LLIBRE. “Noches sin dormir” d’Elvira Lindo (2015), per a canviar d’aires

noches-sin-dormir-elvina-lindo-nova-york

No he pogut evitar llegir l’últim llibre d’Elvira Lindo i encara que sé que no té cap relació clara amb un bloc d’història com aquest, vull compartir unes notes perquè és un llibre que posa de bon humor, i perquè tenia ganes de fer aquesta digressió.

El vaig comprar per ràbia, poc abans de Nadal. Li’l vaig regalar a Llúcia, la meua dona, perquè sabia que li agradaria i per a superar un cert sentiment de culpabilitat del tipus “amb la de coses que tinc per llegir”. Em trobava a la Llibreria Llorens d’Alcoi, arreplegant dos llibres seriosos que tenia encomanats, i una senyora d’uns cinquanta anys, en perfecte castellà d’Alcoi i amb la perfecta impertinència dels bufanúvols li demanava a Vero, la dependenta vivaç que em cau molt bé, “libros sobre Alcoy, ¿qué tienes sobre Alcoy?”, i el típic “no, no, sólo sobre Alcoy”. Evidentment eren per a regalar, per a quedar bé de la manera més grisa possible, i per a alimentar el sòrdid provincianisme de les petites ciutats que es pensen que són el melic del món. Al meu poble els llibres sobre temes locals són, diguem-ne, una tradició per a decorar les prestatgeries dels menjadors. Tanta ràbia tenia de l’escena i de com li parlava la “imbècil” a Vero que em vaig girar i quan vaig veure damunt d’un expositor aquest llibre sobre Nova York el vaig agafar.

Noches sin dormir. Último invierno en Nueva York és un diari de la popular escriptora i periodista Elvira Lindo, sobre l’últim hivern que va passar a Nova York, una ciutat que coneix bé per haver viscut més de deu hiverns allí amb la seua parella, l’escriptor Antonio Muñoz Molina.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “Nadie es neutral en un tren en marcha” de Howard Zinn (1994), les memòries d’un historiador combatiu

Howard Zinn (1922-2010)

Howard Zinn (1922-2010)

“Nunca en mis clases he ocultado mis ideas políticas, el odio que me inspira la guerra y el militarismo, la indignación que me produce la desigualdad por cuestiones de raza, mi fe en el socialismo democrático, en la distribución racional y justa de las riquezas del mundo”.

M’encanta la claredat. Aquesta afirmació, tan políticament i pedagògicament “incorrecta”, és una de les moltes semblants que es poden trobar en aquest llibre de memòries. Howard Zinn, l’autor, (1922-2010) va ser un historiador i politòleg nord-americà que va destacar pel seu compromís social. Va nàixer dins d’una família humil a Nova York, de jove va treballar en nombroses faenes manuals i va servir en un bombarder durant la II Guerra Mundial. Va arribar a professor de Ciències Socials passats els trenta anys i el primer lloc on va treballar va ser a una escola universitària per a negres a Atlanta, on va topar amb la segregació racial i l’educació tradicional. Posteriorment va ser professor a la Universitat de Boston. Va lluitar sempre a favor dels drets civils dels negres, de les dones i de les minories, contra les injustícies i les desigualtats, i es va oposar públicament a la guerra de Vietnam. Va defendre un activisme optimista, amb sentit de l’humor i fugint de dogmatismes. La seua obra més popular és A People’s History of the United States (1980), publicada també en castellà amb el títol La otra historia de los Estados Unidos (enllaç a l’editorial Hiru), on qüestionava la tradicional història del seu país, basada en un relat d’èxits cap a la llibertat, i denunciava les matances als indígenes, l’explotació social, les desigualtats i la cultura de la violència. La veritat és que va ser una persona fascinant.

 

portada_howard_zinn_nadie_neutral_tren_machaAquest llibre me’l va recomanar fa un temps Marc Ferri, un professor d’història amb qui vaig coincidir a Alzira. Em va dir que “Howard Zinn és el Noam Chomsky dels historiadors”. Vaja que sí, de fet Zinn i Chomsky van ser durant molts anys amics i companys de lluites.

Potser la frase més colpidora del llibre és el mateix títol: “Ningú és neutral en un tren en marxa”. M’agradaria recordar-la sempre. És una frase que l’autor deia als seus alumnes i que explica una idea molt senzilla: ningú, absolutament ningú, pot dir que és neutral (o objectiu), perquè proclamar-se neutral significa deixar-se portar pel corrent, acceptar les injustícies, ser un covard, o com a mínim un pusil·lànime. Aquesta frase sintetitza centenars de pàgines sobre el debat entre l’objectivitat i la subjectivitat en les ciències socials, i en la vida.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CRISI. Documental “Inside job” (2010)

cartell_inside_jobJa ho avise: aquesta entrada és un còpia i pega.

Al magnífic blog auladefilosofía.net, del professor Eugenio Sánchez Bravo, he trobat una entrada sobre la pel·lícula documental Inside job, la qual va guanyar l’Óscar al millor documental de l’any 2011, i que analitza els orígens, les dinàmiques i les conseqüències de l’actual crisi financera i econòmica.

M’he permés de traduir i copiar el qüestionari que apareix al blog esmentat. També reproduisc una presentació de diapositives (41 diapos), i un vídeo d’onze minuts on el geògraf marxista David Harvey ens explica la crisi amb una animació gràfica.

Inside job és un documental impressionant, imprescindible per a qualsevol persona amb inquietuds.

Índex

  1. Enllaços a “Inside job”
  2. Qüestionari sobre “Inside job”
  3. Presentació de diapositives “Ferguson: Inside job (2010)”
  4. Vídeo: “La crisis del capitalismo” (11 min)

1. Enllaços a “Inside job”

Documental complet: Inside job, en castellà

Tràiler, subtitulat en castellà:

Fitxa tècnica:

  • Títol original: Inside job
  • Any: 2010
  • Durada: 1 hora 48 min
  • País: EUA
  • Director, guió i productor: Charles Ferguson
  • Narrador: Matt Damon (en la versió original)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DESIGUALTAT. Vídeo: “Distribució de la riquesa als EUA”

Primer el vídeo:

Més informació

  • Títol original del vídeo: “Wealth Inequality in America
  • 1. Explicació que es troba al vídeo original, penjat el 20/11/2012 per un tal politizane: “Infografia sobre la distribució de la riquesa als Estats Units, on destaca tant la desigualtat com la diferència entre la percepció de la desigualtat i les xifres reals. La realitat moltes vegades no és el que pensem que és.”
  • 2. Explicació a un article de la CNN Money. Fragment: “El vídeo […] es basa principalment en el treball de desigualtat de la riquesa de Michael Norton i Dan Ariely, professors de les escoles de negocis de Harvard i Duke, respectivament. El duo va preguntar als nord-americans com pensaven que la riquesa està distribuïda, i es van trobar que la distribució estimada i la ideal del pastís de la riquesa tenen poc a veure amb la realitat.” (Font: Viral video shows how wealth is really distributed, CNNMoney, 08/03/2013)
  • 3. Article de The Washington PostThis viral video is right: We need to worry about wealth inequality, 06/03/2013.
  • 4. Blog de Dan Ariely, on explica aquest vídeo, enllaç aquí.
  • 5. Un altre vídeo sobre la desigualtat al món: “Así funciona el mundo” (4′ 33”)
  • 6. Gràfica final de Norton i Ariely sobre la desigualtat de la riquesa als Estats Units, la qual va donar lloc al vídeo:
ariely-wealth-inequality-desigualtat-riquesa-eua

Percentatges de la distribució de la riquesa als EUA, segons les respostes de la enquesta tenint en compte la realitat i les diferents percepcions: 1. la gràfica real, 2. l’estimada, i 3. l’ideal.

MÚSICA. Vietnam, les cançons del desencant

FearLa Guerra de Vietnam (1954-1975) és el conflicte armat més famós de l’època de la Guerra Freda. Bona part d’eixa repercussió li ve de la seua visibilitat durant molt anys, gràcies a tota una indústria cultural nord-americana que retornava a aquest enfrontament per a crear pel·lícules i cançons. Algunes d’aquestes obres van esdevenir molt populars durant els anys 70 i 80 del segle XX.

Aquesta entrada és un recull de cançons i d’informació sobre aquesta guerra a partir de materials que he trobat a la xarxa. Avui aquesta guerra ja està diluïda en el temps, però ha marcat la història recent dels Estats Units i, per tant, de tot el món.

Algunes cançons són autèntiques obres d’art, molt crítiques amb el poder establert, clàssics que sentim de quan en quan en anuncis de la tele sense adonar-nos del seu missatge brutal. En el seu moment eren la manifestació de ràbia i de dolor davant les injustícies. Avui en dia sembla que són poc més que productes comercials o material d’erudits.

Com a tot recopilatori segur que en falta alguna imprescindible. Aviseu-me i l’ampliaré.

Com no vull carregar el blog posaré només un vídeo musical a l’inici i els altres estaran amb enllaços.

Espere que us agrade.

  1. Introducció: les 10 millors cançons de la Guerra de Vietnam (per 20th Century Broadcasting)
  2. Música a la Guerra de Vietnam: explicacions, traductor de lletres i més cançons.
  3. Informació general sobre la Guerra de Vietnam
  4. Selecció de pel·lícules sobre la Guerra de Vietnam
  5. Fotografies i imatges

1. Introducció: les 10 millors cançons de la Guerra de Vietnam

Selecció realitzada per un compte de youtube anomenat “20th Century Broadcasting”. En 40 minuts estan les següents cançons (grup-títol-minuts del vídeo):

  1. The Animals – House of The Rising Sun (00:0004:26)
  2. The Rolling Stones – Sympathy For The Devil (04:2610:50)
  3. Jimi Hendrix – All Along The Watchtower (10:5114:47)
  4. Creedence Clearwater Revival – Fortunate Son (14:4817:06)
  5. The Rolling Stones – Paint It Black (17:1021:00)
  6. Jefferson Airplane – White Rabbit (21:0623:29)
  7. Jimi Hendrix – Purple Haze (23:3026:14)
  8. Buffalo Springfield – For What It’s Worth (26:2028:59)
  9.  The Doors – Riders on The Storm (29:0436:00)
  10. K.C and The Sunshine Band – I’m Your Boogie Man (36:05)

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »