LLIBRES. Lectures per a persones «inquietes»

matthias stom 1630 jove llegint amb una candela

Matthias Stom (1600-1652), Jove llegint a la llum d’una candela (sobre 1630), Nationalmuseum de Suècia.

.

Dijous passat van acabar les classes de 2n de Batxillerat. Enguany he tingut dos grups fantàstics: atents, respectuosos i molt pacients amb les manies dels professors.

En aquesta última classe els vaig donar un full amb una llista de llibres que a mi m’agraden. Ho faig des de fa uns cursos i cada any he fet petits canvis. També els he posat algunes pel·lícules. La cosa (l’objectiu) és animar-los a seguir pel seu compte. Sé que la majoria no li faran cas a aquest paperet, però —qui sap?— sempre hi ha algun o alguna alumna que estirarà del fil.

Ací teniu la llista. Quins heu llegit? Quins teniu pendents? I sobretot, quins llibres afegiríeu?

GRAN SELECCIÓ

  • Bertolt Brecht, Històries del senyor Keuner (ressenya)
  • Albert Camus, El primer home
  • Víctor Català, De foc i de sang / Solitud
  • Michael Ende, Momo
  • Gabriel García Márquez, Cien años de soledad
  • William Golding, El senyor de les mosques
  • Ernst H. Gombrich, Breu història del món
  • Marvin Harris, Vacas, cerdos, guerras y brujas (ressenya)
  • Enric Iborra, La serp blanca. Antologia del conte modern
  • Franz Kafka, La metamorfosi (ressenya)
  • K. P. Kavafis, Poemes (traducció de Carles Riba) (ressenya)
  • Rudyard Kipling, El llibre de la jungla
  • Jack London, Relats
  • Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya
  • Enric Valor, Narracions perennes / L’ambició d’Aleix (ressenya “Viatge de Nadal”)
  • Salvador Vendrell (antologia), Joan Fuster per a joves
  • Nigel Warburton, Una petita història de la filosofia
  • Howard Zinn, Nadie es neutral en un tren en marcha (ressenya)
  • Stefan Zweig, Moments estel·lars de la Humanitat ***

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ADEU SANT VICENT: una memòria informal del curs 2019-2020

Com a recordatori, compartisc una llista d’activitats destacades que he fet aquest curs amb els alumnes de l’IES Maria Blasco de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí).

Enguany he tingut 6 grups i només 1 assignatura, 2n d’ESO, amb un total de 153 alumnes, encara que cada grup (i cada alumne) tenia diferents capacitats. A més m’ha tocat fer les classes només en castellà i hem viscut la pandèmia de la COVID-19. No cal insistir que ha estat un curs raríssim.

2n d’ESO

1. PRIMERA AVALUACIÓ

– Dossier de mapes (llista de relleus).

Treball de làpides i epitafis de protagonistes de l’edat mitjana i moderna, i posterior exposició als corredors de l’institut.

– Treballet sobre Pesta Negra i el masclisme, a partir del relat de «Nastagio degli Onesti» del Decameró de Boccaccio i els quadres que va pintar Botticelli.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

SETEMBRE. «Sequet però sanet»

Sant Vicent del Raspeig, des del Castell de Santa Bàrbara (Foto: Viquipèdia)

 

Curs nou, institut nou: enguany estaré a l’IES Maria Blasco de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí).

La primera impressió és molt bona: les instal·lacions són prou noves i estan cuidades; els companys i companyes del departament de Geografia i Història són encantadors; tenim tres aules matèria de departament; m’han dit que l’alumnat en general és bo; la cantina és magnífica, molt neta, la porta un home que es va presentar amb molta amabilitat (no recorde el seu nom) i que també és músic i posa jazz, sí, jazz; m’han dit que la directiva no dona problemes i et recolza de seguida quan hi ha algun conflicte; les guàrdies funcionen de diferent manera: només fas guàrdies a companys del teu propi departament, i això allibera i simplifica la faena. També ajuda que està només a uns 40 minuts d’Alcoi per carretera bona.

El més curiós d’enguany, per a mi, és que només donaré classe en el nivell de 2n d’ESO. Tinc 6 grups, tots amb el mateix contingut curricular. Per una banda sembla massa repetitiu, potser acabaré fart de repetir 6 vegades el mateix, però la part bona, boníssima, és que la faena és molt més fàcil, perquè només hauré de preparar-me una matèria, amb les inevitables adaptacions. Enguany reglotaré la història medieval i la història moderna, i els dos temes de geografia humana que hi ha, però tindré més temps per a preparar-me l’oposició i fer altres coses. Els anys anteriors he anat estressadíssim. Per cert, aquest horari no l’he triat jo, és el que quedava.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ADEU COCENTAINA: una memòria informal del curs 2018-2019

Aula 25 de l’IES Pare Arques, la meua aula-matèria.

 

Breument, ara que el curs s’ha acabat vull compartir una llista d’activitats destacades que he fet enguany amb els alumnes de l’IES Pare Arques de Cocentaina.

He tingut 7 grups i 5 assignatures diferents, amb un total de 158 alumnes.

a) 3r d’ESO, GEOGRAFIA

PRIMERA AVALUACIÓ

– Dossier de mapes (llista de relleus).

– Concurs de vídeos “Jo soc “influencer” de Participació Ciutadana“.

– Documental “Així es va fer el planeta Terra“.

– Documental “Gene Sharp. Com començar una revolució no violenta“.

SEGONA AVALUACIÓ

– Documentals sobre economies alternatives (decreixement i economia del bé comú).

– Imatges del sector primari (#visualthinking).

– Treball del sector primari per països.

– Manual del sector secundari (“for dummies”).

– Intercanvi de cartes amb IES Dertosa de Tortosa.

Lectura i treball de La volta al món d’una armilla polar de Wolfgang Korn.

TERCERA AVALUACIÓ

– Documental “Comprar, llençar, comprar” de Cosima Dannoritzer.

– Treball de fotos de turisme.

– Treball a partir del còmic “Què és el comerç just?

– Etc. etc. etc.

  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CINE. El cineclub del Pare Arques (Cocentaina)

L’institut on treballe enguany, el Pare Arques de Cocentaina, té un cineclub consolidat, amb molta solera. Solen fer una sessió cada dos setmanes, per la vesprada, i és completament voluntari per a alumnes, professors, famílies i qualsevol persona interessada. Les pel·lícules són subtitulades en versió original. Hi ha una pàgina de facebook per a estar informats.

Una cosa important és que els alumnes no tenen cap recompensa “acadèmica”, cap nota ni positiu ni punyetes. És una activitat que va qui vol i perquè vol. D’alguna manera es manté la idea que en la vida no tot ha d’estar mercantilitzat, no tot s’ha de basar en un sistema de recompenses o de beneficis immediats, com va defendre per exemple l’economista i antropòleg Karl Polanyi en La gran transformación (el típic i horrorós jo faig només si tu em dones). M’encanta.

El cineclub de l’IES Pare Arques el va iniciar el professor Josep Martínez, de Filosofia, que ara està a un institut de València. També és conegut pel seu pseudònim Joan Benesiu, autor de la premiada novel·la Gegants de gel. Actualment altres professors el continuen, i s’organitzen amb un grup de whatsapp ben entretingut. 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »