TREBALL VOLUNTARI. Llibres, documentals i pel·lícules per a Història d’Espanya de 2n de BAT

Explicació:

a) El treball voluntari consisteix en llegir un llibre o veure un documental o una pel·lícula, tot relacionat amb el temari de l’assignatura, i després fer una fitxa i una valoració personal en màxim 2 pàgines i també explicar-ho en classe als companys.

b) Abans de fer-lo cal parlar amb el professor, per a concretar els aspectes més importants que cal destacar del recurs triat i fixar una data aproximada de presentació.

c) Si es fa bé puja nota directament en l’avaluació que es presente, segons la valoració que tinga el treball. És voluntari, per tant no es valoraran treballs insuficients.

d) Amb un asterisc he marcat els recursos que considere més interessants.

LLISTA DE RECURSOS

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CANÇÓ. «No s’apaguen les estreles»

Cartell de la pel·lícula

 

Després de sentir-la diverses voltes necessite posar en el blog la cançó «No s’apaguen les estreles» de Xavi Sarrià. Forma part de la banda sonora de la pel·lícula La mort de Guillem, sobre els fets que envoltaren l’assassinat del jove Guillem Agulló en la matinada de l’11 d’abril de 1993.

Va ser un assassinat polític, que va ser ràpidament manipulat per la premsa i en l’infame judici als seus assassins, per a que semblara una simple baralla entre joves i on van presentar la víctima com el violent. Va ser tot un exercici de cinisme per part del poder establert després de la “modèlica” Transició, eixa que ens va portar un rei corrupte, una autonomia aigualida, una impunitat per al feixisme més que evident i tantes misèries més. Però la memòria és tossuda, i la generació que vam quedar marcada per aquests fets tornem una vegada i una altra per a reivindicar la figura de Guillem, per a nosaltres un record de joventut i una ràbia encara present. No sé com ho veuran els que han vingut després: potser un símbol mític?

Fet i fet, sobre Guillem Agulló ja vaig ressenyar dos llibres coneguts: La mort de Guillem de Jaume Fuster, que em va colpir profundament, i el més recent Guillem de Núria Cadenes. La pel·lícula la tinc pendent, per poc temps.

Sí que tenim ja la cançó «No s’apaguen les estreles», una cançó que m’ha sorprès i m’ha encantat perquè més enllà dels himnes de joventut («No tingues por») la lletra d’aquesta cançó fa un repàs de nombroses lluites socials del nostre petit país. És com un índex d’il·lusions i té una utilitat històrica claríssima.

Pose la cançó i la lletra i una llista d’aspectes que valdria la pena tenir en compte. De fet, treballar a classe totes les referències que hi apareixen seria un magnífic exercici sobre memòria històrica valenciana. Potser…

Algunes referències en «No s’apaguen les estreles»:

  1. Qui és Vicent Martí? Busca informació sobre ell i algun vídeo on intervinga.
  2. A què fa referència quan diu «t’estime, t’estimo, t’estim amb La Gossa»?
  3. Què és això de «Malaguenyes»? I l’u d’Aielo? Qui és el Botifarra?
  4. En quin poema de Vicent Andrés Estellés apareix «l’ama del carrer, la flor de la parra, i del taronger»? Sobre què tracta eixe poema?
  5. Qui era Al-Azraq?
  6. Qui eren els maulets?
  7. Què era la «Nova Planta» (decrets de Nova Planta)?
  8. A què creus que fa referència quan parla de «la mort, l’exili i la pena, els camps d’extermini»?
  9. Busca informació sobre les «fosses de Paterna» de la repressió franquista.
  10. Qui eren «les mestres d’escola que mai claudicaren»? Busca informació sobre la mestra Marifé Arroyo.
  11. Què era el maquis? Busca informació sobre el maqui «La Pastora».
  12. Busca informació sobre Alejandra Soler. Per què es refereix a ella amb el «puny alçat»?
  13. Qui era Carme Miquel? Per què diu que tenia un «etern somriure»?
  14. Busca informació sobre Vicent Torrent i les seues cançons.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. La ràbia que fa llegir «Guillem» de Núria Cadenes (2020)

Sense misericòrdia, Guillem de Núria Cadenes és una puntada a la panxa, un llibre que indigna, que provoca ràbia i tristesa per igual. Per als que tenim més de quaranta anys és un llibre que ens recorda la nostra joventut, quan a València hi havien (hi havien?) feixistes violents que actuaven amb impunitat,  i que anaven (anaven?) del bracet de la policia, de la justícia i d’un sector del periodisme valencià, molt caspós i bel·ligerant tot plegat. De la dreta, vaja.

Van matar a Guillem Agulló, amb divuit anys que tenia, i el judici va ser una estafa, una funció macabra on van presentar la víctima com si fóra l’agressor, i al final només va estar 4 anys a la presó un dels assassins, sense penedir-se. Actualment continua sent un feixista, i no passa res.

Reconec que he llegit aquest llibre amb suspicàcies, perquè tinc un record molt emotiu de La mort de Guillem de Jaume Fuster, i no podia evitar comparar-los. Del llibre de Fuster ja en vaig fer el meu harakiri emocional i vaig fer una ressenya fa temps (ací la meua ressenya); del de Cadenes puc dir que és una aportació molt interessant, una actualització d’aquest episodi tan trist de la història valenciana contemporània, fet amb la perspectiva que donen els quasi trenta anys que han passat (trenta anys!). En alguns moments m’ha semblat que està adreçat als que ja coneixem el cas «Guillem Agulló», però això seria massa simplista.

Guillem és un llibre que se sosté per si mateix, amb moments magnífics, i ens conta la història del jove Guillem Agulló des de diferents punts de vista, en breus apunts: la seua família, la vida de Guillem, l’excursió a Montanejos, el seu assassinat en la matinada de l’11 d’abril de 1993, els feixistes del barri de Marxalenes, les repercussions del cas, la ràpida llavada de cara dels assassins, el trist paper de la premsa, la justícia tendenciosa, la policia barroera que no sap ni escriure bé el nom de la víctima, les persones que ho van viure, que ho van patir, la impunitat dels violents, el sentiment d’injustícia, “para ofrendar nuevas glorias a España”…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TASQUES. «La expulsión de los moriscos y el arte del barroco. 2º ESO. Semana 8-12 junio»

«Apol·lo i Dafne», de Gian Lorenzo Bernini, 1622-1625

 

Bon dia!

Esta semana es la última del curso. Tenéis hasta el viernes para entregarme las tareas (las de esta semana y si tenéis alguna pendiente).

En esta semana vamos a ver por encima el episodio histórico de la expulsión de los moriscos, que tanto afectó al antiguo Reino de Valencia (perdió la tercera parte de su población).

Acabaremos el tema y el curso viendo brevemente algunos aspectos del arte barroco, un estilo artístico recargado y que pretendía provocar emociones en el espectador.

Para estudiar este tema hay dos sesiones de tareas y un trabajo voluntario.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

«Apol·lo i Dafne», de Gian Lorenzo Bernini, 1622-1625

 

Bon dia!

Esta semana es la última del curso. Tenéis hasta el viernes para entregarme las tareas (las de esta semana y si tenéis alguna pendiente).

En esta semana vamos a ver por encima el episodio histórico de la expulsión de los moriscos, que tanto afectó al antiguo Reino de Valencia (perdió la tercera parte de su población).

Acabaremos el tema y el curso viendo brevemente algunos aspectos del arte barroco, un estilo artístico recargado y que pretendía provocar emociones en el espectador.

Para estudiar este tema hay dos sesiones de tareas y un trabajo voluntario.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TASQUES. «La crisis del siglo XVII. 2º ESO. Semana 25-29 mayo»

Retrato del conde-duque de Olivares a caballo, valido del rey Felipe IV, pintado en 1636 por Diego Velázquez.

 

Bon dia!

Vamos a empezar el tema 8, que se titula «La Europa del Barroco». Es el último que vamos a ver este curso y es un tema muy interesante porque vamos a estudiar la crisis de la monarquía hispánica, con el final de la casa de Austria, y la consolidación de las monarquías absolutas (excepto en Inglaterra y en los Países Bajos). También veremos la expulsión de los moriscos y la decadencia del País Valenciano, y por último el arte barroco, un estilo artístico recargado y lleno de contrastes y sentimientos.

Esta semana vamos a ver los dos primeros puntos: el de «Una época de crisis» y el de «El declive de la monarquía hispánica».

Para estudiarlo hay dos sesiones de tareas y un trabajo voluntario.

SESIÓN 1. «Una época de crisis»

  • Libro de texto: punto 1 del tema 8, páginas 204-205.
  • 1. Antes que nada, haz una portada del nuevo tema, y un índice con los puntos 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9 y 10.
  • 2. Lee atentamente el capítulo entero: «Una época de crisis»
  • 3. Contesta las claves para estudiar de la página 205 (el «Piensa» no hace falta).

SESIÓN 2. «El declive de la monarquía hispánica»

  • Libro de texto: punto 2 del tema 8, páginas 206-207.
  • 1. Lee atentamente el capítulo entero: «El declive de la monarquía hispánica»
  • 2. Contesta las claves para estudiar de la página 207 (el «Piensa» también).
  • 3. Copia la línea del tiempo que se encuentra en la parte de abajo de las páginas 206 y 207, con los hechos y los tres reinados del siglo XVII (Felipe III, Felipe IV y Carlos II).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »