VÍDEOS. Col·laborem amb els Pressupostos Participatius de Cocentaina (2018)

Imatge de l’anterior campanya dels Pressupostos Participatius de Cocentaina.

 

Per si a algú li serveix d’exemple per al seu poble, l’Ajuntament de Cocentaina ha convocat el I Concurs de curts “Influencer de Participació Ciutadana” per a la campanya de Pressupostos Participatius. La idea és que els alumnes d’aquest poble presenten vídeos que expliquen en què consisteix aquest procés participatiu. El vídeo guanyador s’utilitzarà en la pròxima campanya. D’aquesta manera aconsegueixes dos coses: la primera, un vídeo “debades”, i la segona, que aquesta campanya arribe a més gent (professors, alumnes, famílies), que siga més participativa. 

Com la intenció és bona he comboiat els meus alumnes de tres classes per a que es presenten. En 3r d’ESO estem veient el tema de Geografia Política, i açò ens serveix com a exemple de democràcia directa (més o menys), i en 4t d’ESO estem veient la Revolució Francesa, i açò ens serveix com una mena de pràctica d’Assemblea Nacional i de “cahiers” del Tercer Estat. Evidentment tenen recompensa en forma de nota de part de l’examen. Això quasi sempre els agrada. En compte de fer un examen sobre 10 el faran sobre 5. Els altres 5 punts són dels treballs que fem… si volen.

Aquests treballs solen ser prou laboriosos per als professors, hem d’estar repetint cinquanta voltes les normes, donar exemples, indicacions, enviar correus electrònics (que després no lligen), revisar el treball de cada equip, perquè han de fer-ho en equips de tres, dos o fins i tot d’un alumne (no m’agrada obligar a tenir companyia si algú no vol). Les classes són sorolloses.

No pare de repetir que tenen un guió mínim (explicar la campanya), i que tenen tota la llibertat per a donar-li forma al vídeo. Avaluarem la qualitat del so i de les imatges, el contingut mínim, i especialment la “creativitat”, és a dir que el vídeo siga entretingut, dinàmic, un poc original i si pot ser divertit. “Com si fóreu el Rubius o algun d’eixos” els dic, i això sempre els fa gràcia. Són només 2 minuts i almenys ha d’enganxar.

Ací teniu les bases del concurs: Concurs Cocentaina 2018.

Tot seguit compartisc les indicacions bàsiques que he donat als meus alumnes:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

TREBALL. Epitafis il·lustrats, per a 4t d’ESO

Aquest curs tinc dos grups de 4t d’ESO. El temari és enorme: comença al segle XVIII i arriba fins al present. Ens toca veure el final de l’Antic Règim i tota la Història Contemporània, tant la universal (diguem-ne occidental) com la espanyola i valenciana. Quasi res!

Per a treballar el punt de la Il·lustració, a més a més de les explicacions i de llegir un text extret de la Breu història del món de Gombrich, vaig encomanar als alumnes un treballet per parelles, i em sembla que els ha agradat prou. La veritat és que mai saps si el que proposes en classe eixirà bé o serà un desastre. Havien de fer una làpida, sí, sí, una làpida, amb un epitafi, per a un protagonista de la Il·lustració (un pensador o un rei “il·lustrat”). A la làpida s’havia de veure molt clar el nom, els anys de naixement i mort, una foto, una breu biografia, algunes de les obres que va escriure i alguna cita bonica. Vam utilitzar dos sessions en classe per a que els alumnes pogueren anar fent i jo els poguera ajudar. Havien de portar ells el material i també la informació de cada “mort”. Total, és el típic treball sobre una biografia però amb el morbo de fer una làpida, de penjar-la en una exposició i que tot el món la puga veure (i comparar). En principi, l’exposició estarà fins a Tots Sants.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «Lliçó d’alemany» de Siegfried Lenz (1968), sobre la cultura de l’obediència

63_llico_dalemany_siegfred_lenz

Un dels llibres que he pogut llegir-me fa poc ha estat Lliçó d’alemany, de Siegfred Lenz (1926-2014). M’ha agradat molt per diversos motius. En diré tres:

1. Nazis: està ambientat en l’Alemanya nazi, durant la Segona Guerra Mundial i els anys posteriors, però en cap moment apareix la paraula nazi. No és una novel·la típica, lineal i previsible. Sí que apareix, i molt, la paraula obediència, i també deure. Més que buscar la llàgrima fàcil es tracta de fer-nos veure un ambient, una cultura de l’obediència que va permetre el que va passar i tots sabem. No busqueu batalletes, ni falta que en fan.

2. El paisatge: l’acció transcorre quasi plenament en un poblet costaner del nord d’Alemanya, en la regió de Frísia, a l’estat d’Slesvig-Holstein. El mar, el vent, els núvols, la llum somorta, les torberes, els canals, els molins, les marees fortes, els camins rurals. El paisatge no ambienta, és un protagonista més.

3. El pintor: a la novel·la hi ha un pintor que es diu Max Ludwig Nansen, a qui se li ha prohibit pintar per no seguir els dictats de l’art oficial. Com a bon artista farà el possible per a desobeir aquesta ordre, mentre el policia local farà el possible per a que no puga fer-ho. Siggi Jepsen, el fill del policia local es trobarà enmig dels dos. El conflicte entre la llibertat i l’obediència el trobem en un exemple quasi banal, però amb unes connotacions universals. Respecte al pintor Nansen cal dir que està inspirat en Emil Nolde (1867-1956), un artista famós del corrent expressionista, estranyament amb simpaties nazis, però a qui malgrat això se li va prohibir pintar. De fet el seu nom era Emil Nansen (mira que estava fàcil). Disculpeu l’spoiler, no ho sabia fins que no he llegit el postfaci del traductor, però em sembla que no canvia en res la lectura de la novel·la. Al final d’aquesta entrada trobareu una petita selecció de pintures de Nansen (el de veritat).

I ja està, només volia fer aquests apunts. No fa falta que diga més perquè a Internet podeu trobar enllaços a crítiques i ressenyes professionals, amb més spoilers de l’argument i més informació sobre l’autor (a qui per cert relacionen amb Günter Grass). Per exemple podeu visitar el web de l’editorial Club Editor.

També vull dir que no crec que siga una novel·la per a recomanar de manera general als alumnes (són quasi cinc-centes pàgines, ens matarien). No obstant això, sí que es pot utilitzar per a il·lustrar alguns fets històrics, i per a citar-la, com un estímul més dels que tot professor llança en una classe. De vegades sembla impossible, però sempre hi ha algun jove a qui aquestes coses se li queden per dins, i mai se sap fins a on poden créixer.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DENIP 2017. Dia Escolar de la No-violència i la Pau

Cada 30 de gener és el DENIP. He trobat tres recursos molt bonics per a commemorar aquest dia: una foto, una cançó i una proposta didàctica de FundiPau amb 5 fitxes.

Si no passa res, tinc la intenció de treballar amb els alumnes de 1r i 3r d’ESO i de 1r de BAT la fitxa número 1 del dossier, i si em deixen els posaré la cançó. Per la meua part tinc ganes: anem a fer-ho.

1. Foto:

tess_asplund_sueciaTess Asplund, amb el puny en alt contra l’extrema dreta a Suècia (Fotografia: David Lagerlöf)

Cal ser molt valenta per a mostrar disconformitat i posar-se davant d’una manifestació així. Lliçó: la No-violència no és per a covards.

Més informació: “Tess Asplund, la mujer negra que se ha enfrentado a 300 neonazis suecos“, El Confidencial, 05/05/2016. Fragment:

“Con el puño en alto y sosteniendo la mirada. Así se ha enfrentado a un grupo neonazi en Suecia la que muchos consideran el nuevo icono contra la lucha racista. Tess Asplund, una mujer de raza negra de 42 años, ha plantado cara al Movimiento Nórdico de Resistencia durante una marcha en Börlange, a tan solo 30 kilómetros de Estocolmo. Varios vídeos y fotografías del momento han dado la vuelta al mundo, convirtiendo a Asplund en una auténtica heroína.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «La nova educació. Els reptes i desafiaments d’un mestre d’avui» de César Bona (2016)

La nova educacio OK.indd

César Bona no necessita presentació perquè ha eixit per la tele. Fa uns mesos va ser un personatge molt “mediàtic”, per ser un professor innovador, creatiu i empàtic, i per estar nominat a un premi internacional. Després va publicar aquest llibre, La nova educació, supose que aprofitant el tiró. Me’l vaig comprar el passat mes de maig, per intentar alegrar un dia que recorde que estava molt enfadat per algun assumpte burocràtic. Me l’he llegit aquesta setmana i m’agradaria apuntar unes notes que trobe interessants i que poden servir-me aquest curs (potser són òbvies, però per això mateix):

 

  1. “Recordem que si alguna cosa els agrada, als nens, és sentir-se investigadors“. Idea: no explicar tant i deixar que ho troben ells, amb més activitats d’indagació.
  2. “La paraula clau és «actitud». Cada dia sóc conscient que no puc ser mestre sense passió, i és amb passió que he d’intentar contagiar els meus estudiants tant com pugui: una actitud positiva, actitud d’esforç, d’il·lusió per allò que faig.” Idea: somriure més i bufar menys.
  3. “Hem d’ensenyar-los, sobretot, a ser crítics amb allò que llegeixen i, una cosa fonamental: a referenciar la font.” Idea: citar.
  4. “Per a mi és inadmissible començar a ensenyar coses a algú que ni tan sols coneixes. L’educació és molt més que introduir dades dins del cap.” Idea: fer excursions amb cada grup en els primers mesos del curs (setembre-octubre), amb una excusa pedagògica, però amb objectiu real de conéixer-nos un poc millor, per a conviure fora de les quatre parets de l’aula.
  5. “No puc consentir que els meus nens no sàpiguen parlar en públic. […] Ensenyar a parlar en públic davant dels companys serveix per poder expressar les pròpies emocions, compartir els pensaments, defensar arguments…”. Idea: callar i donar-los més la veu, i preparar activitats expositives.
  6. Alguns càrrecs a l’aula (per a educar en responsabilitat): historiador/a, encarregat/ada de la llista blanca dels altruistes, el capitost dels sublevats, el curiós/a, la comissió periodística, l’equip de reciclatge, l’encarregat/ada de la llista negra, l’advocat/ada, etc. Idea: repartir responsabilitats.
  7. Sobre la nova biblioteca: “el fet d’atreure els nens no és missió exclusiva dels llibre; cal crear espais que captivin, que convidin la mainada a estirar-s’hi i perdre’s en les seves històries.” Idea: fer espais habitables i bonics, sempre que puguem.
  8. “M’obligaven a llegir i ho detestava profundament” (jo també). Idea: no obligar mai a llegir. Recomanar sempre llibres i oferir les lectures com a treballs voluntaris.
  9. Tècnica per a preparar una xerrada: la pizza amb calaixos. “Es tracta de preparar xerrades d’un minut de durada, i resulta molt útil per estructurar la informació i recordar-la amb facilitat.” Es fa de la següent manera: es dibuixa un cercle, es divideix en 4 parts i cada part són 15 segons. S’escriu un tema o títol en cada part i la persona ha de fer una xerrada d’un minut en total tocant cada assumpte. És com un mapa conceptual, però per a practicar els discursos.
  10. “Un heroi o heroïna és, simplement, algú que intenta que els éssers que l’envolten siguin feliços”. Quasi res.
  11. “Hem d’aturar-nos i baixar el ritme vertiginós a què ens sotmetem i al qual sotmetem, també, els nens, i fer-los preguntes. […] És curiós, no m’ho negareu, que pretenguem ensenyar continguts a éssers dels quals no sabem res.” Idea: no tingues tanta pressa, respira, parla a poc a poc i mira més al teu voltant.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »