ROMA. Alguns llibres sobre Roma

Llibres sobre Roma 1

La ciutat de Roma i la seua història em fascina des de ben jove, com a tanta gent. Fa anys que llibre que veig sobre Roma, llibre que compre (o demane a la biblioteca pública). Per a poder visitar-la durant la carrera em vaig enrolar en unes excavacions arqueològiques a Itàlia amb un professor peculiar. També vam visitar Florència i altres llocs, però Roma era el meu objectiu. Era agost de 1995 i recorde que la nit d’abans no podia dormir. Tenia 19 anys. Després, durant tres anys vaig anar unes quantes voltes més, i més tard amb la meua dona quan festejàvem. Ara tocarà anar amb els fills.

Fer una llista de llibres sobre Roma és impossible. Sembla que tots els lletraferits que han passat per allí han publicat les seues impressions. Malgrat això vull compartir una breu llista d’alguns dels llibres que tinc i que he llegit sobre “la meua ciutat”. És una llista desordenada.

1. Història de Roma d’Indro Montanelli. Comence per la gènesi, pel llibre que em va marcar quan era jovenet. Malgrat les reserves que em provoca l’autor continua sent una aproximació molt entretinguda a la Història de Roma. Però no t’has de quedar només en ell. Montanelli i el tabac es poden deixar. Done fe. El vaig ressenyar fa temps: si voleu saber-ne més seguiu lenllaç.

2. Historias de Roma d’Enric González. Un llibret molt bonic. La visió d’un corresponsal de premsa que va viure i treballar fa uns vint anys a Roma. Trobes multitud d’anècdotes que trenquen la solemnitat dels típics llocs turístics. També parla molt de menjar i de raconets quasi desconeguts (ara ja no). Si tens pressa és un bon llibre.

3. Roma i nosaltres de Josep Vicent Boira. M’ho vaig passar en gran apuntant tots els llocs que Roma té relacionats amb la Corona d’Aragó. Bona part són de l’època dels Borja, al segle XV, però també podem trobar la petjada dels austriacistes exiliats, de pintors com Mariano Fortuny o capellans com mossèn Junyent. Pot arribar a aclaparar tanta làpida i tanta església, però es llig amb interés. És una altra manera de veure Roma, la nostra Roma.

4. SPQR. Imaginarios contemporáneos en torno a la antigua Roma de Tono Vizcaíno. No puc, no he pogut acabar-lo. He intentar llegir-lo diverses voltes però se’m cau de les mans. Tampoc m’ajuda l’edició tan atrevida i els tipus de lletra. Té molt bona pinta i reflexiona sobre la visió actual que tenim de la ciutat i la seua història, un tema que m’interessa moltíssim, però no sé què em passa que no puc… No obstant això, el tinc pendent i per això parle d’ell. Potser algun dia me’l puga llegir en dos vesprades, qui sap?

5. Roma. Imatges de la memòria de Josep Picó. Editat per Afers. És una joia per a qualsevol enamorat de Roma, de la història i d’Itàlia. Josep Picó ha sigut professor de Sociologia i en aquest llibre fa un recorregut per la Roma moderna i l’antiga, i per la política contemporània i la vida cultural italianes, en especial de la segona meitat del segle XX. Sobretot és un llibre útil perquè ajuda a entendre com s’ha fet la ciutat viva que veiem actualment (el centre i la perifèria) i no només el decorat superficial per als turistes. És un dels llibres sobre Roma que més m’han agradat. La lletra és gran i té fotografies en color (gràcies).

6. Un cafè a Roma de Josep Maria Fonalleras. L’últim que he llegit fins ara. Un llibret també molt bonic. Sembla el llibre que qualsevol visitant recurrent de Roma podria escriure (si poguera, clar). No és el relat d’un especialista ni les memòries d’algú que va viure allí. Només és una declaració d’amor a una ciutat que Fonalleras ha visitat diverses voltes en els últims quaranta anys. Ell mateix reconeix que si sumara tots els dies que ha passat a Roma no li eixirien més cinc o sis mesos. Malgrat això Un cafè a Roma és un text molt suggestiu, ple de racons que ara mateix vull visitar, o tornar a visitar. Me’ls he apuntat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «Crònica. Primera part de la història de València» de Pere Antoni Beuter (1538)

La Crònica de Beuter és com un vell conegut per a qualsevol valencià interessat en la història: te la trobes de quan en quan, en alguna cita, en bibliografies, generalment en introduccions d’altres escrits. Aquesta mena de llibres són prou coneguts, acostumen a aparèixer citats per erudits locals, en revistes de festes, fins i tot en coses més serioses i científiques, però la meua impressió és que no són gaire llegits. És graciós perquè, per exemple, quan en una reunió de gent sabuda algú cita un llibre com aquest tothom fa cara de serafí. Com a excusa típica, hi ha tanta cosa per llegir.

Per això, per a mi llegir la Primera part de la Crònica de Beuter ha estat una experiència curiosa. L’he llegida amb atenció, amb el llapis a la mà, com sempre. He gaudit de comprovar el que diu realment, i com ho diu, amb el seu valencià prou modern, no gaire complicat per al lector actual. També he gaudit de trobar algunes cites que coneixia de tant haver-les llegit en altres llocs, i divertint-me molt en alguns passatges, i avorrint-me en els més feixucs. Ha estat una activitat estimulant, perquè tot em sonava i és molt entretingut fer comparacions amb la visió que tenim actualment del passat, tan primmirada. L’ha publicada la Institució Alfons el Magnànim, amb una introducció i edició magnífica a cura d’Enric Iborra.

Pere Antoni Beuter va ser un capellà valencià que va viure durant la primera meitat del segle XVI, quan regnava l’emperador Carles V i només faltava Portugal per assolir una unió peninsular que semblava inevitable. Va publicar la Primera part de la seua Crònica el 1538 en valencià, i traduïda al castellà el 1546. La Segunda parte la va publicar només en castellà el 1551. Com a fet sociolingüístic és tot un exemple de la progressiva uniformitat cultural dels regnes peninsulars sota el predomini castellà. També que, amb la impremta, hi havia més mercat en castellà. Veient aquestes coses no sé com és possible que existim encara els valencians.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. «Resum de literatura llatina» de Carles Riba (1928)

Literatura llatina sobrecoberta.indd

Resum de literatura llatina és una obra breu que ens serveix d’introducció i d’esquema general de la literatura llatina, des dels seus orígens fins la fi de l’Imperi el 476 dC. En ella trobarem una breu presentació dels principals autors llatins, amb algunes notes sobre cada període i les principals obres. A l’igual que passava amb el Resum de literatura grega, que vaig comentar fa uns dies, aquesta obra és la publicació d’uns apunts de Carles Riba (1893-1959), el gran poeta i hel·lenista català del segle XX, de quan donava classes en l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya. En aquesta reedició, a càrrec d’Edicions Cal·lígraf, quasi un segle després de la primera, trobarem també una segona part amb una antologia de textos, molt ben triats, a cura d’Eusebi Ayensa.

No tinc problema en dir-ho: he gaudit molt de llegir, amb el llapis en la mà, aquest resum. Al final, entre unes coses i d’altres, he començat un estiu d’allò més clàssic gràcies a la lectura no planificada de llibres sobre grecs i romans, llevat de les urgències laborals, els compromisos familiars i la previsible tòrrida calor, també molt clàssic tot això. Compartisc unes notes de la meua experiència:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Història dels grecs” d’Indro Montanelli (1959)

portada_historia-dels-grecs_indro-montanelli

Tinc una relació d’amor-odi amb aquest autor. Indro Montanelli (1909-2001) va ser un periodista i escriptor italià de molt renom al seu país, que va viure el feixisme mussolinià primer amb simpatia (coses de joventut?), després amb decepció, i ben prompte va esdevenir un periodista molt crític amb el poder establert. També va escriure llibres de divulgació cultural, com la seua famosa Història de Roma, la qual vaig comentar ací a Historiata fa un temps, Dante i el seu segle o aquest d’Història dels grecs, publicat per primera vegada el 1959.

Dic que li tinc amor perquè he gaudit moltíssim al llarg dels anys amb la seua Història de Roma. Per a mi era el contrapunt amable a les àrides lliçons romanistes de la carrera d’Història i de tant de llibre i article científic soporífer. I dic que li tinc odi perquè suporte difícilment la seua misantropia, que potser és només una postura estudiada, i sobretot li trobe una certa supèrbia intel·lectual, que sembla que li fa estar per damunt del bé i del mal, passat de rosca de tot i resabut de la vida. Algú va definir a Montanelli com un “àcrata de dretes”, un oxímoron en tota regla, però que és molt gràfic. De tota manera, malgrat tot açò que acabe de dir, és un autor que em cau molt bé, que es llig amb interés i que fa algunes consideracions sobre episodis històrics que són lliçons magistrals. Amb ell és difícil avorrir-te. També té de vegades un lirisme inesperat.

Respecte a aquest llibre, me’l vaig llegir per primera vegada l’agost del 1998, amb vint-i-dos anys, recent acabada la carrera d’Història. També li tinc estima perquè és un dels pocs llibres que m’he llegit en l’idioma original, en italià, en una edició barata que vaig comprar uns mesos abans a Perusa (Perugia en italià) quan estava d’Erasmus. Ara, aprofitant l’edició en català que ha tret Edicions 62, dins de la col·lecció labutxaca, me l’he tornat a llegir.

Història dels grecs és un llibre molt senzill, apte per a qualsevol persona mínimament lectora, una introducció amena a la història de l’antiga Grècia. Tal com diu el mateix Montanelli es titula Història dels grecs “perquè, a diferència de la Història de Roma, és una història d’homes més que no la història d’un poble, d’una nació o d’un Estat.” Que siga un llibre antic no és un problema: des de 1959 les interpretacions i investigacions no han revolucionat excessivament la visió que es tenia i que tenim de l’antiga civilització grega, o almenys no afecten al caràcter divulgatiu de l’obra.

El llibre es divideix en cinc parts i nombrosos capítols no massa llargs, de cinc a deu pàgines, amb l’evolució política i social de l’antiga Grècia, i sobretot amb la descripció viva dels caràcters dels protagonistes més rellevants de la seua civilització, com Homer, els déus, Hesíode, Pitàgores, Tales, Heràclit, Safo, Licurg, Soló, Pisístrat, Milcíades, Aristides, Temístocles, Efialtes, Pèricles, Aspàsia, Fídies, Sòcrates, Anaxàgores, Esquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes, Hipòcrates, Epaminondes, Dionís de Siracusa, Filip, Demòstenes, Alexandre, Plató, Aristòtil, i tants i tants més. Però més que explicar aquest llibre m’agradaria recollir alguns fragments que m’han cridat l’atenció i que vull retenir per a mi, i si a algú li serveix, millor que millor:

  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Resum de literatura grega” de Carles Riba (1927), reeditat i amb una antologia de textos impagable

portada-carles-riba-resum-literatura-grega

Resum de literatura grega és un llibre amb unes lliçons de Carles Riba (1893-1959), un reconegut poeta i homenot de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX. Aquestes lliçons les impartia a l’Escola Superior de Bibliotecàries, de 1916 a 1924, en el marc del projecte cultural de la Mancomunitat de Catalunya, ja sabeu, la de Prat de la Riba i companyia.

Aquest llibre es va publicar originalment el 1927, i ara s’ha reeditat per Edicions Cal·lígraf, una editorial de Figueres que no coneixia de res fins que Enric Iborra va recomanar aquest llibre al seu bloc la serp blanca.

Per la meua part em trobe molt còmode llegint sobre els clàssics, encara que reconec que, així, de colp, veure un llibre sobre literatura grega clàssica pot fer un poc de mandra. Per a la majoria és un tema massa culte, elevat, fins i tot un tant hieràtic. Però per a tota persona que tinga una curiositat natural insaciable aquest petit llibre és molt recomanable: serveix com a mapa, per a veure què és això de la literatura grega.

El llibre té tres parts: un pròleg a càrrec d’Eusebi Ayensa, el text original de Carles Riba, de poc més de cinquanta pàgines, molt esquemàtic però amb algunes anotacions, per a mi, molt divertides i suggeridores, i finalment una antologia de textos realitzada també per Eusebi Ayensa.

Crec que és un llibre que sap a poc, no perquè estiga incomplet, sinó perque fa ganes de llegir més sobre l’antiga Grècia, i perquè amb llibres com aquest la solemnitat clàssica desapareix un poc i la seua història esdevé més humana, més acolorida i sobretot més actual. Els grecs no eren només musculats superherois i diletants filòsofs, sinó també homes i dones ben vius que van saber traslladar les seues cabòries, que són les nostres també, a la seua literatura.

Per a complementar aquest llibre recomane la Història dels grecs d’Indro Montanelli, un periodista italià que fou un gran divulgador cultural. Me’l vaig llegir fa temps, i és un dels pocs llibres que he llegit en la llengua original (Storia dei greci). Tinc ganes de tornar-me’l a llegir.

També em va agradar molt Historia menor de Grecia, de Pedro Olalla, farcit d’històries breus i molt significatives. Per a estar sempre rellegint-lo.

Per cert, també hi ha un Resum de literatura latina del mateix Carles Riba, també publicat per Edicions Cal·lígraf, i encara que el vaig demanar farà un parell de mesos, al mateix temps que el resum de la grega, no hi ha manera que me’l porten. De vegades sembla que les distribuïdores fan boicot a les petites llibreries que encara resisteixen a tanta deixadesa. Demà m’escaparé una estona de la faena i tornaré a passar-me per la llibreria que més visite, la Llibreria Llorens al carrer Sant Llorenç d’Alcoi, petita, incòmoda i encantadora, i saludaré als coneguts, els recordaré la comanda i somriuré amb complicitat mentre telefonen al distribuïdor davant de mi per a preguntar-li que què passa amb el meu llibre.


Llegeix la resta d’aquesta entrada »