CANÇÓ. «No s’apaguen les estreles»

Cartell de la pel·lícula

 

Després de sentir-la diverses voltes necessite posar en el blog la cançó «No s’apaguen les estreles» de Xavi Sarrià. Forma part de la banda sonora de la pel·lícula La mort de Guillem, sobre els fets que envoltaren l’assassinat del jove Guillem Agulló en la matinada de l’11 d’abril de 1993.

Va ser un assassinat polític, que va ser ràpidament manipulat per la premsa i en l’infame judici als seus assassins, per a que semblara una simple baralla entre joves i on van presentar la víctima com el violent. Va ser tot un exercici de cinisme per part del poder establert després de la “modèlica” Transició, eixa que ens va portar un rei corrupte, una autonomia aigualida, una impunitat per al feixisme més que evident i tantes misèries més. Però la memòria és tossuda, i la generació que vam quedar marcada per aquests fets tornem una vegada i una altra per a reivindicar la figura de Guillem, per a nosaltres un record de joventut i una ràbia encara present. No sé com ho veuran els que han vingut després: potser un símbol mític?

Fet i fet, sobre Guillem Agulló ja vaig ressenyar dos llibres coneguts: La mort de Guillem de Jaume Fuster, que em va colpir profundament, i el més recent Guillem de Núria Cadenes. La pel·lícula la tinc pendent, per poc temps.

Sí que tenim ja la cançó «No s’apaguen les estreles», una cançó que m’ha sorprès i m’ha encantat perquè més enllà dels himnes de joventut («No tingues por») la lletra d’aquesta cançó fa un repàs de nombroses lluites socials del nostre petit país. És com un índex d’il·lusions i té una utilitat històrica claríssima.

Pose la cançó i la lletra i una llista d’aspectes que valdria la pena tenir en compte. De fet, treballar a classe totes les referències que hi apareixen seria un magnífic exercici sobre memòria històrica valenciana. Potser…

–

Algunes referències en «No s’apaguen les estreles»:

1. Qui és Vicent Martí? Busca informació sobre ell i algun vídeo on intervinga.
2. A què fa referència quan diu «t’estime, t’estimo, t’estim amb La Gossa»?
3. Què és això de «Malaguenyes»? I l’u d’Aielo? Qui és el Botifarra?
4. En quin poema de Vicent Andrés Estellés apareix «l’ama del carrer, la flor de la parra, i del taronger»? Sobre què tracta eixe poema?
5. Qui era Al-Azraq?
6. Qui eren els maulets?
7. Què era la «Nova Planta» (decrets de Nova Planta)?
8. A què creus que fa referència quan parla de «la mort, l’exili i la pena, els camps d’extermini»?
9. Busca informació sobre les «fosses de Paterna» de la repressió franquista.
10. Qui eren «les mestres d’escola que mai claudicaren»? Busca informació sobre la mestra Marifé Arroyo.
11. Què era el maquis? Busca informació sobre el maqui «La Pastora».
12. Busca informació sobre Alejandra Soler. Per què es refereix a ella amb el «puny alçat»?
13. Qui era Carme Miquel? Per què diu que tenia un «etern somriure»?
14. Busca informació sobre Vicent Torrent i les seues cançons.

–

MÚSICA. Una «banda sonora» del confinament, per Jesús Martínez Vargas

Vull compartir les recomanacions musicals que Jesús Martínez Vargas està penjant al seu mur de facebook des que estem confinats per la COVID-19. Jesús és professor de música, ara també director de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, i li he demanat permís. Des del dia 17 de març penja una proposta musical diària, i la veritat és que estic gaudint-les moltíssim, per la qualitat, la varietat i la novetat. A més de compartir la peça musical també pose els seus textos introductoris, ben interessants.

La cosa és que el facebook és una xarxa social molt útil i immediata, però evanescent (o «líquida» que en diria Zygmunt Bauman), és a dir que veus una cosa i en una estona desapareix de la teua vida. Per això, faig aquesta entrada, per a fixar o «solidificar» aquestes recomanacions i que no desapareguen en el no-res. En passar aquest confinament, passats mesos i anys, serà una mena de record amable d’aquests dies tan estranys que estem vivint. Com una mena de «banda sonora» del confinament.

–

NOTA: he tancat aquesta entrada el 30 d’abril de 2020, perquè la part dura del confinament d’alguna manera s’ha acabat. A partir del dissabte 2 de maig comença una “desescalada” i per exemple ja podrem eixir a fer esport unes hores. La sensació general és que ja hem passat el pitjor, encara que la normalitat tardarà en aplegar, i serà una normalitat diferent. Com recordarem aquests dies?

Tot seguit teniu la llista de reproducció amb els vídeos que Jesús Martínez va anar posant durant els dies que estàvem tancats en casa. En són trenta-quatre, amb música molt diversa. Després, més avall, trobareu l’explicació de cada vídeo (estan ordenats de més recent a més antic).

Espere que gaudiu d’aquesta extraordinària «banda sonora del confinament».

–

MÚSICA. La mascletà final d’«Els Jóvens»

Anit vaig ser un dels afortunats que vaig anar a l’últim concert del grup Els Jóvens que curiosament es va fer al meu poble, a Alcoi, al Teatre Calderón. Com va dir un amic, semblava que tot el País Valencià estava allí.

Aquest concert va ser una festa en tota regla, amb molta emoció, i amb la sorpresa final d’Al Tall en l’escenari. La cosa és que Els Jóvens són un grup valencià, del sud, amb una música diferent que en poc temps ens ha enamorat, i ara van i es desfan, els cabrons.

Tenen 1 disc, 11 cançons, cada una amb el seu to sentimental, humorístic i irònic tot barrejat. Amb bandúrria, molta bandúrria i percussió, i guitarra, són una rondalla eclèctica. El coret del grup el formen Pep Mirambell i René Macone, dos xicots de Sant Vicent del Raspeig, que estan acompanyats d’altres músics de llocs com Alcoi, Bocairent, Picassent o Manises.

Els Jóvens són una bellíssima excepció del sud valencià, el d’Alacant i més enllà, un testimoni preciós del valencià en una zona en la que pràcticament s’ha perdut la llengua. La substitució lingüística ha estat brutal en apenes dos generacions. Els meus alumnes de Sant Vicent del Raspeig, tots de 2n d’ESO, castellanoparlants i hostils al valencià, no coneixen ni han sentit cap cançó d’Els Jóvens. No obstant això, com el propi Pep Mirambell va dir en el concert, són un grup per a minories, però unes minories “tan, tan, tan boniques”.

El concert va acabar amb molta pena perquè era l’últim, però també amb molta emoció i alegria. Esperant que tornen algun dia, quan vulguen, que ací estarem esperant-los, al sud. 

Algunes fotografies del concert del 2 de novembre de 2019, a Alcoi:

9 D’OCTUBRE. «València, eres una puta»

Tot just ahir, el Departament de valencià de l’Escola Oficial d’Idiomes de València va compartir un enllaç a una llista en Spotify titulada Cançons d’amor per al 9 d’octubre. La llista és molt completa i variada, amb cantants i grups de tota l’àrea lingüística. El motiu era que el 9 d’octubre també és el dia dels enamorats al País Valencià, o almenys a la ciutat de València, la festa de Sant Dionís.

Però a mi em faltava una cançó, la cançó més bonica que conec dedicada a la ciutat de València, que és «València, eres una puta» de Senior. Des de fa anys la taral·lege de vegades sense adornar-me’n, i la recomane, i quan ho dic generalment la gent em mira estranyada.

Que ningú s’ofenga, per favor. El títol (i la lletra) és molt bèstia, però no conec cap altra cançó que de manera tan clara mostre com és la ciutat de València realment, tan hostil, tan lletja i alhora tan estimada.

Bona diada del 9 d’octubre!

–

DIADA. «Venim del nord, venim del sud»

Manifestació de l’11 de setembre de 2019 a Barcelona. Fotografia de @Josep_Barbera

 

Tornant a casa aquest migdia, atalbat pels alumnes, anava sentint en el cotxe un programa gravat d’iCatfolk de Catalunya Ràdio.

En el comiat han posat la cançó “Venim del nord, venim del sud” de Lluís Llach, en una adaptació de Pau Barbet. Es tracta d’una versió coral, i la primera veu que ha sonat ha estat la veu inconfusible de Miquel Gil, ara més popular gràcies al programa de televisió “Bambant per casa” d’Àpunt. 

M’ha costat un poc de trobar al YouTube, perquè resulta que aquesta versió apareix a un documental que es va fer l’any 2012, titulat “Quatre d’onze”, dirigit per Anna Mollet, sobre l’actual embranzida de l’independentisme a Catalunya.

Quan he arribat a casa me n’he adonat que hui és l’11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya. Com si fos un mecanisme exacte, on tot encaixa a la perfecció: he de compartir aquesta cançó.

Bona Diada!

–

Lletra de la cançó: “Venim del nord, venim del sud”.

Lluís Llach, 1978.