RELATS DE FRED. Lleó Tolstoi i Enric Valor

Els divendres tinc un forat de dos hores en l’horari i sovint l’aprofite per a acostar-me a la biblioteca de Cocentaina. És fantàstic eixir de l’institut i anar una estona a un lloc silenciós. El cas és que divendres passat, mentre dotorejava en la secció de juvenil, vaig trobar L’amo i el criat de Lleó Tolstoi i no em vaig poder resistir.

La cosa va de fred i neu: és una novel·la breu sobre un viatge en trineu que fan un amo i un criat durant una tempesta hivernal per a tancar un negoci en un poble veí. Se’ls fa de nit i es perden enmig del temporal. La tensió és magnífica, fins al final. Aquesta mena de relats m’encanten.

De seguida em va recordar Viatge de Nadal d’Enric Valor. És un relat breu que m’estime especialment. Està publicat dins del volum de Narracions perennes. El meu exemplar és de Gregal Llibres, comprat fa temps, en concret en 1995. Conta la història de dos traginers de la Vila Joiosa que fan junts el camí cap a Alcoi, amb els seus carros carregats de xocolata. Han eixit la vespra i volen arribar el dia de Nadal, però abans han de passar el port de Tudons, un magnífic obstacle entre la Marina Baixa i les terres d’interior del Comtat i l’Alcoià. El traginer més vell es queda a Sella, l’últim poble abans del port, però el jove és ambiciós i vol arribar el primer per a vendre la seua mercaderia amb majors beneficis. El temps empitjora i només eixir de Sella comença a nevar, però el jove, de nom Jesús, és molt cabota. La resta del relat és fàcil d’imaginar. Sí, la lluita d’un home per sobreviure i molt de fred i neu.

Serra d’Aitana, entre les comarques de la Marina Baixa, el Comtat i l’Alcoià (País Valencià)

Enric Valor va estar tocat amb una gràcia especial amb aquest relat perquè és boníssim, i mira que té pàgines bones. Manté la tensió tant o més que el relat de Tolstoi. Les seues descripcions del temporal, de la muntanya, del silenci de la neu i del fred són magnífiques. Com ja va destacar Enric Iborra en una nota del seu blog La serp blanca, Tolstoi és rus, i per tant li ve de fàbrica tot això del fred, mentre que Valor és valencià, però de Castalla, és a dir de l’interior, i la gent de per ací coneixem un poc el fred i la neu, i si eres un apassionat la muntanya encara més, com era el seu cas.

No he trobat a la venda el relat de Tolstoi en valencià. Sí que està el volum de Narracions perennes de Valor, publicat per Tàndem Edicions en una edició molt econòmica (Contalles de la boira, dins d’aquest volum, és un altre relat molt bonic). Si només voleu llegir el relat de Viatge de Nadal, podeu fer-ho en aquest enllaç: Viatge de Nadal

Una última cosa: en el pont de Sant Josep me’n vaig amb el meu germà Amand als Pirineus, a fer una muntanya com déu mana, i llegir aquest relats, encara que plens de patiments i un poc macabres, m’ajuden a viure-ho més intensament. Són com un pròleg.

L’Aitana des de la Serreta. Nevada del 2 de febrer de 2018. Fotografia: Roderic Ortiz

One Response to RELATS DE FRED. Lleó Tolstoi i Enric Valor

  1. Retroenllaç: ADÉU COCENTAINA: una memòria informal del curs 2018-2019 | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: