LLIBRE. «Grecia en el aire» de Pedro Olalla (2015)

A l’igual que Historia menor de Grecia, un llibre que vaig comentar fa un temps, aquest de Grecia en el aire és un assaig històric molt bonic. El seu subtítol és molt clarificador: “Herencias y desafíos de la antigua democràcia ateniense vistos desde la Atenas actual”. És un relat sobre com era la democràcia de l’antiga Atenes, com era el poble que la va fer possible, i per contrast quines mancances tenim en les nostres actuals democràcies (ja sabeu: corrupció, desigualtat, interessos particulars de les elits, mentides, manipulació, repressió). Malauradament tot ben actual.

Grecia en el aire per tant és un llibre sobre història, sobre política i amb molta càrrega ètica, de la que fa pensar. Supose que al parlar del bé comú i defendre els interessos generals pot semblar un llibre didactista, o massa subjectiu, però quin no ho és? El cas és que Pedro Olalla, un hel·lenista que “ha eixit per la tele”, escriu molt bé, amb una calma que és d’agrair, i presenta el seu relat de manera íntima, buscant la complicitat del bon lector. Els seus escrits, treballs i conferències són defenses apassionades sobre l’antiga Grècia i els seus protagonistes. També és un guia de luxe per a recórrer els racons de l’actual i la soterrada Grècia.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “Història dels grecs” d’Indro Montanelli (1959)

portada_historia-dels-grecs_indro-montanelli

Tinc una relació d’amor-odi amb aquest autor. Indro Montanelli (1909-2001) va ser un periodista i escriptor italià de molt renom al seu país, que va viure el feixisme mussolinià primer amb simpatia (coses de joventut?), després amb decepció, i ben prompte va esdevenir un periodista molt crític amb el poder establert. També va escriure llibres de divulgació cultural, com la seua famosa Història de Roma, la qual vaig comentar ací a Historiata fa un temps, Dante i el seu segle o aquest d’Història dels grecs, publicat per primera vegada el 1959.

Dic que li tinc amor perquè he gaudit moltíssim al llarg dels anys amb la seua Història de Roma. Per a mi era el contrapunt amable a les àrides lliçons romanistes de la carrera d’Història i de tant de llibre i article científic soporífer. I dic que li tinc odi perquè suporte difícilment la seua misantropia, que potser és només una postura estudiada, i sobretot li trobe una certa supèrbia intel·lectual, que sembla que li fa estar per damunt del bé i del mal, passat de rosca de tot i resabut de la vida. Algú va definir a Montanelli com un “àcrata de dretes”, un oxímoron en tota regla, però que és molt gràfic. De tota manera, malgrat tot açò que acabe de dir, és un autor que em cau molt bé, que es llig amb interés i que fa algunes consideracions sobre episodis històrics que són lliçons magistrals. Amb ell és difícil avorrir-te. També té de vegades un lirisme inesperat.

Respecte a aquest llibre, me’l vaig llegir per primera vegada l’agost del 1998, amb vint-i-dos anys, recent acabada la carrera d’Història. També li tinc estima perquè és un dels pocs llibres que m’he llegit en l’idioma original, en italià, en una edició barata que vaig comprar uns mesos abans a Perusa (Perugia en italià) quan estava d’Erasmus. Ara, aprofitant l’edició en català que ha tret Edicions 62, dins de la col·lecció labutxaca, me l’he tornat a llegir.

Història dels grecs és un llibre molt senzill, apte per a qualsevol persona mínimament lectora, una introducció amena a la història de l’antiga Grècia. Tal com diu el mateix Montanelli es titula Història dels grecs “perquè, a diferència de la Història de Roma, és una història d’homes més que no la història d’un poble, d’una nació o d’un Estat.” Que siga un llibre antic no és un problema: des de 1959 les interpretacions i investigacions no han revolucionat excessivament la visió que es tenia i que tenim de l’antiga civilització grega, o almenys no afecten al caràcter divulgatiu de l’obra.

El llibre es divideix en cinc parts i nombrosos capítols no massa llargs, de cinc a deu pàgines, amb l’evolució política i social de l’antiga Grècia, i sobretot amb la descripció viva dels caràcters dels protagonistes més rellevants de la seua civilització, com Homer, els déus, Hesíode, Pitàgores, Tales, Heràclit, Safo, Licurg, Soló, Pisístrat, Milcíades, Aristides, Temístocles, Efialtes, Pèricles, Aspàsia, Fídies, Sòcrates, Anaxàgores, Esquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes, Hipòcrates, Epaminondes, Dionís de Siracusa, Filip, Demòstenes, Alexandre, Plató, Aristòtil, i tants i tants més. Però més que explicar aquest llibre m’agradaria recollir alguns fragments que m’han cridat l’atenció i que vull retenir per a mi, i si a algú li serveix, millor que millor:

  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Resum de literatura grega” de Carles Riba (1927), reeditat i amb una antologia de textos impagable

portada-carles-riba-resum-literatura-grega

Resum de literatura grega és un llibre amb unes lliçons de Carles Riba (1893-1959), un reconegut poeta i homenot de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX. Aquestes lliçons les impartia a l’Escola Superior de Bibliotecàries, de 1916 a 1924, en el marc del projecte cultural de la Mancomunitat de Catalunya, ja sabeu, la de Prat de la Riba i companyia.

Aquest llibre es va publicar originalment el 1927, i ara s’ha reeditat per Edicions Cal·lígraf, una editorial de Figueres que no coneixia de res fins que Enric Iborra va recomanar aquest llibre al seu bloc la serp blanca.

Per la meua part em trobe molt còmode llegint sobre els clàssics, encara que reconec que, així, de colp, veure un llibre sobre literatura grega clàssica pot fer un poc de mandra. Per a la majoria és un tema massa culte, elevat, fins i tot un tant hieràtic. Però per a tota persona que tinga una curiositat natural insaciable aquest petit llibre és molt recomanable: serveix com a mapa, per a veure què és això de la literatura grega.

El llibre té tres parts: un pròleg a càrrec d’Eusebi Ayensa, el text original de Carles Riba, de poc més de cinquanta pàgines, molt esquemàtic però amb algunes anotacions, per a mi, molt divertides i suggeridores, i finalment una antologia de textos realitzada també per Eusebi Ayensa.

Crec que és un llibre que sap a poc, no perquè estiga incomplet, sinó perque fa ganes de llegir més sobre l’antiga Grècia, i perquè amb llibres com aquest la solemnitat clàssica desapareix un poc i la seua història esdevé més humana, més acolorida i sobretot més actual. Els grecs no eren només musculats superherois i diletants filòsofs, sinó també homes i dones ben vius que van saber traslladar les seues cabòries, que són les nostres també, a la seua literatura.

Per a complementar aquest llibre recomane la Història dels grecs d’Indro Montanelli, un periodista italià que fou un gran divulgador cultural. Me’l vaig llegir fa temps, i és un dels pocs llibres que he llegit en la llengua original (Storia dei greci). Tinc ganes de tornar-me’l a llegir.

També em va agradar molt Historia menor de Grecia, de Pedro Olalla, farcit d’històries breus i molt significatives. Per a estar sempre rellegint-lo.

Per cert, també hi ha un Resum de literatura latina del mateix Carles Riba, també publicat per Edicions Cal·lígraf, i encara que el vaig demanar farà un parell de mesos, al mateix temps que el resum de la grega, no hi ha manera que me’l porten. De vegades sembla que les distribuïdores fan boicot a les petites llibreries que encara resisteixen a tanta deixadesa. Demà m’escaparé una estona de la faena i tornaré a passar-me per la llibreria que més visite, la Llibreria Llorens al carrer Sant Llorenç d’Alcoi, petita, incòmoda i encantadora, i saludaré als coneguts, els recordaré la comanda i somriuré amb complicitat mentre telefonen al distribuïdor davant de mi per a preguntar-li que què passa amb el meu llibre.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Historia menor de Grecia” de Pedro Olalla, un munt d’històries bellíssimes

portada-pedro-olalla-historia-menor-de-grecia

Fa dos setmanes em vaig comprar aquest llibre perquè parlava sobre Grècia, perquè estava editat per Acantilado i perquè l’autor és Pedro Olalla. Ningú m’havia parlat d’ell, senzillament el vaig trobar al catàleg de l’editorial mentre buscava altres coses i em va cridar l’atenció. Pedro Olalla, l’autor, va agafar una mica de notorietat gràcies a eixir en la tele, al Salvados del Jordi Évole, en un programa del 2012 titulat “Al filo del rescate” (minut 17 i següents). Després em va agradar molt un article seu que vaig compartir a Historiata i que es titula “La violència de guant blanc“. Recordava el seu nom i quan vaig veure aquest llibre les ganes de comprar-me’l van ser instantànies. He sigut molt feliç llegint-lo.

Historia menor de Grecia és un recull de relats breus, brevíssims, sobre diversos moments de la història de Grècia i de la seua influència. El seu subtítol és Una mirada humanista sobre la agitada historia de los griegos. Cada capítol és de dos o tres pàgines i els títols són un lloc i una data. Semblen moments estel·lars a l’estil d’Stefan Zweig, però més breus encara, més condensats. No els he contat, però n’hi hauran al voltant d’un centenar. Apareixen multitud de personatges de tot tipus i en uns moments concrets i assenyalats: alguns els coneixem més o menys, d’altres només d’haver sentit o llegit el seu nom, d’altres no els coneixem de res i són tot un descobriment. Per exemple tenim a Homer, Hesíode, Pèricles, Aristòtil, Alexandre Magne, Marc l’evangelista, Plutarc, Julià l’Apostat, Justinià, Metodi i Ciril, Ibn Batutta, Roger de Flor i els almogàvers, Bocaccio, Montaigne, la Guerra d’independència de Grècia i la matança de Quios, Venizelos, etc. Molts d’aquests capítols poden utilitzar-se per a il·lustrar una explicació en classe d’Història o de Cultura clàssica. Històricament és rigorós i, en la meua opinió, és un llibre que està molt ben escrit i que es pot llegir i rellegir molt bé.

Per últim dir que cada capítol té una breu indicació de les fonts primàries i secundàries, tot un luxe per als curiosos. També trobarem uns mapes i un índex d’antropònims i un altre de topònims. És un llibre molt bonic.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOSSIER. Sobre mitologia grega

jupiter-thetis-Ingres

Índex

  1. Materials sobre mitologia grega (enllaços a exercicis, vídeos, pel·lícules)
  2. Documental: “Dioses y héroes en la mitologia griega”
  3. Esquema de la cosmogonia i la teogonia grega
  4. Llibre. Jean-Pierre Vernant: “L’univers, els déus, els homes” (1999)

1. Materials sobre mitologia grega

Dossier sobre Mitologia clàssica del Departament de Grec de l’IES Gabriel Ferrater, amb molts recursos i molt bons, MÉS QUE RECOMANABLE, en català, enllaç

LABERINT, és un portal amb molts recursos i de molta qualitat, que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, realitzat pel professor Sebastià Giralt. Especialment interessants són els seus flash (recursos dinàmics, interactius i animats). Qui el visita repeteix, enllaç a l’índex de LABERINT

La civilització grega, al web claseshistoria.com, un bon resum, en castellà, enllaç

La vida quotidiana a Grècia, per artehistoria, enfocat sobretot a l’art però molt útil, en castellà, enllaç

Vídeo sobre l’antiga Grècia, per artehistoria, molt complet però un poc avorrit, en castellà, 13 minuts, enllaç

Pel·lícules que a mi m’agraden sobre mitologia grega:

  • Ulises” (Ulise), directors M. Camerino i M. Bava, 1954, 95 minuts, sobre l’Odissea.
  • Furia de Titanes” (Clash of the Titans), director Desmond Davis, 1981, 118 minuts, sobre el mite de Perseu, la Medusa i Andròmeda.
  • Troya” (Troy), director Wolfgang Petersen, 2004, 163 minuts, sobre la guerra de Troia i l’obsessió d’Aquiles per la fama immortal, enllaç al tràiler.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÚSICA i POESIA. “Viatge a Ítaca”

Viatge a Itaca - Lluís Llach

Viatge a Ítaca” és un poema de Konstantinos Kavafis (1863-1933), escrit el 1911, basat en l’Odissea d’Homer. Anys després Carles Riba el va traduir al català, i més tard Lluís Llach el va musicar i popularitzar amb una cançó al seu disc titulat també “Viatge a Itaca” (1975).

Quin és el seu significat? En poques paraules: el viatge marítim a Ítaca és una al·legoria clàssica de la vida, en el qual el camí, difícil i ple d’aventures, és la vida i el port on s’arribarà finalment és la mort.

També es pot entendre com el llarg camí cap a un destí desitjat i llunyà, com per exemple un món millor, i per això és un poema (i una cançó) amb clares connotacions utòpiques. Siga com siga, el que ens ensenya és que en una situació o aventura és més important el camí que cal recórrer que el propi final.

Per a mi és un poema molt clar, potser massa pedagògic, però amb molta força, gràcies a alguns versos molts senzills i directes, i sobretot em resulta una font d’il·lusions vitals.

Per la seua bellesa i importància vull compartir-ho (cançó, lletra i poema).

  1. Cançó “Viatge a Ítaca”, versió 2007
  2. Cançó “Viatge a Ítaca” completa, versió 1975
  3. Explicació de la cançó
  4. Lletra de la cançó
  5. Poema original “Viatge a Ítaca” (traduït)
  6. Més informació
  7. Nota personal

1. “Viatge a Ítaca”, versió 2007

“Viatge a Itaca”, cantada per Lluís Llach al concert “Verges 2007“. Potser és la versió més exagerada d’aquesta cançó, la més histriònica també, però és l’última interpretació de Lluís Llach, realitzada al concert del seu comiat dels escenaris.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. La civilització grega i el seu llegat cultural

grècia - el partenóTEMA 10

La civilització grega i el seu llegat cultural

Curs: 1r d’ESO

(Actualitzat 18/06/2015)

Presentacions de diapositives

  • Cronologia de la Grècia clàssica, introductori, 10 diapos, en català, enllaç
  • L’antiga civilització grega (per jorgelagim2), 50 diapos, en català, enllaç

Activitats – Recursos

  • DOSSIER sobre mitologia grega: vídeos, un documental (23 min), un esquema visual, pel·lícules i el llibre de Jean-Pierre Vernant L’univers, els déus, els homes, MOLT RECOMANABLE, enllaç
  • LABERINT, és un portal amb molts recursos i de molta qualitat, que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, realitzat pel professor Sebastià Giralt. Especialment interessants són els seus flash (recursos dinàmics, interactius i animats). Qui el visita repeteix, enllaç a l’índex de LABERINT
  • Dossier sobre la Grècia antiga, amb nombrosos recursos, en català, pel professor Oriol Nogueras, enllaç

Mapes

  • Mapa. Grècia. La civilització micènica i hitita (1450 aC-1200 aC), enllaç
  • Mapa. La Grècia clàssica, les polis i els territoris dels dòrics, jònics i eolis, enllaç
  • Mapa físic. Grècia antiga, enllaç
  • Mapa. Grècia. Guerres mèdiques (segle V aC), enllaç
  • Mapa. Pròxim Orient. L’imperi d’Alexandre el Gran (323 aC), enllaç
  • Mapa. Pròxim Orient. Els estats hel·lenístics (segle II aC), enllaç

Documentals

  • DOCUMENTAL. “Batallas Legendarias: Maratón”, (490 aC), The History Channel, 2009, teledocumentales.com, en castellà, 44 minuts, enllaç 1enllaç 2
  • DOCUMENTAL. “La Batalla de les Termòpiles” (480 aC), The Historiy Channel, 22 minuts, enllaç 1 de 2  – enllaç 2 de 2
  • DOCUMENTAL. “Alejandro Magno – El hombre y el mito“, 53 minuts, enllaç
  • DOCUMENTAL. “La vida de Arquímedes”, 2007, teledocumentales.com, 30 minuts, enllaç 1enllaç 2

Llibres

  • LLIBRE. Historia menor de Grecia. Una mirada humanista sobre la agitada historia de los griegos, de Pedro Olalla, 2012, enllaç
  • LLIBRE. Resum de literatura grega, de Carles Riba, amb una antologia de textos a cura d’Eusebi Ayensa, 2014 (ed. original 1927), enllaç
  • LLIBRE. Història dels grecs, d’Indro Montanelli, 2012 (ed. original 1959), enllaç

Pel·lícules

  • Troya (Wolfgang Petersen, 2004)
  • Alejandro Magno (Oliver Stone, 2004)
  • El león de Esparta (The 300 Spartans, Rudolph Maté, 1962)

MAPES HISTÒRICS. Història Antiga

Mapa del món segons la "Geographia" de Claudi Ptolomeu (segle II dC)

Mapa del món segons la “Geographia” de Claudi Ptolomeu (segle II dC)

MAPES HISTÒRICS

Història Antiga

ÍNDEX

  1. Pròxim Orient i Egipte
  2. Grècia
  3. Roma

1.Pròxim Orient i Egipte

Mapa. Mesopotàmia i Egipte, el Creixent Fèrtil, enllaç

Mapa. Mesopotàmia. La civilització sumèria (III mil·leni aC), enllaç

Mapa. Mesopotàmia. L’imperi d’Hammurabi (segle XVIII aC), enllaç

Mapa. Mesopotàmia. L’imperi assiri (segle VII aC), enllaç

Mapa. Egipte antic, enllaç 1  – enllaç 2 (amb recursos naturals)

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE. Pedro Olalla: “La violència de guant blanc” – Sobre la violència

Violència a Grècia

Manifestacions a Grècia (2012)

ARTICLE. Pedro Olalla:

“La violència de guant blanc” 

Sobre els tipus de violència

Autor: Pedro Olalla González de la Vega (Oviedo, Espanya, 1966) és escriptor, helenista, professor, traductor, fotògraf i cineasta. Viu i treballa a Atenes (Grècia).

Data: 10 de febrer de 2013

Font: 1. bloc de Pedro Olalla, enllaç aquí; 2. periòdic La Vanguàrdia, enllaç aquí.

Comentaris inicials – Aplicació didàctica

Atenció! Cal anar amb compte. “La violència de guant blanc” és un article d’opinió que fa una reflexió i comparació sobre els diversos usos de la violència.

El que està clar és que tota violència ha de rebutjar-se, que no és cap mitja ni moral ni eficient per arribar a un fi ètic. No obstant això, el que crec que diu l’autor és que malgrat això hi ha violències molt més cruels, generals i interessades que altres. També que no hem de ser simplistes en aquest assumpte i que cal analitzar els diversos tipus de violència, de les quals la pitjor és la de guant blanc, l’exercida des del poder.

Aquest és un text incòmode i valent, que serveix per a debatre qüestions de l’organització de les societats, com (1) el concepte de poder, (2) l’ús i monopoli legal de la compulsió sobre les persones (la violència) des del poder, (3) dels diferents tipus de violència, (4) de les seues repercussions i (5) dels discursos mediàtics que es fan a partir d’ells, entre d’altres.

Val la pena llegir-lo, però cal anar amb molt de compte i evitar les simplificacions típiques dels adolescents i dels no tan adolescents.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Materials sobre LA CRISI A GRÈCIA

Materials sobre LA CRISI A GRÈCIA i les eleccions del 17 de juny de 2012

 

Índex

1. Article: “Los partidos a favor del rescate de la troika ganan en las elecciones griegas” (informació general dels resultats de les eleccions del 17 de juny de 2012)

2. Article de Paul Krugman, premi Nobel d’economia 2008: “La víctima griega” (anàlisi de l’arrel dels problemes)

3. Article d’opinió: “Europa, Coriolano enfurecido” (anàlisi sobre els atacs del neoliberalisme a la democràcia en Europa, amb Grècia com a escenari principal)

4. Article d’anàlisi: “Cronología de la gran estafa en titulares ¿despertaremos?” (Pregunta: l’austeritat és la solució o és la causa dels problemes? i a qui beneficia realment?)

5. Article: “El Financial Times: ‘Queridos griegos, no votéis por la izquierda radical’” (manipulació clara dels mitjans de comunicació que defenen els interessos dels més poderosos)

6. Documental: Catastroika (molt recomanable)

– – –

Per a continuar llegint polseu “Read more…” Llegeix la resta d’aquesta entrada »