NOVEMBRE. Parlem de coses boniques

El Cavall Verd, a la Vall de Laguar (la Marina Alta, País Valencià).

El Cavall Verd, a la Vall de Laguar (la Marina Alta, País Valencià).

 

El passat divendres 25 de novembre en 2n d’ESO uns quants alumnes i jo ens vam emocionar molt mentre llegíem un text i els explicava l’expulsió dels moriscos valencians, allà per l’any 1609. El text tractava sobre els fets de la serra del Cavall Verd, a la Vall de Laguar, prop de Dènia, on un nombrós grup de moriscos, famílies senceres, es van resistir a l’expulsió. Va ser un moment molt bonic.

De quan en quan en classe ens trobem amb moments com aquest. Açò m’ha donat la idea de compartir algunes experiències que estic vivint en els últims dos mesos. No són grans projectes pedagògics, ni cap activitat extraordinària. Són petites accions que bàsicament m’alegren el dia, i de vegades també a alguns alumnes. Cal tenir en compte que les classes d’Història i Geografia solen ser prou lineals (o avorrides, parlem clar), i que es basen en tres tipus d’activitats: 1. subratllar el llibre de text i fer explicacions; 2. exercicis senzillets; 3. examen, i tornem a començar ad nauseam. El que sol variar d’un professor a un altre és el caliu amb l’alumnat, no massa el procediment pedagògic, ja que continuem donant classe per matèries en compte de per competències, amb tota una estructura administrativa molt rígida i tradicional. Total, que ningú espera de nosaltres que siguem uns Montessori. Potser algun dia siga possible, per mi encantat.

Però anem als exemples bonics. En posaré cinc, un per cada nivell on done classe:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

OCTUBRE. Algunes dificultats tècniques i molta il·lusió

maquina-escriure-olivetti-college

Fa quasi dos mesos que no trobe temps ni energia ni ganes d’escriure a Historiata. Fins i tot he arribat a pensar en esborrar el blog, perquè el trobe obsolet i prescindible.

Com ja sabeu, resulta que fa un mes i mig que treballe de professor al Ribera de Xàtiva. Encara que ja em trobe més o menys assentat tinc molta faena (cinc assignatures diferents i set grups, la majoria molt vius o, com sol dir-se, “problemàtics”). La part bonica és que quasi no recorde la meua antiga faena, com si tota la vida haguera sigut professor. També a aquestes altures ja sé la majoria dels noms dels meus alumnes (més de 140), he tractat un poquet amb alguns companys, camine amb pas decidit pels diferents corredors i racons de l’institut, i ja tinc una idea aproximada dels recursos amb què puc comptar.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «La nova educació. Els reptes i desafiaments d’un mestre d’avui» de César Bona (2016)

La nova educacio OK.indd

César Bona no necessita presentació perquè ha eixit per la tele. Fa uns mesos va ser un personatge molt “mediàtic”, per ser un professor innovador, creatiu i empàtic, i per estar nominat a un premi internacional. Després va publicar aquest llibre, La nova educació, supose que aprofitant el tiró. Me’l vaig comprar el passat mes de maig, per intentar alegrar un dia que recorde que estava molt enfadat per algun assumpte burocràtic. Me l’he llegit aquesta setmana i m’agradaria apuntar unes notes que trobe interessants i que poden servir-me aquest curs (potser són òbvies, però per això mateix…):

 

  1. “Recordem que si alguna cosa els agrada, als nens, és sentir-se investigadors“. Idea: no explicar tant i deixar que ho troben ells, amb més activitats d’indagació.
  2. “La paraula clau és «actitud». Cada dia sóc conscient que no puc ser mestre sense passió, i és amb passió que he d’intentar contagiar els meus estudiants tant com pugui: una actitud positiva, actitud d’esforç, d’il·lusió per allò que faig.” Idea: somriure més i bufar menys.
  3. “Hem d’ensenyar-los, sobretot, a ser crítics amb allò que llegeixen i, una cosa fonamental: a referenciar la font.” Idea: citar.
  4. “Per a mi és inadmissible començar a ensenyar coses a algú que ni tan sols coneixes. L’educació és molt més que introduir dades dins del cap.” Idea: fer excursions amb cada grup en els primers mesos del curs (setembre-octubre), amb una excusa pedagògica, però amb objectiu real de conéixer-nos un poc millor, per a conviure fora de les quatre parets de l’aula.
  5. “No puc consentir que els meus nens no sàpiguen parlar en públic. […] Ensenyar a parlar en públic davant dels companys serveix per poder expressar les pròpies emocions, compartir els pensaments, defensar arguments…”. Idea: callar i donar-los més la veu, i preparar activitats expositives.
  6. Alguns càrrecs a l’aula (per a educar en responsabilitat): historiador/a, encarregat/ada de la llista blanca dels altruistes, el capitost dels sublevats, el curiós/a, la comissió periodística, l’equip de reciclatge, l’encarregat/ada de la llista negra, l’advocat/ada, etc. Idea: repartir responsabilitats.
  7. Sobre la nova biblioteca: “el fet d’atreure els nens no és missió exclusiva dels llibre; cal crear espais que captivin, que convidin la mainada a estirar-s’hi i perdre’s en les seves històries.” Idea: fer espais habitables i bonics, sempre que puguem.
  8. “M’obligaven a llegir i ho detestava profundament” (jo també). Idea: no obligar mai a llegir. Recomanar sempre llibres i oferir les lectures com a treballs voluntaris.
  9. Tècnica per a preparar una xerrada: la pizza amb calaixos. “Es tracta de preparar xerrades d’un minut de durada, i resulta molt útil per estructurar la informació i recordar-la amb facilitat.” Es fa de la següent manera: es dibuixa un cercle, es divideix en 4 parts i cada part són 15 segons. S’escriu un tema o títol en cada part i la persona ha de fer una xerrada d’un minut en total tocant cada assumpte. És com un mapa conceptual, però per a practicar els discursos.
  10. “Un heroi o heroïna és, simplement, algú que intenta que els éssers que l’envolten siguin feliços”. Quasi res.
  11. “Hem d’aturar-nos i baixar el ritme vertiginós a què ens sotmetem i al qual sotmetem, també, els nens, i fer-los preguntes. […] És curiós, no m’ho negareu, que pretenguem ensenyar continguts a éssers dels quals no sabem res.” Idea: no tingues tanta pressa, respira, parla a poc a poc i mira més al teu voltant.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

SETEMBRE. Nou curs i de professor a Xàtiva

ies-jose-de-ribera-xativa-2016

IES José de Ribera, a Xàtiva

 

No és broma. Després de quatre anys torne a l’ensenyament. Aquest curs estaré a l’IES José de Ribera, a Xàtiva (la Costera), i pel que sembla estaré ben divertit.

M’han assignat 7 grups i 5 nivells o assignatures diferents. A veure: tinc dos primers, un segon i un tercer d’ESO, un primer de Batxillerat i dos de Cultura Clàssica de segon. Això és una “tafarrà”, però ho agafe amb ganes i bon humor.

Per tant, abandone la faena de “Responsable” de Participació Ciutadana a l’Ajuntament d’Alcoi. Ho deixe perquè estava cansat de pegar-me cabotades contra la paret, perquè m’esgota la burocràcia i la sordidesa dels jocs de poder, i perquè tenia ganes de tornar a l’ensenyament. També m’ha convençut el fet que necessite punts per a aconseguir la plaça de professor: en les oposicions de fa dos mesos vaig traure un digne 7,55 en la part teòrica però em va enfonsar la falta de punts. Són les regles del joc, tal com hem deia un amic.

Així, aquest dilluns he començat la nova faena, he conegut a un bon grapat de companys (bellíssimes persones), he tingut les meues primeres classes i he gaudit de la tremolor del primer dia. Fins i tot he enviat a dos alumnes a passejar. També he suat com un campió (Xàtiva i la calor, no és un tòpic). Els pròxims dies seran interessants.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PÚBLICA. «Escola pública. Garantia de qualitat»

Sí, vaig a compartir un vídeo d’una campanya institucional, a favor de l’escola pública, que ja era hora. 🙂

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

EDUCACIÓ. «Diálogo por la educación», per a una nova i definitiva llei d’educació

08 matilda alegria

Recomane veure el vídeo titulat «Diálogo por la educación» (5 minuts), elaborat per diversos col·lectius com Yo estudié en la pública, Attac-España, Associació de mestres Rosa Sensat, Oxfam Intermón, Juventud Sin Futuro, Ecologistas en Acción, i altres. S’ha publicat en abril de 2016.

És un vídeo que defensa això, un diàleg per l’educació, per a impulsar una nova, consensuada i esperem que definitiva Llei d’Educació, amb tres punts en comú:

DEMOCRÀTICA: elaborada amb la participació de la comunitat educativa i la ciutadania.

ESTABLE: centrada en les necessitats de les persones i no en els interessos dels partits (i d’altres grups de pressió, com per exemple l’Església catòlica).

COMPROMESA: amb un món més just.

Més informació a la plataforma: laeducacionquenosune.org

Més informació i recursos sobre Ensenyament a Historiata:  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOCUMENTAL. “Les trinxeres de la pública”, en només 34 minuts

lluitaperlapublica

En defensa d’una ESCOLA PÚBLICA i DIGNA. Recomane veure aquest documental que té el suggeridor títol de “Las trincheras de la pública“. És de lo milloret que he vist, i només són trenta-quatre minuts.

Fa un repàs de la situació de l’educació en aquest país tractant diversos aspectes:

  • Aspectes històrics, com l’herència del franquisme, l’estranya transició i la tímida democràcia.
  • El debat i la confrontació entre l’escola pública i l’escola privada, i l’estafa de la “concertada”.
  • La contínua i determinant influència de l’Església catòlica, un xantatge en tota regla a tota la societat.
  • La creixent desigualtat entre rics i pobres: econòmica, però també social, cultural i política, i evidentment educativa.
  • Les reivindicacions, la defensa dels serveis públics, la importància de la consciència de col·lectivitat.
  • La llibertat, els espais de llibertat i d’igualtat, per a aprendre a decidir, per a educar ciutadans, no consumidors ni súbdits.

És un documental ben fet, amb arguments molt ben presentats i que resulta útil per a tombar murs mentals, i per a tenir idees/paraules fonamentades per al debat.

Ací teniu el documental complet: “Las trincheras de la pública“.

Però primer, si voleu, podeu veure el tràiler:


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

EDUCACIÓ PÚBLICA. “Sabies que…?” – CEIP Bonavista d’Ontinyent

Compartisc un vídeo molt ben fet i molt emotiu que s’ha realitzat per a la campanya de matriculació del CEIP Bonavista d’Ontinyent (la Vall d’Albaida).

Mostra un exemple a seguir de l’escola pública que volem, de qualitat, igualitària, compromesa amb l’educació i amb el poble on es troba, i amb moltes ganes de fer coses, i de fer-les bé. És en definitiva un exemple per a motivar, per a convéncer i per a inspirar, d’això que se’n diu persuasió pels fets. Aquesta persuasió, la dels fets, és la millor que existeix per a millorar les coses, no com la persuasió per les paraules i proclames polítiques, tan “boniques”, tan inútils, tan previsibles i tan avorrides. Necessitem més exemples així, com el del CEIP Bonavista.

Mireu quin bon rotllo:

Més informació:

– VÍDEO. “Com es va fer el sabies que…?“, molt divertit.

– WEB. CEIP Bonavista d’Ontinyent: http://www.ceipbonavista.org/

– ESCOLA VALENCIANA. Federació d’Associacions per la Llengua, enllaç web oficial

– VÍDEO. “Fes Escola Valenciana!“, molt bonic.

– MÚSICA. Una curiositat: videoclip “La meua pau“, del grup Atzukak, amb alumnes de segon d’Infantil del CEIP Bonavista d’Ontinyent.

– EDUCACIÓ PÚBLICA. Vídeo “Camino del cole“, del sindicat USTEA, a Cadis (Andalusia), un altre exemple per a promocionar la matriculació en l’escola pública.

ENSENYAMENT. Fernando Trujillo: “Un análisis de la LOMCE”

ENSENYAMENT. Fernando Trujillo: “Un análisis de la LOMCE”

Tissores educació públicaPer la seua magnífica claredat reproduisc una presentació de diapositives sobre la LOMCE del professor de la Universitat de Granada Fernando Trujillo.

Per a qui tinga mandra de veure què és això de la LOMCE aquesta presentació és molt amena i recomanable. Més clar, aigua.


Font: “Un análisis de la LOMCE“, 21/05/2013, del blog DE ESTRANJIS del professor Fernando Trujillo, enllaç aquí

Font de la presentació: http://www.slideshare.net/ftsaez/presentacion-lomce

ARTICLE. Francesc-X. Blay: “La contrareforma educativa del PP”

el roto - Educació retallada - No hace falta que vuestros hijos estudienARTICLE. Francesc-X. Blay:

“La contrareforma educativa del PP”

Autor: Francesc-X. Blay, regidor del BLOC-Compromís a l’Ajuntament d’Alcoi i professor jubilat de Geografia i Història.

Data: 20/12/2012

Font: Aramultimèdia, diari digital

Article:

“L’actual ministre d’Educació ha presentat un avantprojecte de reforma del sistema educatiu, l’anomenada “Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa” (LOMCE). Entre altres finalitats, pretén reduir en l’ensenyament la presència de les llengües autòctones a les Comunitats on tenen llengua pròpia, recentralitzar l’educació reduint la capacitat de gestió i programació de les comunitats autònomes, refer els curricula en un sentit clarament regressiu, substituir Educació per a la Ciutadania per Religió obligatòria (o una alternativa), i potenciar l’ensenyament privat concertat en detriment de la xarxa de centres públics. Els mitjans de comunicació se n’han ocupat aquesta darrers dies abastament, i diferents columnistes i col·lectius cívics ja s’hi han manifestat en contra. Comentem-ne alguns aspectes:

1) En realitat sembla més aviat una “contrareforma” profunda del sistema docent actual. Si la LOGSE-LOE defensava un ensenyament “comprensiu”, amb interacció dels mateixos alumnes de diferent tipologia per donar oportunitat a tots, amb l’atenció a la diversitat que aquest sistema implicava, ara aquesta disminuirà (ho reconeix el ministre Wert), per no dir que quasi desapareixerà. Si la LOGSE-LOE tractava de fer de l’escola un lloc on es promogueren entre els alumnes els valors -socials- d’igualtat, solidaritat, participació i compromís, en el nou projecte serà la competitivitat -individualista- el valor suprem. Si amb la LOGSE-LOE s’incorporaren els darrers avanços en Psicologia Evolutiva, ara és la ideologia “neocon”, elitista i darwinista, la que inspira tota la reforma. Si amb la LOE es tractava de transmetre valors cívics de ciutadania, ara seran substituïts per valors religiosos. Et caetera.

2) L’aspecte més cridaner, tanmateix, ha estat la substancial “rebaixa” que les llengües autòctones tindran en el curriculum, ja que les converteix en una mena d’optatives; o pitjor encara, perquè no seran “troncals” -segons la nova nomenclatura. La primera llengua estrangera serà troncal, el valencià-català no (encara que siga la llengua pròpia durant 800 anys). L’objectiu és clar: acabar amb la immersió lingüística de Catalunya, que ha mostrat la seua eficàcia acadèmica i ha estat el millor instrument de cohesió social. I això malgrat que la Constitució diu clarament que les llengües vernacles “seran oficials” en les seus respectives Comunitats, i així ho ratifiquen els Estatuts d’Autonomia respectius. Açò, al marge del que afirma l’apartat 82.2d de la LOMCE, que vol garantir als pares que trien la llengua vehicular que vulguen per als seus fills. Preguntem, doncs: ¿s’aplicarà també als pares que viuen fora de Catalunya i demanen català per als seus fills? Però si als País Valencià milers de xiquets no poden estudiar en valencià, en contra del desig manifestat pels pares! És clar el que es pretén: acabar amb el valencià/català en l’ensenyament).

3) D’altra banda, en tot l’avantprojecte no hi ha -en contradicció amb el seu títol- cap mesura real de millora de la qualitat educativa. ¿Com ha de millorar la “qualitat” si augmenten les “ratios” per aula i les hores lectives del professorat, quasi desapareix l’atenció a la diversitat i es redueixen les dotacions econòmiques per a les despeses ordinàries dels centres? Amb itineraris i religió no es garanteix la millora de la qualitat educativa. Són necessàries altres coses.

4) Però tot i ser l’aspecte més criticat, a mi em preocupa una altre aspecte que ha passat més desapercebut: la LOMCE constitueix un escaló més en el procés imparable (?) de desmantellar l’anomenat “estat de benestar” i de minimitzar el paper dels ciutadans en la tasca col·lectiva de construir una nova societat. La crisi és l’excusa perfecta. I així ho estan duent a terme tant el PP com la majoria dels governs mundials “neocons”. Sembla que l’objectiu siga “com pitjor vaja l’escola, més importància tindran les elits i menys competència tindran”. En aquesta línia ho denuncia el filòsof francés Jean Claude Michéa en un memorable llibre titulat precisament, “L’escola de la ignorància”, i glosat per l’antic director general del llibre, José Luis Villacañas, en un article també titulat de forma clarivident, “La humanidad sobrante”, és a dir aquella que educada en la ignorància -amb els nous models escolars- no tindrà un paper rellevant, i serà insignificant en el futur.

Confirma aquest plantejament el que s’afirma en el preàmbul -on s’estableixen els principis inspiradors-, que diu clarament que l’objectiu de l’ensenyament és que els alumnes siguen capaços de “competir con éxito“, i que és un error que l’escola -sobretot la pública- tracte de lluitar contra “la inevitabilidad de las situaciones de injusticia“. Remata amb aquesta frase tan aclaridora: “La escuela moderna es la valedora de la educación como utopía de justicia social y bienestar”.

Aleshores… quina conclusió cal extraure de tot açò? La següent: La qüestió clau de futur ara ja no serà quin planeta (o societat) deixarem als nostres fills, sinó una altra, molt més preocupant: amb aquestes reformes educatives, en mans de quins fills deixarem aquest món? (o: quins fills deixem per al futur?).

P.D. L’abandonament de la reunió amb el ministre Wert per part de la consellera catalana Rigau, em recordava un aforisme de Joan Fuster: “Forma part d’una bona educació, saber quan cal ser maleducat”.


MÉS INFORMACIÓ

VÍDEO. Campanya en defensa de l’Educació Pública: “Jo vaig estudiar a la Pública” – STOP LLEI WERT