTATL'abisme de la desigualtat

VÍDEO. “Así funciona el mundo”

 

  • Durada: 4′ 33”
  • Argument: vídeo amb estadístiques sobre la desigualtat econòmica mundial i el problema de dependència dels països pobres. Atenció: no cita les fonts de les estadístiques que presenta.
  • Font: attac tv, http://www.attac.tv/2013/10/18653

Més informació

MÓN ACTUAL. Josep Fontana: “Després de la crisi” (2013)

Josep Fontana, historiador

Josep Fontana, historiador

MÓN ACTUAL

Josep Fontana: “Després de la crisi”

 

  • Autor: Josep Fontana, historiador
  • Data: 19 de setembre de 2013
  • Font primària (en català): la lamentable
  • Font secundària (en castellà): sinpermiso
  • Article en pdf (per a imprimir, 10 pàgines)

Comentaris inicials

Aquest article es basa en la conferència que l’historiador Josep Fontana va pronunciar el passat 17 de setembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), organitzat per la Fundació Alfons Comín.

Josep Fontana (Barcelona, 1931) és historiador i catedràtic jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor, entre d’altres moltes obres, d’un manual clàssic de teoria de la història titulat Història: anàlisi del passat i projecte social (1982). L’any 2011 va publicar Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, la qual ha sigut complementada per l’obra El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos de siglo (2013).

Aplicació didàctica

  • Història del Món Actual. Crisi. Ètica. Ciutadania responsable i solidària.

Aquest article, si bé és un poc llarg, és molt útil per a entendre la situació actual de les nostres societats. Parteix de l’anàlisi de la història dels últims 50 anys, en concret a partir de la instauració dels estats de benestar, el seu progressiu desmantellament des dels anys 80 del segle XX, i l’impacte de l’actual crisi econòmica (i política i social).

Cap a on ens dirigim? Segons el professor Fontana estem dirigint-nos cap a un món amb noves regles de joc, en el qual augmentarà la desigualtat social i l’empobriment d’àmplies capes socials (ja està fent-ho). La degradació social que s’ha vist amb l’actual crisi no és passatgera, i les polítiques d’austeritat social han vingut per a quedar-se. No és un procés inevitable sinó que respon a la lògica de l’actual capitalisme, totalment depredador dels recursos naturals i públics, i basat en l’especulació financera i la llibertat dels capitals. La transferència de riquesa de les rendes del treball cap a les rendes del capital és imparable, i ha produït a més la degradació d’unes democràcies parlamentàries esquitxades per problemes de corrupció (“xoriços”), per falses alternatives polítiques (“són tots iguals”), per incapacitat o incompetència per solucionar els problemes de la gent (“no ens representen”) i per rendir-se davant els grans poders econòmics (“no és una crisi, és una estafa”).

Alternatives? Les estratègies conegudes no serveixen. El poder polític clàssic està desprestigiat. Però hi ha alguna esperança. Tal com diu el professor Fontana: “Al nostre voltant no hi ha solament derrota i frustració, sinó també protesta i resistència; no solament corrupció, sinó també solidaritat. Allà on els governs i els partits no arriben, hi ha moviments socials protagonitzats per homes i dones que no es resignen als abusos a que se’ls vol sotmetre, treballadors que lluiten pels seus drets, metges que s’oposen a la privatització de la sanitat, estudiants que rebutgen la degradació de l’ensenyament públic, col·lectivitats que aturen projectes d’explotació dels recursos naturals que posarien en perill el seu entorn. Hi ha, més enllà del nostre món, moviments de camperols que lluiten col·lectivament –a Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia del sud– per la terra i l’aigua, hi ha protestes de grups indígenes que volen protegir les seves formes de vida i la seva dignitat…”

En definitiva, “després de la crisi” és el nostre present immediat, la nostra vida. Haurem d’estar preparats, i conéixer la història ens pot ajudar moltíssim.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »