LLIBRE. «La volta al món d’una armilla polar» de Wolfgang Korn, una petita història sobre la gran globalització (2008)

la_volta_al_mon_armilla_polar-cat-alta

He estat totalment enganxat a La volta al món d’una armilla polar, un llibre que detalla molt bé què vol dir això de la globalització, i quins efectes té sobre els diversos engranatges de la cadena mundial. Es llig molt bé, té un estil de reportatge periodístic, amb una tensió narrativa ben lligada, i està molt ben editat, amb quadres explicatius i il·lustracions.

El llibre ens conta la història d’una modesta armilla polar, en totes les seues fases: la formació i aparició del petroli que servirà per a fabricar el polièster, la societat tan marcada dels països del Golf Pèrsic, el transport del cru fins a Bangla Desh, la filatura i la confecció de l’armilla per part de semiesclaus contemporanis, el seu transport en un gran vaixell de contenidors fins Europa, la seua venda en una botiga d’una gran cadena a Alemanya, el seu ús efímer, i finalment el procés de reciclatge, la seua reutilització a Àfrica, i el posterior i dramàtic retorn a Europa sobre el cos d’un jove emigrant il·legal.

No és broma, el món està més connectat del que sembla. En aquest llibret aprenem el com, amb un exemple molt casolà, que tots podem entendre i també sentir. Tots tenim productes d’aquesta mena. Jo mateix tinc dos armilles polars.

Vaig conéixer aquest llibre per casualitat, perquè una coneguda el va esmentar en una conversa. Em vaig quedar amb el títol perquè alguna cosa em deia que podia estar bé i me’l vaig comprar farà un parell de setmanes. Era per a un autorregal per a Nadal, però el faig fullejar i no m’he pogut resistir.

M’agradaria molt treballar aquest llibre en 3r d’ESO, per a aprofundir en el tema de la globalització, del comerç a escala mundial, i sobretot per a analitzar les desigualtats que provoca aquest model de producció, transport i consum, i la seua insostenibilitat social i mediambiental. Però enguany serà que no, tinc un grup de 3r un poc especial, anem molt a poc a poc. De tota manera es pot agafar algun fragment per a il·lustrar alguna explicació o treball, o per a enriquir un debat. Si podeu, llegiu-lo.


Selecció de textos:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

CIÈNCIA. Copèrnic i la teoria heliocèntrica

"Copèrnic" per Bertel Thorvaldsen, a Varsòvia

“Copèrnic” per Bertel Thorvaldsen, a Varsòvia

 

Per als que som fans de la ciència, i en especial de les revolucions científiques, resulta que avui fa 473 anys que va faltar el gran Nicolau Copèrnic, el de la teoria heliocèntrica. Va viure a cavall entre el segles XV i XVI, quan dir que la Terra no era el centre de l’univers et podia costar un disgust.

Total, que he trobat uns recursos molt guapets que vull compartir.

Nota: “Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna. Va ser ell qui, observant i defensant que la Terra gira sobre el seu eix de rotació –fet que explicaria el dia i la nit–, i que fa una volta al sol cada any, va establir les bases que després van permetre a Galileu i a Isaac Newton culminar la revolució astronòmica.” (Font: catorze.cat)

1. Vídeo animat “Copernicus“, 1 minut, com a introducció:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MIGRACIONS. Cançons i altres recursos sobre les persones que es mouen

barca_emigrants

(Actualitzat 03/09/2015)

Les persones no som plantes, podem moure’ns, anar d’un lloc a un altre. Si te’n vas eres un emigrant; si arribes eres un immigrant; en suma, estem parlant de migracions.

Aquests són uns conceptes propis de la geografia humana i en concret de la demografia. Generalment es diuen sense la càrrega emotiva que suposa per a una persona el fet de canviar de lloc de residència, lluny d’on vas nàixer, de la gent que parla la teua llengua, de la teua família i amics, amb la incertesa del futur. En la majoria dels casos són migracions econòmiques, també polítiques, per intentar tenir una vida millor.

En aquesta entrada del bloc només vull compartir una selecció de cançons que parlen de les migracions i algun recurs més. Hi ha diversos estils musicals. Podeu triar la cançó que més us agrade, i llegir les lletres.

Faig aquest apunt perquè reconec que tinc un poc de remordiments per un escrit que vaig fer fa uns dies, el de la ressenya del llibre Córrer sense por, perquè malgrat ser una novel·la que no m’ha agradat com està escrita, la història no et deixa indiferent.

Per cert, l’altre dia en una conversa informal a una xarxa social un espavilat va dir que “La gent ha d’estar al seu país”, dit en un context racista, i va rebre uns quants “M’agrada”. Davant d’un comentari així sempre pense el mateix, que tenim un problema ben gros, perquè necessitem un país de la mida de Canadà i Estats Units junts, com a mínim, per a posar a tots els tontos que hi ha al món. Així tindrien el seu país.

No, les persones no som plantes.

Cançons sobre migracions

(Diversos estils, no s’espanteu)

  1. El emigrante, de Juanito Valderrama, de l’any 1949, la qual es va convertir en la banda sonora de les vides de molts espanyols que van haver d’emigrar a l’estranger. Un clàssic.
  2. Un beso y una flor, de Nino Bravo, de 1972, de l’àlbum Un beso y una flor. Romàntica a més no poder. Lletra de la cançó.
  3. Emigrante, de Pablo Guerrero, de 1975, de l’àlbum Pablo Guerrero en el Olympia. Lenta, però molt bonica. És la cançó que apareix al documental El tren de la memoria.
  4. Visa para un sueño, de Juan Luis Guerra, de 1989, de l’àlbum Ojalá que llueva café. Marxosa i amb una lletra molt potent. Lletra de la cançó.
  5. Espaldas mojadas, de Tam Tam Go!, de 1990, de l’àlbum Espaldas mojadas. Els “espaldas mojadas” són l’emigració llatinoamericana que vol creuar el riu Grande per a entrar als Estats Units des de Mèxic. Lletra de la cançó.
  6. El emigrante, del grup Celtas Cortos, de 1996, de l’àlbum En estos días inciertos. Sobre l’emigració actual. Boníssima. Lletra de la cançó.
  7. Clandestino, de Manu Chao, de 1998, de l’àlbum del mateix nom. Lletra de la cançó.
  8. Emigrante, de Frente Infame, de 2013. “Me tratan diferente por querer salir p’alante”
  9. Zamba del emigrante, d’Ismael Serrano amb Mercedes Sosa, de l’àlbum Sueños de un hombre despierto, de 2007. Lletra de la cançó.
  10. Corrandes d’exili, de Lluís Llach, amb lletra d’un poema de Pere Quart, sobre la Retirada, l’exili republicà i català al final de la Guerra Civil. Lletra i més informació (Historiata).
  11. Geografía, de La Oreja de Van Gogh, música pop. Lletra de la cançó.
  12. Papeles mojados, de Chambao, preciosa i amb un videoclip molt ben fet. Lletra de la cançó.
  13. Africanos en Madrid, d’Amistades Peligrosas, un clàssic dels anys 90. Lletra de la cançó.
  14. Le Métèque (El extranjero), de Georges Moustaki, versió original en francés, un clàssic. Lletra de la cançó.
  15. El Inmigrante, de Calibre 50, una ranxera total. Lletra de la cançó.
  16. El Inmigrante, de Coti, música i ritmes de rock argentí. Lletra de la cançó.
  17. Nord enllà, dels Ebri Knight, folk rock català, any 2015. Lletra de la cançó.
  18. Alfabets de futur, de Feliu Ventura, cantautor valencià, any 2007. Lletra de la cançó.

Ací teniu la llista de reproducció (Migracions – Historiata):

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Ébano” de Ryszard Kapuscinski (1998), una bona descripció d’Àfrica

Ebano-Ryszard-Kapuscinski

M’agrada llegir a Kapuscinski. M’agrada perquè em sembla un periodista que sabia descriure molt bé, i això no és gens fàcil. La majoria de periodistes (i d’escriptors) cauen en tòpics i en sensibleries molt suades, i es dediquen a jutjar. Ébano és una descripció magnífica de l’Àfrica que ell va viure com a corresponsal d’un periòdic polonés, durant bona part de la segona meitat del segle XX, quan es van anar independitzant les colònies dels antics imperis europeus. No trobem quasi opinions de Kapuscinski, ell descriu, perquè sembla que té molt clar que Àfrica és un món propi, un gran continent molt divers i desconegut, i es nota que li fascinava.

Ébano (que en català es diu eben o banús) es llig molt bé, té vora trenta capítols i poc més de tres-centes pàgines. Per a mi serveix per a complementar l’àrida lletra dels manuals de Geografia, tant la part física com sobretot la humana. Està format per relats on apareixen moltes persones que l’autor es va trobant en els seus viatges, i on el canviant paisatge i la tòrrida calor africana estan ben presents.

En aquesta obra trobem diverses pinzellades de l’Àfrica post-colonial: grans líders del Tercer Món com Nkrumah de Ghana, la brutalitat de dictadures com la d’Idi Amín a Uganda, la guerra d’independència d’Eritrea contra el règim prosoviètic de Mengistu a Etiòpia, la història del colp d’Estat a Libèria el 1990 i l’assassinat detallat del dictador Samuel Doe, o matances com les de Rwanda entre hutus i tutsis el 1994. Ens queda el regust d’un continent ple d’estats fracassats, corrupció i guerres civils, amb el domini dels senyors de la guerra, la fam i la misèria anònima, el neocolonialisme, però també trobem magnífiques descripcions de l’inclement sol i l’omnipresent calor, de la sofrida vegetació que sobreviu malgrat tot, de la importància de l’aigua i dels pous, dels insectes i les malalties tropicals, del dia i de la nit africana, i especialment de la gent, gent pertot arreu, de les masses que fugen del camp i congestionen les ciutats, persones que tenaçment sobreviuen enmig d’un clima tan hostil. És la descripció d’una Àfrica quotidiana i riquíssima en la seua varietat.

Respecte a Ryszard Kapuscinski (Polònia, 1932-2007): va ser un escriptor i periodista polonès que va treballar de corresponsal per tot el món, però sobretot a Àfrica. Va escriure un bon grapat de llibres sobre les seues cròniques i els seus viatges. A Historiata podeu trobar la ressenya del relat impagable que va fer de la caiguda de la Unió Soviètica a L’Imperi (1993), o un llibre autobiogràfic de viatges a Viatges amb Heròdot (2004). Respecte a Ébano jo he llegit una edició en castellà publicada per Ediciones Folio el 2004, però he vist que hi ha una edició en català a l’editorial Empúries titulada Eben.

eben_ryszard_kapuscinski_empúriesPer acabar, reproduisc una selecció de fragments del llibre que m’han agradat molt i que es poden utilitzar per il·lustrar algunes qüestions en l’aula.

ÍNDEX:

  1. El concepte del temps a Europa i a Àfrica
  2. El provincianisme
  3. Liberia, un exemple d’hegemonia cultural (esclavista)
  4. Els warlords, els senyors de la guerra
  5. Què és la Història a Àfrica?


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOCUMENTAL. “#Nosaltres els valencians” (2013)

#NosaltresElsValencians

  • Director: Andreu Signes
  • Durada: 29 minuts i 47 segons
  • Emissió: TV3, Televisió de Catalunya, 29 d’octubre de 2013
  • Comentari: “És un documental que presenta un País Valencià amb futur i on la societat civil ha superat les mancances de la classe política”.

Aplicació didàctica:

  1. Geografia Humana: relacions econòmiques, polítiques, socials i culturals entre dos territoris veïns amb alguns lligams comuns.
  2. Història del Món Actual: algunes característiques de la situació actual del País Valencià, i l’estranya i difícil relació entre aquest país i Catalunya.

Consideracions sobre “#Nosaltres els valencians”

Aquest documental de mitja hora és un repàs d’alguns aspectes de la realitat actual valenciana no massa coneguts ni per la resta de catalans ni sovint pels propis valencians.

No trobarem el típic reportatge sobre la “confrontació valenciana”, és a dir la dels “blavers” envers els “catalanistes”, ni la tan coneguda i repetida corrupció i ineptitud de la classe política valenciana. Els estereotips ja cansen.

Sí que trobarem algunes aportacions molt assenyades sobre això que es podria anomenar el “fet valencià”. 

És un documental molt recomanable perquè és molt dinàmic i amb arguments molt inspiradors, dels que fan pensar. Té dos parts molt clares: una primera on es fa un diagnòstic ràpid de diverses realitats valencianes, i una segona on analitza el present i el futur de les relacions entre Catalunya i el País Valencià. Tot això a partir de les reflexions i els comentaris d’algunes personalitats que pertanyen a diferents sectors socials, com ara: periodistes i professors d’universitats (el món dels mitjans de comunicació i el món acadèmic), grans empresaris (el sector financer i empresarial), agricultors (els treballadors de la terra), representants de l’hoteleria (el sector del turisme), les festes (la part de les identitats tradicionals) i els moviments socials de base (les reivindicacions populars).

Al voler mostrar sectors que no són generalment tan visibles als mitjans de comunicació el documental deixa de banda la realitat política. De fet, pràcticament fuig d’ella. Només apareix un polític, Joan Baldoví, diputat en el Congrés dels Diputats de Madrid per Compromís. Sí que apareixen referències a la “mala sort” que s’ha tingut amb els polítics valencians, que miren més cap a Madrid que cap a València, així com la gran pèrdua de temps que ha suposat la “batalla de València”, la de l’època de la transició i més enllà, la dels símbols, com el nom del país i de la llengua o els colors de la bandera. Massa poc i massa dispers, però per a mitja hora ja està bé.

Sí que destaca al documental la importància de les futures i ineludibles relacions econòmiques entre el País Valencià i Catalunya, i com a paradigma d’açò està l’anomenat “corredor mediterrani”, una infraestructura molt necessària, diuen, que aplegarà amb vint anys de retard degut a la intencionalitat política valenciana de viure d’esquenes als catalans, i al radialisme centralista madrileny. També destaca la crida a la “normalitat”, és a dir, a viure valencians i catalans les nostres identitats amb tranquil·litat, com a veïns que som i serem, sense subordinacions, i cada país amb les seues peculiaritats pròpies, i també amb els nostres lligams, que els tenim i ben grans, tant culturals com econòmics.

Sobre aquests lligams entre catalans i valencians al documental trobem la frase més emotiva, i la diu Vicent Sanchis, periodista i professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona: “No s’entén la Catalunya actual sense l’aportació valenciana, i només això ja és una victòria.” Per acabar-ho de rematar els crèdits finals són tota una delícia, amb la cançó “L’herència” del grup valencià Aspencat (de Xaló, a la Marina Alta), i imatges d’alguns valencians imprescindibles, dels que han fet cultura, i han fet país.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MAPES MUTS – Geografia

(Actualitzat: 7 de setembre de 2015)

Ací teniu un dossier amb mapes muts per a treballar en Geografia.

Són mapes físics i polítics, per continents i territoris, i en blanc i negre per a poder imprimir-los millor. La majoria els he trobat al web aularagon.org, un web amb molts recursos educatius.

Cliqueu damunt per a fer-los més grans.

Mapes muts

EspanaFEspanya físic

EspanaPEspanya polític

EuropaFEuropa físic

EuropaP

Europa polític

AfricaFÀfrica físic

AfricaPÀfrica polític

AmericaFAmèrica físic

AmericaPAmèrica polític

AsiaFÀsia físic

AsiaPÀsia polític

OceaniaFOceania físic

OceaniaPOceania polític

MundiFMapamundi físic

MundiPMapamundi polític

ComarquesValComarques País Valencià

ComarquesCatComarques Catalunya

ComarquesCatVAlIllComarques País Valencià, Catalunya i les Illes

Comarques dels Països Catalans (3 pàgines, per a imprimir, en pdf)

– – –

ALTRES:

 

VessantsriuspenIberVessants hidrogràfics península Ibèrica

UnióEuropeaP2009Països de la Unió Europea (fins 2009)

 

 

"El geògraf" de Johannes Vermeer de Delft (1669)

“El geògraf” de Johannes Vermeer de Delft (1669)

MÉS MAPES

MAPES. Història Antiga

MAPES. Història Medieval

MAPES. Història Moderna

MAPES. Història Contemporània

MAPES. Història d’Espanya

URBANISME. Vídeo: “Ficción Inmobiliaria”

acoso inmobiliario - assetjament immobiliari - mobbing

“Assetjament immobiliari”, per Raúl Arias

Al blog “ARQUITECTURA + CINE + CIUDAD” he trobat aquest curiós documental titulat “Ficción Inmobiliaria“.

És molt curiós. Explica les relacions socials i el desigual poder de decisió de determinades persones, que es poden veure sobre l’espai de les ciutats, i ho fa a partir d’un collage de fragments de pel·lícules. També serveix per a tractar les conseqüències de les transformacions de les ciutats, respecte als seus habitants.

Aplicació didàctica: conceptes com urbanisme, gentrificació, especulació immobiliària, poder, corrupció, assetjament o mobbing immobiliari, etc.

No crec que siga un vídeo recomanable per als alumnes de 3r d’ESO, almenys no de manera obligatòria. Potser millor per als de Geografia de 2n de BAT. Segurament els resulte un poc avorrit. No obstant això, és molt suggeridor per a qualsevol adult, professor o no, que ha vist com en pocs anys han canviat tantíssim els paisatges de les seues ciutats. I per als amants del cine.

Val la pena donar-li una ullada.


Font d’informació: blog ARQUITECTURA + CINE + CIUDAD, de visita molt recomanable. Amplia molt la informació d’aquest documental, amb nombrosos enllaços a les pel·lícules que hi apareixen.

Parts del documental:

  1. Ciudad suspense
  2. Conspiración en la trama urbana
  3. La sombra de una duda
  4. Cuestión de clases
  5. Acoso inmobiliario
  6. La liga de los inquilinos

Més informació:

DESIGUALTAT. Vídeo: “Distribució de la riquesa als EUA”

Primer el vídeo:

Més informació

  • Títol original del vídeo: “Wealth Inequality in America
  • 1. Explicació que es troba al vídeo original, penjat el 20/11/2012 per un tal politizane: “Infografia sobre la distribució de la riquesa als Estats Units, on destaca tant la desigualtat com la diferència entre la percepció de la desigualtat i les xifres reals. La realitat moltes vegades no és el que pensem que és.”
  • 2. Explicació a un article de la CNN Money. Fragment: “El vídeo […] es basa principalment en el treball de desigualtat de la riquesa de Michael Norton i Dan Ariely, professors de les escoles de negocis de Harvard i Duke, respectivament. El duo va preguntar als nord-americans com pensaven que la riquesa està distribuïda, i es van trobar que la distribució estimada i la ideal del pastís de la riquesa tenen poc a veure amb la realitat.” (Font: Viral video shows how wealth is really distributed, CNNMoney, 08/03/2013)
  • 3. Article de The Washington PostThis viral video is right: We need to worry about wealth inequality, 06/03/2013.
  • 4. Blog de Dan Ariely, on explica aquest vídeo, enllaç aquí.
  • 5. Un altre vídeo sobre la desigualtat al món: “Así funciona el mundo” (4′ 33”)
  • 6. Gràfica final de Norton i Ariely sobre la desigualtat de la riquesa als Estats Units, la qual va donar lloc al vídeo:
ariely-wealth-inequality-desigualtat-riquesa-eua

Percentatges de la distribució de la riquesa als EUA, segons les respostes de la enquesta tenint en compte la realitat i les diferents percepcions: 1. la gràfica real, 2. l’estimada, i 3. l’ideal.

FOTOGRAFIES. Treball per a Geografia urbana

Propose un treball individual i col·lectiu sobre Geografia urbana (nivell 2n d’ESO).

Es tracta de fer fotografies a alguns elements del teu poble o ciutat. Tan senzill i tan difícil com això.

Primer mireu aquest vídeo:

Sobre el vídeo

L’autor d’aquest vídeo i de les fotografies és Albert Ortiz Valor, un fotògraf del meu poble que és un artistasso. Us recomane que visiteu el seu web, amb una selecció de les seues fotografies, agrupades en uns àlbums molt ben fets: http://ortizvalor.wordpress.com/

Per si no fóra poc Albert té un article molt bo sobre la importància de la fotografia en el sistema educatiu, que és de lectura molt suggeridora per a professors/res: La no enseñanza de la fotografía (22/03/2012).

“El treball de les fotos”

Què s’ha de fer? Fer fotografies. Amb una càmera de fotos o amb el mòbil.

Què s’ha de fotografiar? La meua idea és donar a cada alumne/a un motiu urbà i que faça totes les fotografies que vulga d’eixe motiu.

Quantes fotografies? Recomane i anime a que facen totes les que vulguen, però que al final cada alumne/a seleccione un màxim de 10 fotografies. Les que més els agraden.

Quins són els motius? Els motius són urbans, de tipus geogràfic i també artístic. Per exemple:

  • Els carres i vies públiques: costeres (com el vídeo que hem vist), rectes, revoltes, cantons, xamfrans, per a vianants, per al trànsit, etc.
  • Els habitatges i les cases: altes, baixes, noves, velles, avorrides, originals, petits detalls, grans conjunts, de gent rica, de classes mitjanes, de pobres, etc.
  • Equipaments per a la comunitat: parcs, escoles, centres de salut, centres culturals, llars de jubilats, oficines de l’ajuntament o altres administracions, comissaria de policia, cementeri, etc.
  • Indústries: petites, grans, netes, brutes, velles, noves, les seues formes, els seus rètols, etc.
  • Comerços: grans superfícies, petits comerços, mercats, antics (amb solera o de tota la vida), recents, activitats de venda de bens i venda de serveis, activitats tradicionals, activitats noves, etc.
  • La gent: passejant, comprant, descansant, jugant, fent esport, treballant, parlant, etc.

També si hi ha interés per part d’algun alumne es pot augmentar la dificultat i l’abstracció dels temes, i es poden proposar motius urbans com:

  • Geometries: quadrats, rectangles, triangles, cercles, estrelles, línies paral·leles, punts en l’espai, etc.
  • Colors: roig, groc, blau, verd, taronja, violeta, etc.
  • Llum: molta claror, foscor, combinacions molt marcades entre el blanc i el negre, etc.
  • El pas del temps: un espai que cride l’atenció al llarg de les hores i de la diferent lluminositat, etc.
  • Qualsevol altre tema que pugueu imaginar.

Què fem amb la selecció de fotos?

– Podem muntar una exposició al centre de manera que cada alumne pose una o dos imatges de les deu que ha presentat, les quals poden ser triades entre tots. Es poden penjar en un portal i els alumnes poden entrar i votar.

– Podem parlar-ho en classe: és a dir, fer unes classes de geografia urbana sense que es note. Divertir-nos tots. Cada motiu i cada fotografia és una excusa per a aprendre, per a veure i a apreciar cada element de la geografia urbana, dels espais on vivim i convivim. Per a ampliar la nostra mirada gràcies a la reducció que obliga l’enquadrament de la fotografia.

No sé… què penseu? Jo ja tinc ganes de provar-ho!

Més informació

Exemples de fotografies urbanes senzilles: Una mirada diferent de Poblenou (Barcelona)

Article: “7 idees per treballar amb Instagram a l’escola”, molt recomanable, en català  –  en castellà

Exemples de fotografies d’alta qualitat: (1) ortizvalor.com, d’Albert Ortiz Valor, l’autor del vídeo de l’inici i amb materials boníssims; (2) lamejorfotografia.com, de Juan Carlos Climent Cantó, bon fotògraf i millor amic.

Sobre Geografía urbana: presentació de diapositives sobre Geografía urbana, 145 diapositives, en castellà, per Ana Rey, llarg però molt complet.

evolución del fotógrafo

CONSUMISME. Vídeo: “iDiots”

idiot-obsolecencia-programada-consumismoLa companyia d’efectes visuals Big Lazy Robot va realitzar un curtmetratge d’animació que és una sàtira interessant de l’obsolescència programada (i percebuda), i altres observacions sobre els costums de la vida actual.

Big Lazy Robot també va cridar l’atenció fa temps (va estar entre els “Staff Pick” de Vimeo) gràcies a un altre curtmetratge titulat Keloid.

Els creadors del vídeo fan notar que cal prendre-s’ho massa seriosament, i que “és un vídeo promocional que vam fer per a riure’ns de nosaltres mateixos”. Malgrat això, és un vídeo molt interessant i amb una gran qualitat en les animacions.

Aplicació didàctica: consumisme, publicitat, geografia humana, obsolescència programada, economia, sector terciari.

  • Font d’informació: Iniciativa Debate, 23/12/2013
  • Enllaç del curtmetratge en Vimeo
  • Cita 1: “La nostra felicitat està basada en coses que no necessitem i estem dominats per entitats que no controlem”
  • Cita 2: “Tots tenim un i-diota dins, i això és molt divertit”
  • Més informació sobre l’obsolescència programada: documental “Comprar, llençar, comprar