LLIBRES. Els Borja en tres novel·les

Tres novel·les m’he llegit fins ara sobre els Borja. La primera, fa anys, va ser Borja Papa de Joan Francesc Mira, i enguany han caigut La sang del príncep de Silvestre Vilaplana i Els Borja de Mario Puzo i Carol Gino. Les tres estan centrades en l’època del papat d’Alexandre VI (1492-1503), de nom Roderic de Borja, i en les intrigues i afers amb els seus fills Cèsar, Joan, Jofré i Lucrècia.

De les tres novel·les la pitjor és la de Mario Puzo i companyia. Es nota moltíssim que és un producte editorial pòstum. És horrorosa, no hi ha per on agafar-la. Té errades a punta pala, amb gossos que tenen noms en anglès (Heather i Hemp), amb menjars amb salsa de tomaca (en 1495!), amb fets i hipòtesis sense fonament ni trellat, i amb uns personatges que voldrien ser com El Padrino però que no arriben ni a ser una caricatura. Fins i tot hi ha un moment que Vanozza, la mare dels fills de Roderic, parlant amb ell l’anomena “Deric” i ell li diu “Vee”, molt adorable tot. El cas és que del llibre el millor potser són les tres primeres pàgines, una introducció bonica. La compartisc més avall. La resta del llibre, per a encendre foc, literalment.

La de Borja Papa me la vaig llegir fa molts anys, potser més de vint, acabada de publicar. Recorde que em va agradar però no em va entusiasmar. Sobretot em molestava que l’autor estava sempre present i feia digressions personals que mataven un poc el relat. Així i tot la vaig llegir amb plaer i després, en les visites que feia a Roma en aquells anys, durant la carrera, buscava en les sales vaticanes l’escut amb el bou dels Borja i les pintures de Pinturicchio, fàcils de reconéixer per l’ús que feia del color groc daurat.

Per últim, la de La sang del príncep de Silvestre Vilaplana potser és la més adient per als joves. Se centra en la figura de Cèsar Borja, el fill de Roderic. Va ser nomenat cardenal però va acabar de guerrer i general dels exèrcits papals, com un condottiero més d’aquella època. La mort de son pare, el Papa Alexandre VI, va trasbalsar tot el poder que els Borja hi havien acumulat i en poc temps van quedar relegats.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «Resum de literatura llatina» de Carles Riba (1928)

Literatura llatina sobrecoberta.indd

Resum de literatura llatina és una obra breu que ens serveix d’introducció i d’esquema general de la literatura llatina, des dels seus orígens fins la fi de l’Imperi el 476 dC. En ella trobarem una breu presentació dels principals autors llatins, amb algunes notes sobre cada període i les principals obres. A l’igual que passava amb el Resum de literatura grega, que vaig comentar fa uns dies, aquesta obra és la publicació d’uns apunts de Carles Riba (1893-1959), el gran poeta i hel·lenista català del segle XX, de quan donava classes en l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya. En aquesta reedició, a càrrec d’Edicions Cal·lígraf, quasi un segle després de la primera, trobarem també una segona part amb una antologia de textos, molt ben triats, a cura d’Eusebi Ayensa.

No tinc problema en dir-ho: he gaudit molt de llegir, amb el llapis en la mà, aquest resum. Al final, entre unes coses i d’altres, he començat un estiu d’allò més clàssic gràcies a la lectura no planificada de llibres sobre grecs i romans, llevat de les urgències laborals, els compromisos familiars i la previsible tòrrida calor, també molt clàssic tot això. Compartisc unes notes de la meua experiència:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Història de Roma” d’Indro Montanelli, quan la crítica dels costums esdevé un art

historia de roma OK def.indd

Conec molt bé la Història de Roma d’Indro Montanelli. A casa dels meus pares hi havia una edició en castellà dels anys seixanta, amb tapa dura, de l’editorial Plaza & Janés, plena d’errades i amb algunes làmines en blanc i negre. Quan era jovenet no parava de rellegir-la i, junt a altres lectures, em va animar a estudiar la carrera d’història. L’editorial labutxaca l’ha publicada en català i, és clar, l’he tornada a llegir.

Indro Montanelli (1909-2001), el seu autor, és tota una figura de la Itàlia del segle XX. Va ser un periodista molt reconegut i va escriure exitoses obres de divulgació històrica com aquesta Història de Roma (1957), una Història dels grecs (1959), l’obra Dante i el seu segle (1964) i una sèrie de llibres sobre la història d’Itàlia. Va aconseguir que els seus llibres foren llegits per tot tipus de persones gràcies a un estil molt pla, col·loquial però gens vulgar, amb referències contínues al present, i també amb un seguit de reflexions sobre els costums de cada època que solen derivar en crítiques corrosives. Va ser un intel·lectual incòmode per al poder, i se l’ha arribat a etiquetar com a “anarquista de dretes” o “anarco-conservador”. Com a periodista va treballar de corresponsal durant l’època del feixisme mussolinià, després va ser una referència al Corriere della Sera, del qual va eixir malament per a crear el seu propi periòdic, Il Giornale, i quan aquest va fer fallida, amb més vuitanta anys, va fundar La Voce, la seua última aventura periodística des de la qual era molt crític amb el polític populista italià Silvio Berlusconi. Montanelli defensava per damunt de tot la independència del periodista, i sembla que la va practicar amb fets.

A Història de Roma trobem una explicació, molt fàcil de llegir, dels més de mil anys de la història d’aquesta ciutat, amb els seus orígens mítics, i que va crear un imperi mediterrani després d’haver passat per un règim monàrquic i un altre de republicà. Parla molt del poble romà, però especialment destaquen les seues descripcions dels grans protagonistes. Els reviscola amb anècdotes i historietes, i aconsegueix dotar de color una història clàssica que ens ha arribat de vegades massa distant, plena d’estàtues blanques i fredes. És una història plenament humanitzada. També cal dir que en aquesta edició trobem mapes, una cronologia i un índex onomàstic, tot molt útil. Sobre la importància de la història de Roma no cal insistir amb obvietats: bona part de la nostra cultura és hereva directa de Roma.

El que fa diferent aquesta obra de divulgació històrica és el seu to crític contra la depravació dels costums de responsabilitat pública que sembla ser que tenien els antics, una depravació que pot enfonsar un poble, com li va passar a l’Imperi romà i li pot passar a qualsevol altre poble actual. Montanelli era escriptor però també un home d’acció, i defensava una ètica i sobretot unes actituds basades en la responsabilitat, el treball, la sobrietat i el sentit del deure, tant a nivell individual com col·lectiu. Es veu de lluny que li agradava la disciplina, però no una disciplina imposada des de fora, sinó la que prové de l’esforç propi i que es reflexa en les accions i en la història d’una societat.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

SÈRIE DE TV. “Roma”

Titus Pul·lo i Lucius Voreno

Titus Pul·lo i Lucius Voreno, els protagonistes de la sèrie Roma

SÈRIE DE TV. “Roma”

Recomane vivament veure la sèrie de TV “Roma”, per la seua qualitat en l’ambientació històrica i per ser una sèrie apassionant i molt ben feta, que explica la història de dos amics (Pul·lo i Voreno) durant els turbulents anys del final de la República Romana i l’inici de l’Imperi (segle I aC).

És una sèrie d’eixes que creen interés per l’Antiguitat. Per a veure, sentir i quasi tocar la història.

Edat: a partir de 16 anys (hi ha escenes explícites de violència i de sexe).

Fitxa tècnica

(Dades de la viquipèdia)

  • Creadors: Bruno Heller, John Milius, William J. MacDonald, David Frankel, Adrian Hodges, Alexandra Cunninghan
  • Països de producció: Estats Units i Regne Unit
  • Canals de TV: HBO, BBC i RAI
  • Època de l’acció: el final de la República Romana, entre els anys 52 i 31 aC.
  • Lloc: l’antiga Roma i els seus dominis
  • Primer episodi emés el: 28 d’agost de 2005
  • Últim episodi emés el: 7 de gener de 2007
  • Núm. de temporades: 2
  • Núm. d’episodis: 22
  • El centurió Voreno i el legionari Pul·lo a les Gàl·lies

    El centurió Voreno i el legionari Pul·lo a les Gàl·lies

    Títol original: “Rome”

Argument

La sèrie és un drama històric que representa el període històric que envolta la violenta transformació de la República Romana a l’Imperi; un canvi causat per una guerra civil entre l’aristocràcia romana dividida entre els sectors popular i conservador, degut a la crisi de les institucions polítiques i les actuacions d’homes i dones molt ambiciosos. De resultes d’aquesta crisi política desapareixerà la República i es crearà un nou règim monàrquic anomenat l’Imperi, amb Octavi August com a emperador (i “princeps senatus”) i la instauració de la dinastia Juli-Clàudia.

A la presentació de la sèrie el lloc web de l’HBO proporcionava la següent introducció a la història:

“Mig segle abans del naixement del cristianisme, Roma s’ha convertit en la ciutat més poderosa del món, una metròpoli cosmopolita amb un milió de persones i epicentre d’un Imperi d’extensió. Fundada sobre els principis del poder compartit i la feroç competència personal, la República fou creada per impedir que qualsevol home aconseguís un poder absolut. És una societat on els soldats poden pujar per damunt dels plebeus per convertir-se en herois i fins i tot en líders de la República. Però quan la classe dirigent es féu extravagant i rica, les institucions s’esfondraren erosionades per la corrupció i l’excés, i els vells valors de disciplina espartana i unitat social cediren davant un gran abisme entre classes.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEMA. Història de Roma Antiga

coliseoTEMA 11

Història de Roma

Monarquia, República i Imperi

Curs: 1r d’ESO

(Actualitzat 16/06/2014)

Apunts – Esquemes – Recursos

  • Recursos didàctics: “En tiempos de los romanos“, clarionweb, en castellà, enllaç
  • LABERINT, és un portal amb molts recursos i de molta qualitat, que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, realitzat pel professor Sebastià Giralt. Especialment interessants són els seus flash (recursos dinàmics, interactius i animats). Qui el visita repeteix, enllaç a l’índex de LABERINT

Mapes

  • Mapa. Segona Guerra Púnica (218-202 aC), enllaç
  • Mapa. L’expansió de Roma (202 aC-14 dC), enllaç
  • Mapa. L’expansió de l’Imperi Romà, des del segle V aC fins el 117 dC, enllaç 1 mapa complet  – enllaç 2 (mapa mut, per a pintar)
  • Mapa. Les províncies de l’Imperi Romà (117 dC), enllaç
  • Mapa. L’expansió del cristianisme fins el Concili de Nicea (325 dC), enllaç

Documentals

  • DOCUMENTAL. “Legionarios de Roma. El Imperio Romano“, 2006, 52 minuts, enllaç YouTubeenllaç RTVE
  • DOCUMENTAL. “Aníbal, el peor enemigo de Roma”, BBC, 2006, teledocumentales.com, 90 minuts, enllaç 1enllaç 2

Pel·lícules

  • Roma (sèrie de TV, 2005-2006, per a majors de 16 anys), explicació de la sèrie
  • Gladiator (Ridley Scott, 2000)
  • La caída del Imperio Romano (The fall of the Roman Empire, Anthony Mann, 1964)
  • Espartaco (Spartacus, Stanley Kubrick, 1960), per a mi la millor, recursos didàctics 1recursos 2
  • Ben-Hur (William Wyler, 1959)
  • Julio César (Julius Caesar, Joseph L. Mankiewicz, 1953)
  • Quo Vadis (Mervyn LeRoy, 1951)

Lectures

  • DIVULGACIÓ. Indro Montanelli: “Història de Roma” (1957), enllaç a la ressenya i als textos
  • LITERATURA. Carles Riba:Resum de literatura llatina(1928), amb una antologia de textos, enllaç
  • LITERATURA. Robert Graves: “Yo Claudio” (1934) i la segona partClaudio, el dios y su esposa Mesalina” (1935), enllaç a les ressenyes