DOCUMENTAL. «Gernika, el bombardeo» (26 d’abril de 1937)

Bombardeig de Gernika

Gernika, efectes del bombardeig del 26 d’abril de 1937

 

Hui és 26 d’abril, i les xarxes socials recorden amb puntualitat l’efemèride ignominiosa del bombardeig de la vila basca de Gernika (Biscaia) l’any 1937, per part de l’aviació del bàndol sublevat, durant la Guerra Civil espanyola.

D’entre els materials que s’han compartit m’ha agradat molt un documental que no coneixia i que ha compartit el gran José Manuel Guardia, bon amic, futboler empedreït i professor d’Història a Cabdet (en castellà Caudete).  

El documental es titula «Gernika, el bombardeo», es va presentar l’any 2007, i el guió i direcció és d’Alberto Rojo. Dura 56 minuts, encara que a YouTube hi ha una síntesi molt bona de 7 minuts i mig. Aquest últim vídeo és un recurs molt recomanable per a l’aula, ja siga un 26 d’abril o qualsevol altre dia.

Més informació: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

TEXT HISTÒRIC. “Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi” (1920)

Primer que res un aclariment: aquest bloc no pretén fer apologia de les idees nazis, feixistes o qualssevol altres que atempten a la dignitat humana. És un blog de ciències socials i especialment d’història. (Per si de cas hi ha algun despistat…)

1 Das programm NSDAP - programa naziEn aquesta entrada vull compartir un text, els 25-Punkte-Programm (1920), molt important per a analitzar la ideologia política d’extrema dreta del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, més conegut com el Partit Nazi. El d’Adolf Hitler, sí.

Quan estudiem les característiques del feixisme i el nazisme sempre trobem que el feixisme i nazisme són moviments polítics i socials que defenen l’irracionalisme, la força dels sentiments irracionals. És a dir són moviments i ideologies que combaten la tradició il·lustrada de pensament polític, la qual es fonamenta en l’ús de la raó i defensa un sistema polític que permeta la recerca de la felicitat humana i el bé comú, almenys en la teoria.

A partir d’aquest irracionalisme doctrinal del feixisme i del nazisme propose un treball sobre aquest text, per a que puguem analitzar els sentiments, les emocions, els valors i els “danys col·laterals” que es poden deduir en cada punt del programa nazi, i per a passar després a analitzar-ho de manera racional.

També he afegit al final una sèrie d’imatges sobre els efectes de les polítiques nazis. Parlen per si mateixes, però poden utilitzar-se per a il·lustrar qualsevol debat sobre el nazisme i els valors (irracionals) de l’extrema dreta.

TREBALL EN PDF, versió per a imprimir

Índex

1. Text: Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi (1920)
2. Explicació del text: Els 25 Punts.
3. Exercici: Sentiments, emocions i suggestions al Programa Nazi
ANNEX 1. Llista de sentiments i emocions
ANNEX 2. Imatges: sobre els nazis i les conseqüències de les seues accions

1. Text: Els 25 punts del Programa Nazi (1920)

(Extret de redul, recursos educatius lliures)

Context: el 24 de febrer de 1920, es va celebrar a petició d’Hitler el primer míting multitudinari del partit en Munic, on Hitler va llegir els 25 punts del Programa del Partit, escrits per Hitler i Anton Drexler. Aquests punts van constituir el programa dogmàtic del nazisme i mai van ser canviats. En aquesta mateixa assemblea es va decidir el canvi de nom del moviment, passant a denominar-se “Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors”, les sigles del qual en alemany són NSDAP. Tot seguit el text:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE. Vicenç Navarro: “Franquismo o fascismo” – Característiques d’un règim feixista

arriba españaARTICLE. Vicenç Navarro: “Franquismo o fascismo”

Característiques d’un règim feixista

Article molt recomanable per a analitzar i debatre en classe conceptes polítics de la història contemporània d’Espanya i també del món “occidental”, com per exemple: dictadura, règim autoritari, totalitarisme, i evidentment franquisme i feixisme. Destaquen especialment les onze característiques d’un règim feixista. El debat està servit.

Font: diari Público.es, 9 de juliol de 2013, enllaç

Autor: “Vicenç Navarro ha sido Catedrático de Economía Aplicada en la Universidad de Barcelona. Actualmente es Catedrático de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Pompeu Fabra (Barcelona, España).” Blog personal.

Introducció. Característiques d’un règim feixista:

(De l’1 al 8 pel prof. Malekafis; del 9 a l’11 pel prof. Navarro)

“1. estaba dirigido por un hombre presentado por el régimen como superhumano.

2. este caudillo superhumano utilizó a un partido, creado antes del régimen, que le ayudó a tomar el poder y establecer su liderazgo en los distintos aparatos del Estado.

3. este partido tiene que tener una ideología nacionalista extrema, con deseos imperialistas, con un canto a la fuerza militar y a la fuerza y masculinidad en general

4. tiene que tener pleno control de todas las instituciones mediáticas creadoras de opinión con fines propagandísticos, desde la radio, la prensa, las escuelas, las universidades.

5. este control tiene que tener como objetivo el de transmitir la ideología del régimen con el fin de crear una nueva mentalidad y un nuevo tipo de sociedad.

6. el régimen debe intentar romper con un orden anterior para crear uno nuevo.

7. el régimen debe presentarse como creador de una sociedad nueva.

8. el régimen debe basarse en tener una alianza con grupos de poder económico y otros, subordinados al estado, que sirvan al poder totalizante.

9. el régimen debe ser racista.

10. el régimen debe negar que el mundo empresarial y el mundo del trabajo tengan intereses contrapuestos [paternalismo laboral].

11. el régimen debe ser profundamente anticomunista.”

Article

La dictadura que el golpe militar de 1936 estableció en España, que la gobernó desde 1939 hasta 1978, se define fuera de España como una dictadura fascista. [Por ejemplo] Cuando el Sr. Juan Antonio Samaranch, delegado de deportes durante aquella dictadura, y más tarde Presidente del Comité Olímpico, visitó Atlanta en EEUU para inaugurar los Juegos Olímpicos que tomaron lugar en aquella ciudad, la nota biográfica que el The New York Times publicó de él lo presentó como Director General de Deportes del régimen fascista liderado por el General Franco. Y así en Gran Bretaña y Suecia (entre otros muchos países) donde también viví y trabajé por largos periodos de mi vida. Solo en España se conoce aquel régimen como la dictadura franquista, término ampliamente utilizado no solo por las derechas sino incluso también (sorprendentemente) por las izquierdas. La causa de definir aquel régimen de esta manera se debe a un proyecto conservador altamente exitoso que tenía por objeto presentarlo como un régimen caudillista, autoritario, liderado por un general, que limitaba la expresión de libertades sin intentar, sin embargo, cambiar la sociedad e imponer una ideología totalizante a la población. Los que intentaban hacer esto último eran los regímenes totalitarios, tales como los regímenes comunistas. Estos eran no solo autoritarios sino también totalitarios pues promovían el comunismo, que es una ideología totalizante que quería establecer una nueva cultura, ideología y manera de pensar diferente y opuesta a la de un sistema democrático, laico y republicano.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. L’època d’entreguerres (1919-1939)

La Gran DepressióTema 8

L’època d’entreguerres

La crisi de l’estat liberal, la crisi de 1929 i l’ascens dels totalitarismes

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

(Actualitzat el 13/02/2014)

Esquemes – Apunts

Presentacions de diapositives

  • La revolución rusa“, per fgarcia, en castellà, 30 diapos, enllaç
  • La crisis económica de 1929“, per fgarcia, en castellà, 18 diapos, enllaç
  • El ascenso de los totalitarismos (Itàlia i Alemanya) per maitesociales, en castellà, 39 diapos, enllaç

Mapes

  • Mapa. Europa. La crisi del parlamentarisme durant l’època d’entreguerres (1919-1939), enllaç
  • Mapa. Europa i el Pròxim Orient el 1923, enllaç
  • Mapa. Mundial. La difusió de la crisi de 1929, enllaç

Text – Treball

  • TEXT i TREBALL. El 25 punts del programa nazi (1920), per a treballar la irracionalitat, els sentiments i les emocions, enllaç

Documentals

  • DOCUMENTAL. “El crac de 1929“, 1990, The American Experience, 50 min, documental, qüestionari i imatges
  • DOCUMENTAL. “Roosevelt y el New Deal“, 1986, BBC, 20 minuts, enllaç
  • DOCUMENTAL. “1929 (La gran depresión)”, 2009, Canal +, 100 minuts, enllaç 1enllaç 2
  • DOCUMENTAL. “Apocalipsis. El ascenso de Hitler. La amenaza“, National Geographic, 45 min, enllaç

Pel·lícules

  • El gran dictador (The Great Dictator, Charles Chaplin, 1940), recursos didàctics 1recursos 2
  • Novecento, director Bernado Bertolucci, 1975
  • Michael Collins, director Neil Jordan, 1996
  • Hitler, el regnat del mal, director Christian Duguay, 2003
  • Matar un ruiseñor (To Kill a Mockingbird, Robert Mulligan, 1962), recursos didàctics
  • Las uvas de la ira (The Grapes of Wrath, John Ford, 1940)
  • Qué bello es vivir (It’s a Wonderful Life, Frank Capra, 1946)
  • El triunfo de la voluntad (Triumph des Willens, Leni Riefenstahl, 1935)

Lectures – Articles

  • ARTICLE. “Franquismo o fascismo” – Característiques d’un règim feixista, 09/07/2013, enllaç

Lectures – Llibres

  • LECTURA. Stefan Zweig: “El món d’ahir. Memòries d’un europeu” (1944), l’auge del nazisme, enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Groucho Marx: “Groucho y yo” (1972), el crac de 1929, enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Horace Mc Coy: “¿Acaso no matan a los caballos?” (1935), una novel·la sobre les conseqüències socials de la Gran Depressió, portada al cinema per Sydney Pollack amb el títol “Danzad, danzad, malditos” (1969), enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Fernández, A.; Rodríguez, J.L.: “Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha” (2001), enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Harper Lee: “Matar un ruiseñor” (1960), intolerància i racisme, enllaç a la ressenya
  • LECTURA. Bertolt Brecht: “Històries del senyor Keuner“, expressionisme literari, enllaç a la ressenya

Altres recursos

  • DOSSIER. “Els feixismes: l’Alemanya nazi“, diversos recursos interessants, blog Pissara Social, enllaç
  • DISCURS. Charles Chaplin: “El gran dictador” (1940), enllaç

ascens del totalitarismes

ARTICLE. “Breve historia de 839 inacabables días” – Sobre la Guerra Civil

"¡No pasarán! El fascimo quiere conquistar Madrid.Madrid será la tumba del fascismo"

“¡No pasarán!
El fascismo quiere conquistar Madrid
Madrid será la tumba del fascismo”

ARTICLE. “Breve historia de 839 inacabables días”

Sobre la Guerra Civil

Autora: Tereixa Constenla

Data: 15 de febrer de 2013

Font: diari El País, enllaç aquí

Comentari inicial

Un resum amb 10 punts importants per a entendre la Guerra Civil espanyola (1936-1939), i amb motiu de la publicació de “España partida en dos”, obra de l’historiador Julián Casanova, un dels majors especialistes en l’anarquisme espanyol i la Guerra Civil.

Article breu i directe. De lectura molt recomanable i clarificadora.

Article

Títol: “Breve historia de 839 inacabables días”

Subtítol: “Julián Casanova repasa los hitos de la Guerra Civil en España partida en dos

“Julián Casanova (Teruel, 1956), catedrático de Historia contemporánea en la Universidad de Zaragoza y especialista en anarquismo y Guerra Civil, lleva camino de convertirse en un raro caso de hispanista español. Primero tradujeron alguna de sus obras al mercado anglosajón y finalmente la editorial I.B. Tauris le encargó que escribiese en inglés una historia breve de la Guerra Civil, publicada en Londres en 2012. El libro, España partida en dos, sale ahora en español, editado por Crítica, con una misión clara que el historiador apunta en su prólogo: “A quienes sepan mucho sobre la Guerra Civil, esta historia quizás les parezca breve, poco profunda. Pero en mis numerosos encuentros con maestros, profesores de enseñanza media y estudiantes he constatado que faltan libros de este tipo, concisos, de prosa accesible y con la garantía de una investigación rigurosa y profesional”. En él se desmontan algunos enunciados erróneos.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Vida y destino” de Vassili Grossman (1960), una novel·la total

Portada - GROSSMAN - Vida y destinoRESSENYA. Vassili Grossman:

“Vida y destino” (1960)

  • Barcelona, Círculo de Lectores – Galaxia Gutenberg, 2007
  • 1111 pàgines, castellà, (original en rus), llista de personatges principals
  • Edició en català: “Vida i destí”, Editorial labutxaca, 2011

Ressenya

El 31 de gener de 1943 es rendia als soviètics el 6é Exèrcit alemany comandat pel general Friedrich von Paulus a Stalingrad. En aquells moments Vassili Grossman era un periodista rus que estava cobrint informativament la Gran Guerra Pàtria, i fruit de les seues observacions i de la seua sensibilitat va escriure anys després la que seria una de les grans obres literàries del segle XX, “Vida y destí”.

Aquesta novel·la és un retrat coral de persones amb les seues pors i els seus anhels. De fons tenim el front oriental de Segona Guerra Mundial, i en concret la Batalla d’Stalingrad, la qual va marcar, amb molt de patiment, el canvi de tendència de la guerra a favor dels aliats. A Stalingrad es va dir “No passaran”, i no van passar. Va ser el començ de la fi del nazisme.

La novel·la és una successió de fets d’aquella època, amb la guerra i les miserables polítiques de la reraguarda, i el lloc que les persones es busquen de petites llibertats humanes: una xerrada, un descobriment científic, retardar vuit minuts una ofensiva de tancs per a salvar vides. És una novel·la que relata accions vitals creades des de la profunda humanitat del lliure albir, enmig d’una època d’extrems totalitaris que neguen l’individualitat.

Alguns protagonistes destacats: la família Shaposhnikov, amb Víktor Shtrum, un físic nuclear; Liudmila, la dona d’Shtrum; Abarchuk, el primer home de Liudmila, empresonat a un gulag des del 1937; Anna Semiónovna, la mare d’Shtrum, una jueva de Berdíchev; Krímov, comissari polític; Spiridónov, director de la central elèctrica d’Stalingrad; soldats, generals, gent normal, pares, mares, fills…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Bésame mucho. Cómo criar a tus hijos con amor” de Carlos González (2003)

portada - gonzález - bésame mucho

RESSENYA. Carlos González:

“Bésame mucho. Cómo criar a tus hijos con amor” (2003)

Madrid, Ediciones Temas de Hoy, 2006

245 pàgines, castellà, bibliografia final.

RESSENYA

Bésame mucho és una obra escrita per ajudar als pares a criar als seus fills amb estima i respecte. Ha esdevingut un tipus de “manual”, present en la bibliografia bàsica de molts pares novells, amb seguidors de tot tipus: des d’alguns pares que estan interessats i aprecien les seues aportacions, fins a altres més rígids i dogmàtics, que han trobat una nova bíblia per a la seua vida.

Aquesta obra s’estructura en tres parts:

(1) “El nen bo i el nen dolent” és la primera part i és introductòria del tema de la criança.

(2) La segona part és “Per què els nen són així”, i explica els processos i instints biològics dels nens petits, i també dóna pistes sobre les seues accions (“el seu fill és desinteressat, generós, equànime, sap perdonar, valent, diplomàtic, sincer, sociable i comprensiu”).

(3) La tercera part és un repàs a les teories tradicionals de la puericultura, fent referència especialment al conegut com “mètode Estivill”.

Amb un llenguatge planer, moltes comparacions, i una fina ironia i sentit de l’humor, aquesta obra és molt accessible i clarificadora davant el respecte (o la por) que tota persona pot sentir davant la futura paternitat o maternitat.

Carlos González (Saragossa, 1960), és llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, i es va formar com a pediatra en l’Hospital de Sant Joan de Déu d’aquesta ciutat. Fundador i president de l’Associació Catalana Pro Lactància Materna, ha donar cursos sobre lactància materna per a professionals sanitaris, ha traduït diversos llibres relacionats amb aquest tema i ha publicat, entre d’altres, els èxits de vendes Mi niño no me come (1999), Un regalo para toda la vida, guía de la lactancia materna (2006), i En defensa de las vacunas (2011).

APLICACIÓ DIDÀCTICA

Pedagogia i criança: per comparar la puericultura -i l’educació- feixista, dictatorial i autoritària, basada en l’obediència i la repressió, i la puericultura -i l’educació- més humana i democràtica, basada en l’estima i el respecte al xiquet.

CITA

La puericultura feixista

(Pàgina 125 i següents)

“Alice Miller revisa en Tu propio bien las recomendaciones de los pedagogos alemanes de los siglos XVIII y XIX, una corriente que se ha dado en llamar “pedagogía negra”. Miller señala que el objetivo final, no declarado, de tales métodos era formar súbditos obedientes y que aquel sistema de “educación” permite explicar el éxito del nazismo en Alemania entre una ciudadanía dispuesta a obedecer ciegamente a cualquier figura de autoridad, aunque sus órdenes fueran crueles, absurdas o inmorales.

[…] Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MEMÒRIA HISTÒRICA: “Desenterrant el silenci, Antoni Benaiges, un mestre català en una fossa de Burgos”

Desenterrant el silenci, Antoni Benaiges, un mestre català en una fossa de Burgos

MEMÒRIA HISTÒRICA

– – –

MÉS INFORMACIÓ

Projecte de microfinançament del documental EL RETRATISTA

documental, 25′, Espanya, 2012

Una escola rural republicana dels anys ’30. Un món perdut vist amb els ulls de nens que aprenen a escriure. La utopia d’un mestre truncada per la guerra i la dictadura. Un documental i un repte col·lectiu en memòria de les víctimes del repressió franquista. .

Continua llegint… Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TREBALL OBLIGATORI. Història del Món Contemporani. 1r de BAT. Temes monogràfics

TEMES MONOGRÀFICS DE LA HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

Treball obligatori de l’assignatura d’Història del Món Contemporani, de 1r de BAT, de la 3a avaluació.

 

EXPLICACIÓ DEL TREBALL

El treball consta de les següents parts:

1. Cercar informació sobre el tema triat. Es pot fer individualment o per parelles.

2. Preparació d’un resum de 1 o 2 pàgines, que haureu de fotocopiar i d’entregar una còpia als vostres companys i al professor.

3. Un full amb les fonts utilitzades per a la recerca d’informació, el qual haureu d’entregar al professor.

4. Explicació en classe amb una presentació de diapositives (unes 10 o 15 diapositives, màxim). Heu d’explicar el tema, no llegir-lo. Podeu tenir un guió en la mà. Presentacions: la setmana del 7 al 10 de maig i del 14 al 16 de maig (qui vulga pot presentar-ho abans. Després no.)

 

LLISTA DE TEMES I ASSIGNACIÓ DE L’ALUMNAT (AMB INICIALS)

 

Un consell: no ho deixeu per al final. Comenceu buscant i llegint la informació que apareix al llibre de text. En molts casos és suficient. Després busqueu informació a Internet (viquipèdia, però també altres pàgines d’Història. Al meu bloc teniu uns quants enllaços). Per últim elaboreu el resum o esquema, el full amb les fonts consultades i la presentació. La presentació ha de tenir un màxim de 10 o 15 diapositives. Les imatges podeu trobar-les en els webs que consulteu o en Google Imatges.

És més important un treball senzill i clar, que no un treball amb massa informació i desordenat.

Ànims.

 – – –

LLIBRE. “El món d’ahir. Memòries d’un europeu” d’Stefan Zweig (1944)

zweig - el mundo de ayerRESSENYA. Stefan Zweig:

“El món d’ahir. Memòries d’un europeu” (1944)

  • Barcelona, Editorial Quaderns Crema, 2001
  • 536 pàgines, català.


[En castellà]

  • Stefan Zweig: El mundo de ayer. Memorias de un europeo  (1944)
  • Barcelona, Editorial Acantilado, 2009
  • 546 pàgines, castellà.

Ressenya en PDF (per a imprimir)

Ressenya

El món d’ahir. Memòries d’un europeu és l’autobiografia de l’escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942), publicada pòstumament el 1944.

L’obra és un recull de records personals i professionals de l’autor des de la seua infantesa fins poc abans de la seua mort, però no de manera sistemàtica, sinó segons la importància que li concedia Zweig als fets de la seua vida. Per exemple parla molt poc dels seus èxits i de la seua popularitat, deguda a les seues novel·les, biografies i obres de divulgació cultural que van ser molt ben rebudes en la seua època. Un dels motius del seu èxit va ser que les seues obres estan molt ben escrites, tenen arguments molt atractius com relats històrics o vitals èpics, i també tenen un caràcter pedagògic molt sincer i sense cap rastre de supèrbia o condescendència intel·lectual.

Zweig en aquesta autobiografia a més a més es dedica a analitzar el món que li va tocar viure. Primer el món aparentment tranquil i estàtic d’abans de la Primera Guerra Mundial, a l’Imperi Austrohongarés, per passar a narrar tot seguit l’horror de la guerra, la Gran Guerra, el “suïcidi d’Europa”, i les seues dramàtiques conseqüències en la consciència europea. L’auge del nazisme serà un capítol trist d’una Europa que Zweig veu que s’aboca altra volta cap al desastre. Per a ell només quedarà l’exili, ja que és un autor d’origen jueu, heterodox i cosmopolita, que no té cabuda en eixos països que tant estima. Zweig reivindica una ciutadania europea comuna, culta, tolerant, pacífica i no accepta ni vol entendre eixa Europa cada volta més fanatitzada, més violenta i destructiva.

Una altra part important d’aquestes memòries seran les relacions de Zweig amb alguns dels principals personatges de la cultura de l’època, com Rilke, Rolland, Thomas Mann, Hermann Hesse, Sigmund Freud o Salvador Dalí. Aquests personatges són d’un país que no està als mapes, sinó en la ment de les persones. Són gent inquieta, culta i amb esperances d’un futur millor, però en poc temps es trobaran separats per fronteres artificials, ràpidament fortificades amb armes i crits ensordidors, de ferro i metralla, hostils i destructives. Açò serà el que provocarà la mort primer anímica i després física d’Stefan Zweig, un esperit massa culte, sensible i tolerant per a l’època que li va tocar viure.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »