ACTIVISME. “El capitalisme no és més que un conte” (2015)

ESPERANÇA FLOR GROGA GRIS

És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme“, Fredric Jameson.

– – –

Sé que vaig a compartir un recurs polèmic per a utilitzar a l’aula.

El capitalisme no és més que un conte és un curtmetratge d’uns 6 minuts que critica valors del capitalisme, com per exemple l’individualisme, la competitivitat, el consumisme, l’èxit per l’esforç i el fracàs per no haver-te esforçat prou, l’economia financera, etc.

Com a professor és un vídeo polèmic perquè poden acusar-te fàcilment d’adoctrinar als alumnes, perquè qüestiona els valors hegemònics de la nostra societat i ens anima a treballar per un món millor. De tota manera, tranquil·litat, perquè és un recurs interessant i pot servir per a suscitar debats, reflexions i treballs que sí que apareixen al currículum educatiu (per a treballar la pau, la solidaritat, la cura del medi ambient, l’educació cívica i social, etc.). El cas és que ningú acusa d’adoctrinament als que mantenen i justifiquen situacions de desigualtat i d’injustícia, com per exemple els mitjans de comunicació, la televisió, els programes educatius, els llibres de text, la publicitat que trobem pertot arreu, etc., fins que aquestes situacions ja ens semblen normals o quotidianes o, el pitjor de tot, inevitables, sense solució.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

DOCUMENTAL. “El crac de 1929” (1990)

29-crash-documental

  • Títol original: “The Crash of 1929″.
  • Sèrie de TV: “The American Experience”
  • Escrit per: Ronald H. Blumer
  • Any: 1990
  • Emés per TV3, Televisió de Catalunya, al programa “Sense ficció” el dia 27 de març de 2009, amb un breu col·loqui amb Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la UPF de Barcelona.
  • Durada: 50 minuts aprox.
  • Es pot descarregar el documental doblat al català des del web totsrucs (capítol 11 del programa “Sense ficció”).

Documental complet (en anglés)

(No l’he trobat ni doblat ni subtitulat ni en català ni en castellà)

Introducció

El crac de 1929” és un documental de l’any 1990 molt recomanable per a entendre els processos d’especulació borsària dels anys 20 del segle XX que van portar al crac financer de 1929.

Aquest crac financer va provocar la “Gran Depressió”, un període històric d’ensorrament econòmic, pobresa i malestar social, que entre d’altres coses va afavorir el desenvolupament dels feixismes i l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

Especialment resulta útil per a comparar-lo amb els processos de desregulació financera que han portat a l’actual crisi i depressió econòmica. Com dura menys d’una hora resulta adequat per a posar-lo en classe.

Serveix per a il·lustrar el tema de l’època d’entreguerres, en concret l’apartat del crac de 1929.

Adjunte un breu qüestionari per a l’alumnat, per a fer més profitós el visionat del documental i per a poder recordar-lo i treballar aquest tema més fàcilment en el debat i posada en comú que s’ha de fer en una sessió posterior. Al final també adjunte unes quantes imatges relacionades amb el crac de 1929.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. El gran capitalisme. La Segona Revolució Industrial

Piràmide social del capitalismeTEMA 4

El gran capitalisme. Les grans potències europees

La Segona Revolució Industrial

Curs: 1r de BAT

Esquemes – Apunts

Presentacions de diapositives

  • La 2a Revolució Industrial: del capitalisme al moviment obrer, per Eladi Fernàndez, 33 diapos, en català, enllaç
  • La Segona Revolució Industrial i l’Imperialisme (per mguadu fb), 33 diapos, en castellà, enllaç
  • La Segona Revolució Industrial i l’Imperialisme (per Isabel Moratal), 69 diapos, en castellà, enllaç

Altres recursos

  • Dossier. La revolució industrial. El proletariat, bloc atenearte, enllaç
  • DOCUMENTAL. “Charles Darwin i l’arbre de la vida”, sobre l’evolucionisme, BBC, 2009, enllaç

Pel·lícules

 –

EDUCACIÓ. Vídeo: “Els problemes de l’educació (i les solucions)”

el roto - Educació retallada - No hace falta que vuestros hijos estudienEDUCACIÓ. Vídeo:

“Els problemes de l’educació (i les solucions)”

Pel seu interés, perquè està molt ben fet i perquè val la pena difondre’l pose un vídeo de la Comissió d’Educació de l’Assemblea del 15M de Leganés (Madrid).

En només uns 9 minuts i 20 segons és capaç de presentar problemes de l’educació, comparar el model educatiu finlandés i el nord-americà, i presentar algunes solucions.

Respecte a les comparacions el model educatiu finlandés està basat en una educació pública, de qualitat i igualitària per a formar ciutadans lliures, crítics i responsables. El model educatiu d’Estats Units és un model dual: per una banda hi ha una educació amb molts recursos, privada i elitista, per a educar els fills dels més rics, i per una altra banda una educació amb pocs recursos i dirigida a les classes treballadores, per a poder reproduir un sistema capitalista competitiu i basat en la desigualtat d’oportunitats. Espanya mai ha tingut el sistema finlandés, degut a les mancances cròniques del seu feble Estat de Benestar, però amb la nova llei d’Educació que vol aprovar l’actual govern (la LOMCE o llei Wert) camina decididament cap al model d’Estats Units.

Són només 9 minuts. Val la pena.

Vídeo trobat al bloc “Soy Pública” (gràcies al meu germà Amand), enllaç aquí

MÉS INFORMACIÓ

1. Informació dels autors del vídeo, 16/01/2013:

“Desde la Comisión de Educación de la Asamblea del 15M de Leganés hemos realizado este vídeo para explicar la situación de la educación tras los últimos recortes. Pero también proponemos alternativas, si luchamos por ello podremos conseguir una educación mejor.
¡Otro mundo es posible! ¡Otra educación es posible!”

2. EDUCACIÓ. Què passa a Finlàndia? Dossier de materials sobre educació, centrant-se en l’educació a Finlàndia; Historiata; 21/01/2013, enllaç aquí

LLIBRE. “Cabeza de turco. Abajo del todo” de Günter Wallraff (1985)

Portada - WALLRAFF - Cabeza de turcoRESSENYA. Günter Wallraff:

“Cabeza de turco. Abajo del todo” (1985)

Barcelona, Editorial Anagrama, S.A., 1987

235 pàgines, en castellà, original en alemany

Textos il·lustratius, fotos de l’autor disfressat en les diferents treballs.

RESSENYA

Günter Wallraff (Burscheid, Alemanya, 1942) és un escriptor i periodista expert en clavar-se secretament en situacions compromeses per a després denunciar-les públicament.

Cabeza de turco és el seu relat del món del treball i dels immigrants a l’Alemanya del benestar dels anys 80 del segle XX, l’antiga RFA. Wallraff es transforma en un immigrant turc sense papers, de nom Alí, que vol treballar en qualsevol cosa. Descriu el patiment d’un sector social invisible en la macroeconomia però molt profitós per al gran capitalisme i els empresaris sense escrúpols.

Les condicions de vida i de treball de la comunitat turca, i també dels alemanys desocupats, són molt penoses: brutícia, insalubritat, manca de seguretat laboral i de contractes legals, horaris llarguíssims, etc. Així, amb sous de misèria i condicions escandaloses, treballa sense respir a una hamburgueseria McDonald, de peó a una granja, d’obrer de la construcció sense papers ni contractes, l’utilitzen com a conill d’Índies a la indústria farmacèutica, investiga la postura de l’Església catòlica i de les sectes, efectua neteges sense cap protecció a les refineries metal·lúrgiques, fa de xofer d’un traficant d’esclaus moderns, i acaba formant part d’un comando suïcida per a reparar una avaria a una central nuclear.

La narració és sòbria, i va acompanyada de documents oficials o de les empreses on Alí treballa. Transcriu els diàlegs tal qual, i amb un distaciament de tipus brechtià deixa que el lector es forme les seues pròpies opinions. La repercussió d’aquesta obra fou molt gran en la seua època, i fou acusat de difamació per un partit pro-nazi, i de plagi i per un company periodista.

La manera de treballar de l’autor va crear escola. Així, en l’actualitat hi ha molts treballs d’aquest tipus de periodisme, tant escrit com televisiu, com per exemple els del periodista Antonio Salas (Diario de un skin o El año que trafiqué con mujeres).

És un relat cru, molt cru. Quan acabes de llegir-lo et deixa eixe regust amarg, i la necessitat d’una síntesi explicativa i valorativa, però l’autor no la dóna. No hi ha quasi judicis. Ens embarguen els fets, les descripcions, els diàlegs. Ens serveix un material per a que el lector participe del llibre, s’emocione, i vulga saber més coses. I això, que al principi em semblava una mancança bàsica del llibre, resulta potser el més atractiu. És un document obert, que juga amb el lector per a fer-lo participar, per a establir una la complicitat davant les injustícies que narra.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »