LITERATURA. Sueca i el curs de literatura universal d’Enric Iborra

Entre gener i març he assistit a un curs de literatura universal que ha impartit Enric Iborra. Enric és professor de valencià a l’IES Lluís Vives de València i autor de llibres sobre literatura com Un son profund o La literatura recordada, i també escriu regularment al seu blog La serp blanca.

El curs es feia dimecres per la vesprada, a l’antiga casa de Joan Fuster, a Sueca, actualment un museu i un espai dedicat a la seua figura i a tota una època. Han sigut 7 sessions. Tenia l’inconvenient de la distància, uns 100 km, però no se m’ha fet massa pesat. Anar a aquest curs ha sigut com unes petites vacances entre setmana.

Em vaig apuntar perquè soc seguidor del blog d’Enric Iborra, fa temps que m’agrada molt el que escriu i especialment el seu to didàctic, ben dissimulat, gens embafador. No el coneixia personalment, però fa uns anys que estem en contacte per correu (des que vaig fer una breu ressenya sobre Un son profund) i tenia ganes de «desvirtualitzar-lo». No defrauda. És pur nervi parlant, relacionant conceptes, ampliant idees, contant anècdotes, destacant aspectes que no són evidents, dessacralitzant la literatura. El primer dia ens van donar un dossier de textos literaris, molt ben triats, i en cada sessió llegíem uns quants per a il·lustrar alguna explicació. També vam veure alguns vídeos. Em fa l’efecte que amb ell la literatura esdevé un joc, una excusa per a pensar-nos, i alhora divertir-nos, fins i tot quan el que llegim incomoda un poc.

A més a més, com el curs estava dirigit a professors de secundària de vegades feia algunes referències a les classes i als alumnes, i això a tots els professors ens agrada moltíssim. És una mena de «vendetta».

El curs estava plantejat com un tot. Tal com diu Enric en un apunt del seu blog sobre aquest curs: «M’he basat en una concepció de la literatura universal com un ordre simultani: tan contemporanis són Homer i Tolstoi, com Pla i Flaubert, des del moment que tots els podem llegir en el moment actual. Més que una panoràmica cronològica, he volgut presentar una xarxa de motius fonamentals que relliguen la literatura universal.»

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. “Nosaltres, exvalencians. Catalunya vista des de baix” de Toni Mollà i altres (2005), una crítica molt lúcida des del cansament de la batalla

Portada - Nosaltres, exvalencians 2a edicióRESSENYA. Toni Mollà i altres:

“Nosaltres, exvalencians” (2005)

  • Barcelona, La Esfera de los Libros, S.L., 2005
  • 196 pàgines, en català
  • Subtítol: “Catalunya vista des de baix

Ressenya

Aquesta obra és un conjunt d’assaigs que reflexionen sobre els esdeveniments i el fet polític i cultural valencià dels últims cinquanta anys. És una declaració argumentada que no segueix la versió oficial, escrita contra el maniqueisme reduccionista de les visions “blaveres” i “catalanistes” que tan de mal han fet al País Valencià. De fet, l’obra està dirigida als valencians farts de confrontacions inútils i repetitives, alimentades tant per blavers com per una indústria catalanista de la confrontació (Eliseu Climent, com a paradigma del receptor de prebendes nòrdiques). També està dirigida als catalans que només veuen als valencians amb prejudicis i estereotips estúpids i distorsionadors de la realitat (com el meninfotisme i una jovialitat meridional mai no demostrada).

El títol és una evocació al llibre “Nosaltres, els valencians” de Joan Fuster, publicat el 1962, i que encetà i de fet creà el nacionalisme modern valencià d’arrel catalana. Segons els autors aquesta visió ha produït més inconvenients que avantatges en el desenvolupament cultural i polític valencià, ja que va produir una confrontació ideològica i sobretot sentimental entre els valencians, una llosa de la qual és molt difícil deslliurar-se, i que només ha perjudicat als mateixos valencians.

Principals idees de cada assaig:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »