MEMÒRIA. El Primer de Maig, els fets de Vitòria i «Campanades a mort»

Exemple de cartell del Primer de Maig

 

El Primer de Maig o Dia Internacional del Treballadors se celebra una jornada reivindicativa del moviment obrer. Es va instituir l’any 1889 a París, durant un congrés socialista de la Segona Internacional, amb motiu dels fets de Chicago de tres anys abans (es reprimí de manera violenta una vaga obrera). La principal reivindicació d’aquella època era la jornada laboral de 8 hores. No vaig a explicar-ho en detall, d’aquests fets hi ha molta informació a la xarxa, com per exemple a enciclopedia.cat, la viquipèdia o el diari Ara.

Sí que vull compartir alguns vídeos, sobre aquesta celebració i també sobre la pel·lícula Vitoria, 3 de marzo. El 3 de març de 1976 la policia nacional va dissoldre amb una violència extrema una vaga a Vitòria (Euskadi). Va assassinar a 5 obrers i en va ferir molts més. Amb motiu d’aquesta massacre Lluís Llach va publicar el disc Campanades a mort l’any següent, amb una cançó sobre aquesta matança. Els responsables, alguns encara viuen, mai van ser processats (article “Vitòria, 3 de març; 40 anys lluitant contra l’oblit i la impunitat“, diari Ara, 03/03/2016).

Tot seguit compartisc diversos recursos: 

1. “Un Primer de Maig ple d’història”, a Barcelona:

–

2. Els fets de Vitòria de 1976, fragment d’un documental de la televisió basca EiTB

–

3. Tràiler de la pel·lícula Vitoria, 3 de marzo (1r de maig de 2019 en cines)

–

4. Campanades a mort de Lluís Llach, amb imatges d’època

–

5. Lletra de Campanades a mort de Lluís Llach

I

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

.

I el poble es recull
quan el lament s’acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d’aquell trobador
que oblidés les tres notes!

.

Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

.

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

.

II

.

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

.

Que cap oratge
desvetllí el son
d’aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

.

III

.

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l’amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

.

IV

.

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

–