LLIBRE. “Històries del senyor Keuner” de Bertolt Brecht, perles de pensament

Portada - Bertolt Brecht - Històries KeunerRESSENYA. Bertolt Brecht:

“Històries del senyor Keuner”

Ressenya

Segons l’editorial: “Aquest llibre està formada per vuitanta-set relats breus –entre l’aforisme, l’anècdota i la paràbola– que Bertolt Brecht (1898-1956) va escriure entre els anys trenta i els cinquanta. En aquestes històries, que han estat considerades una joia de la prosa alemanya, Keuner és l’alter ego irònic de l’autor, i com ell, és qualsevol cosa menys senzill, perquè en la seua recerca de la veritat s’ocuparà dels problemes més urgents, sense defugir-ne mai cap.”

Alguns dels relats més brillants i colpidors per a mi són “Allò savi en el savi és l’actitud”, “Mesures contra la violència”, “Amor patri: l’odi a les pàtries”, “Sobre la pregunta de si existeix un déu”, “El xiquet indefens”, “Converses”, “Una bona resposta (estic sense feina)”, “Si els taurons fossen persones” o “El funcionari indispensable”.

Es tracta d’una obra curta, de lectura molt accessible i amb una forta càrrega ètica i moral. No són simples consells, sinó pensaments sobre els fets més diversos de la vida, com l’amor, l’actitud, l’amistat, la naturalesa, l’art, la política, el patriotisme o les errades.

Aquesta edició té un dossier final molt bo amb propostes didàctiques per a entendre la figura de Bertolt Brecht i el context cultural de l’expressionisme alemany, així com l’auge del totalitarisme feixista de l’Europa dels anys 30 del segle XX, en concret el nazisme alemany.

Val la pena.

Bertolt Brecht (1898-1956)

Bertolt Brecht (1898-1956)

Sobre l’autor

Desgraciadament, nosaltres,
que volíem preparar el camí per a l’amabilitat
no vam poder ser amables

(“Als homes futurs”, Bertolt Brecht)

Berthold Eugen Friedrich Brecht, conegut com Bertolt Brecht va nàixer el 10 de febrer de 1898, al si d’una família burgesa a Augsburg (Alemanya). Va seguir alguns cursos de medicina, però fou mobilitzat com a infermer al final de la Gran Guerra. Poc després tingué contacte amb l’expressionisme, el corrent avantguardista del moment. La politització del teatre alemany durant els anys vint posa Brecht en contacte amb el marxisme. L’any de l’auge del nazisme, el 1933, s’ha d’exiliar. D’ençà Brecht viatja per França, Dinamarca, Finlàndia, la URSS, i el 1941 para a Califòrnia, per treballar al cinema, sense massa èxit.

En aquests anys d’exili va produir algunes de les seues obres més importants com “La vida de Galileo Galilei” (1939), “Mare Coratge i els seus fills” (1941) i “El cercle de guix caucasià” (1945). Brecht es considerava a si mateix un home de teatre que s’havia alliberat de les tendències del teatre expressionista per a experimentar amb noves formes, en especial amb el seu “efecte de distanciament”. Volia mostrar que aquest canvi no només era possible sinó necessari, per a sacsejar la consciència del públic i portar-lo de la passivitat acrítica a la reflexió i, potser, a l’acció.

El 1947, després d’un interrogatori del Comitè d’Activitats Antiamericanes del Congrés –la famosa caça de bruixes del senador McArthur–, Brecht torna a Europa. El 1949 es mudarà al Berlín oriental, la part de Berlín sota control soviètic, on funda el Berliner Ensemble, la seua companyia de teatre. Va morir a Berlín el 14 d’agost de 1956 d’un infart.

Aplicació didàctica:

Art: expressionisme literari alemany.

Història contemporània: època d’entreguerres, República de Weimar alemanya, cultura revolucionària, auge del nazisme, exili dels intel·lectuals alemanys.

Ètica: valors morals, coherència entre pensament i actitud, defensa de l’honradesa, bondat.

Bertolt Brecht i Helene Weigel al teatre "Berliner Ensemble"

Bertolt Brecht i Helene Weigel al teatre “Berliner Ensemble”

Índex de cites

1. Introducció. “Un traïdor a la seua classe”

2. Introducció. Anys d’exili. Poema “Hollywood”

3. Introducció. “La veritat és concreta”

CAPÍTOL 1. Allò savi en el savi és l’actitud

CAPÍTOL 8. Amor patri: l’odi a les pàtries

CAPÍTOL 13. Sobre la pregunta de si existeix un déu

CAPÍTOL 22. Converses

CAPÍTOL 30. Una bona resposta

CAPÍTOL 41. Si els taurons fossen persones

CAPÍTOL 43. El funcionari indispensable

NOTA FINAL. Bertolt Brecht com a referència

 

Cites

1. Introducció. “Un traïdor a la seua classe”

“Vaig créixer com a fill
de gent acomodada. Els meus pares em van cenyir
un cull dur i m’educaren
en els costums de rebre servei
i m’instruïren en l’art de manar. Però
quan em vaig fer gran i vaig mirar l’entorn,
no m’agradà la gent de la meua classe,
ni manar, ni rebre servei,
i vaig abandonar la meua classe i em vaig unir
a la gent modesta…”

2. Introducció. Anys d’exili. Poema “Hollywood”

“Cada matí, per guanyar-me el pa,
vaig al mercat on es compren mentides.
Esperançat
m’hi arrenglere entre els venedors.”

3. Introducció. “La veritat és concreta”

“24 de juliol. En un pilar que sosté el sostre de la cambra de treball de Brecht hi ha pintades aquestes paraules: “La veritat és concreta”. En el cantell d’una finestra hi ha un ase de fusta menudet que pot moure el cap. Brecht li ha penjat un petit cartell en el qual ha escrit: “També jo he d’entendre”.

Walter Benjamin (1892-1940), 1934.

CAPÍTOL 1. Allò savi en el savi és l’actitud

“Un professor de filosofia va visitar una vegada el senyor K. i es posà a parlar-li de la seua saviesa. Al cap d’una estona, li va dir el senyor K.: “T’asseus incòmodament, parles incòmodament, penses incòmodament”. El professor de filosofia muntà en còlera i digué: “No era sobre mi que volia saber quelcom, sinó el contingut d’allò que he dit”. “No té cap contingut”, va dir el senyor K. “Et veig caminar maldestrament i, mentre t’observe, no assoleixes cap meta. Parles obscurament, i en parlar no dónes cap llum. En veure la teua actitud, no m’interessa la teua meta”.

CAPÍTOL 8. Amor patri: l’odi a les pàtries

“El senyor K. no considerava necessari viure en un país determinat. Deia: «En qualsevol lloc puc morir-me de fam» Un dia, però, quan passejava per una ciutat ocupada per l’enemic del país on vivia, topà amb un oficial d’aqueix enemic i l’obligà a baixar de la vorera. El senyor K. en baixà i s’adonà que estava indignat amb aquell home, i no només amb aquell home, sinó sobretot amb el país al qual l’home pertanyia, fins al punt de desitjar que l’esborrassen de la superfície de la Terra. “¿Per quina raó”, es preguntà el senyor K., “em vaig convertir durant aqueixos minuts en un nacionalista? Perquè em vaig trobar amb un nacionalista. Per això cal extirpar l’estupidesa, doncs torna estúpids aquells que es troben amb ella”.

CAPÍTOL 13. Sobre la pregunta de si existeix un déu

“Algú va preguntar al senyor K. si existia un déu. El senyor K. va respondre: “T’aconselle que reflexiones si el teu comportament canviaria segons la resposta a aqueixa pregunta. Si no canviés, podríem abandonar la pregunta. Si canviés, jo podria almenys oferir-te alguna ajuda dient-te que ja t’hi has decidit: tu necessites un déu”.

CAPÍTOL 22. Converses

“Nosaltres ja no podem continuar conversant”, va dir el senyor K. a un home. “Per què?”, preguntà aquest, esbalaït. “En la seua presència no aconseguesc dir res d’assenyat”, es lamentà el senyor K. “Però si això a mi no em molesta”, el consolà l’altre. “N’estic segur”, va respondre irritat el senyor K., “però a mi sí”.

CAPÍTOL 30. Una bona resposta

“A un obrer li preguntaren davant el tribunal si volia utilitzar la fórmula laica de jurament o la religiosa. Ell va respondre: “Estic sense feina”. “La qual cosa no va ser una distracció”, digué el senyor K. “Amb aqueixa resposta donà a entendre que es trobava en una situació en què aquestes preguntes, potser tot el procediment judicial com a tal, no tenen ja sentit”.

taurons - keunerCAPÍTOL 41. Si els taurons fossen persones

“La filla petita de la seva patrona va preguntar al senyor Keuner: “Si els taurons fossen persones, serien aleshores més amables amb els peixos petits?” “Evidentment” va dir el senyor K. “Si els taurons fossen persones, farien construir dins el mar unes caixes enormes per als peixos petits, i hi posarien tota mena d’aliments, tant vegetals com animals. Procurarien que l’aigua de les caixes sempre fos neta, i prendrien tota mena de mesures sanitàries. Per exemple, quan un peixet es fes mal en una aleta, li posarien de seguida una bena, perquè el peixet no se’ls morís abans d’hora, als taurons. Per tal que els peixets no es posaren malenconiosos, hi hauria grans festes marines, perquè els peixets alegres són més gustosos que els tristos. Naturalment, també hi hauria escoles, dins les enormes caixes. En aquestes escoles els peixets aprendrien com cal nedar per ficar-se dins la gola dels taurons. Aprendrien, per exemple, geografia, perquè així pogueren trobar els grans taurons que gandulegen en algun indret. Com és lògic, res no hi hauria de més important que la formació moral dels peixets. Els ensenyarien que no hi ha res de més gran i més bell que un peixet que se sacrifique alegrement, i que tots ells haurien de tenir fe en els taurons, sobretot quan els digueren que ells ja s’ocupen de forjar-los un bell esdevenidor. S’hi faria comprendre als peixets que aqueix esdevenidor només estaria assegurat si aprenien a obeir. Primer de tot els peixets haurien d’evitar qualsevol inclinació baixa, egoista, materialista o marxista, i si algun d’ells demostrava tenir aquestes tendències, hauria de ser denunciat immediatament als taurons. Si els taurons fossen persones, es farien com és lògic la guerra els uns als altres per tal de conquerir caixes i peixets estrangers. Enviaren a la guerra els seus propis peixets. Ensenyarien als peixets que entre ells i els peixets dels altres taurons hi ha una enorme diferència. Els peixets, proclamarien, són muts, com tothom sap, però callen en llengües diferents, i per aquesta raó no es poden entendre. A cada peixet que, durant la guerra, matés uns quants peixets enemics, dels que callen en una altra llengua, li posarien una petita condecoració d’algues marines i li concedirien el títol d’heroi. Si els taurons fossen persones, també tindrien un art, naturalment. Hi hauria boniques imatges on les dents dels taurons serien representades en colors esplèndids; les seves goles apareixerien com a jardins paradisíacs en els quals hom pot saltar i ballar. Els teatres del fons del mar mostrarien com uns peixets, plens d’un coratge heroic, neden amb entusiasme cap a les goles dels taurons, i la música seria tan bonica, que els peixets, al compàs de les seves notes, amb l’orquestra al davant i amanyagats pels pensaments més deliciosos, es llançarien dins la gola dels taurons. És evident que també hi hauria una religió, si els taurons fossen persones. Ensenyaria que els peixets només comencen a viure de debò al ventre dels taurons. A més, si els taurons fossen persones, els peixets deixarien de ser tots iguals, com ho són ara. Alguns obtindrien càrrecs oficials i serien situats per damunt dels altres. Els qui fossen una mica més grossos serien fins i tot autoritzats a devorar els més petits. Açò no seria altra cosa que un avantatge per als taurons, perquè així podrien menjar sovint unes peces més grosses. I els peixos més grossos, els qui tindrien un càrrec, serien els defensors de l’ordre entre els peixets: esdevindrien mestres, oficials, enginyers en la construcció de caixes, etc. En una paraula, hi hauria per fi una cultura al mar, si els taurons fossen persones.”

CAPÍTOL 43. El funcionari indispensable

“D’un funcionari que duia ja bastant temps en el seu càrrec sentí a dir el senyor K., en to elogiós, que era imprescindible, fins a tal extrem era un bon funcionari. “I per què és imprescindible?”, va preguntar el senyor K. irritat. “L’oficina no funcionaria sense ell”, van dir els qui l’havien elogiat. “Com pot ser un bon funcionari si l’oficina no funciona sense ell?”, digué el senyor K.: “ha tingut temps suficient per a organitzar la seua oficina de manera que ell no hi siga imprescindible. I a quina cosa s’ha dedicat realment? Jo us ho diré: al xantatge!”

NOTES FINALS. Bertolt Brecht com a referència

1. La cita més típica de Bertolt Brecht és aquest poema:

“Hi ha homes que lluiten un dia i són bons
N’hi ha d’altres que lluiten un any i són molt bons
N’hi ha que lluiten molts anys i són encara millors
Però n’hi ha que lluiten tota la vida
Aquests són els imprescindibles…”

2. Un poema molt conegut “General, el teu tanc“:

General, el teu tanc és un vehicle poderós.
Pot abatre un bosc i masegar cent homes.
Però té un defecte:
Necessita un conductor.
 
General, el teu bombarder és potent.
Vola més que la tempesta i aguanta més que un elefant.
Però té un defecte:
Necessita un mecànic.
 
General, l’home és molt útil.
Pot volar i pot matar.
Però té un defecte:
Pot pensar.

3. Preguntes d’un obrer davant un llibre (1934)

Qui va construir Tebes, la de les set portes?
En els llibres figuren els noms dels reis.
Van arrossegar els reis els grans blocs de pedra?
I la tantes vegades destruïda Babilònia?
Qui la va reconstruir altres tantes? En quines cases
de la daurada Lima vivien els obrers que la van construir?
La nit en què es va acabar la muralla xinesa,
On van anar els picapedrers? Agafa la gran Roma,
és plena d’arcs de triomf. Qui els va aixecar?
¿Sobre qui van triomfar els Cèsars? Bizanci, tan cantada,
¿Tenia només palaus per als seus habitants? A la fabulosa Atlàntida,
la nit en què la mar se l’empassava, els habitants clamaven
demanant ajuda als seus esclaus.
El jove Alexandre va conquerir l’Índia.
Ell a soles?
César va véncer als gals.
No portava ni tan sols un cuiner?
Felip II va plorar en enfonsar-se
la seva flota. No va plorar ningú més?
Frederic II va véncer en la Guerra dels Set Anys.
Qui la va vèncer, a més?
Una victòria a cada pàgina.
Qui cuinava els banquets de la victòria?
Un gran home cada deu anys.
Qui pagava les seves despeses?
Tants relats,
Tantes preguntes.

4. Una altre poema important, un poc menys conegut, és “La solució“, amb les impressions de Bertolt Brecht sobre una revolta popular contra la carestia i la precarietat que es va produir a l’antiga RDA el 17 de juny de 1953.

La solució
“Després de la revolta del 17 de juny,
… la Secretaría de la Unió d’Escriptors
va fer repartir uns futllets a l’Stalinallee
i va indicar que el poble
havia perdut la confiança del govern
i podia guanyar-la de nou només
amb esforços redoblats. No seria més simple
en aquest cas per al govern
dissoldre el poble
i triar-ne un altre?”

5. Una errada famosa: la cita més famosa atribuïda erròniament a Bertolt Brecht és aquesta:

“Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.”

L’autor va ser Martin Niemöeller (1892-1984), pastor protestant, amb una vida molt interessant (enllaç a la biografia)

Nota personal: aquest llibre me’l va regalar el meu germà Amand el Nadal de l’any 1993, al poc de complir els divuit anys. Des d’aleshores ha sigut un fidel company que m’ha acompanyat enllà on he anat. Tenia moltes ganes de fer aquesta ressenya. Gràcies germà.

Anuncis

4 Responses to LLIBRE. “Històries del senyor Keuner” de Bertolt Brecht, perles de pensament

  1. Retroenllaç: TEMA. L’època d’entreguerres (1919-1939) | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: AL·LEGORIES. “Mouseland” i “Si els taurons fossen persones” | HISTORIATA

  3. Retroenllaç: PARTICIPACIÓ. “Projecte per al Departament de Participació Ciutadana i per a fomentar i millorar la democràcia participativa a Alcoi” | HISTORIATA

  4. Retroenllaç: POESIA. “Devocionari domèstic” de Bertolt Brecht, una passió “estranya” | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: