HISTÒRIA. Republicans espanyols a la batalla de Creta

antony beevor creta portada

Llegint La batalla de Creta de l’historiador Antony Beevor he trobat referències a una tropa de republicans espanyols que van lluitar al costat dels britànics i dels grecs. Ha estat tota una sorpresa. Què feien a Creta? Com van arribar? Què els va passar?

En la primavera de 1941, durant la Segona Guerra Mundial, el Tercer Reich alemany va conquerir Iugoslàvia i Grècia. Encara que sembla un territori perifèric tenia la seua importància estratègica: per una banda ajudaven al seu aliat italià, i sobretot protegien el flanc sud i culminaven la conquesta de la Mediterrània oriental. En aquells moments els alemanys ja feia un any que havien ocupat França, lluitaven al nord d’Àfrica (amb el conegudíssim Afrika Korps del general Rommel) i es preparaven per a l’atac a la Unió Soviètica.

La batalla de Creta va ser el final de la campanya de Grècia i va consistir en una agosarada acció aerotransportada alemanya. Va acabar en victòria per als alemanys encara que amb moltes baixes, tantes que Hitler va decidir no tornar a utilitzar els paracaigudistes en el que restava de guerra. Creta va ser una altra humiliant retirada dels britànics (com Dunkerque) però també l’inici d’un punt de resistència molt molest per als alemanys. Durant la batalla de Creta, a finals de maig de 1941, els britànics van enviar tropes per a ajudar en l’evacuació i una d’aquestes va ser la d’un grup d’uns 70 republicans espanyols. Al llibre de Beevor trobem referències al capítol 18 i al 19. Al primer, al 18, diu:

«Al norte de donde se encontraban, en Megala Jorión, por encima del desvío de la carretera Canea-Rézimno, una tropa de republicanos españoles del batallón de George Young entró en combate, en lo que fue la primera acción de retaguardia de la Layforce.» [ … ]

«La mayoría de los republicanos españoles, considerando su misión innecesariamente suicida cuando todo el mundo estaba en plena retirada, se replegó hacia Babali Hani, donde se había enviado al batallón de George Young para preparar una nueva línea de defensa.»

La segona referència, al capítol 19 titulat “Rendición”, diu:

«Para los republicanos españoles, la perspectiva de la captura era especialmente triste. Era casi seguro que los alemanes los devolverían a la España de Franco, donde los fusilarían como a los demás republicanos que habían sido entregados, desde milicianos hasta ex ministros del gobierno del Frente Popular. Afortunadamente, el oficial médico del batallón, capitán Cochrane, que había luchado en España con las Brigadas Internacionales, tuvo la luminosa idea de que, cuando los interrogaran, se declararan gibraltareños.»

Buscant, buscant, he trobat un article de l’escriptora María Belmonte titulat “Creta, entre héroes i tumbas“, al web La simiente negra, on explica un viatge a Creta i qui eren aquests republicans espanyols. A Creta no va trobar cap informació. Va ser quan va tornar que ho va descobrir, gràcies als estudis del professor Daniel Arasa, periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, en concret en els seus llibres Los españoles de ChurchillLos catalanes de Churchill.

Diu María Belmonte:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PEL·LÍCULES. «Història contemporània i cinema» per a 4t d’ESO, Cocentaina, 2021-2022

cinema-paradiso-30-aniversari

A) CARACTERÍSTIQUES DEL TREBALL

1. Treball individual i voluntari. Només es pot fer 1 treball durant el curs (2a o 3a avaluació)
2. Qualificació: màxim pujarà 1 punt directe de la nota de l’avaluació (si està ben fet).
3. Elements del treball:

1. Veure atentament una pel·lícula. Fixar-se en les referències històriques de l’argument.

2. Preparar una fitxa amb els elements històrics que hi apareixen i una presentació per a la classe.

3. Presentar la pel·lícula en classe (màxim 15 minuts).

4. La fitxa ha de tenir com a mínim els següents elements (màxim 3 pàgines):

a) DADES GENERALS

Títol en valencià o castellà i en l’idioma original; director/a; any; nacionalitat; gènere (comèdia, drama, bèl·lica, romàntica, política, etc.); actors i actrius protagonistes i secundaris; compositor/a de la banda sonora original; sinopsi (breu resum); foto del cartell de la pel·lícula i/o d’alguna imatge; algunes curiositats o anècdotes del rodatge o de l’impacte social que va tenir; premis i guardons; alguna altra dada interessant, etc.

b) ELEMENTS HISTÒRICS QUE HI APAREIXEN (personatges, història, vestits, tecnologia, menjar…)

c) VALORACIÓ PERSONAL (si t’ha agradat o no i per què, què és el que més t’ha agradat…).

d) FONTS D’INFORMACIÓ (nom, pàgina i enllaços dels webs consultats).

5. La presentació ha de tenir 10 diapositives o imatges com a màxim. Ha de servir per a il·lustrar la presentació de l’alumne/a.

6. Per a fixar la data de presentació cal parlar amb el professor amb suficient antelació.

Explicació del treball per a imprimir

 

B) LLISTA DE PEL·LÍCULES (títol, director/a i any)

Nota: Si voleu fer alguna pel·lícula que no estiga en la llista parleu amb el professor.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. Un imprescindible: «Els darrers dies de la Catalunya republicana» d’Antoni Rovira i Virgili

rovira i virgili darrers dies catalunya republicana contravent

Els darrers dies de la Catalunya republicana és un document extraordinari que explica la retirada dels republicans a França, al final de la Guerra Civil, en l’hivern de 1939, fugint de la violència del bàndol feixista per a evitar les represàlies. L’autor és el periodista, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), un representant destacat de la cultura catalana del primer terç del segle XX, polític durant la Segona República i president del Parlament de Catalunya a l’exili.

Aquest llibre, amb la forma de dietari, combina magistralment el diari personal, la crònica periodística i l’assaig històric. El seu subtítol és Memòries de l’èxode català. Hi ha fragments molt emotius i em sembla que complementa molt bé la novel·la Els vençuts de Xavier Benguerel (ací la meua ressenya). 

Me l’he llegit en l’edició de butxaca que va publicar el diari Avui el 1989, en dos volums petits amb la lletra encara més petita. El vaig comprar de segona mà perquè per desgràcia està descatalogat. Ha tingut cinc edicions: la de Buenos Aires el 1940, la de l’editorial Curial el 1976, la de l’Avui el 1989, la de Proa de 1999 i la de l’editorial A contravent el 2013 —l’editorial del president de la Generalitat Quim Torra—, reeditat a partir d’un verkami. Estan tardant en tornar-lo a editar.

Vull compartir uns fragments que m’han colpit i que potser podré utilitzar en classe. Per cert, acabe de recordar que encara no he anat al Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera. S’acumula la faena.

Textos de Les darreres hores de la Catalunya republicana

1. Paraules preliminars

«L’orgull d’ésser català culmina, per a un escriptor, en l’orgull d’escriure en català.»

2. Carretera de la costa

«Quan passem per les viles del Maresme comprovem que la vida s’hi descabdella normalment; la gent conversa amb aire tranquil, com si la guerra i els seus dolors, l’enemic i les seves amenaces fossin molt lluny en el temps i en l’espai. L’únic detall anormal que notem és el dels carros que van amunt plens i curullats de mobles, matalassos i àdhuc gàbies d’aviram. Cada carro és una família que se’n va; cada renglera de carros és una vila que es buida. (…) La nit passada vam veure, entre les ombres, la retirada d’un exèrcit. Ara veiem, en la claror del dia radiant, l’èxode d’un poble.» 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DIAPOSITIVES. La Guerra Civil (1936-1939)

Compartisc la presentació de diapositives que he fet per als meus alumnes de 2n de BAT.

DONA. Les bambuneres d’Alcoi (1930-1984)

En juliol de l’any passat vaig fer un curs del CEFIRE titulat «Humanitats en igualtat». Sorprenentment va ser un curs profitós.

Estava estructurat en diverses lliçons a distància, amb vídeos de fins 1 hora, i després s’havia de fer una tasca. Va ser laboriós: vaig haver de presentar una anàlisi de gènere dels materials que utilitze, i fins a 3 propostes de treball. Vaig fer les fitxes sobre Berta Cáceres (activista indígena i mediambiental assassinada el 2016), sobre la princesa accàdia Enheduanna (la primera persona escriptora de la qual tenim el seu nom) i sobre les bambuneres, dones que treballaven a la fàbrica de paper de fumar Bambú d’Alcoi.

Tampoc és res de l’altre món, en aquesta última fitxa vaig proposar unes activitats aprofitant que hi ha un capítol sobre les bambuneres en el programa Valentes d’Àpunt. Si no l’heu vist, val la pena: és molt bonic.

Per si a algú li interessa, ací teniu aquest recurs:

Fitxa: Dona i treball. El cas de les bambuneres d’Alcoi (1930-1984) (en pdf)

Capítol «Les bambuneres d’Alcoi» del programa Valentes d’Àpunt, 11-08-2019 (enllaç A la carta).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »