RELAT. «Les masies tràgiques» de Prudenci Bertrana (1911)

Prudenci Bertrana (1867-1941)

 

Prudenci Bertrana fou un escriptor català que va viure a cavall entre el segle XIX i el segle XX. És conegut sobretot per la seua novel·la breu Josafat, ambientada en la catedral de Girona, una lectura típica per a estudiants, popular per les escenes passionals i sexuals que conté.

Bertrana està considerat un autor del modernisme literari, un estil que destaca per les descripcions de paisatges i per arguments on està present la lluita de l’individu contra els condicionants de la gent i de l’ambient. Dins d’aquest estil hi ha un corrent ruralista molt marcat que a Catalunya va tenir diversos autors amb obres significatives.

Potser l’obra més coneguda d’aquest estil és Solitud de Caterina Albert, publicada el 1904, coneguda també l’autora pel seu pseudònim masculí Víctor Català. Solitud és una de les meues novel·les favorites. Altres obres que he llegit i he ressenyat a Historiata han estat:  Els sots feréstecs de Raimon Casellas (1901), Les multituds del mateix autor (1906, amb el magnífic relat «La verema de la por»), La vida i la mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagés (1912), o la extraordinària La tragèdia de cal Pere Llarg d’Eduard Girbal Jaume (1923).

Em faltava llegir Proses bàrbares, un conjunt de relats ruralistes que Prudenci Bertrana va publicar el 1911. Em vaig comprar fa uns mesos la primera edició per uns 8 euros, envellida però encara digna. Una cosa que crida l’atenció de seguida és la llengua: clar, encara no seguia la normativa fabriana, i és molt viva, plena d’expressions i formes orals. Llegir aquesta obra, i desxifrar-la, ha sigut molt divertit.

Proses bàrbares conté tretze relats, a partir d’anècdotes i experiències personals de l’autor. Per exemple: «Primera visió» conta la impressió que li va causar la primera volta que va veure les muntanyes; «Dick» és un relat emotiu sobre el seu gos, company d’excursions; «Les llars d’hostal» és un retrat de personatges que es reuneixen al voltant del foc d’un hostal rural de carretera. Però el que més m’ha agradat ha sigut «Les masies tràgiques», tant que l’he picat per a compartir-lo.

Per als que ens agrada la muntanya, quan fem les excursions, és normal trobar-se cases abandonades en llocs impensats, sovint cases miserables, lluny de tot, mig ensorrades, obertes als dotors. Aquest relat és una descripció bellíssima i tristíssima d’aquestes cases rurals de muntanya.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TASQUES. «El Reino de Valencia en los siglos XV y XVI. 2º ESO. Semana 30-03 abril»

Fotografia: el forat de Bèrnia (la Marina Baixa). Vista de la Serra Gelada i la badia d’Altea.

Bon dia!

Esta semana vamos a ver cómo era el Reino de Valencia durante los siglos XVI y XVII, y también de manera voluntaria vamos a hacer una “excursión virtual” al Fort de Bèrnia, una fortaleza que se construyó en la montaña de Bèrnia, cerca de Altea y de Callosa d’En Sarrià.

Aquí tenéis las tareas para la semana 30-03 abril:

SESIÓN 1. «El territorio valenciano en tiempos de los Reyes Católicos»

  • Libro de texto: punto 8 del tema 7, páginas 194-195.
  • 1. Leer el capítulo entero.
  • 2. Hacer la pregunta 1 del ejercicio 15 de la página 194.
  • 3. Hacer las «Claves para estudiar» de la página 195 (el PIENSA no).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ADEU COCENTAINA: una memòria informal del curs 2018-2019

Aula 25 de l’IES Pare Arques, la meua aula-matèria.

 

Breument, ara que el curs s’ha acabat vull compartir una llista d’activitats destacades que he fet enguany amb els alumnes de l’IES Pare Arques de Cocentaina.

He tingut 7 grups i 5 assignatures diferents, amb un total de 158 alumnes.

a) 3r d’ESO, GEOGRAFIA

PRIMERA AVALUACIÓ

– Dossier de mapes (llista de relleus).

– Concurs de vídeos “Jo soc “influencer” de Participació Ciutadana“.

– Documental “Així es va fer el planeta Terra“.

– Documental “Gene Sharp. Com començar una revolució no violenta“.

SEGONA AVALUACIÓ

– Documentals sobre economies alternatives (decreixement i economia del bé comú).

– Imatges del sector primari (#visualthinking).

– Treball del sector primari per països.

– Manual del sector secundari (“for dummies”).

– Intercanvi de cartes amb IES Dertosa de Tortosa.

Lectura i treball de La volta al món d’una armilla polar de Wolfgang Korn.

TERCERA AVALUACIÓ

– Documental “Comprar, llençar, comprar” de Cosima Dannoritzer.

– Treball de fotos de turisme.

– Treball a partir del còmic “Què és el comerç just?

– Etc. etc. etc.

  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LECTURA. Publiquem una ressenya sobre «Pedra de tartera»

Igual que vam fer el mes passat amb La plaça del diamant, aquest mes de març sis alumnes de 4t d’ESO A s’han oferit voluntaris per a publicar una ressenya conjunta sobre Pedra de tartera, la novel·la més coneguda de Maria Barbal.

Aquest mes l’hem publicada en quatre mitjans de comunicació de la comarca: en els periòdics quinzenals El Gratis i Comarcal.net (només en paper), en la revista mensual de Cocentaina El Comtat (enllaç al pdf, pàgina 26) i en el mitjà digital Aramultimèdia (enllaç al web).

Per si de cas els enllaços es trenquen amb el temps, compartisc la ressenya ací també:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

RELATS DE FRED. Lleó Tolstoi i Enric Valor

Els divendres tinc un forat de dos hores en l’horari i sovint l’aprofite per a acostar-me a la biblioteca de Cocentaina. És fantàstic eixir de l’institut i anar una estona a un lloc silenciós. El cas és que divendres passat, mentre dotorejava en la secció de juvenil, vaig trobar L’amo i el criat de Lleó Tolstoi i no em vaig poder resistir.

La cosa va de fred i neu: és una novel·la breu sobre un viatge en trineu que fan un amo i un criat durant una tempesta hivernal per a tancar un negoci en un poble veí. Se’ls fa de nit i es perden enmig del temporal. La tensió és magnífica, fins al final. Aquesta mena de relats m’encanten.

De seguida em va recordar Viatge de Nadal d’Enric Valor. És un relat breu que m’estime especialment. Està publicat dins del volum de Narracions perennes. El meu exemplar és de Gregal Llibres, comprat fa temps, en concret en 1995. Conta la història de dos traginers de la Vila Joiosa que fan junts el camí cap a Alcoi, amb els seus carros carregats de xocolata. Han eixit la vespra i volen arribar el dia de Nadal, però abans han de passar el port de Tudons, un magnífic obstacle entre la Marina Baixa i les terres d’interior del Comtat i l’Alcoià. El traginer més vell es queda a Sella, l’últim poble abans del port, però el jove és ambiciós i vol arribar el primer per a vendre la seua mercaderia amb majors beneficis. El temps empitjora i només eixir de Sella comença a nevar, però el jove, de nom Jesús, és molt cabota. La resta del relat és fàcil d’imaginar. Sí, la lluita d’un home per sobreviure i molt de fred i neu.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »