LLIBRE. «La belleza y el dolor de la batalla», un conjunt d’històries sobre la Primera Guerra Mundial

Per fi m’he llegit La belleza y el dolor de la batalla. És un totxo de més de 700 pàgines sobre la Primera Guerra Mundial, contada en 227 fragments a partir de les experiències de 20 participants. És, per tant, un relat coral i molt fragmentari, però resulta atractiu perquè et dóna la perspectiva dels que ho van viure. A més del front occidental, el típic de les trinxeres del nord de França, trobem altres escenaris no tan populars, com Àfrica de l’Est, Mesopotàmia (l’actual Iraq), Palestina, el mar Bàltic, el nord d’Itàlia, l’Europa balcànica o Turquia. Els protagonistes són majoritàriament joves, soldats dels dos bàndols i de diferents nacionalitats, però també hi ha infermeres, una jove estudiant, un aviador, un funcionari francés o un metge nord-americà.

L’autor del llibre, l’historiador suec Peter Englund, el que ha fet ha sigut agafar uns relats personals i seleccionar i ordenar fragments destacables per ordre cronològic. No trobarem una visió de conjunt o una síntesi. Tants fragments breus provoca a voltes cansament i fins i tot mareig, però al poc, quan et familiaritzes amb els personatges, la lectura és més fàcil perquè vas seguint els diferents fils.

He llegit aquest llibre pensant quin suc puc traure-li per a classe. Alguns fragments són magnífics, tremendament il·lustratius del que va significar aquella guerra, com per exemple el genocidi armeni, l’ambient de rereguarda o el paper de l’artilleria. Potser faça alguna activitat en grup, amb alguns fragments seleccionats, amb un dossier de textos, o una història de la vida quotidiana (la “antihistoria” que diu Peter Englund en la presentació), o potser no faça res i m’ho guarde per a mi. 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. Ryszard Kapuściński, «Cristo con un fusil al hombro» i la mort televisada de Victoriano Gómez

No he pogut resistir-me i m’he llegit un altre Kapuściński. En aquesta ocasió ha caigut en dos vesprades Cristo con un fusil al hombro. Es tracta d’un recull de textos sobre algunes lluites revolucionàries i dictadures de la segona meitat del segle XX. En concret, la lluita dels fedaïns de Palestina contra l’ocupació israeliana, el cas de Bolívia, també els de Santo Domingo i Haití, un text més ampli sobre l’evolució de Guatemala i el segrest i assassinat de l’ambaixador de la RFA l’any 1970, un text que compara a Guevara i Allende, i per acabar un text sobre Moçambic.

El text de Guatemala es titula Por qué mataron a Karl von Spreti i es llig com una novel·la, millor que moltes novel·les. Aprens moltíssimes coses sobre la immundícia de la Guerra Freda, l’enorme desigualtat en aquests països, la misèria moral de tants patriotes, i també sobre els interessos de la United Fruit Company i el sanguinari intervencionisme dels Estats Units. M’agradaria alguna volta llegir-lo en classe. Cada volta em costa més seguir els llibres de text, cada nova edició més simples, esquemàtics i aparentment asèptics. La solució seria fer els meus materials, però això ara per ara em desborda. Com a professor interí cada any és una aventura.

Per acabar vull compartir un text molt més breu. Es titula Victoriano Gómez ante las cámaras de televisión i és una crònica sobre l’afusellament televisat d’aquest guerriller d’El Salvador l’any 1971.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Ébano” de Ryszard Kapuscinski (1998), una bona descripció d’Àfrica

Ebano-Ryszard-Kapuscinski

M’agrada llegir a Kapuscinski. M’agrada perquè em sembla un periodista que sabia descriure molt bé, i això no és gens fàcil. La majoria de periodistes (i d’escriptors) cauen en tòpics i en sensibleries molt suades, i es dediquen a jutjar. Ébano és una descripció magnífica de l’Àfrica que ell va viure com a corresponsal d’un periòdic polonés, durant bona part de la segona meitat del segle XX, quan es van anar independitzant les colònies dels antics imperis europeus. No trobem quasi opinions de Kapuscinski, ell descriu, perquè sembla que té molt clar que Àfrica és un món propi, un gran continent molt divers i desconegut, i es nota que li fascinava.

Ébano (que en català es diu eben o banús) es llig molt bé, té vora trenta capítols i poc més de tres-centes pàgines. Per a mi serveix per a complementar l’àrida lletra dels manuals de Geografia, tant la part física com sobretot la humana. Està format per relats on apareixen moltes persones que l’autor es va trobant en els seus viatges, i on el canviant paisatge i la tòrrida calor africana estan ben presents.

En aquesta obra trobem diverses pinzellades de l’Àfrica post-colonial: grans líders del Tercer Món com Nkrumah de Ghana, la brutalitat de dictadures com la d’Idi Amín a Uganda, la guerra d’independència d’Eritrea contra el règim prosoviètic de Mengistu a Etiòpia, la història del colp d’Estat a Libèria el 1990 i l’assassinat detallat del dictador Samuel Doe, o matances com les de Rwanda entre hutus i tutsis el 1994. Ens queda el regust d’un continent ple d’estats fracassats, corrupció i guerres civils, amb el domini dels senyors de la guerra, la fam i la misèria anònima, el neocolonialisme, però també trobem magnífiques descripcions de l’inclement sol i l’omnipresent calor, de la sofrida vegetació que sobreviu malgrat tot, de la importància de l’aigua i dels pous, dels insectes i les malalties tropicals, del dia i de la nit africana, i especialment de la gent, gent pertot arreu, de les masses que fugen del camp i congestionen les ciutats, persones que tenaçment sobreviuen enmig d’un clima tan hostil. És la descripció d’una Àfrica quotidiana i riquíssima en la seua varietat.

Respecte a Ryszard Kapuscinski (Polònia, 1932-2007): va ser un escriptor i periodista polonès que va treballar de corresponsal per tot el món, però sobretot a Àfrica. Va escriure un bon grapat de llibres sobre les seues cròniques i els seus viatges. A Historiata podeu trobar la ressenya del relat impagable que va fer de la caiguda de la Unió Soviètica a L’Imperi (1993), o un llibre autobiogràfic de viatges a Viatges amb Heròdot (2004). Respecte a Ébano jo he llegit una edició en castellà publicada per Ediciones Folio el 2004, però he vist que hi ha una edició en català a l’editorial Empúries titulada Eben.

eben_ryszard_kapuscinski_empúriesPer acabar, reproduisc una selecció de fragments del llibre que m’han agradat molt i que es poden utilitzar per il·lustrar algunes qüestions en l’aula.

ÍNDEX:

  1. El concepte del temps a Europa i a Àfrica
  2. El provincianisme
  3. Liberia, un exemple d’hegemonia cultural (esclavista)
  4. Els warlords, els senyors de la guerra
  5. Què és la Història a Àfrica?


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

GEOGRAFIA. Text: “Carta del cabdill indi Seattle”

Indian-Creek-Siuslaw-National-Forest-OregonGEOGRAFIA

Text: “Carta del cabdill indi Seattle”

Aplicació didàctica

  • Introducció a la geografia.
  • Geografia humana, del paisatge, perceptiva.
  • Ecologisme, protecció i estima del medi ambient.
  • Llegir i conéixer un text clàssic.
  • Carta en pdf, per a imprimir.

Introducció

L’any 1854 el president del Estats Units era un tal Franklin Pierce. Aquest any va enviar una carta al cabdill indi Seattle, de la tribu Suwamish, en la qual li feia una oferta per a comprar-li els territoris del nord-oest dels Estats Units, que avui en dia formen l’estat de Washington. A canvi li va prometre que li crearia una “reserva” per al poble indígena. Podem imaginar-nos la sorpresa que provocaria aquesta carta: els indis americans estaven molt units a la seua terra però no coneixien el concepte de propietat. De fet, consideraven més bé que la terra era la propietària de les persones.

El 1855 el cabdill indi Seattle li va respondre en una famosa carta que està considerada com un dels primers manifestos ecologistes de la història. Fou publicada per primera vegada en l’edició dominical del Sunday Star de Seattle, el 29 d’octubre de 1887 (més de trenta anys després).

Aquesta és la seua carta.

Carta

Carta del Gran Cap Seattle, de la tribu dels Swamish, a Franklin Pierce, President dels Estats Units d’Amèrica (1855).

“El gran Cap de Washington ens envia un missatge per a fer-nos saber que desitja comprar la nostra terra. També ens envia paraules de germanor i de bona voluntat. Agraïm el detall, ja que sabem que no necessita de la nostra amistat. Però considerarem la seva oferta, perquè també sabem de sobres que, de no fer-ho així, potser l’home blanc ens arrabassi la terra amb les seves armes de foc.

Però… Qui pot comprar o vendre el cel o la calor de la terra? Aquesta idea és per a nosaltres estranya. Ni la frescor de l’aire, ni la lluentor de l’aigua són nostres. Com podria algú comprar-los? Tot i així, mirarem de prendre una decisió.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El cor de les tenebres” de Joseph Conrad (1902)

elcorazondelastinieblas-185x300  – En català: Edicions labutxaca, Barcelona, 2011, 144 pàgines, enllaç

  – En castellà: Alianza Editorial, Madrid, 2012, 192 pàgines

  [L’edició que jo he llegit: Santillana Ediciones Generales S.L.; Madrid; 2001, 206 pàgines, en castellà, edició de butxaca amb pròleg de Luis Magrinyà]

Ressenya

Davant l’estuari del riu Tàmesi, en un vaixell, mentre esperen la marea per a entrar, el mariner Marlow es posa a contar una història: feia temps era un mariner sense que faena que s’enrolà en la companyia belga d’explotació del Congo com a capità d’un barco fluvial. La seua tasca era anar a arreplegar al senyor Kurtz, un funcionari perdut en el post més avançat de la companyia, i del qual no es tenien notícies des de feia temps. Des d’Anglaterra va anar a Bèlgica per a firmar el contracte i es va embarcar cap al Congo, i enllà va veure la brutalitat i els abusos de l’explotació colonial europea. Va conéixer diversos funcionaris miserables i ressentits amb Kurtz per la seua eficiència recaptant ivori. Finalment va salpar riu amunt i, després d’un viatge monòton i feixuc, va rescatar a Kurtz, qui donava senyals de bogeria, o d’una clarividència esfereïdora del que passava al seu voltant. Només quedava tornar amb el boig de Kurtz, des del centre de la selva de les barbaritats colonials.

Aquest és un relat clàssic que apareix en totes les bibliografies sobre l’explotació colonial durant l’època de l’Imperialisme, entre finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Especialment és recomanable per a tractar els efectes d’aquesta explotació sobre els pobles sotmesos i la caiguda dels valors ètics i morals de les potències colonials. Un relat sobre la brutalitat colonial i la capacitat de destrucció del ser humà.

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »