GEOGRAFIA. Exàmens de Geografia per a la PAU (2n de Batxillerat)

Compartisc els exàmens per a la PAU de l’assignatura de Geografia que s’ha posat al País Valencià. Del 2015 al 2021.

• GEOGRAFIA PAU 2021 07 JUL
• GEOGRAFIA PAU 2021 06 JUN
• GEOGRAFIA PAU 2020 09 SET
• GEOGRAFIA PAU 2020 07 JUL
• GEOGRAFIA PAU 2019 07 JUL
• GEOGRAFIA PAU 2019 06 JUN
• GEOGRAFIA PAU 2018 07 JUL
• GEOGRAFIA PAU 2018 06 JUN
• GEOGRAFIA PAU 2017 07 JUL
• GEOGRAFIA PAU 2017 06 JUN
• GEOGRAFIA PAU 2016 07 JUL
• GEOGRAFIA PAU 2016 06 JUN
• GEOGRAFIA PAU 2015 07 JUL
• GEOGRAFIA PAU 2015 06 JUN

Annex: LLISTA TEMES PREGUNTATS PAU 2015-2021

LLIBRE. Per a geografia humana, «Los últimos. Voces de la Laponia española» de Paco Cerdà (2017)

Explicar en classe les desigualtats no sempre és fàcil. Sembla la típica mania dels mestres. D’alguna manera els alumnes, sovint tan reivindicatius, solen acceptar el món que els ha tocat viure amb una certa tranquil·litat. Per això el llibre de Los últimos de Paco Cerdà és una visió impactant d’un món diferent però molt pròxim, el dels pobles que desapareixen. En l’actual món postindustrial enormes espais queden fora de les dinàmiques del mercat. La globalització real és la dels mercats, i allò que no és rentable o no dóna beneficis pecuniaris clars no té cap interés (no és competitiu, diuen). Així, grans espais de la península Ibèrica no té futur ni joventut, és un desert humà, i té menys densitat d’habitants que Lapònia. Solen referir-se a aquests territoris com l’Espanya buida o més adient com l’Espanya buidada. Des de les ciutats es veu amb una mena de romanticisme, de nostàlgia bucòlica, de paradís perdut, i justament això és el que no és.

Los últimos del periodista Paco Cerdà és un recorregut personal per aquest territori, com un llarg reportatge, amb dades interessants, però on destaquen les històries personals i els tocs emotius. Aquest territori comença a ser conegut com la Serrania Celtibèrica, gràcies a la dedicació del professor Francisco Burillo, i afecta a 5 comunitats autònomes i 10 províncies.

Una digressió personal: Burillo, a més, és un prehistoriador que ha organitzat durant anys un curs d’estiu d’Arqueologia espacial a Terol. Farà uns vint anys vaig tenir la sort d’assistir i va ser un dels millors cursos que he fet mai, excel·lent. Burillo és una persona entranyable, gens afectat per a ser un professor universitari. Tinc un bon record d’aquella setmana a Terol.

Segurament Los últimos no és el típic llibre de lectura per als alumnes (ni falta que li’n fa), però sí que es podria fer un treball per capítols (n’hi ha 10, un per cada província afectada). De fet, és un recurs interessant per a estudiar les desigualtats en el territori: serveix per a geografia humana de 3r d’ESO i de 2n de BAT, i també per a tractar aquest episodi de la història actual, especialment en 4t d’ESO (migracions, ruralisme, franquisme, pols de desenvolupament, desigualtats, etc.).

Compartisc uns fragments:

GEOGRAFIA. Llista dels principals relleus geogràfics

Típic dibuix amb alguns relleus geogràfics. Però, i els noms dels principals relleus? Els aprenem o no?

 

Per al tema del medi físic de Geografia de 3r d’ESO compartisc una llista amb els principals relleus de cada continent i de la península Ibèrica.

De llistes d’aquestes n’hi ha moltes per Internet. Aquesta que compartisc ha estat elaborada pels companys Candela Perpiñà i Israel Espí. Jo només he modificat alguns elements.

Sobre açò dels relleus hi ha una certa polèmica: alguns professors ho consideren obsolet, d’altres encara mantenen la seua vigència. La legislació educativa no ajuda massa i pot interpretar-se en un sentit o en un altre. Què faig jo? Doncs he triat un camí entre uns i altres: encomane als alumnes que facen un breu atles a la seua llibreta, amb mapes muts on han d’ubicar els relleus d’aquesta llista, i que pinten almenys els deserts (groc), les planes (verd) i els rius (blau). També han de fer-ho dels mapes polítics. No els faig examen, però sí que avalue aquest treball. Així tenen un dossier amb mapes amb la informació que necessitarem al llarg del curs de 3r d’ESO, que és bàsicament de Geografia Humana. Perquè no podem parlar de rutes comercials si no coneixem els mars i els oceans, o on estan els països industrialitzats, o la ubicació de recursos miners, etc.

 

RECURSOS

1. Ací teniu l’enllaç als mapes muts que fem servir:

MAPES MUTS – Geografia

2. Ací l’enllaç a la llista de relleus en pdf:

Geografia: instruccions per a l’elaboració dels mapes

3. Ací la llista en format web, per si voleu copiar-la, canviar-la o personalitzar-la:

LECTURES. Llibres que vull llegir amb els alumnes (curs 2018-2019)

Cada professor té les seues manies. Una de les meues és que els alumnes lligen algun llibre. Sé que probablement és una batalla perduda, però és la meua mania i tinc ganes d’intentar-ho. Tots sabem que l’edat és complicada, hi ha poc de temps, els temaris són llargs i els joves se senten atrets per altres estímuls on la recompensa és molt més ràpida i directa, però per provar-ho tampoc passa res. A més a més el foment de la lectura és un contingut curricular i tot això tan bonic que sol dir-se. 

Per tant, aquest curs he triat dos llibres per nivell (per a 3r només un). Un dia a la setmana llegirem en classe alguns capítols o fragments, ampliaré un poc la informació i els comentarem entre tots. No vaig a encomanar el típic treball d’una fitxa de lectura que es pot traure de qualsevol “rincón del vago”. Serà llegir i comentar. Són llibres que he llegit i conec bé, i crec que entre tots podrem traure molta punta. Sé que alguns alumnes s’avorriran, però confie que d’altres ho aprofiten. Ho avaluaré amb l’actitud, la participació i segurament una redacció final a partir d’un fragment o dos del llibre.

Els llibres que he triat són els següents:

LLIBRE. «La volta al món d’una armilla polar» de Wolfgang Korn, una petita història sobre la gran globalització (2008)

He estat totalment enganxat a La volta al món d’una armilla polar, un llibre que detalla molt bé què vol dir això de la globalització, i quins efectes té sobre els diversos engranatges de la cadena mundial. Es llig molt bé, té un estil de reportatge periodístic, amb una tensió narrativa ben lligada, i està molt ben editat, amb quadres explicatius i il·lustracions.

El llibre ens conta la història d’una modesta armilla polar, en totes les seues fases: la formació i aparició del petroli que servirà per a fabricar el polièster, la societat tan marcada dels països del Golf Pèrsic, el transport del cru fins a Bangla Desh, la filatura i la confecció de l’armilla per part de semiesclaus contemporanis, el seu transport en un gran vaixell de contenidors fins Europa, la seua venda en una botiga d’una gran cadena a Alemanya, el seu ús efímer, i finalment el procés de reciclatge, la seua reutilització a Àfrica, i el posterior i dramàtic retorn a Europa sobre el cos d’un jove emigrant il·legal.

No és broma, el món està més connectat del que sembla. En aquest llibret aprenem el com, amb un exemple molt casolà, que tots podem entendre i també sentir. Tots tenim productes d’aquesta mena. Jo mateix tinc dos armilles polars.

Vaig conéixer aquest llibre per casualitat, perquè una coneguda el va esmentar en una conversa. Em vaig quedar amb el títol perquè alguna cosa em deia que podia estar bé i me’l vaig comprar farà un parell de setmanes. Era per a un autorregal per a Nadal, però el faig fullejar i no m’he pogut resistir.

M’agradaria molt treballar aquest llibre en 3r d’ESO, per a aprofundir en el tema de la globalització, del comerç a escala mundial, i sobretot per a analitzar les desigualtats que provoca aquest model de producció, transport i consum, i la seua insostenibilitat social i mediambiental. Però enguany serà que no, tinc un grup de 3r un poc especial, anem molt a poc a poc. De tota manera es pot agafar algun fragment per a il·lustrar alguna explicació o treball, o per a enriquir un debat. Si podeu, llegiu-lo.

–

Selecció de textos: