LLIBRE. «Lliçó d’alemany» de Siegfried Lenz (1968), sobre la cultura de l’obediència

63_llico_dalemany_siegfred_lenz

Un dels llibres que he pogut llegir-me fa poc ha estat Lliçó d’alemany, de Siegfred Lenz (1926-2014). M’ha agradat molt per diversos motius. En diré tres:

1. Nazis: està ambientat en l’Alemanya nazi, durant la Segona Guerra Mundial i els anys posteriors, però en cap moment apareix la paraula nazi. No és una novel·la típica, lineal i previsible. Sí que apareix, i molt, la paraula obediència, i també deure. Més que buscar la llàgrima fàcil es tracta de fer-nos veure un ambient, una cultura de l’obediència que va permetre el que va passar i tots sabem. No busqueu batalletes, ni falta que en fan.

2. El paisatge: l’acció transcorre quasi plenament en un poblet costaner del nord d’Alemanya, en la regió de Frísia, a l’estat d’Slesvig-Holstein. El mar, el vent, els núvols, la llum somorta, les torberes, els canals, els molins, les marees fortes, els camins rurals. El paisatge no ambienta, és un protagonista més.

3. El pintor: a la novel·la hi ha un pintor que es diu Max Ludwig Nansen, a qui se li ha prohibit pintar per no seguir els dictats de l’art oficial. Com a bon artista farà el possible per a desobeir aquesta ordre, mentre el policia local farà el possible per a que no puga fer-ho. Siggi Jepsen, el fill del policia local es trobarà enmig dels dos. El conflicte entre la llibertat i l’obediència el trobem en un exemple quasi banal, però amb unes connotacions universals. Respecte al pintor Nansen cal dir que està inspirat en Emil Nolde (1867-1956), un artista famós del corrent expressionista, estranyament amb simpaties nazis, però a qui malgrat això se li va prohibir pintar. De fet el seu nom era Emil Nansen (mira que estava fàcil). Disculpeu l’spoiler, no ho sabia fins que no he llegit el postfaci del traductor, però em sembla que no canvia en res la lectura de la novel·la. Al final d’aquesta entrada trobareu una petita selecció de pintures de Nansen (el de veritat).

I ja està, només volia fer aquests apunts. No fa falta que diga més perquè a Internet podeu trobar enllaços a crítiques i ressenyes professionals, amb més spoilers de l’argument i més informació sobre l’autor (a qui per cert relacionen amb Günter Grass). Per exemple podeu visitar el web de l’editorial Club Editor.

També vull dir que no crec que siga una novel·la per a recomanar de manera general als alumnes (són quasi cinc-centes pàgines, ens matarien). No obstant això, sí que es pot utilitzar per a il·lustrar alguns fets històrics, i per a citar-la, com un estímul més dels que tot professor llança en una classe. De vegades sembla impossible, però sempre hi ha algun jove a qui aquestes coses se li queden per dins, i mai se sap fins a on poden créixer.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

DENIP 2017. Dia Escolar de la No-violència i la Pau

Cada 30 de gener és el DENIP. He trobat tres recursos molt bonics per a commemorar aquest dia: una foto, una cançó i una proposta didàctica de FundiPau amb 5 fitxes.

Si no passa res, tinc la intenció de treballar amb els alumnes de 1r i 3r d’ESO i de 1r de BAT la fitxa número 1 del dossier, i si em deixen els posaré la cançó. Per la meua part tinc ganes: anem a fer-ho.

1. Foto:

tess_asplund_sueciaTess Asplund, amb el puny en alt contra l’extrema dreta a Suècia (Fotografia: David Lagerlöf)

Cal ser molt valenta per a mostrar disconformitat i posar-se davant d’una manifestació així. Lliçó: la No-violència no és per a covards.

Més informació: “Tess Asplund, la mujer negra que se ha enfrentado a 300 neonazis suecos“, El Confidencial, 05/05/2016. Fragment:

“Con el puño en alto y sosteniendo la mirada. Así se ha enfrentado a un grupo neonazi en Suecia la que muchos consideran el nuevo icono contra la lucha racista. Tess Asplund, una mujer de raza negra de 42 años, ha plantado cara al Movimiento Nórdico de Resistencia durante una marcha en Börlange, a tan solo 30 kilómetros de Estocolmo. Varios vídeos y fotografías del momento han dado la vuelta al mundo, convirtiendo a Asplund en una auténtica heroína.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «La nova educació. Els reptes i desafiaments d’un mestre d’avui» de César Bona (2016)

La nova educacio OK.indd

César Bona no necessita presentació perquè ha eixit per la tele. Fa uns mesos va ser un personatge molt “mediàtic”, per ser un professor innovador, creatiu i empàtic, i per estar nominat a un premi internacional. Després va publicar aquest llibre, La nova educació, supose que aprofitant el tiró. Me’l vaig comprar el passat mes de maig, per intentar alegrar un dia que recorde que estava molt enfadat per algun assumpte burocràtic. Me l’he llegit aquesta setmana i m’agradaria apuntar unes notes que trobe interessants i que poden servir-me aquest curs (potser són òbvies, però per això mateix…):

 

  1. “Recordem que si alguna cosa els agrada, als nens, és sentir-se investigadors“. Idea: no explicar tant i deixar que ho troben ells, amb més activitats d’indagació.
  2. “La paraula clau és «actitud». Cada dia sóc conscient que no puc ser mestre sense passió, i és amb passió que he d’intentar contagiar els meus estudiants tant com pugui: una actitud positiva, actitud d’esforç, d’il·lusió per allò que faig.” Idea: somriure més i bufar menys.
  3. “Hem d’ensenyar-los, sobretot, a ser crítics amb allò que llegeixen i, una cosa fonamental: a referenciar la font.” Idea: citar.
  4. “Per a mi és inadmissible començar a ensenyar coses a algú que ni tan sols coneixes. L’educació és molt més que introduir dades dins del cap.” Idea: fer excursions amb cada grup en els primers mesos del curs (setembre-octubre), amb una excusa pedagògica, però amb objectiu real de conéixer-nos un poc millor, per a conviure fora de les quatre parets de l’aula.
  5. “No puc consentir que els meus nens no sàpiguen parlar en públic. […] Ensenyar a parlar en públic davant dels companys serveix per poder expressar les pròpies emocions, compartir els pensaments, defensar arguments…”. Idea: callar i donar-los més la veu, i preparar activitats expositives.
  6. Alguns càrrecs a l’aula (per a educar en responsabilitat): historiador/a, encarregat/ada de la llista blanca dels altruistes, el capitost dels sublevats, el curiós/a, la comissió periodística, l’equip de reciclatge, l’encarregat/ada de la llista negra, l’advocat/ada, etc. Idea: repartir responsabilitats.
  7. Sobre la nova biblioteca: “el fet d’atreure els nens no és missió exclusiva dels llibre; cal crear espais que captivin, que convidin la mainada a estirar-s’hi i perdre’s en les seves històries.” Idea: fer espais habitables i bonics, sempre que puguem.
  8. “M’obligaven a llegir i ho detestava profundament” (jo també). Idea: no obligar mai a llegir. Recomanar sempre llibres i oferir les lectures com a treballs voluntaris.
  9. Tècnica per a preparar una xerrada: la pizza amb calaixos. “Es tracta de preparar xerrades d’un minut de durada, i resulta molt útil per estructurar la informació i recordar-la amb facilitat.” Es fa de la següent manera: es dibuixa un cercle, es divideix en 4 parts i cada part són 15 segons. S’escriu un tema o títol en cada part i la persona ha de fer una xerrada d’un minut en total tocant cada assumpte. És com un mapa conceptual, però per a practicar els discursos.
  10. “Un heroi o heroïna és, simplement, algú que intenta que els éssers que l’envolten siguin feliços”. Quasi res.
  11. “Hem d’aturar-nos i baixar el ritme vertiginós a què ens sotmetem i al qual sotmetem, també, els nens, i fer-los preguntes. […] És curiós, no m’ho negareu, que pretenguem ensenyar continguts a éssers dels quals no sabem res.” Idea: no tingues tanta pressa, respira, parla a poc a poc i mira més al teu voltant.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

EDUCACIÓ. Materials sobre el projecte “COMBAS”

projecte_combas

Per a professors/es, vull compartir uns materials sobre el Projecte COMBAS, un projecte educatiu del Ministeri d’Educació i del CNIIE (Centre Nacional d’Innovació i Investigació Educativa), presentat l’any 2013, coordinat pels professors Florencio Luengo Horcajo i José Moya Otero, i que tracta d’ajudar en la tasca de programar per competències (en aquest cas competències bàsiques, però també amb les modificacions adequades és aplicable a les competències clau de la LOMCE).

El més significatiu del projecte COMBAS és la proposta de presentar les activitats de manera jeràrquica, entre (1) exercicis, (2) activitats i (3) tasques, amb una gradació de menor a major complexitat, semblant a la tradicional divisió d’exercicis inicials, de desenvolupament i de síntesi, però amb l’enriquiment de basar-se en les competències, i que permet una millor avaluació i seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge. També compta amb una aplicació informàtica per a implementar aquest projecte en els centres educatius que vulguen adherir-se.

Compartisc uns recursos bàsics, o clau… 🙂

PARTICIPACIÓ. Dossier «Paraules per a la Participació» (23F-2016)

DSCN1158_25_

El passat dimarts (23-F) vaig estar explicant coses de participació ciutadana i fent una dinàmica al CIPFP Batoi (Centre Integral Públic de Formació Professional), d’Alcoi, amb alumnes del cicle d’Animació Sociocultural i Turística (el que abans es deia TASOC, Tècnic Superior d’Animació Sociocultural) i també del cicle d’Educació Infantil. Ja veieu, impressiona un poc el desgavell de majúscules, veritat?

El cas és que vaig estar allí una hora i mitja, en la qual vaig fer un brevíssim repàs a alguns conceptes relacionats amb la participació ciutadana, i també explicant la plasmació que tenen aquests conceptes en la pràctica que fem o que intentem fer. Per als que no ho sapigueu des de fa un any i mig treballe al Departament municipal de Participació Ciutadana d’Alcoi i, amb sinceritat, faig el que puc.

Vull compartir ací la guia o dossier que vaig preparar per a aquesta activitat. És una síntesi feta amb la intenció d’ajudar a ordenar un poc les idees que tenim sobre la participació. També té la intenció de difondre i reforçar el Grup Obert de Participació, una iniciativa que estem intentant posar en marxa per a “construir participació”, per a que la gent que vulga implicar-se tinga un lloc i espai per a crear participació des de baix, fugint de les activitats merament institucionals i de les “ludoteques participatives”.

Ací teniu el dossier en la versió per a imprimir: Paraules per a la PARTICIPACIÓ (en pdf, 8 pàgines)

 

Dossier «Paraules per a la PARTICIPACIÓ»

En primer lloc et propose un joc. Tria les tres paraules que en la teua opinió tinguen més relació amb la participació ciutadana:

ANECDÒTICA CREATIVITAT INTEGRADORA QUOTIDIANA
AUTORREGULADA CRÍTICA JUSTA REACTIVA
AVORRIDA DEMOCRÀTICA LEGITIMITAT RENOVADORA
BÉ COMÚ DOMINACIÓ LENTA REVOLUCIONÀRIA
BUROCRÀTICA DURADORA LLIBERTAT SOCIAL
CANVI EDUCACIÓ OBERTA SOLIDÀRIA
CÍNICA EMANCIPADORA ORGANITZACIÓ SUBSIDIÀRIA
CIRCULAR FRÀGIL PERIFÈRICA TEMPORAL
CIUTADANIA GOVERN AMABLE PERVERSA TRANSFORMADORA
COMUNICATIVA GOVERN OBERT PODER TRANSPARÈNCIA
CONFLICTE HEGEMONIA POLÍTICA TRANSVERSAL
CONSCIENCIACIÓ HIPÒCRITA PRESCINDIBLE UTÒPICA
CONSENS IMPROCEDENT PROACTIVA VINCULANT
CONTRAHEGEMONIA INNOVADORA PROBLEMÀTICA XARXA
CONVERSACIONAL INSTITUCIONAL PROCÉS Etc. etc. etc.

 

Ara el dossier:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »