LLIBRE. Ryszard Kapuściński, «Cristo con un fusil al hombro» i la mort televisada de Victoriano Gómez

No he pogut resistir-me i m’he llegit un altre Kapuściński. En aquesta ocasió ha caigut en dos vesprades Cristo con un fusil al hombro. Es tracta d’un recull de textos sobre algunes lluites revolucionàries i dictadures de la segona meitat del segle XX. En concret, la lluita dels fedaïns de Palestina contra l’ocupació israeliana, el cas de Bolívia, també els de Santo Domingo i Haití, un text més ampli sobre l’evolució de Guatemala i el segrest i assassinat de l’ambaixador de la RFA l’any 1970, un text que compara a Guevara i Allende, i per acabar un text sobre Moçambic.

El text de Guatemala es titula Por qué mataron a Karl von Spreti i es llig com una novel·la, millor que moltes novel·les. Aprens moltíssimes coses sobre la immundícia de la Guerra Freda, l’enorme desigualtat en aquests països, la misèria moral de tants patriotes, i també sobre els interessos de la United Fruit Company i el sanguinari intervencionisme dels Estats Units. M’agradaria alguna volta llegir-lo en classe. Cada volta em costa més seguir els llibres de text, cada nova edició més simples, esquemàtics i aparentment asèptics. La solució seria fer els meus materials, però això ara per ara em desborda. Com a professor interí cada any és una aventura.

Per acabar vull compartir un text molt més breu. Es titula Victoriano Gómez ante las cámaras de televisión i és una crònica sobre l’afusellament televisat d’aquest guerriller d’El Salvador l’any 1971.

Anuncis

TEXTOS. Ryszard Kapuściński i «El mundo de hoy»

He comentat altres vegades a Historiata altres llibres de Ryszard Kapuscinski (1932-2007). Va ser un reconegut periodista polonès, corresponsal a Àfrica durant molts anys, autor de llibres magnífics, a mitjan camí entre el reportatge, l’assaig i la monografia etnogràfica i històrica. En concret he ressenyat i compartit textos de tres llibres seus: Viatges amb Heròdot, Eben i L’Imperi. Aquest últim és excepcional, sobre Rússia i l’antiga Unió Soviètica, i no em canse de recomanar-lo.

El mundo de hoy, l’últim llibre que m’he llegit d’ell, és una antologia feta per Agata Orzeszek, la traductora de Kapuscinski al castellà. Hi ha textos sobre diversos aspectes: l’ofici de periodista, qüestions sobre l’escriptura i apunts sobre diverses parts i cultures del món, com Àfrica, Amèrica Llatina, Europa, Rússia, Polònia, Àsia o l’Islam. Es lligen molt bé, tenen el toc Kapuscinski.

Compartisc uns textos com a mostra, per a classe i per a mi:

1. Caminos de la literatura

“Los caminos de la literatura se bifurcan: uno se dirige hacia el ensayo, hacia la profundización del conocimiento enciclopédico; y el otro, hacia el serial televisivo. En el primer caso, lo más importante es el pensamiento, la reflexión; en el segundo, la intriga, la aventura.”

– 

DESIGUALTAT. El discurs viu de Berta Cáceres

Berta Cáceres (1973-2016)

 

“Despertemos, despertemos humanidad, ya no hay tiempo.

Nuestras conciencias serán sacudidas, por el hecho de estar solo contemplando la autodestrucción basada en la depredacción: capitalista, racista y patriarcal.”

Berta Cáceres, abril de 2015

–

Per al Dia de la Dona d’enguany (8 de març) havia compartit un recurs molt bonic titulat el Diluvi canta «I tu, sols tu», però de vegades alguns fets trenquen la nostra normalitat banal.

Fa 5 dies,  el passat 3 de març, va ser assassinada Berta Cáceres (1973-2016), una dona hondurenya, líder indígena del poble Lenca, defensora del medi ambient i dels drets humans.

L’abril de 2015 Berta va guanyar el Premi Mediambiental Goldman, el màxim guardó que existeix per a premiar la defensa del medi ambient, per la seua lluita contra la construcció de la presa d’Agua Zarca, al riu Gualcarque (Hondures), una obra que anava a realitzar-se per empreses multinacionals, i que haguera suposat un greu desequilibri mediambiental i un espoli del territori de les comunitats indígenes allí assentades.

Estem parlant de l’explotació dels recursos del Tercer Món per empreses del Primer Món, i allí les pressions econòmiques no són simples procediments legals o administratius, sinó que sovint porten la violència i la mort als opositors. A açò cal afegir el paper de submissió que tradicionalment se li atorga a la dona. Per això, en el cas de Berta Cáceres tenim un testimoni tan corprenedor, de dona valenta, “tres voltes rebel”.

Pel seu interés, compartisc el discurs tan viu que va fer quan va rebre aquest premi:

–

Més informació:

BELLESA. Eduardo Galeano: “Es tiempo de vivir sin miedo”

BELLESA. Eduardo Galeano:

“Es tiempo de vivir sin miedo”

Perquè m’ha agradat moltíssim, perquè és bellíssim, vull compartir aquest vídeo de 9 minuts -només 9 minuts- amb explicacions i textos de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano.

Conceptes que es tracten al vídeo: la por, la consciència moral, la solidaritat, la imaginació, la poesia, la utopia, els somnis d’un món millor, les històries…

Aplicació didàctica? Què tal pensar, reflexionar, sentir? o sobre la dignitat, o la bellesa, o la que considereu…

–

Més informació: POEMA. Eduardo Galeano: “Los nadies”

–

LLIBRE. “Lituma en los Andes” de Mario Vargas Llosa

RESSENYA. Mario Vargas Llosa:

“Lituma en los Andes” (1993)

• Barcelona, Editorial Planeta, 1993
• 312 pàgines, en castellà
• Edició més recent en butxaca

–

Ressenya

“Lituma en los Andes” és una novel·la de Mario Vargas Llosa que explica la història de Lituma, un caporal de l’exèrcit peruà durant la seua estada a Naccos, un poble situat als Andes. L’acompanya Tomàs Carreño, Carreñito, un soldat ras que respecta i adora al seu caporal. Junts custodien un poble format per treballadors que estan construint una carretera, i que està convulsionat per la desaparició de tres homes i per l’amenaces de l’Estat de tancament de l’obra. Entre valls i muntanyes Lituma i Carreñito realitzen la investigació de les desaparicions –una d’elles la del seu criat, un xic retardat– i amb la por contínua de patir un atac del grup terrorista revolucionari “Sendero Luminoso”, també conegut com los terrucos. Per a completar l’atmosfera tenim el relat de l’amor absent de Carreñito, una xica de nom Mercedes, que treballava de ballarina i prostituta. Així, en aquesta novel·la tenim un batibull d’històries unides per la solitud i el paisatge esquerp dels Andes, un lloc inhòspit per a un costaner com Lituma, que vol complir amb el seu treball i que es nega a deixar-se endur per l’escepticisme o la desesperació.

Opinió personal: aquesta va ser la primera novel·la de Vargas-Llosa que vaig llegir i malgrat haver-me decebut una mica perquè tenia unes expectatives altíssimes, vaig trobar una novel·la molt bona, que deixa un regust de relat complet i que recorde amb molt bones sensacions. Per a mi destaquen sobretot l’ambientació i les situacions, i també l’estructura i eixa sensació d’angoixa de temps vital perdut inútilment. Els personatges són inoblidables, des de Lituma, un caporal escèptic, fins a Carreñito i la seua benvolguda Mercedes, així com els personatges secundaris, tant les víctimes del terrorisme com els membres del poble, que se’ns presenten com una colla de porucs i supersticiosos, però també de pragmàtics davant les dificultats de la vida real.

–