RELAT. «El vals final» de Joaquim Ruyra

Amb l’excusa de Tots Sants vull compartir un relat breu de Joaquim Ruyra (1858-1939), un autor no massa conegut que està considerat com un dels millors prosistes del català modern.

De tots els relats que hi ha a Narracions potser el que millor s’adiu per a Tots Sants és el de «La vetlla dels morts», una mica previsible. Per això he preferit compartir «El vals final», perquè està relacionat també amb la mort i sobretot perquè m’ha agradat moltíssim. Els relats de Ruyra, tots ells, són una meravella.

Aquest volum de Narracions conté les seues principals obres: Marina i boscatges de 1903, publicat en català prenormatiu, La parada de 1919 i la nova edició normativa de Marina i boscatges titulada Pinya de rosa de 1920 i un parell de relats més. És un totxo considerable, amb més de sis-centes pàgines, però es llig molt bé. Ruyra té fama de ser un autor molt catòlic, i ho mostra clarament en diversos relats, però alguns dels seus escrits són del millor que podem trobar en literatura fantàstica, rural o d’aventures marineres en la nostra llengua. Aquest inici de curs tan atípic se m’ha fet més suportable gràcies a ell. Com diu Ruyra: «Som al ball i hem de ballar».

El vals final

«Balla que balla… Era un vals ben cansat i que no s’acabava mai. Ni fangant els calls de Mas Oliver, ni batent, enfonsat fins a mig cos dintre les garbes xardoroses en el dia de més calda, ni carretejant per les costes de Bandina, mai per mai l’hereu Rivelles no s’havia fatigat tant com en aquella dansa inacabable. I som al ball i hem de ballar… Volta que volta que voltaràs.

Es trobava en un envelat de poble rural: per tota catifa la terra regada de fresc, per clos una tanca de ramassos, una vela de drap de saques per cobricel, uns quants gresols per lluminària. Hi regnava una fosca que amb prou feines deixava distingir les figures dels balladors. Els gresols eren cremallosos i saltironaven enlaire amb les palpitacions de l’envelat. Més aviat servien per a fer mal a la vista que per a donar claror. I quin garbuix, quines empentes, quin alenar tothom, volta que volta que voltaràs!

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CANÇÓ. «No s’apaguen les estreles»

Cartell de la pel·lícula

 

Després de sentir-la diverses voltes necessite posar en el blog la cançó «No s’apaguen les estreles» de Xavi Sarrià. Forma part de la banda sonora de la pel·lícula La mort de Guillem, sobre els fets que envoltaren l’assassinat del jove Guillem Agulló en la matinada de l’11 d’abril de 1993.

Va ser un assassinat polític, que va ser ràpidament manipulat per la premsa i en l’infame judici als seus assassins, per a que semblara una simple baralla entre joves i on van presentar la víctima com el violent. Va ser tot un exercici de cinisme per part del poder establert després de la “modèlica” Transició, eixa que ens va portar un rei corrupte, una autonomia aigualida, una impunitat per al feixisme més que evident i tantes misèries més. Però la memòria és tossuda, i la generació que vam quedar marcada per aquests fets tornem una vegada i una altra per a reivindicar la figura de Guillem, per a nosaltres un record de joventut i una ràbia encara present. No sé com ho veuran els que han vingut després: potser un símbol mític?

Fet i fet, sobre Guillem Agulló ja vaig ressenyar dos llibres coneguts: La mort de Guillem de Jaume Fuster, que em va colpir profundament, i el més recent Guillem de Núria Cadenes. La pel·lícula la tinc pendent, per poc temps.

Sí que tenim ja la cançó «No s’apaguen les estreles», una cançó que m’ha sorprès i m’ha encantat perquè més enllà dels himnes de joventut («No tingues por») la lletra d’aquesta cançó fa un repàs de nombroses lluites socials del nostre petit país. És com un índex d’il·lusions i té una utilitat històrica claríssima.

Pose la cançó i la lletra i una llista d’aspectes que valdria la pena tenir en compte. De fet, treballar a classe totes les referències que hi apareixen seria un magnífic exercici sobre memòria històrica valenciana. Potser…

Algunes referències en «No s’apaguen les estreles»:

  1. Qui és Vicent Martí? Busca informació sobre ell i algun vídeo on intervinga.
  2. A què fa referència quan diu «t’estime, t’estimo, t’estim amb La Gossa»?
  3. Què és això de «Malaguenyes»? I l’u d’Aielo? Qui és el Botifarra?
  4. En quin poema de Vicent Andrés Estellés apareix «l’ama del carrer, la flor de la parra, i del taronger»? Sobre què tracta eixe poema?
  5. Qui era Al-Azraq?
  6. Qui eren els maulets?
  7. Què era la «Nova Planta» (decrets de Nova Planta)?
  8. A què creus que fa referència quan parla de «la mort, l’exili i la pena, els camps d’extermini»?
  9. Busca informació sobre les «fosses de Paterna» de la repressió franquista.
  10. Qui eren «les mestres d’escola que mai claudicaren»? Busca informació sobre la mestra Marifé Arroyo.
  11. Què era el maquis? Busca informació sobre el maqui «La Pastora».
  12. Busca informació sobre Alejandra Soler. Per què es refereix a ella amb el «puny alçat»?
  13. Qui era Carme Miquel? Per què diu que tenia un «etern somriure»?
  14. Busca informació sobre Vicent Torrent i les seues cançons.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

VÍDEOS. Nova pàgina amb llistes de vídeos a YouTube

He creat una nova pàgina a Historiata. En ella trobareu enllaços a diverses llistes de reproducció de vídeos a YouTube, ordenades per curs i per àrea temàtica.

Enllaç: https://historiata.wordpress.com/videos/

He intentat que siguen vídeos curts (5-10 minuts), dels que posem a classe per a il·lustrar algun tema o alguna explicació. Però també hi ha alguns documentals més llargs i uns pocs fragments de pel·lícules. Les llistes no són massa llargues, per a que siguen fàcils de repassar, amb uns 20 vídeos com a màxim, encara que en alguns casos n’he arribat als 40.

En total hi ha 33 llistes de vídeos. La presentació de la pàgina potser no és massa atractiva, però espere que siga útil.

Són llistes vives, perquè aniré revisant-les amb la pràctica en classe, posant i llevant vídeos. Una cosa: la majoria dels vídeos són en castellà. Independentment de si ens agraden o no, necessitem youtubers com La cuna de Halicarnaso o AcademiaPlay en la nostra llengua, i de qualitat. Com sempre, pedreta a pedreta…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÚSICA. Una «banda sonora» del confinament, per Jesús Martínez Vargas

Vull compartir les recomanacions musicals que Jesús Martínez Vargas està penjant al seu mur de facebook des que estem confinats per la COVID-19. Jesús és professor de música, ara també director de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi, i li he demanat permís. Des del dia 17 de març penja una proposta musical diària, i la veritat és que estic gaudint-les moltíssim, per la qualitat, la varietat i la novetat. A més de compartir la peça musical també pose els seus textos introductoris, ben interessants.

La cosa és que el facebook és una xarxa social molt útil i immediata, però evanescent (o «líquida» que en diria Zygmunt Bauman), és a dir que veus una cosa i en una estona desapareix de la teua vida. Per això, faig aquesta entrada, per a fixar o «solidificar» aquestes recomanacions i que no desapareguen en el no-res. En passar aquest confinament, passats mesos i anys, serà una mena de record amable d’aquests dies tan estranys que estem vivint. Com una mena de «banda sonora» del confinament.

NOTA: he tancat aquesta entrada el 30 d’abril de 2020, perquè la part dura del confinament d’alguna manera s’ha acabat. A partir del dissabte 2 de maig comença una “desescalada” i per exemple ja podrem eixir a fer esport unes hores. La sensació general és que ja hem passat el pitjor, encara que la normalitat tardarà en aplegar, i serà una normalitat diferent. Com recordarem aquests dies?

Tot seguit teniu la llista de reproducció amb els vídeos que Jesús Martínez va anar posant durant els dies que estàvem tancats en casa. En són trenta-quatre, amb música molt diversa. Després, més avall, trobareu l’explicació de cada vídeo (estan ordenats de més recent a més antic).

Espere que gaudiu d’aquesta extraordinària «banda sonora del confinament».


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

POEMA. «Fuga de mort» de Paul Celan, sobre Auschwitz

El 27 de gener és el dia dedicat al record a les víctimes de l’Holocaust. D’entre tots els materials que hi ha per a veure-ho en classe, un recurs que a mi m’agrada molt és el poema «Fuga de mort» de Paul Celan (1920-1970).

Aquest poema conté moltes referències sobre la vida (i la mort) en un camp de concentració: la sopa aigualida (“negra llet”), el cabell daurat i el cabell cendrós, els xiulets, els mastins, les tombes a l’aire…

FUGA DE MORT

Negra llet de l’alba la bevem a la tarda
la bevem al migdia i al matí la bevem a la nit
bevem i bevem
obrim una tomba en els aires no s’hi jeu estret
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
ho escriu i surt davant la casa i brillen les estrelles
d’un xiulet fa venir els seus mastins
d’un xiulet fa sortir els seus jueus fa cavar una tomba a la terra
ens mana toqueu per a la dansa.

Negra llet de l’alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home que juga amb les serps que escriu
que escriu en fosquejar vers Alemanya
el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith
obrim una tomba en els aires no s’hi jeu estret

crida caveu més endins en la terra vosaltres i vosaltres canteu i toqueu
agafa el ferro del cinyell el branda té els ulls blaus
ensorreu més endins les pales vosaltres

i vosaltres continueu tocant per a la dansa

Negra llet de l’alba et bevem a la nit
et bevem al matí i al migdia et bevem a la tarda
et bevem i bevem
A la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith juga amb les serps

Crida toqueu més dolça la mort la mort és un mestre d’Alemanya
crida feu sonar més greus els violins aleshores pujareu com fum enlaire
aleshores tindreu una tomba en els núvols no s’hi jeu estret.

Negra llet de l’alba et bevem a la nit
et bevem al migdia la mort és un mestre d’Alemanya
et bevem a la tarda i al matí et bevem i bevem
la mort és un mestre d’Alemanya el seu ull és blau
t’encerta amb bala de plom t’encerta de ple
a la casa viu un home el teu cabell daurat Margarete
contra nosaltres atia els seus mastins ens regala una tomba a l’aire
juga amb les serps i somia la mort és un mestre d’Alemanya

el teu cabell daurat Margarete
el teu cabell cendrós Sulamith

Llegeix la resta d’aquesta entrada »