MESTRES. “La Guerra Civil fue la falta de ortografía más grave de la Historia de España”, per Luis García Montero

Bernardo Pérez, mestre afusellat a l'inici de la Guerra Civil

Bernardo Pérez, mestre afusellat a l’inici de la Guerra Civil, a Fuentesaúco (Zamora), poc abans de 1936.

 

Vull compartir un text del poeta Luis García Montero, que es troba al llibre Maestros de la República. Los otros santos, los otros mártires de la periodista María Antonia Iglesias (1945-2014).

Aquest llibre és el relat de la vida i la mort d’onze mestres (11) que van ser afusellats pels sublevats contra la República (ja sabeu, per Franco i companyia), per ser mestres i per ser republicans, i sobretot per intentar millorar la vida dels habitants dels pobles on vivien i treballaven. Cada capítol té un pròleg d’un personatge més o menys conegut, del món de la política o de la cultura, com Xosé Manuel Beiras, Santiago Carrillo, Josep Lluís Carod-Rovira, Manuel Vicent, Joaquín Leguina, Javier Cercas o Almudena Grandes. L’últim capítol, dedicat a don José Rodríguez Aniceto, assassinat a El Arahal (Sevilla), on era mestre, està prologat per Luis García Montero. És bellíssim.

De tota manera, en general aquest llibre no m’ha agradat: per a mi és excessivament repetitiu i cau en un efectisme lacrimogen massa evident. Però aquest pròleg de l’últim capítol m’ha encantat i, com he de tornar el llibre al meu germà Amand, he volgut conservar aquest fragment.

Cal tenir en compte que la Segona República va tenir claríssim que l’educació era una ferramenta de canvi social, de modernització d’un país, i que, tal com diu Luis García Montero, “la cultura és el principi de la llibertat”. Per això els defensors dels privilegis i de les desigualtats menyspreen tant l’educació pública, perquè qüestiona el seu poder i les inèrcies socials que els beneficien. Manuel Azaña, gran creador de proclames, el 1935 va dir en un discurs «[…] la escuela es el escudo de la República y el campo de siembra de los republicanos y demócratas de mañana». Quasi res, l’escut de la República. Per això, no busqueu més raons, tants mestres van ser represaliats i van morir a mans dels reaccionaris. Era una qüestió de poder, amb una pàtina d’odi rabiós. Assassinats els mestres, el poble calla i obeeix més fàcilment, perquè es queda sense paraules per a denunciar les injustícies, sense paraules per a somiar i construir un món millor.

He buscat el text de Luis García Montero per Internet i no l’he trobat. Li he enviat un correu demanant-li permís (així, con un par, “Hola Luis…” i tot això). No m’ha contestat encara. Segur que està ocupadíssim. He picat a l’ordinador tot el text perquè vull tenir-lo a mà sempre. Mentre ningú em diga res, ací el tenim. Segur que algun dia podré utilitzar-lo en una classe, per a explicar que “la Guerra Civil va ser la falta d’ortografia més greu de la Història d’Espanya”.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

TEXT HISTÒRIC. “Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi” (1920)

Primer que res un aclariment: aquest bloc no pretén fer apologia de les idees nazis, feixistes o qualssevol altres que atempten a la dignitat humana. És un blog de ciències socials i especialment d’història. (Per si de cas hi ha algun despistat…)

1 Das programm NSDAP - programa naziEn aquesta entrada vull compartir un text, els 25-Punkte-Programm (1920), molt important per a analitzar la ideologia política d’extrema dreta del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, més conegut com el Partit Nazi. El d’Adolf Hitler, sí.

Quan estudiem les característiques del feixisme i el nazisme sempre trobem que el feixisme i nazisme són moviments polítics i socials que defenen l’irracionalisme, la força dels sentiments irracionals. És a dir són moviments i ideologies que combaten la tradició il·lustrada de pensament polític, la qual es fonamenta en l’ús de la raó i defensa un sistema polític que permeta la recerca de la felicitat humana i el bé comú, almenys en la teoria.

A partir d’aquest irracionalisme doctrinal del feixisme i del nazisme propose un treball sobre aquest text, per a que puguem analitzar els sentiments, les emocions, els valors i els “danys col·laterals” que es poden deduir en cada punt del programa nazi, i per a passar després a analitzar-ho de manera racional.

També he afegit al final una sèrie d’imatges sobre els efectes de les polítiques nazis. Parlen per si mateixes, però poden utilitzar-se per a il·lustrar qualsevol debat sobre el nazisme i els valors (irracionals) de l’extrema dreta.

TREBALL EN PDF, versió per a imprimir

Índex

1. Text: Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi (1920)
2. Explicació del text: Els 25 Punts.
3. Exercici: Sentiments, emocions i suggestions al Programa Nazi
ANNEX 1. Llista de sentiments i emocions
ANNEX 2. Imatges: sobre els nazis i les conseqüències de les seues accions

1. Text: Els 25 punts del Programa Nazi (1920)

(Extret de redul, recursos educatius lliures)

Context: el 24 de febrer de 1920, es va celebrar a petició d’Hitler el primer míting multitudinari del partit en Munic, on Hitler va llegir els 25 punts del Programa del Partit, escrits per Hitler i Anton Drexler. Aquests punts van constituir el programa dogmàtic del nazisme i mai van ser canviats. En aquesta mateixa assemblea es va decidir el canvi de nom del moviment, passant a denominar-se “Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors”, les sigles del qual en alemany són NSDAP. Tot seguit el text:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PEL·LÍCULA. “Sophie Scholl: los últimos días” (2005)

Cartell Sophie Scholl Los ultimos dias 2005

La resistència contra les dictadures

 

  • Títol original: Sophie Scholl: Die letzten Tage
  • Director: Marc Rothemund
  • Durada: 117 min
  • País: Alemanya
  • Premis: Os de plata al millor director i a la millor actriu (Julia Jentsch) al Festival de Cine de Berlín 2005; i nominada a l’Óscar 2005 com a millor pel·lícula de parla no anglesa.
  • Tràiler: 1 minut i 48 segons, en alemany, subtitulat en anglés, enllaç

Sinopsi:

– INTERROGADOR: Tan jove com és vosté, com és que corre tants perills?
– SOPHIE SCHOLL: Per la meua consciència.

Munic, febrer de 1943. Ens troben de ple en l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial. Els exèrcits de Hitler ocupen quasi tota Europa i s’acaba de produir la batalla d’Stalingrad, la qual ha resultat ser una derrota alemanya absoluta davant l’exèrcit soviètic i on s’han produït més de mig milió de baixes alemanyes. Mentrestant a Munic un grup d’estudiants universitaris alemanys volen combatre els nazis i la seua dictadura, perque està portant al desastre a Alemanya. Crearan “La rosa blanca”, un moviment polític amb l’objectiu de conscienciar a la població alemanya per a llevar del poder als nazis, amb l’ús de la propaganda i la resistència passiva. Sophie Scholl té 21 anys i és l’única dona del grup. El 18 de febrer de 1943 Sophie i el seu germà Hans seran arrestats quan estaven distribuint pamflets contra Hitler a la Universitat de Munic. Junt a un altre company, se’ls interrogarà i se’ls farà una caricatura de judici, i finalment seran executats el 22 de febrer. La pel·lícula mostra aquests últims quatre dies de les seues vides.

Aplicació didàctica

Sophie Scholl és una de les millors pel·lícules per a tractar els temes del totalitarisme d’entreguerres, la dictadura nazi a Alemanya i la Segona Guerra Mundial i les grans matances que es van produir.

És una pel·lícula alemanya que ens ensenya que no podem generalitzar ni simplificar el relat històric, que no tot són bons i roïns, i que en cada dictadura el primer perjudicat és el propi poble que la pateix. Davant una dictadura només queda la submissió (“sí, senyor”), la inhibició (“passar de tot”) o la resistència (“dir no i actuar”). Aquest últim va ser el camí que van triar Sophie, el seu germà i altres companys.

Aquesta pel·lícula resulta molt útil per als alumnes, perquè gràcies a un personatge jove i aparentment fràgil com Sophie, amb la qual els alumnes es poden sentir identificats, trobem una història èpica i tràgica, de defensa dels valors i els drets humans, i descobrim la lògica inhumana del règim nazi i de qualsevol dictadura.

Temes principals: 1. Consciència contra violència; 2. Coratge.

Fragment de la pel·lícula

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE. Vicenç Navarro: “Franquismo o fascismo” – Característiques d’un règim feixista

arriba españaARTICLE. Vicenç Navarro: “Franquismo o fascismo”

Característiques d’un règim feixista

Article molt recomanable per a analitzar i debatre en classe conceptes polítics de la història contemporània d’Espanya i també del món “occidental”, com per exemple: dictadura, règim autoritari, totalitarisme, i evidentment franquisme i feixisme. Destaquen especialment les onze característiques d’un règim feixista. El debat està servit.

Font: diari Público.es, 9 de juliol de 2013, enllaç

Autor: “Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Pompeu Fabra (Barcelona, España).” Blog personal.

Introducció. Característiques d’un règim feixista:

(De l’1 al 8 pel prof. Malekafis; del 9 a l’11 pel prof. Navarro)

“1. estaba dirigido por un hombre presentado por el régimen como superhumano.

2. este caudillo superhumano utilizó a un partido, creado antes del régimen, que le ayudó a tomar el poder y establecer su liderazgo en los distintos aparatos del Estado.

3. este partido tiene que tener una ideología nacionalista extrema, con deseos imperialistas, con un canto a la fuerza militar y a la fuerza y masculinidad en general

4. tiene que tener pleno control de todas las instituciones mediáticas creadoras de opinión con fines propagandísticos, desde la radio, la prensa, las escuelas, las universidades.

5. este control tiene que tener como objetivo el de transmitir la ideología del régimen con el fin de crear una nueva mentalidad y un nuevo tipo de sociedad.

6. el régimen debe intentar romper con un orden anterior para crear uno nuevo.

7. el régimen debe presentarse como creador de una sociedad nueva.

8. el régimen debe basarse en tener una alianza con grupos de poder económico y otros, subordinados al estado, que sirvan al poder totalizante.

9. el régimen debe ser racista.

10. el régimen debe negar que el mundo empresarial y el mundo del trabajo tengan intereses contrapuestos [paternalismo laboral].

11. el régimen debe ser profundamente anticomunista.”

Article

La dictadura que el golpe militar de 1936 estableció en España, que la gobernó desde 1939 hasta 1978, se define fuera de España como una dictadura fascista. [Por ejemplo] Cuando el Sr. Juan Antonio Samaranch, delegado de deportes durante aquella dictadura, y más tarde Presidente del Comité Olímpico, visitó Atlanta en EEUU para inaugurar los Juegos Olímpicos que tomaron lugar en aquella ciudad, la nota biográfica que el The New York Times publicó de él lo presentó como Director General de Deportes del régimen fascista liderado por el General Franco. Y así en Gran Bretaña y Suecia (entre otros muchos países) donde también viví y trabajé por largos periodos de mi vida. Solo en España se conoce aquel régimen como la dictadura franquista, término ampliamente utilizado no solo por las derechas sino incluso también (sorprendentemente) por las izquierdas. La causa de definir aquel régimen de esta manera se debe a un proyecto conservador altamente exitoso que tenía por objeto presentarlo como un régimen caudillista, autoritario, liderado por un general, que limitaba la expresión de libertades sin intentar, sin embargo, cambiar la sociedad e imponer una ideología totalizante a la población. Los que intentaban hacer esto último eran los regímenes totalitarios, tales como los regímenes comunistas. Estos eran no solo autoritarios sino también totalitarios pues promovían el comunismo, que es una ideología totalizante que quería establecer una nueva cultura, ideología y manera de pensar diferente y opuesta a la de un sistema democrático, laico y republicano.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Rojo País Río Amarillo” d’Ange Zhang (2004), sobre la revolució cultural xinesa

01 Portada - rojo-pais-rio-amarilloRESSENYA. Ange Zhang:

“Rojo País Río Amarillo” (2004)

  • Lóguez Ediciones, Salamanca, 2009
  • 56 pàgines, en castellà, amb un annex sobre la Revolució Cultural xinesa
  • Subtítol: “Una historia de la Revolución Cultural China
  • Títol original: “Red Land Yellow River: A Store from the Cultural Revolution”

Ressenya

“Rojo País Río Amarillo” és un llibre en format gran i il·lustrat amb dibuixos de l’autor. Narra les vivències del jove Ange Zhang (Pequín, 1953), qui amb només tretze anys es veu immers en la Revolució Cultural Xinesa i de sobte descobreix que pertany al bàndol del “roïns” perquè prové d’una família culta, perquè son pare és un escriptor famós. En aquesta revolució només els camperols, treballadors i membres del partit comunista afins a Mao estaran al bàndol dels “bons”. Els intel·lectuals, aquells que lligen llibres i defensen la cultura i la tolerància com els escriptors i els professors, seran especialment perseguits. La missió d’aquesta revolució era exterminar l’antic pensament xinés, les velles tradicions i costums, i l’antiga cultura. Tot això havia de ser substituït per un pensament nou i millor.

Ange viurà aquesta revolució plenament i en contra dels seus orígens voldrà pertànyer als “Guàrdies Rojos”, els defensors de la revolució, formats per joves adolescents. El país sencer sembla adoctrinat amb les consignes del seu líder Mao Zedong, el “Gran Timoner”, que es trobaven al “Petit Llibre Roig”.

Els guàrdies rojos van tancar les escoles i tot el país va viure dos anys de desordres. El jove Ange va realitzar tasques de propaganda i va viure lluites entre diversos grups de guàrdies rojos, que competien en ardor revolucionari entre ells. L’any 1968 Mao va enviar els guàrdies rojos al camp, a aprendre dels camperols i a propagar les consignes del Llibre Roig. Ange va ser enviat a un poble llunyà on va treballar durament en el camp. No obstant això, ell sempre va mantenir el somni de tornar a la ciutat i d’acabar els seus estudis, i en especial dedicar-se a la pintura i a l’art. Després de tres anys al camp i set anys a una avorrida fàbrica va poder tornar a Pequín, i estudiar a l’escola d’art i dedicar-se al teatre i a la pintura. El 1989 va emigrar a Toronto (Canadà), que és on viu en l’actualitat.

Al final del llibre hi ha un annex molt recomanable amb un resum d’aquesta revolució.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Anatomía del miedo” de José Antonio Marina (2006), un manual d’alliberament

portada - anatomiadelmiedo

Edició que jo he llegit:

  • Barcelona, Editorial Anagrama, 2006
  • 255 pàgines, en castellà

Ressenya

M’ha agradat moltíssim Anatomia de la por, un assaig de José Antonio Marina que resumeix tota la seua producció investigadora prèvia, tal com ell mateix diu. Aquest psicòleg i professor, i com a anècdota també cultivador de flors, nascut el 1936, analitza la por, les pors, com a fenomen o fet humà, des del punt de vista químic, físic, psicològic i social. Repassa les seues manifestacions i els seus usos al llarg del temps, i enriqueix el text amb un bon grapat de cites d’autors emblemàtics, des de l’època clàssica fins al segle XX (Spinoza, Hobbes, Kafka, etc.)

Algunes qüestions que hi trobem: per què existeix la por? quin ús fa el poder de la por? per què algunes persones en tenen més i d’altres menys? Preguntes que Marina intenta desvetllar-nos per a poder gaudir d’una vida millor i més sana. La seua diagnosi és bàsica en aquest punt, i per això finalitza amb un tractat sobre la valentia i les virtuts que poden desterrar o almenys reduir les nostres pors.

Estructura de l’obra: una introducció; una descripció dels tipus de pors; el desig d’intimidar; subjectivitats (el caràcter poregut); objectivitats (el perill); l’angoixa i les pors patològiques; les fòbies socials; la valentia; l’elogi i la nostàlgia de la fortalesa.

En suma, és un assaig de caràcter divulgatiu molt amè, recomanable per a totes aquelles persones interessades en qüestions de psicologia social, i que complementa molt bé algunes explicacions de fets històrics, perquè podem considerar la por com un dels grans motors de la història.

Altres obres d’aquest autor ressenyades en aquest blog: “Los sueños de la razón. Ensayo sobre la experiencia política” (2003); “La pasión del poder. Teoría y práctica de la dominación” (2008).


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA Espanya. El franquisme (1936-1975)

Franco - El Centinela de OccidenteTEMA 12

El franquisme (1936-1975)

Repressió política, autarquia, “desarrollismo” i crisi final

Cursos: 4t d’ESO i 2n de BAT

(Actualitzat 05/04/2016)

Apunts – Esquemes – Qüestionaris

  • Esquema EL FRANQUISME (1939-1975), per Historiata, enllaç
  • ESQUEMES. Història d’Espanya i Catalunya, segle XX, per la XTEC, molt bons, enllaç
  • Leyes Fundamentales del Reino”, wikipedia, enllaç
  • APUNTS. El franquisme, web buxaweb, amb recursos diversos, enllaç
  • Apunts de 2n de BAT-Història, del blog “notes d’història”, enllaç
  • QÜESTIONARI sobre la Guerra Civil i el franquisme, enllaç

Presentacions de diapositives

  • El règim de Franco, evolució política, econòmica i social (per Rafael Urías), 41 diapos, en castellà, enllaç
  • El règim de Franco (per jorgelagim2), 55 diapos però només fins la núm. 24, en català, enllaç
  • El franquisme de 1939 a 1959, la construcció d’una dictadura (per jcorbala), 39 diapos, en català, enllaç
  • El franquisme de 1959 a 1975, el creixement econòmic i l’immobilisme polític (per jcorbala), 49 diapos, en català, enllaç
  • Documents del franquisme (per jorgelagim2), 80 diapos, en català, enllaç
  • La dona sota el règim franquista, enllaç

Textos històrics

  • TEXTOS. Història d’Espanya, selecció d’Historiata, enllaç
  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Gabriel Miró d’Oriola, enllaç
  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Mar de Aragón, en pdf, enllaç

Documentals – Vídeos

  • DOCUMENTAL. “Que mi nombre no se borre de la historia”, 2005, 83 minuts, sobre les tretze roses i la repressió franquista de postguerra, enllaç
  • DOCUMENTAL. “El genocidio franquista en Valencia“, sobre la repressió a València, 2008, 44 min, enllaç
  • DOCUMENTALS. Sobre el maquis.
    1. Maquis“, Canal Historia, amb testimonis d’antics guerrillers, 55 min.
    2. Los del monte“, programa Crónicas de TVE, sobre la zona de Lleó i Galícia, 42 min.
    3. Los últimos guerrilleros“, història de la AGLA, “Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón”, 53 min.
  • DOCUMENTAL. “La diáspora cultural”, 27 novembre 1989, Documentos TV, sobre l’exili espanyol després de la Guerra Civil a terres americanes, enllaç
  • DOCUMENTAL. “El tren de la memoria”, 2005, emigracions d’espanyols a Europa, enllaç
  • DOCUMENTAL. “Franco: detrás del mito”, 1992, BBC, 45 minuts, enllaç
  • DOCUMENTAL. “Hijos de las nubes” – Sobre el SAHARA OCCIDENTAL, enllaç
  • DOCUMENTAL. “Septiembre del 75“, 25 de setembre de 2010, Documentos TV, Xosé Humberto Baena tenia 24 anys quan el van executar. Va ser l’últim afusellat del franquisme, acusat de l’assassinat del policia Lucio Rodríguez, enllaç

Pel·lícules

  • El franquisme - 1939Las 13 rosas (Emilio Martínez-Lázaro, 2007), repressió política, recursos didàctics 1recursos didàctics 2
  • Salvador Puig Antich (Manuel Huerga, 2006), repressió política, recursos didàctics
  • Un franco, 14 pesetas (Carlos Iglesias, 2006), emigració a Europa
  • Silencio roto (Montxo Armendáriz, 2001), sobre el maquis
  • Gràcies per la propina (F. Bellmunt, 1997), vida quotidiana a un poble valencià, ressenya i comentaris
  • Tranvía a la Malvarrosa (José Luis García Sánchez, 1996)
  • Madregilda (Francisco Regueiro, 1993), una visió psicològica de Franco
  • Los santos inocentes (Mario Camus, 1984), vida rural, tràiler
  • La colmena (Mario Camus, 1982), postguerra a Madrid
  • Operación Ogro (Gillo Pontecorvo, 1979), l’atemptat a Carrero Blanco
  • La piel quemada (Josep Maria Forn, 1967), emigració a Catalunya
  • El verdugo (Luis Garcia Berlanga, 1963), vida quotidiana
  • Calle Mayor (Juan Antonio Bardem, 1956), la situació de la dona
  • Bienvenido Míster Marshall (Luis García Berlanga, 1952), genial
  • Surcos (José Antonio Nieves Conde, 1951), sobre l’emigració rural

Lectures – Articles

  • ARTICLE. “Franquismo o fascismo” – Característiques d’un règim feixista, 09/07/2013, enllaç
  • ARTICLE. “Dios entra en las leyes, las casas y las escuelas“, J. Casanova, 10/02/2013, enllaç
  • ARTICLE. “Una lección de historia para derribar los mitos del franquismo” 24/02/2012, enllaç

Lectures – Llibres

  • HISTÒRIA. José Luis Ibáñez Salas: “El franquismo“, Editorial Sílex, 2013, 224 pàgines
  • HISTÒRIA. Josep Picó i López: “El Franquisme“, Ed. Alfons el Magnànim, València, 1982; és una obra antiga però es manté com una introducció bona a la Història del País Valencià durant el franquisme (Nota: difícil de trobar).
  • HISTÒRIA. Consuelo Soldevilla Oria: “El exilio español (1808-1975)” (2001), enllaç a la ressenya
  • HISTÒRIA. A. Fernández i J. L. Rodríguez: “Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha” (2001), enllaç a la ressenya
  • HISTÒRIA. Marc Ferri (coord.): “Veus de postguerra. Alzira 1939-1959″ (2011), enllaç a la ressenya
  • EDUCACIÓ. Carlos González: “Bésame mucho. Cómo criar a tus hijos con amor” (2003), amb un text sobre la puericultura feixista, enllaç a la ressenya
  • LITERATURA. Juan Marsé: “Últimas tardes con Teresa” (1966), enllaç a la ressenya
  • LITERATURA. Julio Llamazares: “La lluvia amarilla” (1988), sobre l’abandó dels pobles i del camp espanyol, enllaç a la ressenya
  • LITERATURA. Ferran Torrent: “Gràcies per la propina” (1994), el descobriment del món per part de dos joves a un poble valencià durant els anys finals de la dictadura franquista, enllaç als comentaris
  • LITERATURA. Pep Coll: “Dos taüts negres i dos de blancs” (2013), un relat de no-ficció sobre un crim que va quedar impune al Prepirineu catàla el 1943, enllaç a la ressenya
  • CRÍTICA LITERÀRIA. Domènec Guansé: “Retrats de l’exili” (2015), un recull d’articles sobre diverses personalitats catalanes del món de la cultura que van haver d’exiliar-se, enllaç a la ressenya

Altres recursos

  • MÚSICA. “La tierra está sorda” de Barricada (2009), àlbum amb 18 cançons sobre la repressió franquista, inspirat en la novel·la La voz dormida de Dulce Chacón.
  • MÚSICA. “Què volen aquesta gent?” de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet, sobre la repressió franquista i el cas d’Enrique Ruano (1969).
  • MÚSICA. “L’escola [franquista] de Ribera“, d’Ovidi Montllor, sobre l’ensenyament nacionacatòlic (1977).
  • MEMÒRIA HISTÒRICA. La història de “la Nueve”, els republicans espanyols que van alliberar París, amb fotografies, llibres, documentals i sobretot el còmic Los surcos del azar de Paco Roca.
  • MEMÒRIA HISTÒRICA. “Desenterrant el silenci, Antoni Benaiges, un mestre català en una fossa de Burgos”.
  • EXPOSICIÓ VIRTUAL. “Les presons de Franco”, del Museu d’Història de Catalunya.
  • POESIA. Vicent Andrés Estellés i la història dels valencians.
  • HUMOR. Música: “Adivina, adivinanza“, de Joaquín Sabina a La Mandrágora (1981).

Franco_balcon_plaza_Oriente

TEMA Espanya. La dictadura de Primo de Rivera i la caiguda d’Alfons XIII (1923-1931)

Primo de Rivera i Alfons XIII amb el Directori Militar (1923)

Miguel Primo de Rivera i Alfons XIII amb el Directori Militar (1923)

TEMA 9

La dictadura de Primo de Rivera i la caiguda d’Alfons XIII (1923-1931)

Curs: 2n de BAT

Actualitzat el 05/12/2013

Apunts – Esquemes

  • ESQUEMES. Història d’Espanya i Catalunya, segle XX, per la XTEC, molt bons, enllaç
  • DOSSIER. “La crisi de la Restauració. La dictadura de Primo de Rivera”, per buxaweb, enllaç
  • DOSSIER. “El desembarco de Alhucemas (1925)”, blog grandesbatallas, enllaç

Presentacions de diapositives

  • La dictadura de Primo de Rivera (per Rafael Urías), 25 diapos, en castellà, enllaç
  • Espanya (1902-1939) (per jorgelagim2), 52 diapos, en català, enllaç

Documentals – Vídeos

Textos històrics

  • TEXTOS. Història d’Espanya, selecció d’Historiata, enllaç
  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Gabriel Miró d’Oriola, enllaç
  • TEXTOS. Història d’Espanya, per l’IES Mar de Aragón, en pdf, enllaç

TEMA. La Revolució Russa de 1917

LeninTEMA 7

La Revolució Russa de 1917

El comunisme de guerra, la NEP i la planificació

La dictadura del proletariat i el totalitarisme estalinista

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

(Actualitzat 02/01/2017)

Esquema – Apunts

Presentacions de diapositives

  • La Revolució Russa (per A. Rivero Rodríguez), 31 diapos, en castellà, enllaç
  • La Revolució Russa: orígens, desenvolupament i conseqüències (per profesorfrancisco.es), 41 diapos, en castellà, enllaç

Mapes

  • Mapa. La Guerra Civil russa (1917-1923), enllaç
  • Mapa. URSS. Les repúbliques de la URSS el 1930, enllaç

Documentals – Vídeos

Textos històrics

  • TEXTOS històrics de la Revolució Russa i els primers anys del règim soviètic, per Historiata, enllaç

Pel·lícules

  • Rojos (Reds, Warren Beatty, 1981)
  • Doctor Zhivago (David Lean, 1965)
  • Octubre (Octjabar, Sergei M. Eisenstein, 1927)
  • El acorazado Potemkin (Bronenosets Potiomkin, Sergei M. Eisenstein, 1925)

Lectures – Articles

Lectures – Llibres

  • LECTURA. Edward Hallet Carr: “La Revolución Rusa: de Lenin a Stalin (1917-1929)“, Alianza Editorial
  • LECTURA. George Orwell: “La revolta dels animals“, també traduït com “La rebel·lió dels animals”, publicat el 1945, (en castellà “Rebelión en la granja; en anglés “Animal Farm“). És la sàtira per excel·lència sobre el règim totalitari estalinista.
  • LECTURA. Stefan Zweig: “El tren segellat. Lenin, 9 d’abril de 1917“, dins de l’obra Moments estel·lars de la humanitat, en català en l’editorial Quaderns Crema i en castellà en l’editorial Acantilado, diverses edicions. Sobre l’arribada de Lenin i els seus companys a Rússia, travessant una Europa en guerra.

LLIBRE. “El corazón helado” d’Almudena Grandes (2007)

Portada - Almudena Grandes - El corazón heladoRESSENYA. Almudena Grandes:

“El corazón helado” (2007)

Barcelona, Tusquets Editores, 2009

1242 pàgines, castellà, nota final de l’autora amb fonts documentals i agraïments

POEMA INICIAL

“Ya hay un español que quiere
vivir y a vivir empieza,
entre una España que muere
y otra España que bosteza.
 
Españolito que vienes
al mundo te guarde Dios.
Una de las dos Españas
ha de helarte el corazón.”

Antonio Machado

RESSENYA

Gran novel·la d’Almudena Grandes amb la història d’Espanya del segle XX de fons, amb dos relats, en el passat i en el present, que acaben trobant-se. Per una part és la història de la Espanya que va poder ser i que no va ser, la dels perdedors de la Guerra Civil però guanyadors morals de la memòria, defensors de la llibertat, de la justícia i de canviar per a bé el món. Per una altra part és la història que va ser, la dels guanyadors de la Guerra, la dels autoritaris i profitosos, l’Espanya “que ha de helarte el corazón” com va dir el poeta, i que han donat forma a l’Espanya actual.

És una novel·la llarga, més de mil pàgines en l’edició de butxaca, però la història és tan absorbent que les pàgines a mi em van passar volant. L’estructura és senzilla: a un capítol del present li segueix un capítol del passat.

No és una novel·la històrica, però la història és protagonista dels esdeveniments. L’acció s’ubica des de l’inici del segle XX fins a la primera dècada del segle XXI. Destaquen els relats ambientats en la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista, la vida dels exiliats republicans i l’encontre entre els espanyols de l’exili i els de l’interior.

Madrid és l’escenari principal, i es passa d’un Madrid popular i revolucionari a un Madrid més gris i burocràtic, més institucional; de un poble viu a una capital administrativa.

Cal dir que és una novel·la molt emotiva, amb històries de famílies, de esperances i d’amor, de menyspreus i d’odi, i també de grans ideals i de mort.

Opinió personal: a mi m’ha agradat molt la part històrica i m’ha resultat un poc recargolada al final la relació amorosa entre Raquel Fernández Perea, filla i neta d’exiliats republicans a França, i Álvaro Carrión, fill d’un home de negocis que va fer la seua fortuna durant el franquisme. No obstant això, la seua història d’amor és la culminació de totes les històries. Finalment dir que el meu heroi és Ignacio Fernández, l’home a qui la vida tantes vegades va trair. Com les esperances en la història d’Espanya.

Gran novel·la. Èpica. Val la pena. Per a grans lectors i lectores, d’amor i d’història.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »