LLIBRE. «Franquismo S.A.» d’Antonio Maestre, un esborrany de reportatge sobre el franquisme dels diners

Franquismo S.A. no és un llibre d’història, ni ho pretén l’autor, el periodista Antonio Maestre, sinó una mena de reportatge llarg en el qual hi ha dos idees que apareixen de manera recurrent. La primera idea és que que bona part de l’actual poder econòmic a Espanya es va crear o es va desenvolupar durant el franquisme. Només cal mirar la història de la majoria de les empreses de l’IBEX-35.

La segona idea és que la meritocràcia que defensen els hereus d’aquesta oligarquia simplement és una mentida, pura hipocresia social, perquè cap d’ells i elles han aplegat al seu estatus privilegiat pels seus propis mèrits, sinó per ser fills de qui són.

Els negocis que han enriquit aquestes dinasties s’han fet en bona mesura gràcies a la corrupció, els contactes privilegiats i fins i tot robatoris. Només per això, per posar obvietats en negre sobre blanc, ja és un llibre interessant.

Els capítols repassen diversos sectors econòmics, i les empreses i els protagonistes (i els hereus) que van recolzar el franquisme i gràcies a això van augmentar la seua riquesa. Per això a Espanya en compte d’un liberalisme econòmic clàssic —amb la iniciativa privada, la lliure empresa i les lleis del mercat— el que ha predominat en les altes esferes ha sigut un ús continu de pràctiques monopolístiques i corruptes, de la mà d’un Estat que per a algunes famílies té un caràcter patrimonial (l’Estat és seu, d’ells). Per a aquestes famílies la política serveix per a mantenir la seua situació privilegiada, i ampliar-la, i acompanyada d’una doble moral: en públic, una mena de mos maiorum (moral tradicional) basada en la meritocràcia; en privat, amiguisme i corrupció. Són la dreta de sempre, la de la gente bien. Evident, no?

He llegit Franquismo S.A. amb interés, he marcat diverses cites i sé que alguns fragments em serviran per a les classes. L’únic inconvenient que li veig és que té un aire d’esborrany, de llibre no acabat, com si li fa faltara un parell de revisions. En una presentació del llibre Antonio Maestre reconeixia que la editorial li donava pressa i que ell necessitava un mes o dos per a acabar-lo. Això és nota perquè la informació sovint es juxtaposa, hi ha paràgrafs inconnexos, com si foren fitxes de dades que s’han anat afegint. A més a més, la informació és de diversa qualitat: documentació empresarial, algun llibre, informació d’hemeroteques, i explicacions genealògiques que esgoten la paciència, a no ser que estigues habituat a les revistes del cor. Entremig trobem alguns comentaris moralistes, molts d’ells amb una ràbia que no s’amaga, contra aquest grup social, el de l’elit econòmica d’arrel franquista.

L’autor té tota la raó del món en les seues explicacions, però la forma poc cuidada i les repeticions dels leitmotiv a la tercera o quarta volta ja cansen. Per això, una revisió acurada, calculant i espaiant millor els cops d’efecte haguera tingut, en la meua opinió, més eficàcia. Sobretot haguera fet la lectura més agradable i haguera allunyat aquest llibre del to sovint enfadat i pamfletari. En resum: pamflets sí, acurats i eficaços també.

Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció: les referències i cites del llibre, les típiques de l’esquerra espanyola. Són tan típiques que quasi sembla un dinar de família: Manuel Vázquez Montalbán amb el seu llibre Autobiografia del general Franco (me’l vaig llegir de jovenet i recorde que el vaig devorar), Almudena Grandes i El corazón helado (dos històries en una novel·la: l’antiga apassionant, l’actual embafadora), Antonio Machado, Max Aub i El campo de los almendros, Manuel Chaves Nogales i A sangre y fuego (un llibre colpidor), etc. Només falten Gramsci, Rosa Luxemburg i Bertolt Brecht i ja haguérem estat tots.

De tota manera, malgrat aquestes objeccions, en la meua opinió és un llibre que té explicacions molt interessants i algunes parts són tremendament emotives, com el capítol dels cavallistes negres de la burgesia andalusa. És un exercici de memòria històrica, però que en compte de ser memòria política o cultural posa el dit allà on més mal pot fer a aquestes elits d’arrel franquista: a la butxaca i a la seua moral. Potser mai hi haurà reparacions econòmiques per als vençuts i espoliats, però si més no la seua meritocràcia queda per terra. Aquest llibre no arriba a l’efectivitat crítica contra els poderosos que trobem en obres com Teoria de la classe ociosa de Thorstein Veblen (enllaç a la meua ressenya), però que tinga algunes ressonàncies i que moleste a qui molesta és ja un èxit.

D’entre totes les cites que hi ha al llibre vull acabar amb una de Rodolfo Walsh, un escriptor argentí, assassinat i “desaparecido” en l’any 1977:

«Nuestras clases dominantes han procurado siempre que los trabajadores no tengan historia, no tengan doctrina, no tengan héroes ni mártires. La historia aparece así como propiedad privada, cuyos dueños son los dueños de todas las cosas.»

Per si algú en vol més, ací teniu la presentació a la llibreria Traficantes de sueños, amb l’explicació de l’argument del llibre per part de la periodista Olga Rodríguez i amb uns comentaris de l’autor:

One Response to LLIBRE. «Franquismo S.A.» d’Antonio Maestre, un esborrany de reportatge sobre el franquisme dels diners

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. El franquisme (1936-1975) | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: