DEMOCRÀCIA. Hem fet vídeos per als Pressupostos Participatius de Cocentaina (2018)

Notícia de la revista “El Comtat”. A la foto apareixem l’alcaldessa, un company, els alumnes Àlex i Yue, i jo, el dia de la gala del concurs dels vídeos a Cocentaina (16-11-2018)

 

Ara que sembla que és més visible el feixisme espanyol crec que és un bon moment per a compartir açò. Fa un mes, en una altra entrada, vaig explicar que havia “animat” els meus alumnes de 3r i 4t d’ESO a participar en el I Concurs Influencer de Participació Ciutadana, organitzat per l’Ajuntament de Cocentaina. Es tractava de presentar vídeos que explicaren el procés dels pressupostos participatius en màxim 2 minuts. El vídeo guanyador s’utilitzaria en la difusió d’aquesta campanya.

Al final vaig moure 3 classes, uns 75 alumnes, i van fer 31 vídeos dels qual van arribar a temps de participar en el concurs 28. El divendres 16 de novembre, a les 20 h, vam assistir a la gala en el Centre Cultural El Teular, ben mudats, fins i tot jo em vaig posar una americana. Vam veure tots els vídeos (eren breus), i després el jurat del concurs, format per membres del Consell de Participació de Cocentaina, va triar un vídeo guanyador, i també van fer una menció d’honor a un altre.

Ací teniu el vídeo guanyador, de Yue Casanova i Àlex Garrido, de 4t d’ESO-A. Mirant el vídeo ningú diria que en classe són tremendament discrets. Estic molt bé a Cocentaina.

Per si esteu interessats, dels 31 vídeos dels alumnes n’he compartit 7 en YouTube, en una llista de reproducció. A més del guanyador hi havia altres vídeos molt bonics. Ací teniu l’enllaç:

LLISTA DE REPRODUCCIÓ: Pressupostos Participatius, Cocentaina, 2018, 3r i 4t d’ESO

Anuncis

VÍDEOS. Col·laborem amb els Pressupostos Participatius de Cocentaina (2018)

Imatge de l’anterior campanya dels Pressupostos Participatius de Cocentaina.

 

Per si a algú li serveix d’exemple per al seu poble, l’Ajuntament de Cocentaina ha convocat el I Concurs de curts “Influencer de Participació Ciutadana” per a la campanya de Pressupostos Participatius. La idea és que els alumnes d’aquest poble presenten vídeos que expliquen en què consisteix aquest procés participatiu. El vídeo guanyador s’utilitzarà en la pròxima campanya. D’aquesta manera aconsegueixes dos coses: la primera, un vídeo “debades”, i la segona, que aquesta campanya arribe a més gent (professors, alumnes, famílies), que siga més participativa. 

Com la intenció és bona he comboiat els meus alumnes de tres classes per a que es presenten. En 3r d’ESO estem veient el tema de Geografia Política, i açò ens serveix com a exemple de democràcia directa (més o menys), i en 4t d’ESO estem veient la Revolució Francesa, i açò ens serveix com una mena de pràctica d’Assemblea Nacional i de “cahiers” del Tercer Estat. Evidentment tenen recompensa en forma de nota de part de l’examen. Això quasi sempre els agrada. En compte de fer un examen sobre 10 el faran sobre 5. Els altres 5 punts són dels treballs que fem… si volen.

Aquests treballs solen ser prou laboriosos per als professors, hem d’estar repetint cinquanta voltes les normes, donar exemples, indicacions, enviar correus electrònics (que després no lligen), revisar el treball de cada equip, perquè han de fer-ho en equips de tres, dos o fins i tot d’un alumne (no m’agrada obligar a tenir companyia si algú no vol). Les classes són sorolloses.

No pare de repetir que tenen un guió mínim (explicar la campanya), i que tenen tota la llibertat per a donar-li forma al vídeo. Avaluarem la qualitat del so i de les imatges, el contingut mínim, i especialment la “creativitat”, és a dir que el vídeo siga entretingut, dinàmic, un poc original i si pot ser divertit. “Com si fóreu el Rubius o algun d’eixos” els dic, i això sempre els fa gràcia. Són només 2 minuts i almenys ha d’enganxar.

Ací teniu les bases del concurs: Concurs Cocentaina 2018.

Tot seguit compartisc les indicacions bàsiques que he donat als meus alumnes:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

GEOGRAFIA. Llista dels principals relleus geogràfics

Típic dibuix amb alguns relleus geogràfics. Però, i els noms dels principals relleus? Els aprenem o no?

 

Per al tema del medi físic de Geografia de 3r d’ESO compartisc una llista amb els principals relleus de cada continent i de la península Ibèrica.

De llistes d’aquestes n’hi ha moltes per Internet. Aquesta que compartisc ha estat elaborada pels companys Candela Perpiñà i Israel Espí. Jo només he modificat alguns elements.

Sobre açò dels relleus hi ha una certa polèmica: alguns professors ho consideren obsolet, d’altres encara mantenen la seua vigència. La legislació educativa no ajuda massa i pot interpretar-se en un sentit o en un altre. Què faig jo? Doncs he triat un camí entre uns i altres: encomane als alumnes que facen un breu atles a la seua llibreta, amb mapes muts on han d’ubicar els relleus d’aquesta llista, i que pinten almenys els deserts (groc), les planes (verd) i els rius (blau). També han de fer-ho dels mapes polítics. No els faig examen, però sí que avalue aquest treball. Així tenen un dossier amb mapes amb la informació que necessitarem al llarg del curs de 3r d’ESO, que és bàsicament de Geografia Humana. Perquè no podem parlar de rutes comercials si no coneixem els mars i els oceans, o on estan els països industrialitzats, o la ubicació de recursos miners, etc.

 

RECURSOS

1. Ací teniu l’enllaç als mapes muts que fem servir:

MAPES MUTS – Geografia

2. Ací l’enllaç a la llista de relleus en pdf:

Geografia: instruccions per a l’elaboració dels mapes

3. Ací la llista en format web, per si voleu copiar-la, canviar-la o personalitzar-la: Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «La volta al món d’una armilla polar» de Wolfgang Korn, una petita història sobre la gran globalització (2008)

la_volta_al_mon_armilla_polar-cat-alta

He estat totalment enganxat a La volta al món d’una armilla polar, un llibre que detalla molt bé què vol dir això de la globalització, i quins efectes té sobre els diversos engranatges de la cadena mundial. Es llig molt bé, té un estil de reportatge periodístic, amb una tensió narrativa ben lligada, i està molt ben editat, amb quadres explicatius i il·lustracions.

El llibre ens conta la història d’una modesta armilla polar, en totes les seues fases: la formació i aparició del petroli que servirà per a fabricar el polièster, la societat tan marcada dels països del Golf Pèrsic, el transport del cru fins a Bangla Desh, la filatura i la confecció de l’armilla per part de semiesclaus contemporanis, el seu transport en un gran vaixell de contenidors fins Europa, la seua venda en una botiga d’una gran cadena a Alemanya, el seu ús efímer, i finalment el procés de reciclatge, la seua reutilització a Àfrica, i el posterior i dramàtic retorn a Europa sobre el cos d’un jove emigrant il·legal.

No és broma, el món està més connectat del que sembla. En aquest llibret aprenem el com, amb un exemple molt casolà, que tots podem entendre i també sentir. Tots tenim productes d’aquesta mena. Jo mateix tinc dos armilles polars.

Vaig conéixer aquest llibre per casualitat, perquè una coneguda el va esmentar en una conversa. Em vaig quedar amb el títol perquè alguna cosa em deia que podia estar bé i me’l vaig comprar farà un parell de setmanes. Era per a un autorregal per a Nadal, però el faig fullejar i no m’he pogut resistir.

M’agradaria molt treballar aquest llibre en 3r d’ESO, per a aprofundir en el tema de la globalització, del comerç a escala mundial, i sobretot per a analitzar les desigualtats que provoca aquest model de producció, transport i consum, i la seua insostenibilitat social i mediambiental. Però enguany serà que no, tinc un grup de 3r un poc especial, anem molt a poc a poc. De tota manera es pot agafar algun fragment per a il·lustrar alguna explicació o treball, o per a enriquir un debat. Si podeu, llegiu-lo.


Selecció de textos:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

REFUGIATS. «El viaje de su vida»

Foto: Yannis Behrakis / Reuters. Un refugiat sirià amb dos xiquets a l'illa grega de Lesbos (24-09-2015)

Foto: Yannis Behrakis / Reuters. Un refugiat sirià amb dos xiquets a l’illa grega de Lesbos (24-09-2015)

 

UNICEF ha llançat la campanya #elviajedesuvida per a sensibilitzar i informar sobre la situació de xiquets i xiquetes immigrants i refugiats en tot el món, i especialment d’Orient Pròxim.

Per a aquesta campanya han fet un vídeo molt emotiu i el web elviajedesuvida.es amb nombrosos recursos per a mostrar les condicions que trobem milers de xiquets per a trobar asil a Europa. Mitjançant un mapa es poden seguir les històries d’alguns d’ells.

Aquestes situacions són realitats per als menors que migren cap a la Unió Europea. Són un de cada tres refugiats: més de 300.000 xiquets menors van creuar el Mediterrani el 2015. Per a alguns, arribar a Europa va ser el seu últim objectiu: segons UNICEF han mort dos xiquets al dia a l’Egeu en el que portem de 2016.

Mireu el vídeo i la resta de recursos, no té desperdici:

Més recursos sobre migracions i refugiats:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »