TASQUES. «El Cinquecento. 2º ESO. Semana 11-15 mayo»

Bon dia!

Para esta semana hay dos sesiones de tareas, y también un trabajo voluntario que sube nota.

Pero antes, mirad el resultado del trabajo voluntario sobre obras del Renacimiento que han hecho algunos compañeros vuestros:

Aquí tenéis las tareas para la semana 11-15 mayo:

SESIÓN 1. «El Cinquecento»

  • Libro de texto: punto 3 del tema 6, página 158.
  • 1. Leer el capítulo entero: El Cinquecento
  • 2. Hacer las claves para estudiar de la página 158 (el «Piensa» también).

SESIÓN 2. «Descubre Miguel Ángel Buonarroti»

«El juicio final», Michelangelo Buonarroti, 1541 (Clica para verlo más grande)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TASQUES. «El Quattrocento. 2º ESO. Semana 4-8 mayo»


Bon dia!
Para esta semana hay dos sesiones de tareas, y también un trabajo voluntario que sube nota y creo que os puede resultar divertido.
Aquí tenéis las tareas para la semana 4-8 mayo:

SESIÓN 1. «El Quattrocento»

  • Libro de texto: punto 2 del tema 6, páginas 156-157.
  • 1. Leer el capítulo entero: El Quattrocento
  • 2. Hacer las Claves para estudiar de la página 157.

SESIÓN 2. «La Primavera» de Sandro Botticelli

  • 1. Observa atentamente la reproducción del cuadro La Primavera, página 157.
  • 2. Contesta las preguntas de «4. Interpreta la imagen» de la página 157.
  • 3. Antes de contestar mira el siguiente video. Aquí hay muchas respuestas:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TASQUES. «El humanismo. 2º ESO. Semana 27-30 abril»

«Home de Vitruvi» de Leonardo da Vinci

 

Bon dia!

Para esta semana solo hay una sesión de tareas, y también un trabajo voluntario que sube nota y que espero que os guste hacerlo.

Aquí tenéis las tareas para la semana 27-30 abril:

 

A. SESIÓN ÚNICA

«Una nueva forma de pensar. El humanismo»

 

  • 1. Como introducción, si podéis, mirad atentamente el siguiente vídeo de 3 minutos:

  • 2. Libro de texto: punto 1 del tema 6, páginas 154-155.
  • 3. Leer el capítulo entero, la dos páginas: El humanismo, La difusión del humanismo y El Renacimiento.
  • 4. Hacer el ejercicio «Interpreta el dibujo» de la página 155.
  • 5. Hacer las «Claves para estudiar» de la página 155 (el PIENSA también).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. El patriotisme de «Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa» de Cristòfol Despuig (1557)

Llibres ens porten a llibres i així va ser com vaig arribar a l’obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Despuig. Escrit el 1557, però sense imprimir fins el 1877, és un llibre singular perquè és molt patriòtic. En ell trobem una defensa aferrissada de Catalunya i de la Corona d’Aragó, i una crítica a l’hegemonia i l’uniformisme dels castellans, que ja es feia de sentir.

L’obra s’estructura en sis col·loquis o converses que fan tres personatges, mentre passegen per la ciutat de Tortosa i vora l’Ebre. Només un dels col·loquis el faran en una cambra interior, perquè parlaran d’assumptes polítics delicats i s’estimen més ser prudents. Els protagonistes es diuen Lívio, Fabio i don Pedro. El primer és un cavaller tortosí, culte, vehement i crític. El segon, Fabio, és un ciutadà de Tortosa, més conformista. Don Pedro, el tercer, és un cavaller valencià de camí a Barcelona, tranquil i conciliador.

Vaig saber d’aquesta obra perquè apareixia citada en la introducció d’Enric Iborra a la primera part de la Crònica de Beuter (ací la meua ressenya). Em va picar la curiositat perquè deia el següent: «Durant el segle XVI, però, les lletres catalanes van produir almenys una obra que va tractar de contrarestar vigorosament la ideologia castellanista segregada pels historiadors al servei de la monarquia: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig.» Això havia de llegir-ho.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRES. Els Borja en tres novel·les

Tres novel·les m’he llegit fins ara sobre els Borja. La primera, fa anys, va ser Borja Papa de Joan Francesc Mira, i enguany han caigut La sang del príncep de Silvestre Vilaplana i Els Borja de Mario Puzo i Carol Gino. Les tres estan centrades en l’època del papat d’Alexandre VI (1492-1503), de nom Roderic de Borja, i en les intrigues i afers amb els seus fills Cèsar, Joan, Jofré i Lucrècia.

De les tres novel·les la pitjor és la de Mario Puzo i companyia. Es nota moltíssim que és un producte editorial pòstum. És horrorosa, no hi ha per on agafar-la. Té errades a punta pala, amb gossos que tenen noms en anglès (Heather i Hemp), amb menjars amb salsa de tomaca (en 1495!), amb fets i hipòtesis sense fonament ni trellat, i amb uns personatges que voldrien ser com El Padrino però que no arriben ni a ser una caricatura. Fins i tot hi ha un moment que Vanozza, la mare dels fills de Roderic, parlant amb ell l’anomena “Deric” i ell li diu “Vee”, molt adorable tot. El cas és que del llibre el millor potser són les tres primeres pàgines, una introducció bonica. La compartisc més avall. La resta del llibre, per a encendre foc, literalment.

La de Borja Papa me la vaig llegir fa molts anys, potser més de vint, acabada de publicar. Recorde que em va agradar però no em va entusiasmar. Sobretot em molestava que l’autor estava sempre present i feia digressions personals que mataven un poc el relat. Així i tot la vaig llegir amb plaer i després, en les visites que feia a Roma en aquells anys, durant la carrera, buscava en les sales vaticanes l’escut amb el bou dels Borja i les pintures de Pinturicchio, fàcils de reconéixer per l’ús que feia del color groc daurat.

Per últim, la de La sang del príncep de Silvestre Vilaplana potser és la més adient per als joves. Se centra en la figura de Cèsar Borja, el fill de Roderic. Va ser nomenat cardenal però va acabar de guerrer i general dels exèrcits papals, com un condottiero més d’aquella època. La mort de son pare, el Papa Alexandre VI, va trasbalsar tot el poder que els Borja hi havien acumulat i en poc temps van quedar relegats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »