TEXT. La vida a un poble espanyol durant la Restauració, per Pío Baroja

portada-arbol-ciencia-pio-baroja

El passat diumenge pel matí vaig fullejar El árbol de la ciencia de Pío Baroja, una novel·la publicada el 1911, de la que guardava un bon record i que vaig llegir fa… vint anys. El temps passa. Vaig trobar un fragment molt il·lustratiu, amb reflexions del protagonista/autor, sobre la vida a un poble espanyol típic durant l’època de la Restauració, a principis del segle XX.

Els paral·lelismes d’aquella època amb l’actual resulten esfereïdors. Ho parlava fa uns dies amb un conegut, professor d’història. La Restauració és va iniciar cap a finals de 1874, i amb una constitució el 1876; l’actual democràcia va començar amb la transició, després de la mort de Franco el 1975, i la constitució és de 1978; els dos règims van ordenar un cert desordre constitucional, la Restauració va acabar amb el Sexenni Democràtic o Revolucionari, i l’actual democràcia va posar fi a la dictadura franquista (amb un regne sense rei durant més trenta anys); la Restauració tenia dos partits que s’alternaven en el poder, el Liberal de Sagasta i Canalejas, i el Conservador de Cánovas i Maura; actualment tenim (o teníem) el PSOE de Felipe González i Zapatero, i el PP de Fraga, Aznar i Rajoy; els dos règims es van caracteritzar per actituds de caciquisme (sí, actualment tenim els “barons territorials”),  i també per l’hegemonia de les elits polítiques i econòmiques; els dos règims van començar a ser fortament criticats cap als trenta-quaranta anys de la seua instauració, per les noves generacions que no havien viscut la seua instauració però que vivien/vivim els seus efectes. Per això, de vegades, és fàcil trobar alguna referència a aquest paral·lelisme i que alguns, amb una certa fonamentació, anomenen el règim polític actual d’Espanya com “la Segona Restauració”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA Espanya. La crisi de la Restauració. El regnat d’Alfons XIII (1902-1923)

Barricada de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

Barricada de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909)

TEMA 8

La crisi de la Restauració

El regnat d’Alfons XIII (1902-1923)

Curs: 2n de BAT

Actualitzat el 01/02/2016

Apunts – Esquemes

  • ESQUEMES. Història d’Espanya i Catalunya, segle XX, per la XTEC, molt bons, enllaç
  • Materials de la crisi de la Restauració, del blog “Historia para aburrir”, enllaç
  • APUNTS de 2n de BAT-Història, del blog “notes d’història”, enllaç

Presentacions de diapositives

  • El primer tercio del s. XX en España: política economía y sociedad. La crisis del sistema de la Restauración (per Rafael Urías), 32 diapos, en castellà, enllaç
  • Espanya (1902-1939) (per jorgelagim2), 52 diapos, en català, enllaç
  • La Restauració borbònica (1902-1931) (per jescriva), 47 diapos, en català, enllaç

Mapes

Documentals – Vídeos

Textos històrics

  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Gabriel Miró d’Oriola, enllaç
  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Mar de Aragón, en pdf, enllaç

Lectures – Llibres

TEMA Espanya. L’Espanya de la Restauració (1875-1902)

Cánovas i Sagasta

Cánovas i Sagasta

TEMA 6

L’Espanya de la Restauració (1875-1902)

La Constitució de 1876. El caciquisme

L’oposició al sistema de la Restauració i la crisi de 1898

Curs: 2n de BAT

Actualitzat el 05/12/2013

Apunts – Esquemes

  • ESQUEMES. Història d’Espanya i Catalunya, segle XIX, per la XTEC, molt bons, enllaç
  • La Restauració (1874-1898), apunts diversos, per buxaweb, enllaç
  • APUNTS de 2n de BAT-Història, del blog “notes d’història”, enllaç
  • ESQUEMA. Quadre de les constitucions espanyoles al segle XIX, enllaç
  • DOSSIER. Constitucions i constitucionalisme espanyol (de 1808 a 1978), enllaç

Presentacions de diapositives

  • La Restauració borbònica (1875-1898) (per jcorbala), 43 diapos, en català, enllaç
  • La Restauració borbònica (1874-1898) (per pere45), 21 diapos, en català, enllaç
  • Funcionament del sistema canovista. El turnisme (per Rafael Urías), 21 diapos, en castellà, enllaç
  • El fin de un imperio, 1898 (per viruzain), 15 diapos, en castellà, enllaç
  • L’oposició al sistema de la Restauració (per Rafael Urías), 32 diapos, en castellà, enllaç

Documentals – Vídeos

Textos històrics

  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Gabriel Miró d’Oriola, enllaç
  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Mar de Aragón, en pdf, enllaç

Práxedes Mateo Sagasta - Antonio Cánovas - Alfonso XII de Borbón

Práxedes Mateo Sagasta – Antonio Cánovas – Alfonso XII de Borbón

LLIBRE. “Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer y Guardia” de William Archer (1911), la crònica lúcida d’un assassinat d’Estat

RESSENYA. William Archer:

“Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer y Guardia” (1911)

Barcelona, Tusquets Editores, 2010 (edició original 1911)

336 pàgines, pròleg de Juan Avilés Farré, índex general, índex onomàstic i notes finals.

Ressenya

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va ser un lliurepensador i fundador del moviment de renovació pedagògica conegut com l’Escola Moderna. Morí afusellat el 13 d’octubre de 1909, després d’un judici militar plagat d’irregularitats, per l’acusació de ser l’organitzador i cap de la insurrecció popular coneguda com la Setmana Tràgica de Barcelona. Aquest assassinat legal va ser durament criticat, especialment a l’estranger, on es va veure com una manifestació del fanatisme catòlic i la de la repressió militar a Espanya.

Pocs mesos després d’aquests fets aplegava a Barcelona el periodista escocés William Archer (1856-1924), amb el propòsit de realitzar una investigació d’aquest cas per a la revista McClure’s Magazine. La mort de Ferrer i Guàrdia provocà tota una literatura a favor i en contra d’aquest personatge, o bé demonitzant-lo, o bé presentant-lo com un màrtir del laïcisme, del progrés social i del lliure pensament. L’estudi d’Archer descriu la vida i mort de Ferrer i Guàrdia des d’una postura més ponderada. Repassa la seua joventut, els anys de formació i viatges, el seus ideals a favor de l’anarquisme, la fundació de l’Escola Moderna, i finalment la Setmana Tràgica de Barcelona, i el procés judicial que el portà davant de l’escamot de soldats. Archer estudià el personatge sense conéixer quasi el cas al començament, i a poc a poc troba un home fascinant, coherent i honest, si bé un tant dogmàtic en el seu pensament alliberador, i amb idees no massa originals. Al final l’autor no pot evitar deixar de sentir simpatia pel seu biografiat. Descobrirà les irregularitats del procés judicial que patí, les quals estaven basades en els prejudicis, l’estupidesa i la incompetència del tribunal militar que el va jutjar i condemnar a mort, i responsabilitzarà també al Consell de Ministres presidit per Antonio Maura el qual no va elevar la petició d’indult al rei Alfons XIII.

En el magnífic pròleg del professor Juan Avilés trobem una defensa de la validesa d’aquest text com a una boníssima aproximació a la vida, l’obra i la mort de Ferrer i Guàrdia, malgrat haver sigut publicada originalment l’any 1911. Aquesta biografia, segons el professor Juan Avilés, analitza, a més dels detalls biogràfics, quatre grans temes:

  1. El tipus d’ensenyament que s’impartia a l’Escola Moderna que Ferrer va fundar. Aquesta fou una escola de gran qualitat en el context educatiu de l’època d’Alfons XIII, que va editar textos molts bons, però que tractava d’educar dins d’un tipus de dogma anarquista i revolucionari, més que en basant-se en el pensament lliure de cada alumne.
  2. L’atemptat contra els reis el 1906 en el carrer Major de Madrid, pel qual se li processà com a còmplice de Mateo Morral. En aquest cas la historiografia ha pogut ampliar la informació de la que disposava William Archer, i veu indicis de la participació de Ferrer, si bé en el seu moment fou declarat inocent.
  3. El caràcter que va tenir la Setmana Tràgica de Barcelona. Aquesta fou una insurrecció que s’inicià amb una vaga que sí fou organitzada, però que desembocà en uns aldarulls i crema d’edificis religiosos que van ser de cap manera planificats ni dirigits, sinó que més bé respongué a una sèrie de factors revolucionaris i de revenja de les masses populars de Barcelona.
  4. El crim o almenys l’estupidesa judicial que va suposar la condemna de Ferrer i Guàrdia. A l’Espanya d’aquell moment hi havia el problema de l’amplitud de la jurisdicció militar, i així qualsevol acte considerat contrari a la pàtria, la bandera o l’exèrcit era jutjat en un tribunal militar d’escassa qualificació, amb molts prejudicis i on imperava la possibilitat de condemnar per culpabilitat moral, és a dir sense necessitat de presentar proves o testimonis.

Aquests fets van ser els que sentenciaren a Ferrer i Guàrdia a la mort després d’un judici ràpid, només un matí, sense cap possibilitat de defendre’s. Ell no va participar en absolut en la Setmana Tràgica, i molt menys com a organitzador i dirigent. Els sectors més tradicionalistes i clericals volien un culpable i la figura de Ferrer i Guàrdia els permeté descarregar les seues ànsies de revenja, sobre un símbol del nou ordre revolucionari, en el que ell creia, així com un defensor i propagador d’una educació lliure per als joves, sense adoctrinament ni de la religió ni dels pilars tradicionals de la monarquia alfonsina.

En resum, és un llibre periodístic antic que es llig molt fàcilment i amb molt d’interés, si bé alguns dels últims capítols es fan un poc més densos degut a les descripcions de les diverses circumstàncies del judici militar. Així i tot val la pena, ja que ens endinsem en un període de la Història d’Espanya on es mantenien diversos privilegis tradicionals alhora que sorgien grups contestataris progressistes i revolucionaris amb cada volta més pes entre la societat. Però el gran atractiu és la figura de Ferrer i Guàrdia, qui ens captiva des del principi, ja que sense ser un gran líder, ni un reconegut pensador, sí que se li reconeix una coherència i una dedicació admirables a les seues idees, fins i tot la gent que se li oposava li reconeixia una dignitat quasi cavalleresca. La seua vida, els seus esforços per crear un món millor mitjançant un ensenyament laic i progressista, i especialment amb l’emotivitat que ens provoca la seua actitud davant la mort, valenta i serena, ens deixa un model de dignitat humana d’eixos que tan escassos són, i que tant tirem de menys en la Història. És a dir, el que solem anomenar senzillament un heroi.

MÉS INFORMACIÓ

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia: http://www.ferrerguardia.org/. De visita obligada per als interessats en aquest tema i en la renovació de l’ensenyament.

Escola Llibertària Ferrer i Guàrdia – CGT, Av. del Cid, núm. 134, 3a planta, 46014, València: http://blfg.cgtvalencia.org/

ÍNDEX DE CITES

1. Lectures recomanades pel professor Juan Avilés al pròleg. Pàgina 23

2. L’Escola Moderna. Context educatiu de l’època. Pàgines 59-63

3. El patriotisme segons l’Escola Moderna. Pàgina 79

4. La inauguració de l’Escola Moderna. Discurs de Ferrer i Guàrdia. Pàgines 86-87

5. Principis de la Lliga Internacional per a l’Educació Racional de la Infància (1908). Pàgines 108-109

6. Tres motius del poble espanyol contra la guerra d’Àfrica (1909). Pàgines 148-149

7. Organització del comité obrer de la vaga del 26 de juliol de 1909, la “bola de neu”. Pàgina 153

8. LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA. Pàgines 159-161

9. La Setmana Tràgica des del punt de vista del sector clerical. Pàgina 163

10. Veredicte del judici militar i últimes cartes de F. Ferrer. Pàgines 257-259

11. Execució de Ferrer i Guàrdia. Pàgina 262

12. Valoracions finals de William Archer. Pàgines 267-274

Nota final. Una cita de Francesc Ferrer i Guàrdia

Continuar llegint: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

VÍDEOS sobre la Restauració (1875-1931)

Videos sobre diversos fets i processos socials, polítics, econòmics i culturals que es van produir en el període de la Història d’Espanya conegut com la Restauració, de 1875 fins 1931.

 

ÍNDEX DE VÍDEOS

1. Resum senzill de tot el període de la Restauració  (5’34’’)

2. L’inici de la Restauració i la Constitució de 1876  (3’ 11’’)

3. El pacte del Pardo (1885)  (1’ 45’’)

4. La segona guerra de Cuba (1895-1898)  (15’ 21’’)

5. Imatges de Barcelona després de la Setmana Tràgica de 1909  (2’11’’)

6. La guerra de Marroc i la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909  (4’33’’)

7. Crisi social al final de la Restauració – Vaga de la Canadenca (1919)  (3’21’’)

8. Vaga de la Canadenca a Barcelona el 1919  (5’41’’)

9. El desastre d’Annual (1921)  (2’59’’)

10. La primera part de la Restauració (1875-1902)  (34’47’’)

11. La crisi de la Restauració (1902-1923)  (44’31’’)

12. La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1931)  (18’38’’)

13. La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1931). En català  (7’47”)

– – –

1. Resum senzill de tot el període de la Restauració  (5’34’’)

 

PER A VEURE LA RESTA DE VÍDEOS POLSEU “Read more of this post”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »