MÚSICA. “Modena City Ramblers”, una banda partisana entranyable

logo_tour_2014_modena_city_ramblers

Vull compartir la música d’un grup que m’agrada molt. Són italians i toquen música folk celta, o més bé irlandesa, amb alguns tocs de rock, de punk i també amb arrels mediterrànies. Són antifeixistes i han recuperat algunes cançons populars dels partisans italians. La barreja és sensacional. Són els Modena City Ramblers.

Encara que fa més de vint anys que van encenent escenaris, jo els vaig trobar farà cosa d’un parell d’anys. Tinc la sort que al meu fill Martí, de cinc anys, també els agrada, sobretot la seua versió de Bella Ciao, que cantem i repetim, i així els puc sentir al cotxe, moderadament fort, i som l’alegria dels semàfors en roig.

M’agraden també perquè els entenc un poc. Tinc una relació especial amb Itàlia: vaig anar d’Erasmus allí l’últim any de la carrera, només uns mesos, a estudiar Arqueologia i Història Antiga, i recorde encara un poc l’idioma. Sobretot recorde l’experiència d’estar a un lloc on el feixisme i l’antifeixisme eren totalment visibles, i on la joventut universitària italiana havia de prendre postura. Donava la impressió que no hi havia indiferència. Que allí els joves eren joves. Potser altres zones d’Itàlia no serien així, però on jo vaig estar, a la bellíssima ciutat de Perugia, a la regió de l’Úmbria, il cuore verde d’Italia, era un fet quotidià d’aquell any de 1998. Tan prompte et trobaves una colla de bandarres que et deien que eren feixistes i que admiraven a Mussolini (i a Hitler), com a l’altre cantó de l’aula hi havia un grupet que es consideraven comunistes, i tant uns com altres pensaven que les seues ideologies polítiques estaven vives i ben vives. Venint d’un País Valencià sucursalista i acomplexat, on les grans paraules es diuen en veu baixeta o senzillament no es diuen, el contrast reconec que m’encantava. Això sí, allí tots eren unitaris i no entenien això del meu “país petit” valencià; els italians amb qui vaig tractar defenien a mort la unitat d’Itàlia, uns perquè consideraven que la fragmentació seria tornar als cacics i als aristòcrates decadents de cada territori, els altres perquè la unitat els portaria cap a la recuperació de l’imperi romà. Va ser un any divertit.

MCR_1998_RaccoltiRespecte als Modena City Ramblers, són un grup que posen música als moviments antifeixistes italians. No tenen por d’embrutar-se i de criticar els problemes socials que els envolten: ataquen el flagello de la màfia, les desigualtats, l’oblit històric, la corrupció política, les misèries de la realitat. Les seues lletres parlen de solidaritat i de resistència, d’esperances i de somnis trencats, i sobretot de l’orgull i de la dignitat d’un poble treballador, alegre i combatiu. Sí, ja ho sé, estic reproduint al nostre…

Tot seguit compartisc algunes de les cançons que més m’agraden d’aquest grup. Tenen uns quinze discos, però vull destacar-ne dos: Raccolti de l’any 1998, una gravació en viu que van fer a un pub irlandés, i Appunti partigiani del 2005, un disc amb cançons relacionades amb els partisans italians.

Per a més informació dels Modena City Ramblers podeu consultar la viquipèdia, en castellà i més complet en italià, així com la seua pàgina oficial.

Llista de cançons personal dels Modena City Ramblers

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

MEMÒRIA HISTÒRICA. La història de “la Nueve”, els republicans espanyols que van alliberar París

Diari "Libération" el 25 d'agost de 1944. El tinent Amado Granell, de "La Nueve", és el primer per la dreta.

“Han arribat!”, titular del diari “Libération” del 25 d’agost de 1944.
El tinent Amado Granell, de “la Nueve”, és el primer per la dreta.

(Actualitzat 04/06/2015)

Cada 24 d’agost se celebra l’alliberament de París pels aliats durant la Segona Guerra Mundial. Enguany s’han complit 70 anys. Darrere d’aquest fet hi ha una història oblidada, que per sort és a poc a poc més coneguda: els republicans espanyols de “la Nueve” van ser els primers en entrar a París.

“La Nueve” era el nom que rebia per tothom la 9a companyia de la 2a Divisió Blindada de l’exèrcit francés lliure. Aquesta companyia estava formada quasi exclusivament per republicans espanyols que havien fugit d’Espanya al final de Guerra Civil, amb diferents tendències polítiques (republicans, socialistes i anarquistes) i amb fama d’indisciplinats però també de coratjosos en el combat, i que s’havien enrolat en l’exèrcit francés lliure per a continuar lluitant contra el feixisme. La divisió estava comandada pel general Leclec, i la 9a companyia pel capità Dronne. També estava el tinent Amado Granell, de Borriana, un republicà moderat i un líder nat per als seus homes, i que va tenir la fortuna d’aparéixer en la fotografia del diari “Libération”. Molts van lluitar al nord d’Àfrica, van arribar a França un mes després del desembarcament de Normandia, van ser els primers en entrar a París, i els pocs que van sobreviure a tantes batalles van finalitzar la guerra ocupant la zona de Berchtesgaden, a les muntanyes de Baviera, on Hitler tenia la seua residència d’esplai coneguda com el “Niu de l’àguila”. Un final ben simbòlic, però incomplet: faltava alliberar Espanya. Però acabada la Segona Guerra Mundial els aliats van deixar de banda acabar amb la dictadura del general Franco. Així, junt amb Portugal, va sobreviure l’últim règim feixista de l’Europa d’entreguerres fins la mort del dictador. Una anomalia històrica que vam haver de patir més de trenta-cinc anys i que ha marcat fins el present l’Espanya actual.

La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta història va ser farà quasi vint anys, quan vaig llegir el llibre La Guerra de España de l’historiador francés Pierre Vilar, una síntesi brillant de la Guerra Civil adreçada al públic francés, publicada en castellà per l’editorial Crítica, on deia en l’última pàgina:

“El francés en España no es más que un turista. No sería malo, pues, recordarle que entre las primeras avanzadillas armadas que alcanzaron el Hôtel de Ville de París, el 24 de agosto de 1944, aparecieron tanquetas denominadas “Madrid”, “Teruel”, “Guadalajara”, “Ebro”, “Gernika” (y una de ellas, también, ¡”Don Quijote”!)”
 

D’on havien eixit aquestes tanquetes amb noms de batalles de la Guerra Civil? De la Segona Guerra Mundial és conegut que alguns espanyols havien anat a lluitar al costat dels alemanys al front rus en la “División Azul”, però aquests de París… per què no es parlava públicament d’ells?

los surcos del azar-paco roca-la nueveMés recentment la seua memòria s’ha recuperat un poc gràcies a novel·les com Soldados de Salamina de Javier Cercas o El corazón helado d’Almudena Grandes, i sobretot gràcies a estudis històrics, documentals i algun homenatge tardà, molt tardà, quan ja només quedaven vius uns pocs veterans, això sí, molt lúcids, com Manuel Fernández o Luis Royo. Per últim, el 2013 el dibuixant Paco Roca va publicar el còmic Los surcos del azar, sobre la història de “la Nueve”. És un llibre magnífic, molt ben editat, i amb uns dibuixos molt bons. Me l’he llegit amb un nuc a la gola durant les vacances d’aquest estiu. El recomane totalment.

“La Nueve” és una història èpica, d’uns homes desarrelats, sense pàtria, menyspreats, que van lluitar amb valentia i compromís contra el feixisme i a favor per la llibertat. I és una història que acaba malament. Pràcticament oblidats. Si foren ianquis ja tindríem una pel·lícula amb una banda sonora brutal i plena de banderes tricolors, però com estem a Espanya tot açò resulta una història molt incòmoda per segons quins poders que basen el seu predomini en l’herència franquista i en l’oblit democràtic. Un altre exemple de desmemòria històrica.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Tsili, història d’una vida” d’Aharon Appelfeld

tsili aharon appelfeld club editor

Hi ha llibres que te’ls trobes, i això m’ha passat amb aquest. Tsili, història d’una vida és una novel·la breu (180 pàgines amb lletra gran) de l’escriptor israelià Aharon Appelfeld. No coneixia ni l’obra ni l’autor, però la portada i una ràpida ullada al text em van empènyer a agafar-lo de la prestatgeria de novetats de la còmoda biblioteca municipal de Cocentaina. No l’he llegit, l’he devorat, i encara no sé si m’agrada o no.

L’argument és aparentment senzill: Tsili és una jove jueva de tretze anys d’Europa de l’est a qui la seua família abandona, per la seua suposada estupidesa, quan els alemanys arriben al seu país durant els anys de la Segona Guerra Mundial. S’amagarà durant la fúria assassina i contra tot pronòstic aconseguirà sobreviure. Voltarà pels camps i els camins, i trobarà refugi entre persones ben estranyes durant els freds hiverns. Tindrà una mena de salconduit molt simbòlic: a qui li pregunte qui és li respondrà “sóc una filla de Maria”, una prostituta ben coneguda de la regió, i d’alguna manera la respectaran. Coneixerà la soledat i la companyia, i també l’amor. El temps passarà i el seu estrany peregrinatge la portarà a recórrer mitja Europa, llavors un continent ple de persones que caminen pertot arreu, cercant unes llars que ja no tornaran a existir mai més.

L’estil és molt sec, escàs de descripcions i de diàlegs, i amb moltes el·lipsis i interrogants en l’acció. A mi aquest llibre m’ha provocat un cert desassossec, però a l’hora de la veritat no he pogut deixar de llegir-lo. Potser és perquè podem trobar algunes pinzellades ràpides que valen per pàgines i més pàgines de descripcions, com quan parla del mestre que ensenyava a resar a Tsili: “als ulls hi tenia l’amargor punyent de la gent que a l’hora de la veritat els estudis no els han servit de res“. O quan parla de l’escola: “Cada dia anava a aquesta casa de tortures i s’empassava la seva ració d’ofenses“. L’encant de les paraules justes.

Segons posa l’editorial Club Editor “Tsili, història d’una vida” és la més llegida i traduïda de les novel·les d’Aharon Appelfeld, un autor amb una vida de novel·la. Va nàixer el 1932 a Cernowitz, a Bucovina, antigament Romania, ara Ucraïna, en una família de jueus assimilats. El 1940 la seva mare és assassinada, ell i el pare són deportats. La tardor de 1942, Aharon Appelfeld s’escapa del camp de Transnitria. Té deu anys. Recollit el 1945 per l’Exèrcit Roig, travessa Europa amb un grup d’orfes adolescents, arriba a Itàlia i embarca cap a Palestina, on arriba el 1946. Sobre els idiomes: parlava alemany a casa, jiddisch amb els avis, ucranià amb els amics, romanés per ser la llengua oficial, polonés amb els veïns, i francés a l’escola, però ha escrit en hebreu tota la seua obra, més de quaranta títols, sobretot novel·les i relats. Altres obres publicades per Club Editor són “Flors d’ombra” i “En Bartfuss, l’Immortal“.

Per cert, aquesta entrada del bloc almenys m’ha servit per aclarir-me: sí que m’agrada aquesta obra i aquest autor, i molt.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEXT HISTÒRIC. “Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi” (1920)

Primer que res un aclariment: aquest bloc no pretén fer apologia de les idees nazis, feixistes o qualssevol altres que atempten a la dignitat humana. És un blog de ciències socials i especialment d’història. (Per si de cas hi ha algun despistat…)

1 Das programm NSDAP - programa naziEn aquesta entrada vull compartir un text, els 25-Punkte-Programm (1920), molt important per a analitzar la ideologia política d’extrema dreta del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, més conegut com el Partit Nazi. El d’Adolf Hitler, sí.

Quan estudiem les característiques del feixisme i el nazisme sempre trobem que el feixisme i nazisme són moviments polítics i socials que defenen l’irracionalisme, la força dels sentiments irracionals. És a dir són moviments i ideologies que combaten la tradició il·lustrada de pensament polític, la qual es fonamenta en l’ús de la raó i defensa un sistema polític que permeta la recerca de la felicitat humana i el bé comú, almenys en la teoria.

A partir d’aquest irracionalisme doctrinal del feixisme i del nazisme propose un treball sobre aquest text, per a que puguem analitzar els sentiments, les emocions, els valors i els “danys col·laterals” que es poden deduir en cada punt del programa nazi, i per a passar després a analitzar-ho de manera racional.

També he afegit al final una sèrie d’imatges sobre els efectes de les polítiques nazis. Parlen per si mateixes, però poden utilitzar-se per a il·lustrar qualsevol debat sobre el nazisme i els valors (irracionals) de l’extrema dreta.

TREBALL EN PDF, versió per a imprimir

Índex

1. Text: Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi (1920)
2. Explicació del text: Els 25 Punts.
3. Exercici: Sentiments, emocions i suggestions al Programa Nazi
ANNEX 1. Llista de sentiments i emocions
ANNEX 2. Imatges: sobre els nazis i les conseqüències de les seues accions

1. Text: Els 25 punts del Programa Nazi (1920)

(Extret de redul, recursos educatius lliures)

Context: el 24 de febrer de 1920, es va celebrar a petició d’Hitler el primer míting multitudinari del partit en Munic, on Hitler va llegir els 25 punts del Programa del Partit, escrits per Hitler i Anton Drexler. Aquests punts van constituir el programa dogmàtic del nazisme i mai van ser canviats. En aquesta mateixa assemblea es va decidir el canvi de nom del moviment, passant a denominar-se “Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors”, les sigles del qual en alemany són NSDAP. Tot seguit el text:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PEL·LÍCULA. “Sophie Scholl: los últimos días” (2005)

Cartell Sophie Scholl Los ultimos dias 2005

La resistència contra les dictadures

 

  • Títol original: Sophie Scholl: Die letzten Tage
  • Director: Marc Rothemund
  • Durada: 117 min
  • País: Alemanya
  • Premis: Os de plata al millor director i a la millor actriu (Julia Jentsch) al Festival de Cine de Berlín 2005; i nominada a l’Óscar 2005 com a millor pel·lícula de parla no anglesa.
  • Tràiler: 1 minut i 48 segons, en alemany, subtitulat en anglés, enllaç

Sinopsi:

– INTERROGADOR: Tan jove com és vosté, com és que corre tants perills?
– SOPHIE SCHOLL: Per la meua consciència.

Munic, febrer de 1943. Ens troben de ple en l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial. Els exèrcits de Hitler ocupen quasi tota Europa i s’acaba de produir la batalla d’Stalingrad, la qual ha resultat ser una derrota alemanya absoluta davant l’exèrcit soviètic i on s’han produït més de mig milió de baixes alemanyes. Mentrestant a Munic un grup d’estudiants universitaris alemanys volen combatre els nazis i la seua dictadura, perque està portant al desastre a Alemanya. Crearan “La rosa blanca”, un moviment polític amb l’objectiu de conscienciar a la població alemanya per a llevar del poder als nazis, amb l’ús de la propaganda i la resistència passiva. Sophie Scholl té 21 anys i és l’única dona del grup. El 18 de febrer de 1943 Sophie i el seu germà Hans seran arrestats quan estaven distribuint pamflets contra Hitler a la Universitat de Munic. Junt a un altre company, se’ls interrogarà i se’ls farà una caricatura de judici, i finalment seran executats el 22 de febrer. La pel·lícula mostra aquests últims quatre dies de les seues vides.

Aplicació didàctica

Sophie Scholl és una de les millors pel·lícules per a tractar els temes del totalitarisme d’entreguerres, la dictadura nazi a Alemanya i la Segona Guerra Mundial i les grans matances que es van produir.

És una pel·lícula alemanya que ens ensenya que no podem generalitzar ni simplificar el relat històric, que no tot són bons i roïns, i que en cada dictadura el primer perjudicat és el propi poble que la pateix. Davant una dictadura només queda la submissió (“sí, senyor”), la inhibició (“passar de tot”) o la resistència (“dir no i actuar”). Aquest últim va ser el camí que van triar Sophie, el seu germà i altres companys.

Aquesta pel·lícula resulta molt útil per als alumnes, perquè gràcies a un personatge jove i aparentment fràgil com Sophie, amb la qual els alumnes es poden sentir identificats, trobem una història èpica i tràgica, de defensa dels valors i els drets humans, i descobrim la lògica inhumana del règim nazi i de qualsevol dictadura.

Temes principals: 1. Consciència contra violència; 2. Coratge.

Fragment de la pel·lícula

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Un escritor en guerra. Vasili Grossman en el Ejército Rojo, 1941-1945” d’Antony Beevor i Luba Vinagradova

Portada - Beevor - Un escritor en guerraRESSENYA. Antony Beevor, Luba Vinagradova:

“Un escritor en guerra. Vasili Grossman en el Ejército Rojo, 1941-1945” (2006)

  • Barcelona, Editorial Crítica, 2006
  • 479 pàgines, en castellà, notes a peu de pàgina i finals, bibliografia, mapes, índex alfabètic.

Ressenya

Un escritor en guerra” és una obra sobre la Segona Guerra Mundial a partir d’un recull de notes, articles i cartes de l’escriptor rus Vassili Grossman. Aquests materials donen per si soles tota la solidesa a l’obra, al mostrar a un bon home en uns temps molt difícils, interessat per les persones humils, de caràcter franc i sincer, i amb una escriptura molt expressiva.

Sobre Vassili Grossman: Vassili Grossman (Berdíchev o Berdýtxiv, 1905 – Moscou, 1964). Escriptor i periodista rus, va cobrir amb les seues cròniques la batalla d’Stalingrad i va ser el primer en donar la notícia al món de l’existència dels camps d’extermini nazis. Escriptors com Màksim Gorki i Mijail Bulgákov van aplaudir les seues primeres obres literàries. Autor de novel·les i relats, “Vida i destí” és la seua obra més important, el “Guerra i pau” del segle XX diuen alguns, la publicació de la qual seria prohibida pel règim soviètic de Khrusxov, i li costaria a l’autor l’ostracisme cultural. El seu retrat de la societat de la URSS amb el rerafons de la guerra havia posat en evidència el ensorrament moral i ideològic de la dictadura comunista i la fortalesa de l’ànima humana davant del terror.

Opinió personal: “Un escritor en guerra” és un just tribut a un periodista de guerra excepcional i una recuperació històrica dels efectes dramàtics de la Segona Guerra Mundial sobre poble rus. Aquesta guerra l’han contada sobretot els nord-americans, i com és normal ells apareixien com els protagonistes. Aquest llibre ajuda a comprendre la visió russa de la guerra, ja que va ser al front oriental on aquesta confrontació es va mostrar en tota la seua crueltat. Sort que persones com Vasili Grossman estaven allí per a contar-ho, i que molts anys després, caigut ja el règim soviètic, investigadors com Antony Beevor i Luba Vinagradova recuperen i difonen les seues paraules. Els comentaris de Beevor i Vinagradova ajuden a enllaçar les paraules de Grossman amb l’acció de la guerra, encara que així i tot són necessaris alguns coneixements sobre aquesta guerra per a poder gaudir aquesta obra i copsar la seua importància.

Per a mi és un dels millors llibres que he llegit sobre la Segona Guerra Mundial. Serveix d’introducció per a després llegir les novel·les de guerra de Grossman, i sobretot serveix per a fer-se una idea del que va ser aquesta guerra al front rus.

Recomanable sobretot per als/les interessats/des en la història bèl·lica i en concret en la Segona Guerra Mundial.

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. La Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències

segona guerra mundial - operació barbarrojaTEMA 9

La Segona Guerra Mundial i les seues conseqüències

Els grans genocidis

Cursos: 4t d’ESO – 1r de BAT

Esquemes – Apunts

  • Conseqüències demogràfiques, econòmiques i polítiques de la II Guerra Mundial, per la revista Sàpiens, enllaç

 

Presentacions de diapositives

  • La Segona Guerra Mundial, per Eladi Fernàndez, 18 diapos, en català, enllaç
  • La Segona Guerra Mundial (per profesorfrancisco.es), 48 diapos, en castellà, enllaç
  • La Segona Guerra Mundial: antecedents, evolució bèl·lica i camps de concentració i d’extermini (per C. L. San Román i J. Gómez), 67 diapos, en castellà, enllaç

 

Mapes

  • Mapa. Europa Oriental. La Segona Guerra Mundial. El repartiment de Polònia el 1939, enllaç
  • Mapa. Europa. 1942. La Segona Guerra Mundial. Expansió alemanya, enllaç
  • Mapa. La Segona Guerra Mundial. (1) Front oriental a Europa; (2) La guerra del Pacífic, enllaç
  • Mapa. Mundial. La Segona Guerra Mundial. Ofensives aliades, enllaç
  • Mapa. Mundial. La Segona Guerra Mundial. Principals escenaris bèl·lics, enllaç

 

Documentals – Vídeos

  • VÍDEO. “¿Cómo empezó la Segunda Guerra Mundial?“, bàsic i incomplet però útil com a introducció, 4 min, enllaç
  • DOCUMENTAL. “La Nueve, los olvidados de la victoria“, dir. Alberto Marquardt, 2010, sobre la IX Companyia de la 2a Divisió Blindada del general francés Leclerc, formada per republicans espanyols, i que va ser la primera en alliberar París el 24 d’agost de 1944, enllaç youtubeenllaç documentales on-line
  • DOCUMENTAL. “En la Línea de Fuego: La Batalla de Stalingrado”, 2000, 51 minuts, enllaç 1enllaç 2
  • DOCUMENTAL. “Noche y Niebla: El Horror de Auschwitz”, 1955, 30 minuts, en francés amb subtítols, enllaç 1enllaç 2
  • DOCUMENTAL. “Los Campos de Concentración Nazi (1945)”, 1945, 60 minuts, en anglés amb subtítols, enllaç 1enllaç 2
  • DOCUMENTAL. “Hiroshima: El Horror Atómico”, 2005, BBC, 90 minuts, enllaç 1enllaç 2

 

Pel·lícules

PEL·LÍCULES BÈL·LIQUES

  • Cartas desde Iwo Jima (Letters From Iwo Jima, Clint Eastwood, 2006)
  • Enemigo a las puertas (Enemy at the Gates, Jean-Jacques Annaud, 2001)
  • La delgada línea roja (The Thin Red Line, Terrence Malick, 1998), recursos didàctics
  • Salvar al soldado Ryan (Saving Private Ryan, Steven Spielberg, 1998)
  • Stalingrado (Stalingrad, Joseph Vilsmaier, 1993)
  • Un puente lejano (A Bridge Too Far, Richard Attenborough, 1977)
  • Patton (Franklin J. Schaffner, 1970)

PEL·LÍCULES SOBRE LA RESISTÈNCIA ANTIFEIXISTA

  • Valkiria (Valkyrie, Bryan Singer, 2008)
  • Sophie Scholl: los últimos días (Sophie Scholl: Die letzten Tage, Marc Rothemund, 2005), recursos didàctics

segona guerra mundial - xiqueta plorantPEL·LÍCULES SOBRE LES MATANCES I ELS ASSASSINATS

  • Katyn (Andrzej Wajda, 2007)
  • Amen (Constantin Costa-Gavras, 2002), amb el paper de l’Església catòlica.
  • El Pianista (Roman Polański, 2002)
  • La vida es bella (La vita è bella, Roberto Benigni, 1998), recursos didàctics 1recursos didàctics 2
  • La llista de Schindler (Schindler’s List, director/a Steven Spielberg, 1993)
  • Feliz Navidad, Mr. Lawrence (Senjo no Merry Christmas, Merry Christmas Mr. Lawrence, Nagisa Oshima, 1983)

PEL·LÍCULES SOBRE ALTRES QÜESTIONS DE LA II G.M.

  • Days of glory, Indígenes (Rachid Bouchareb, 2006)
  • El hundimiento (Oliver Hirschbiegel, 2004)
  • La hora 25 (Henri Verneuil, 1967)
  • ¿Vencedores o vencidos? (Judgment at Nuremberg, Stanley Kramer, 1960)
  • Casablanca (Michael Curtiz, 1942)

 

Lectures – Articles

  • Primo Levi y Alexander Solzhenitsyn: dos enviados especiales al infierno“, per Jesús Rodríguez, al periòdic El País, 14/05/2013, enllaç aquí

 

Lectures – Llibres

 

Altres recursos

  • MÚSICA: “Bella Ciao” i altres cançons de resistència, enllaç
  • MEMÒRIA HISTÒRICA. La història de “la Nueve”, els republicans espanyols que van alliberar París, amb fotografies, llibres, documentals i sobretot el còmic Los surcos del azar de Paco Roca, enllaç

MAPES HISTÒRICS. Història Contemporània

Mapamundi polític - projecció de Peters

Mapamundi polític – Projecció de Peters

MAPES HISTÒRICS

Història Contemporània

ÍNDEX

  1. Segle XIX – Revolucions, liberalisme i nacionalisme
  2. L’Imperialisme (1875-1914)
  3. La Primera Guerra Mundial
  4. L’època d’entreguerres
  5. La Segona Guerra Mundial
  6. La Guerra Freda i la política de blocs
  7. La descolonització
  8. La caiguda del bloc comunista
  9. La construcció de la Unió Europea
  10. El Nou Ordre Internacional – Conflictes des de 1991

1. Segle XIX – Revolucions, liberalisme i nacionalisme

Mapa. Europa. L’Imperi Napoleònic, enllaç 1  – enllaç 2  – enllaç 3

Mapa. L’Europa de la Restauració o del Congrés de Viena (1815), enllaç 1  – enllaç 2  – enllaç 3

Mapa. Europa. Les revolucions de 1820, enllaç

Mapa. Europa. Les revolucions de 1830, enllaç

Mapa. Europa. Les revolucions de 1848, enllaç 1  – enllaç 2

Mapa. Els Balcans el 1829, enllaç

Mapa. Europa. La difusió de la Revolució Industrial, enllaç

Mapa. Europa. Els congressos de la I-II Internacional, enllaç

Mapa. Nacionalisme. Alemanya el 1815, enllaç

Mapa. Nacionalisme. Les unificacions d’Alemanya i d’Itàlia, enllaç

Mapa. Nacionalisme. La unificació italiana, enllaç

Mapa. Europa Oriental. La desmembració de l’Imperi Turc (1878), enllaç

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Vida y destino” de Vassili Grossman (1960), una novel·la total

Portada - GROSSMAN - Vida y destinoRESSENYA. Vassili Grossman:

“Vida y destino” (1960)

  • Barcelona, Círculo de Lectores – Galaxia Gutenberg, 2007
  • 1111 pàgines, castellà, (original en rus), llista de personatges principals
  • Edició en català: “Vida i destí”, Editorial labutxaca, 2011

Ressenya

El 31 de gener de 1943 es rendia als soviètics el 6é Exèrcit alemany comandat pel general Friedrich von Paulus a Stalingrad. En aquells moments Vassili Grossman era un periodista rus que estava cobrint informativament la Gran Guerra Pàtria, i fruit de les seues observacions i de la seua sensibilitat va escriure anys després la que seria una de les grans obres literàries del segle XX, “Vida y destí”.

Aquesta novel·la és un retrat coral de persones amb les seues pors i els seus anhels. De fons tenim el front oriental de Segona Guerra Mundial, i en concret la Batalla d’Stalingrad, la qual va marcar, amb molt de patiment, el canvi de tendència de la guerra a favor dels aliats. A Stalingrad es va dir “No passaran”, i no van passar. Va ser el començ de la fi del nazisme.

La novel·la és una successió de fets d’aquella època, amb la guerra i les miserables polítiques de la reraguarda, i el lloc que les persones es busquen de petites llibertats humanes: una xerrada, un descobriment científic, retardar vuit minuts una ofensiva de tancs per a salvar vides. És una novel·la que relata accions vitals creades des de la profunda humanitat del lliure albir, enmig d’una època d’extrems totalitaris que neguen l’individualitat.

Alguns protagonistes destacats: la família Shaposhnikov, amb Víktor Shtrum, un físic nuclear; Liudmila, la dona d’Shtrum; Abarchuk, el primer home de Liudmila, empresonat a un gulag des del 1937; Anna Semiónovna, la mare d’Shtrum, una jueva de Berdíchev; Krímov, comissari polític; Spiridónov, director de la central elèctrica d’Stalingrad; soldats, generals, gent normal, pares, mares, fills…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Los jerarcas sovièticos. De Lenin a Gorbachov” de Carlos Taibo (1996)

RESSENYA. Carlos Taibo:

Los jerarcas sovièticos. De Lenin a Gorbachov (1996)

Madrid, Arcos Libros, 1996

96 pàgines, castellà, bibliografia.

RESSENYA

Carlos Taibo Arias (Madrid, 1956) és un escritor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid.

El recorregut personal i polític dels màxims dirigents soviètics és utilitzat en aquest llibre com a fil conductor per a explicar el que va ser l’URSS.

En les seues pàgines s’analitzen els esdeveniments de major relleu succeïts sota la direcció de Lenin, Stalin, Khrusxov, Brezhnev i Gorbatxov, des de 1917 fins 1991, alhora que se subratllen els principals problemes i interpretacions que les èpoques respectives han suscitat. Açò permet aproximar-nos a la història de la Unió Soviètica, des del punt de vista no massa ortodox durant l’existència d’aquest país, el del poder i el de les actuacions dels seus líders, òbviament cadascun d’ells amb el seu propi caràcter. Cal que recordem que aquest país era la llar del marxisme-leninisme i de la societat sense classes, cap on convergien les mirades dels comunistes de tot el món, i el país que liderà el bloc comunista durant la Guerra Freda, i que junt als Estats Units protagonitzà no poques tensions internacionals. Per això, estudiar l’URSS des del punt de vista personal dels seus líders ens dóna el valor afegit de centrar el focus d’atenció sobre els individus, en una societat on els valors defensats eren socials i comuns, no particulars ni personals.

És un text senzill i molt clar. Una bona introducció a la Història de l’URSS a partir dels seus líders. Cada jerarca s’analitza en dos parts: primer una explicació dels fets i després un apartat de problemes i interpretacions.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »