MEMÒRIA. El Primer de Maig, els fets de Vitòria i «Campanades a mort»

Exemple de cartell del Primer de Maig

 

El Primer de Maig o Dia Internacional del Treballadors se celebra una jornada reivindicativa del moviment obrer. Es va instituir l’any 1889 a París, durant un congrés socialista de la Segona Internacional, amb motiu dels fets de Chicago de tres anys abans (es reprimí de manera violenta una vaga obrera). La principal reivindicació d’aquella època era la jornada laboral de 8 hores. No vaig a explicar-ho en detall, d’aquests fets hi ha molta informació a la xarxa, com per exemple a enciclopedia.cat, la viquipèdia o el diari Ara.

Sí que vull compartir alguns vídeos, sobre aquesta celebració i també sobre la pel·lícula Vitoria, 3 de marzo. El 3 de març de 1976 la policia nacional va dissoldre amb una violència extrema una vaga a Vitòria (Euskadi). Va assassinar a 5 obrers i en va ferir molts més. Amb motiu d’aquesta massacre Lluís Llach va publicar el disc Campanades a mort l’any següent, amb una cançó sobre aquesta matança. Els responsables, alguns encara viuen, mai van ser processats (article “Vitòria, 3 de març; 40 anys lluitant contra l’oblit i la impunitat“, diari Ara, 03/03/2016).

Tot seguit compartisc diversos recursos:  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

CURTMETRATGE. “Historia reciente de España for dummies” (2012)

Historia_de_España_Espanya_retroEl blog Los Moñacos té una irreverent “Historia reciente de España for dummies“, molt crítica i divertida que vull reproduir ací pel seu interés. “For dummies” és un barbarisme d’origen anglés que es podria traduir com “per a principiants”.

Aquest vídeo de quasi vint-i-cinc minuts fa un repàs ràpid de la recent Història d’Espanya. Comença el relat en els principis del segle XX, durant l’època del regnat d’Alfons XIII, l’avi de l’actual rei Joan Carles I. Sobretot és molt interessant l’evolució des de la transició fins a l’actualitat, i l’anàlisi inconformista de l’actual crisi econòmica, els seus responsables i les conseqüències socials, polítiques i econòmiques que estem patint.

(Moltes gràcies per la vostra faena, Moñacos)

Com diuen els autors d’aquest blog:

“La información se realiza en un minuto de telediario a golpe de imagen impactante y de verdades consensuadas de los tertulianos. La explicación de la política que las élites dan al vulgo es rápida, simple, chusca y a través del espectáculo; lo contrario significa pérdida de atención, bostezo y zapping inmisericorde.

Vale. Aceptamos el reto de jugar con las mismas armas.”

Aplicació didàctica: val la pena. Junt amb l’article de Josep Fontana “Demasiados retrocesos” aquest vídeo és molt útil per al debat final d’Història d’Espanya, a 4t d’ESO i a 2n de BAT.

ENDEVINALLA. Quin personatge històric és?

la-mandragoraUns dels plaers més senzills i reconfortants és escoltar un CD antic de música, sobretot si fa anys que no te’l posaves. Això m’ha passat hui i he trobat aquesta cançó: “Adivina, adivinanza“. És una cançó de 1981 escrita per Joaquín Sabina que es troba al disc La Mandrágora.

Aquesta cançó al·ludeix en clau d’humor a un personatge de la història d’Espanya. És molt fàcil d’encertar. Per això més que encertar el personatge la cançó és útil per a fer un repàs a tots els símbols, dogmes i bases ideològiques del règim polític que aquest personatge va liderar. Per ajudar a ubicar cada dada o fet he trobat un vídeo amb imatges que acompanyen molt bé la lletra.

Espere que us agrade. Ja en parlem.

Lletra de la cançó

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Nosaltres, exvalencians. Catalunya vista des de baix” de Toni Mollà i altres (2005), una crítica molt lúcida des del cansament de la batalla

Portada - Nosaltres, exvalencians 2a edicióRESSENYA. Toni Mollà i altres:

“Nosaltres, exvalencians” (2005)

  • Barcelona, La Esfera de los Libros, S.L., 2005
  • 196 pàgines, en català
  • Subtítol: “Catalunya vista des de baix

Ressenya

Aquesta obra és un conjunt d’assaigs que reflexionen sobre els esdeveniments i el fet polític i cultural valencià dels últims cinquanta anys. És una declaració argumentada que no segueix la versió oficial, escrita contra el maniqueisme reduccionista de les visions “blaveres” i “catalanistes” que tan de mal han fet al País Valencià. De fet, l’obra està dirigida als valencians farts de confrontacions inútils i repetitives, alimentades tant per blavers com per una indústria catalanista de la confrontació (Eliseu Climent, com a paradigma del receptor de prebendes nòrdiques). També està dirigida als catalans que només veuen als valencians amb prejudicis i estereotips estúpids i distorsionadors de la realitat (com el meninfotisme i una jovialitat meridional mai no demostrada).

El títol és una evocació al llibre “Nosaltres, els valencians” de Joan Fuster, publicat el 1962, i que encetà i de fet creà el nacionalisme modern valencià d’arrel catalana. Segons els autors aquesta visió ha produït més inconvenients que avantatges en el desenvolupament cultural i polític valencià, ja que va produir una confrontació ideològica i sobretot sentimental entre els valencians, una llosa de la qual és molt difícil deslliurar-se, i que només ha perjudicat als mateixos valencians.

Principals idees de cada assaig:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

HISTÒRIA D’UN NOM: País Valencià

Testimoni fòssil de l'època que intentàvem tenir un País Valencià. Placa ubicada a Alcoi.

Testimoni fòssil de l’època que es parlava de País Valencià. Placa ubicada a Alcoi. Per cert, durant la dictadura es deia “Avenida del Generalísimo”.

HISTÒRIA D’UN NOM

País Valencià

Les joventuts de la coalició política BLOC-Compromís han realitzat un vídeo sobre la història del nom País Valencià. En quatre minuts i amb un bon ritme expliquen l’evolució toponímica i sobretot política d’aquest nom, i la seua substitució per “Comunitat Valenciana”.

Avui, 15 de maig de 2013, el nom País Valencià ha sigut vetat pel PP a les Corts Valencianes, i no es pot utilitzar de cap manera (enllaç a la notícia). No és res nou, és una fita més d’una política de lluita contra els símbols valencians, des de fa més trenta anys.

Per això és recomanable veure aquest vídeo. Dóna sensació de normalitat: País Valencià, mira que és fàcil de dir.

El vídeo està molt ben fet, amb la música de la cançó “L’herència” del grup valencià Aspencat de fons, però per a mi té una informació incorrecta i incompleta. Mireu-lo primer i després ho explique.

.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »