LLIBRE. “La metamorfosi” de Franz Kafka (1915), una aproximació

portada - kafka - metamorfosiRESSENYA

Franz Kafka: “La metamorfosi” (1915)

  • Edicions Bromera, Alzira, 1990, 136 pàgines
  • Col·lecció “A la lluna de València”, núm. 10, enllaç
  • Traducció, introducció i notes: Heike van Lawick i Enric Sòria
  • Títol original: “Die Verwandlung” (1915)

Índex

  1. Introducció
  2. Argument
  3. Kafka
  4. El llenguatge de Kafka
  5. Interpretacions
  6. Sensacions personals després d’haver llegit “La metamorfosi”
  7. Cites
  8. Documental: “Qui era Kafka?”

1. Introducció

Llegir “La metamorfosi” és un plaer alimentari per al cervell, i una prova de superació personal davant una obra tan clàssica, tan monumental i alhora tan estereotipada i potser desconeguda. És una obra que apareix en tots els llistats de recomanacions de lectures, i és tan famosa que fa por i un poc de mandra llegir-la. Però val la pena.

Només vull posar algunes notes.

Per a un coneixement molt més detallat us recomane veure les entrades sobre Kafka i la “La metamorfosi” al blog la serp blanca del professor Enric Iborra.


2. Argument

“Gregor és un ésser humà sota una disfressa d’insecte; els seus familiars són insectes disfressats de persones.”

Vladimir Nabokov, “Curs de literatura europea

Gregor Samsa és un jove que treballa de representant comercial i que viu amb els seus pares i la seua germana. Un dia es desperta després un somni intranquil convertit en un insecte monstruós. La manera com ho viu el seu entorn i ell mateix és la història d’aquesta novel·la curta. Acompanyarem a Gregor en la percepció de la seua transformació i en les seues reflexions, enmig d’altres persones que el tractaran amb una certa por i preocupació al començament i hostilitat declarada conforme avança el relat. Gregor, conscient de tot el que passa, està soles entre els seus familiars.

Kafka3. Kafka

Franz Kafka (1883-1924) fou un escriptor en llengua alemanya que va nàixer i viure bona part de la seua vida a Praga, a l’actual República Txeca. Va escriure algunes de les obres més influents de la literatura contemporània, tant contes i relats breus, com novel·les com “El procés” (1925), “El castell” (1926) i “Amèrica” (1927). “La metamorfosi” (millor traduïda com “La transformació”) és una de les seues obres més populars. Com apunten en la introducció d’aquesta edició: “tingué una vida breu, sense ressalts notoris, (…) d’una banalitat fefaent”. Morí de tuberculosi, pràcticament desconegut, a punt de complir els quaranta-un anys. En contra dels desigs de Kafka el seu amic Max Brod va rescatar els seus manuscrits i va publicar la seua obra.

4. El llenguatge de Kafka

No m’atrevisc a dir res propi sobre aquesta qüestió.

Kafka, tal com diu Enric Iborra a la serp blanca, té una “prosa sòbria i asèptica”. O també que és “una prosa que adopta el to dels informes de la burocràcia administrativa, que “parodia constantment el llenguatge administratiu”, com va assenyalar Gabriel Ferrater.”

Per últim: “La “foscor” de Kafka està relacionada també, paradoxalment, amb aquesta claredat del seu estil. Les descripcions de Kafka són sovint tan meticulosament precises que provoquen un efecte d’estranyesa, oníric, com si estiguérem somiant. És com si ho miràssem tot a través d’una lupa d’augment, que distorsiona el que és la visió “normal”, si més no la que correspon a la realitat del sentit comú.”

Kafka insecte5. Interpretacions

Si alguna cosa té “La metamorfosi” són interpretacions. Moltíssimes. Segons la viquipèdia:

“La transformació és un relat obert a múltiples interpretacions, de fet, en el seu llibre The Commentator’s Despair (“La desesperació del comentarista”) Stanley Corngold dóna compte de més de 159 interpretacions.

Entre les més òbvies hi ha les referides al tractament d’una societat autoritària i burocràtica envers els individus diferents, on aquests queden aïllats i incompresos davant d’una maquinària institucional aclaparadora i monòtona que ni ell comprèn ni aquesta el comprèn a ell.”

Per altra banda, seguint a Enric Iborra (la serp blanca):

“De manera molt general, les interpretacions que s’han fet de La metamorfosi es poden classificar en simbòliques i al·legòriques. La majoria de les lectures simbòliques vénen a dir que, a pesar de la seua transformació, Gregor Samsa conserva la seua personalitat moral intacta i que la metamorfosi és un símbol de la seua marginació.” […]

“Les lectures al·legòriques, en canvi, s’oposen a les lecturs simbòliques perquè prenen literalment la metamorfosi, la disjunció radical que separa Gregor Samsa de l’insecte. Aquestes lectures subratllen l’absoluta disparitat entre l’anterior Gregor Samsa i la seua nova situació.” […]

L’horror de la metamorfosi prové del fet que una consciència d’home seguesca habitant en un cos d’insecte.”

6. Sensacions personals després d’haver llegit “La metamorfosi”

Ara sí, ara sí que vaig a dir la meua.

He llegit i mastegat “La metamorfosi”. Amb sincera humilitat reconec que potser no he entés aquesta novel·la com tocava, com diuen els mestres de literatura, però sí que puc dir que l’he sentida i l’he patida. Tal com em va passar quan vaig llegir de ben jove “El procés”, m’he quedat anímicament bloquejat. La claredat expressiva de Kafka al detallar un conte tan irreal és aclaparadora. Et deixa sense esma; com volia Kafka et talla com una destral. Però no és una novel·la difícil, per a res. Es pot llegir en dos vesprades i no obstant això la incomoditat que provoca és enorme. Com és possible tanta angoixa amb un argument tan ximple? Un insecte amb consciència, una família i ja està?

Kafka - metamorfosi - Die VerwandlungAquesta novel·la és universal perquè toca temes universals: el sentit de la vida potser és el primer, però també la solitud, l’ànsia de ser acceptat, l’hostilitat social, i la confrontació d’un “jo” individual enfront un “ells” col·lectiu. També la hipocresia, la maleïda condescendència, la por, el fàstic i l’angoixa. Sense quasi sentimentalisme aquest relat és un dels més sentimentals que s’han escrit mai, i que a poc que t’identifiques amb el jove Gregor Samsa t’acabes adonant que sí, que vivim en un món abjecte i hostil. En un tipus de xarxa administrativa amb vida pròpia que atrapa les consciències individuals, que les equipara a insectes monstruosos, i que per tant pot eliminar-les sense cap remordiment, i per últim que tots podem ser víctimes o còmplices.

“La metamorfosi” pot interpretar-se com un relat sobre la consciència individual que es ofegada pels totalitarismes polítics i sobretot socials (l’administració de l’Estat, les institucions, la família). Però el que per a mi queda d’aquesta novel·la és eixa sensació d’estar tancat en una habitació, dins d’una closca dura però molt sensible, dolorida, i on la gent que t’envolta (la família, els companys) et tracten com un monstre que cal destruir, i sense escapatòria possible.

Un fet irreal que provoca una angoixa ben real: literatura pura.

7. Cites

1. Introducció: “Kafka: la voluntat de saber”, pàgina 7

“Si el llibre que llegim no ens desvetla com ho faria una punyada al cap, llavors per què el llegim? perquè el seu estil ens farà més feliços? Déu meu, també seríem feliços sense llibres i, al capdavall, si tant calgueren llibres d’aquests per a ser feliços, en un cas d’emergència, també ens els podríem escriure nosaltres. (…) Un llibre ha de ser una destral per a la mar gelada de dins nostre.”

Franz Kafka

2. Introducció: “Llei, poder i estat”, pàgina 17

“Kafka serà l’escriptor que millor ha d’explorar el tema del poder en la societat contemporània: l’acceptada submissió de tots, a una autoritat remota i desconeguda –qui sap si inexistent, ja que en l’escala jeràrquica tots se subordinen. Kafka és també el primer que denuncia les característiques “medievals” de l’estat contemporani, produïdes pel distanciament cada dia major entre el poder abstracte i l’individu concret, convertit en vassall d’un concepte. Un distanciament sostingut per la intermediació aparent del funcionari, la vertadera funció del qual és conservar la il·lusió d’una relació entre home i estat. Il·lusió que la ineficiència burocràtica s’encarrega de mantenir en l’estadi dels mites.

En els textos de Kafka no hi ha societat pròpiament dita. No hi ha cap comunitat unida per una xarxa de conflictes i de compromisos en comú, de partits presos i de prejudicis compartits. El món de Kafka és el de l’estat i la societat que observa és aquella que l’estat organitza: una piràmide de vassalls, galvanitzada per l’opressió, l’obediència i el càstig: el món de Kafka és el d’un funcionari horroritzat. Un món que els estats totalitaris del segle XX van convertir en realitat palpable i que, convenientment maquillat pel marquèting, deu ser encara el nostre.”

3. Introducció: “Kafka: voluntat d’escriure”, pàgina 19

“Per a Kafka la literatura havia de ser una font de coneixement, de si mateix en primer lloc. Aquest interés propi no era únicament egoista. El “fanàtic de la veritat” que era Kafka sabia que només la descripció més detallada de cada tret concret podia aportar alguna clarícia sobre l’home. I quin millor camp d’estudi que ell mateix? La indagació duta a cap per Kafka dins seu va ser tan fonda com despiadada. Va simbolitzar aquell desentranyament en la imatge del túnel, i el seu tòtem va ser el talpó.

Cavem dins de nosaltres com talpons i eixim dels nostres afonats túnels d’arena completament renegrits, amb el pèl avellutat, estenent les nostres pobres potetes roges per implorar tendra compassió.”

4. Introducció: “Sobre La metamorfosi”, pàgina 25

“El relat és una novel·la de terror a la inversa, on qui hauria de ser el monstre no és més que la víctima més innocent del món i on les preteses víctimes (i la càndida germana que “toca el violí” en particular) es revelen com un tall de monstres, una colla de vampirs petitburgesos que, una volta han dessagnat (econòmicament i espiritualment) la víctima, l’aprofiten com a arma en els seus conflictes pel poder domèstic i, finalment, l’exterminen sense contemplacions.”

5. Inici de “La metamorfosi”, pàgina 33

“Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d’uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós. Estava gitat d’esquena, dura com una closca ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. Al capdamunt, a punt d’esvarar-se’n del tot avall, el cobertor s’hi aguantava a males penes. Una multitud de cames, llastimosament fines en comparació amb la resta del cos, li espurnejaven davant dels ulls, desvalgudes.”

metamorfosi manuel boix

8. Documental: “Qui era Kafka?”

DOCUMENTAL: “Qui era Kafka?

One Response to LLIBRE. “La metamorfosi” de Franz Kafka (1915), una aproximació

  1. Retroenllaç: LLIBRES. La llista Iborra | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: