LLIBRE. «La volta al món d’una armilla polar» de Wolfgang Korn, una petita història sobre la gran globalització (2008)

la_volta_al_mon_armilla_polar-cat-alta

He estat totalment enganxat a La volta al món d’una armilla polar, un llibre que detalla molt bé què vol dir això de la globalització, i quins efectes té sobre els diversos engranatges de la cadena mundial. Es llig molt bé, té un estil de reportatge periodístic, amb una tensió narrativa ben lligada, i està molt ben editat, amb quadres explicatius i il·lustracions.

El llibre ens conta la història d’una modesta armilla polar, en totes les seues fases: la formació i aparició del petroli que servirà per a fabricar el polièster, la societat tan marcada dels països del Golf Pèrsic, el transport del cru fins a Bangla Desh, la filatura i la confecció de l’armilla per part de semiesclaus contemporanis, el seu transport en un gran vaixell de contenidors fins Europa, la seua venda en una botiga d’una gran cadena a Alemanya, el seu ús efímer, i finalment el procés de reciclatge, la seua reutilització a Àfrica, i el posterior i dramàtic retorn a Europa sobre el cos d’un jove emigrant il·legal.

No és broma, el món està més connectat del que sembla. En aquest llibret aprenem el com, amb un exemple molt casolà, que tots podem entendre i també sentir. Tots tenim productes d’aquesta mena. Jo mateix tinc dos armilles polars.

Vaig conéixer aquest llibre per casualitat, perquè una coneguda que no se l’havia llegit el va esmentar en una conversa. Em vaig quedar amb el títol perquè alguna cosa em deia que podia estar bé i me’l vaig comprar farà un parell de setmanes. Era per a un autorregal per a Nadal, però el faig fullejar i no m’he pogut resistir.

M’agradaria molt treballar aquest llibre en 3r d’ESO, per a aprofundir en el tema de la globalització, del comerç a escala mundial, i sobretot per a analitzar les desigualtats que provoca aquest model de producció, transport i consum, i la seua insostenibilitat social i mediambiental. Però enguany serà que no, tinc un grup de 3r un poc especial, anem molt a poc a poc. De tota manera es pot agafar algun fragment per a il·lustrar alguna explicació o treball, o per a enriquir un debat. El tindré a mà.

Vaig acabant. Cadascú té els seus gustos i no m’agrada massa recomanar, però en aquest cas faré una excepció: de veritat que val la pena, llegiu-lo.


Selecció de textos:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

NOVEMBRE. Parlem de coses boniques

El Cavall Verd, a la Vall de Laguar (la Marina Alta, País Valencià).

El Cavall Verd, a la Vall de Laguar (la Marina Alta, País Valencià).

 

El passat divendres 25 de novembre en 2n d’ESO uns quants alumnes i jo ens vam emocionar molt mentre llegíem un text i els explicava l’expulsió dels moriscos valencians, allà per l’any 1609. El text tractava sobre els fets de la serra del Cavall Verd, a la Vall de Laguar, prop de Dènia, on un nombrós grup de moriscos, famílies senceres, es van resistir a l’expulsió. Va ser un moment molt bonic.

De quan en quan en classe ens trobem amb moments com aquest. Açò m’ha donat la idea de compartir algunes experiències que estic vivint en els últims dos mesos. No són grans projectes pedagògics, ni cap activitat extraordinària. Són petites accions que bàsicament m’alegren el dia, i de vegades també a alguns alumnes. Cal tenir en compte que les classes d’Història i Geografia solen ser prou lineals (o avorrides, parlem clar), i que es basen en tres tipus d’activitats: 1. subratllar el llibre de text i fer explicacions; 2. exercicis senzillets; 3. examen, i tornem a començar ad nauseam. El que sol variar d’un professor a un altre és el caliu amb l’alumnat, no massa el procediment pedagògic, ja que continuem donant classe per matèries en compte de per competències, amb tota una estructura administrativa molt rígida i tradicional. Total, que ningú espera de nosaltres que siguem uns Montessori. Potser algun dia siga possible, per mi encantat.

Però anem als exemples bonics. En posaré cinc, un per cada nivell on done classe:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

BONDAT. Carles Capdevila i l’ús de la llibertat de premsa

carles_capdevila

Vull compartir (i guardar-me) el discurs que Carles Capdevila ha fet a l’arreplegar el Premi Nacional de Comunicació (2016). Parla de diverses coses i destaca el tema de la llibertat de premsa, de l’ús que els periodistes en fan i de les pressions del poder, i també parla de la bondat, de les persones que ajuden a persones.

El motiu de compartir-lo és perquè en 1r de BAT estem veient la Revolució Francesa i tot això dels Drets de l’Home i el Ciutadà, el rotllo de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i també la importància del quart poder, el de la premsa i la informació. La veritat és que m’agradaria que llegirem aquest text en classe, mentre veiem el vídeo. Si no passa res, ho farem el pròxim dilluns (de vegades mola manar i ser el profe).

Unes notes de la persona: Carles Capdevila i Plandiura és llicenciat en filosofia i periodista. Ha treballat a diversos mitjans de comunicació. Últimament ha sigut director-fundador del diari ARA i professor de Comunicació a la Universitat de Barcelona. També és conegut per les seues conferències sobre l’educació dels fills (és pare de quatre, sí, quatre). Enllaç al seu web: http://www.carlescapdevila.com/

Els recursos:

Discurs per a imprimir (en pdf)

– Font original: Discurs a l’ara.cat

– Vídeo del discurs:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

BELLESA. Documentals de “Planet Earth II”

david_attenborough

Com que sóc un fan de David Attenborough i dels documentals sobre el món natural de la BBC vull compartir uns vídeos que m’han encantat. Es tracta del trailer de Planet Earth II, i també el vídeo viral de la iguana fugint d’un grup de serps, i de regal unes imatges del lleopard de les neus, un dels meus animals favorits. Vull tenir-los sempre a la mà.

Per què? En primer lloc ja ho he dit, perquè m’agraden molt els vídeos bonics, i en segon lloc perquè de vegades necessite alimentar-me de bellesa, encara que sone cursi.

De fet, enguany en l’última hora dels dijous i dels divendres em toca classe amb els dos grups que tinc de 1r d’ESO, i que són molt molt molt vius. Una manera de poder acabar amb un poc de dignitat aquestes sessions és la promesa que faig als alumnes de veure un vídeo bonic al final de classe si es porten bé, i de moment em funciona. Podem estar una bona mitja hora fent classe “normal”, i en acabant veiem un vídeo o dos, i així se n’anem tots ben contents a casa. La setmana que ve els posaré els vídeo de les serps i estic segur que els encantarà, com a mi. No tot ha de ser pissarra i clarió…😉

Vídeo 1: trailer de Planet Earth II

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

OCTUBRE. Algunes dificultats tècniques i molta il·lusió

maquina-escriure-olivetti-college

Fa quasi dos mesos que no trobe temps ni energia ni ganes d’escriure a Historiata. Fins i tot he arribat a pensar en esborrar el blog, perquè el trobe obsolet i prescindible.

Com ja sabeu, resulta que fa un mes i mig que treballe de professor al Ribera de Xàtiva. Encara que ja em trobe més o menys assentat tinc molta faena (cinc assignatures diferents i set grups, la majoria molt vius o, com sol dir-se, “problemàtics”). La part bonica és que quasi no recorde la meua antiga faena, com si tota la vida haguera sigut professor. També a aquestes altures ja sé la majoria dels noms dels meus alumnes (més de 140), he tractat un poquet amb alguns companys, camine amb pas decidit pels diferents corredors i racons de l’institut, i ja tinc una idea aproximada dels recursos amb què puc comptar.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »