FOTOGRAFIES. Exposició sobre la Guerra Freda (1947-1991)

Més fotografies, en aquesta ocasió sobre la Guerra Freda. En l’assignatura d’Història del Món Contemporani de 1r de BAT hem preparat una senzilla exposició que hem penjat en un corredor de l’institut. És sobre quinze esdeveniments de la Guerra Freda (1947-1991). Els ho he plantejat als alumnes com si fos una exposició del World Press Photo.

Cada alumne havia de buscar una fotografia impactant sobre un fet històric que jo li he assignat. L’havia de posar en un full DIN A-3 amb un títol, una breu explicació i un enllaç QR que portara a un web amb més informació.

Els alumnes han utilitzat el Word, el LibreOffice i altres processadors de textos com el del Drive, però havien d’enviar-m’ho en pdf. Després les he impreses jo, a l’institut, i han hagut de subratllar 5 paraules o conceptes de l’explicació per a que destacaren més, com si foren etiquetes (#hastag). Ha costat un poc, sobretot la qüestió de l’edició, però al final ha eixit una cosa decent. 

Ací està l’exposició (cliqueu damunt per a veure millor la galeria):

Anuncis

MURAL. Fotografies del feixisme, nazisme, estalinisme, crac de 1929 i camps de concentració

Una activitat educativa molt senzilla és fer que els alumnes porten imatges d’algun esdeveniment o aspecte que volem tractar. Per una banda és una activitat de recerca, molt fàcil, tranquil·la i personal, i per una altra banda el resultat es pot compatir i és molt atractiu visualment.

Enguany, en els dos grups de 4t d’ESO que tinc els he encomanat que busquen imatges sobre Mussolini, Hitler i Stalin, i també sobre el crac de 1929 i les seues conseqüències socials, i sobre els camps de concentració. Tot ben alegre. He repartit els temes i cada alumne havia de buscar dos o tres imatges, imprimir-les i portar-les a classe. He fet uns cartellets i les he penjades en el fons de la classe. Són un complement perfecte per a tractar l’època d’entreguerres, o altres.

Estic content del resultat. Aquesta bovada la faré més voltes.

Ací estan les fotos:

 

LLIBRE. Ryszard Kapuściński, «Cristo con un fusil al hombro» i la mort televisada de Victoriano Gómez

No he pogut resistir-me i m’he llegit un altre Kapuściński. En aquesta ocasió ha caigut en dos vesprades Cristo con un fusil al hombro. Es tracta d’un recull de textos sobre algunes lluites revolucionàries i dictadures de la segona meitat del segle XX. En concret, la lluita dels fedaïns de Palestina contra l’ocupació israeliana, el cas de Bolívia, també els de Santo Domingo i Haití, un text més ampli sobre l’evolució de Guatemala i el segrest i assassinat de l’ambaixador de la RFA l’any 1970, un text que compara a Guevara i Allende, i per acabar un text sobre Moçambic.

El text de Guatemala es titula Por qué mataron a Karl von Spreti i es llig com una novel·la, millor que moltes novel·les. Aprens moltíssimes coses sobre la immundícia de la Guerra Freda, l’enorme desigualtat en aquests països, la misèria moral de tants patriotes, i també sobre els interessos de la United Fruit Company i el sanguinari intervencionisme dels Estats Units. M’agradaria alguna volta llegir-lo en classe. Cada volta em costa més seguir els llibres de text, cada nova edició més simples, esquemàtics i aparentment asèptics. La solució seria fer els meus materials, però això ara per ara em desborda. Com a professor interí cada any és una aventura.

Per acabar vull compartir un text molt més breu. Es titula Victoriano Gómez ante las cámaras de televisión i és una crònica sobre l’afusellament televisat d’aquest guerriller d’El Salvador l’any 1971.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MEMÒRIA. El Primer de Maig, els fets de Vitòria i «Campanades a mort»

Exemple de cartell del Primer de Maig

 

El Primer de Maig o Dia Internacional del Treballadors se celebra una jornada reivindicativa del moviment obrer. Es va instituir l’any 1889 a París, durant un congrés socialista de la Segona Internacional, amb motiu dels fets de Chicago de tres anys abans (es reprimí de manera violenta una vaga obrera). La principal reivindicació d’aquella època era la jornada laboral de 8 hores. No vaig a explicar-ho en detall, d’aquests fets hi ha molta informació a la xarxa, com per exemple a enciclopedia.cat, la viquipèdia o el diari Ara.

Sí que vull compartir alguns vídeos, sobre aquesta celebració i també sobre la pel·lícula Vitoria, 3 de marzo. El 3 de març de 1976 la policia nacional va dissoldre amb una violència extrema una vaga a Vitòria (Euskadi). Va assassinar a 5 obrers i en va ferir molts més. Amb motiu d’aquesta massacre Lluís Llach va publicar el disc Campanades a mort l’any següent, amb una cançó sobre aquesta matança. Els responsables, alguns encara viuen, mai van ser processats (article “Vitòria, 3 de març; 40 anys lluitant contra l’oblit i la impunitat“, diari Ara, 03/03/2016).

Tot seguit compartisc diversos recursos:  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEXTOS. Ryszard Kapuściński i «El mundo de hoy»

He comentat altres vegades a Historiata altres llibres de Ryszard Kapuscinski (1932-2007). Va ser un reconegut periodista polonès, corresponsal a Àfrica durant molts anys, autor de llibres magnífics, a mitjan camí entre el reportatge, l’assaig i la monografia etnogràfica i històrica. En concret he ressenyat i compartit textos de tres llibres seus: Viatges amb Heròdot, Eben i L’Imperi. Aquest últim és excepcional, sobre Rússia i l’antiga Unió Soviètica, i no em canse de recomanar-lo.

El mundo de hoy, l’últim llibre que m’he llegit d’ell, és una antologia feta per Agata Orzeszek, la traductora de Kapuscinski al castellà. Hi ha textos sobre diversos aspectes: l’ofici de periodista, qüestions sobre l’escriptura i apunts sobre diverses parts i cultures del món, com Àfrica, Amèrica Llatina, Europa, Rússia, Polònia, Àsia o l’Islam. Es lligen molt bé, tenen el toc Kapuscinski.

Compartisc uns textos com a mostra, per a classe i per a mi:

1. Caminos de la literatura

“Los caminos de la literatura se bifurcan: uno se dirige hacia el ensayo, hacia la profundización del conocimiento enciclopédico; y el otro, hacia el serial televisivo. En el primer caso, lo más importante es el pensamiento, la reflexión; en el segundo, la intriga, la aventura.”

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »