LLIBRE. «Lliçó d’alemany» de Siegfried Lenz (1968), sobre la cultura de l’obediència

63_llico_dalemany_siegfred_lenz

Un dels llibres que he pogut llegir-me fa poc ha estat Lliçó d’alemany, de Siegfred Lenz (1926-2014). M’ha agradat molt per diversos motius. En diré tres:

1. Nazis: està ambientat en l’Alemanya nazi, durant la Segona Guerra Mundial i els anys posteriors, però en cap moment apareix la paraula nazi. No és una novel·la típica, lineal i previsible. Sí que apareix, i molt, la paraula obediència, i també deure. Més que buscar la llàgrima fàcil es tracta de fer-nos veure un ambient, una cultura de l’obediència que va permetre el que va passar i tots sabem. No busqueu batalletes, ni falta que en fan.

2. El paisatge: l’acció transcorre quasi plenament en un poblet costaner del nord d’Alemanya, en la regió de Frísia, a l’estat d’Slesvig-Holstein. El mar, el vent, els núvols, la llum somorta, les torberes, els canals, els molins, les marees fortes, els camins rurals. El paisatge no ambienta, és un protagonista més.

3. El pintor: a la novel·la hi ha un pintor que es diu Max Ludwig Nansen i a qui se li prohibeix pintar, per no seguir els dictats de l’art oficial. Com a bon artista farà el possible per a desobeir aquesta ordre, mentre el policia local farà el possible per a que no puga pintar. Siggi Jepsen, el fill del policia local es trobarà enmig dels dos. L’obediència i el deure els tenim en un exemple quasi banal, però amb unes connotacions universals. Respecte al pintor Nansen, està inspirat en Emil Nolde (1867-1956), expressionista, amb simpaties nazis però a qui se li va prohibir pintar, i que realment es deia Emil Nansen (mira que estava fàcil). No ho sabia fins que no he llegit el postfaci del traductor. Crec que val la pena donar-li una ullada a les pintures d’aquest artista abans de llegir la novel·la, perquè les descripcions que fa de pintures m’han resultat un poc pesades, i si haguera tingut al cap alguns exemples tal volta hagueren fluït més, però tampoc estic segur. Al final d’aquesta entrada he penjat algunes pintures de Nolde.

I ja està, només volia fer aquests apunts. No fa falta que diga més perquè a Internet podeu trobar enllaços a crítiques i ressenyes professionals, amb més informació de l’argument i de l’autor (a qui per cert relacionen amb Günter Grass). Per exemple podeu visitar la pàgina web del llibre, a l’editorial Club Editor.

També vull dir que no crec que siga una novel·la per a recomanar de manera general als alumnes (són quasi cinc-centes pàgines, em matarien). No obstant això, sí que es pot utilitzar per a il·lustrar alguns fets històrics, i per a citar-la, perquè sí, com un estímul més dels que tot professor llança en una classe. De vegades sembla impossible, però sempre hi ha algun jove a qui aquestes coses se li queden per dins, i mai se sap fins a on poden créixer.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. Sobre la lectura de “Michael Kohlhaas”

michael-kohlhaas

El professor Enric Iborra està impartint un curs de literatura a València, al Centre Cultural Octubre. D’entre la llista de lectures que proposa està la novel·la breu Michael Kohlhaas, de Heinrich von Kleist (1777-1811).

Seguint en la distància aquest curs, me la vaig llegir farà un parell de setmanes. Després, per correu electrònic, li vaig comentar a Enric el que m’havia semblat i li vaig fer un petit retret per la seua ressenya, perquè explica tot l’argument.

D’aquest intercanvi d’impressions, totalment amistós, compartisc pel seu interés els dos articles que ha publicat Enric al seu bloc La serp blanca:

– Ressenya (atenció, amb spoilers): «Michael Kohlhaas»: l’àngel de l’apocalipsi contra el desordre del món (01/02/2016)

– Resposta: Sobre els spoilers quan es comenta un llibre (a propòsit de l’entrada sobre «Michael Kohlhaas») (03/02/2016)

Per cert, la història de Michael Kohlhaas està basada en fets reals. Al segle XVI, als territoris que avui en dia formen part d’Alemanya, en el context històric de la Reforma luterana, va existir un tal Hans Kohlhase, el qual va protagonitzar una revolta semblant a la que es conta en la novel·la. Heinrich von Kleist es va basar en ell.

POESIA. “Devocionari domèstic” de Bertolt Brecht, una passió estranya

bertolt_brecht_devocionari_domèstic

Bertolt Brecht (1898-1956), va ser un autor del corrent literari expressionista alemany, de la complicada època d’entreguerres. També és conegut com el pare del Verfremdung, l’efecte dramàtic de l’estranyament o distanciament, que mostra les contradiccions de la vida quotidiana, per a que el públic del teatre jutge el que passa a l’escenari sense l’ajuda de l’autor, almenys en teoria.

A més de teatre va escriure relats breus i poesia. Dels relats breus li tinc una estima especial a Històries del senyor Keuner, un llibre d’aforismes i situacions exemplars que em va regalar el meu germà Amand quan vaig complir els divuit anys, i que m’agrada molt rellegir.

Respecte a la seua poesia, no havia llegit res d’ell fins que fa uns dies va arribar a les meues mans Devocionari domèstic, recomanat per Enric Iborra al seu bloc la serp blanca. És el primer llibre de poemes que va publicar, al 1927, amb el títol original de Hauspostille. L’experiència de la seua lectura ha sigut “estranya”, que és una manera de dir que no sé si m’ha agradat o no. Com sol passar en un llibre de poemes: alguns m’han agradat molt, d’altres menys, i n’hi ha molts que encara no he entés, però, això sí, en aquest cas cap m’ha deixat indiferent. L’editorial Adesiara ha publicat aquesta primera edició bilingüe, en català i en alemany, traduïda per Feliu Formosa, i amb la “Guia per a l’ús de les diverses lliçons” del mateix autor i que comença d’una manera ben directa:

“Aquest Devocionari domèstic és destinat a l’ús dels lectors. No ha de ser devorat sense discerniment.”

El llibre s’estructura en aquestes lliçons que porten títols tan suggeridors com “Rogatives”, “Exercicis espirituals”, “Cròniques” o “Els petits precs quotidians dels difunts”. Respecte a la forma reproduisc un text ben il·lustratiu de Walter Benjamin, que Enric Iborra ha compartit a la serp blanca:

“Com va assenyalar Walter Benjamin, Brecht recorre a les formes poètiques més del gust de la classe burgesa per desemmascarar els mecanismes amb què exerceix el poder: «el coral, amb què es pretén edificar la comunitat de creients; la cançó popular, amb què es vol fer callar el poble; la balada patriòtica, que acompanya el soldat a l’escorxador; la cançó amorosa, que promet el consol més barat».”

Així, els seus poemes són un joc entre una forma que reprodueix la solemnitat lírica de gust burgés i un contingut amb forta crítica social, concisa i descarnada.

Bertolt Brecht (1898-1956)

Bertolt Brecht (1898-1956)

El que més m’ha agradat del Brecht poeta és que els seus poemes no són artificiosos, sinó que amb paraules d’ús corrent construeix poemes gens previsibles. L’efectisme barat o la retòrica buida m’avorreix molt. Bertolt Brecht pot resultar aspre, diferent, mordaç, i per això mateix ens captiva, almenys a mi. La lectura d’aquest llibre ha sigut una experiència intensa, agradable, i que m’ha servit per alliberar-me durant unes estones de la quotidianitat, sempre tan aclaparadora. El posaré al costat del de Històries del Senyor Keuner, i aniré rellegint-lo.

Per acabar, compartisc tres poemes que m’han agradat molt:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

FRONTERES. La mort de Peter Fechter (Berlín, 1962)

01 Soldat RDA porta el cos de Peter Fechter - mur de Berlín

Hi ha una frase feta que diu “La mort d’un home és una tragèdia. La mort de milions és una estadística”. En aquesta entrada explique de manera breu la tragèdia de la mort del jove alemany Peter Fechter al intentar passar el mur de Berlín l’estiu del 1962. El cas de milers de persones que volen passar unes altres fronteres en l’actualitat és poc més que una dada estadística, com la mort per ofegament de quinze persones a la tanca de Ceuta el passat 6 de febrer de 2014. Algú coneix el seus noms?

Aplicació didàctica: fronteres, segle XX, guerra freda, el món dividit en dos blocs, el mur de Berlín, les tragèdies humanes, les migracions, les nacions i el nacionalisme, la repressió política, les desigualtats, etc.

Índex

  1. La mort de Peter Fechter
  2. Una reflexió personal i ràpida sobre la idea de frontera
  3. Diapositives “Peter Fechter y el muro de Berlín”
  4. Vídeo sobre la mort de Peter Fechter (3’ 58’’)
  5. El cas de la cançó “Libre”
  6. Més informació sobre fronteres i dignitat humana
  7. Imatges sobre Peter Fechter i sobre fronteres
  8. Nota final: l’origen de la frase “La mort d’un home és una tragèdia…”

1. La mort de Peter Fechter

El 17 d’agost de 1962, Peter Fechter, obrer de la construcció de 18 anys va intentar passar el mur de Berlín amb el seu amic Helmut Kulbeik. Helmut va poder passar, però Peter va rebre un tir des de la banda oriental. Durant una hora Peter va estar tirat a terra demanant ajuda sense que ningú el socorrera fins que va morir dessagnat. Aquest fet va quedar registrat pels periodistes de l’època i així Fechter va esdevenir un símbol molt visual i evident de la repressió de la zona comunista.

10 divisió de berlín en zones

Plànol de la ciutat de Berlín dividida en quatre zones

Per què Berlín? Després de la Segona Guerra Mundial Alemanya va quedar partida en dos països diferents, un sota la influència de la Unió Soviètica i els seus aliats i l’altre sota la influència d’Estats Units i els seus aliats. També la ciutat de Berlín es va dividir en dos zones i el 1961 es va construir el mur de Berlín, una tanca amb formigó, filferro i torres de control que separava les dos parts de la ciutat: per una banda estava la part oriental, la de la República Democràtica Alemana (del bloc comunista i que van ser els que van construir el mur); i per l’altra banda estava la part occidental, la de la República Federal Alemana (del bloc capitalista). Aquest mur va existir des de 1961 fins el 1989. Va ser una frontera molt visible, que separava ben clarament dos territoris i dos ideologies. Hi ha divergències sobre els morts que hi van haver per intentar passar aquest mur. Unes fonts diuen que hi van haver sobre 190 morts, d’altres sobre 270 morts. Al final tant se val la dada estadística. Hi van haver molts, massa, i Peter Fechter va ser un d’ells.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEXT HISTÒRIC. “Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi” (1920)

Primer que res un aclariment: aquest bloc no pretén fer apologia de les idees nazis, feixistes o qualssevol altres que atempten a la dignitat humana. És un blog de ciències socials i especialment d’història. (Per si de cas hi ha algun despistat…)

1 Das programm NSDAP - programa naziEn aquesta entrada vull compartir un text, els 25-Punkte-Programm (1920), molt important per a analitzar la ideologia política d’extrema dreta del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, més conegut com el Partit Nazi. El d’Adolf Hitler, sí.

Quan estudiem les característiques del feixisme i el nazisme sempre trobem que el feixisme i nazisme són moviments polítics i socials que defenen l’irracionalisme, la força dels sentiments irracionals. És a dir són moviments i ideologies que combaten la tradició il·lustrada de pensament polític, la qual es fonamenta en l’ús de la raó i defensa un sistema polític que permeta la recerca de la felicitat humana i el bé comú, almenys en la teoria.

A partir d’aquest irracionalisme doctrinal del feixisme i del nazisme propose un treball sobre aquest text, per a que puguem analitzar els sentiments, les emocions, els valors i els “danys col·laterals” que es poden deduir en cada punt del programa nazi, i per a passar després a analitzar-ho de manera racional.

També he afegit al final una sèrie d’imatges sobre els efectes de les polítiques nazis. Parlen per si mateixes, però poden utilitzar-se per a il·lustrar qualsevol debat sobre el nazisme i els valors (irracionals) de l’extrema dreta.

TREBALL EN PDF, versió per a imprimir

Índex

1. Text: Els 25 Punts del Programa del Partit Nazi (1920)
2. Explicació del text: Els 25 Punts.
3. Exercici: Sentiments, emocions i suggestions al Programa Nazi
ANNEX 1. Llista de sentiments i emocions
ANNEX 2. Imatges: sobre els nazis i les conseqüències de les seues accions

1. Text: Els 25 punts del Programa Nazi (1920)

(Extret de redul, recursos educatius lliures)

Context: el 24 de febrer de 1920, es va celebrar a petició d’Hitler el primer míting multitudinari del partit en Munic, on Hitler va llegir els 25 punts del Programa del Partit, escrits per Hitler i Anton Drexler. Aquests punts van constituir el programa dogmàtic del nazisme i mai van ser canviats. En aquesta mateixa assemblea es va decidir el canvi de nom del moviment, passant a denominar-se “Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors”, les sigles del qual en alemany són NSDAP. Tot seguit el text:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »