DENIP 2017. Dia Escolar de la No-violència i la Pau

Cada 30 de gener és el DENIP. He trobat tres recursos molt bonics per a commemorar aquest dia: una foto, una cançó i una proposta didàctica de FundiPau amb 5 fitxes.

Si no passa res, tinc la intenció de treballar amb els alumnes de 1r i 3r d’ESO i de 1r de BAT la fitxa número 1 del dossier, i si em deixen els posaré la cançó. Per la meua part tinc ganes: anem a fer-ho.

1. Foto:

tess_asplund_sueciaTess Asplund, amb el puny en alt contra l’extrema dreta a Suècia (Fotografia: David Lagerlöf)

Cal ser molt valenta per a mostrar disconformitat i posar-se davant d’una manifestació així. Lliçó: la No-violència no és per a covards.

Més informació: “Tess Asplund, la mujer negra que se ha enfrentado a 300 neonazis suecos“, El Confidencial, 05/05/2016. Fragment:

“Con el puño en alto y sosteniendo la mirada. Así se ha enfrentado a un grupo neonazi en Suecia la que muchos consideran el nuevo icono contra la lucha racista. Tess Asplund, una mujer de raza negra de 42 años, ha plantado cara al Movimiento Nórdico de Resistencia durante una marcha en Börlange, a tan solo 30 kilómetros de Estocolmo. Varios vídeos y fotografías del momento han dado la vuelta al mundo, convirtiendo a Asplund en una auténtica heroína.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

LLIBRE. «Dues línies terriblement paral·leles» de Francesc Grau Viader (1978)

dues-linies-terriblement-paral·leles-francesc-grau-viader

Dues línies terriblement paral·leles és una novel·la sobre la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Està basada en les experiències d’un soldat molt jove del bàndol republicà, de l’anomenada lleva del biberó. Aquesta lleva va entrar en combat l’últim any de la guerra, sense quasi instrucció, i van participar en alguns combats molt aferrissats, com al front de Lleida i a la batalla de l’Ebre.

És un llibre de ficció, escrit amb ambició literària, i a l’estar basat en records de l’autor, Francesc Grau Viader (Calella, 1920-1997), resulta un relat ple de moments i escenes memorables. Recorda un poc a Res nou al front de l’oest, la coneguda novel·la sobre la Primera Guerra Mundial d’Erich Maria Remarque, que estranyament he trobat descatalogada en català (?).

En quatre mots, és un relat molt humà sobre la vida militar, els combats, les trinxeres i els patiments dels soldats, i acaba sent un llibre contra totes les guerres. A l’igual que el llibre de Remarque, Dues línies terriblement paral·leles és un llibre que es llig fàcilment i que em sembla molt adient per a joves, per a recomanar-lo en els instituts, per a citar-lo en les classes i parlar d’ell (però mai com a lectura obligatòria).

Un altre valor afegit és que està editat per Club Editor, una petita editorial que treballa amb molta cura, i que complementa aquest llibre amb un postfaci explicatiu d’Agustí Alcoberro de molta qualitat (fantàstic, els prefacis haurien de prohibir-los), una breu biografia de l’autor, amb dos fotografies, i fins i tot uns recursos educatius a Internet (si bé els he visitat i jo no els faria servir).

Pose uns fragments com a tast i que parle el “noi”:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DENIP 2015. Dia Escolar de la No-violència i la Pau

no-violència

Ja tornem a ser-hi. El pròxim dia 30 de gener se celebra el DENIP, el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau. Com altres anys, a Historiata, vull fer una petita contribució amb algun material que he trobat i que m’agrada especialment. Enguany posaré també una cançó, en concret “SOS” d’Aspencat, un grup de la Marina Alta amb cançons reivindicatives i molt ben fetes. També, per si teniu ganes de més coses, trobareu al final d’aquest apunt altres recursos relacionats amb aquest dia.

La lletra d’aquesta cançó està plena d’al·lusions a injustícies d’arreu del món. Un bon exercici, si voleu, seria descobrir-les, enumerar-les, localitzar-les, i investigar el per què, la situació i els antecedents, i les diferents vies de solució. Què us sembla?

D’aquesta cançó hi ha dos versions, una més tranquil·la i una d’altra més moguda. Ací teniu l’enllaç a la versió més tranquil·la de SOS, de l’àlbum “Naixen primaveres” (2011): enllaç versió més “tranquil·la”.

Tot seguit teniu la versió més moguda, la que més m’agrada a mi, SOS REMIX, de l’àlbum “Inèdit” (2012).

Que la gaudiu!

Lletra de la cançó  Lletra de la cançó SOS en pdf, per a imprimir

Produïda i mesclada per Mark Dasousa en Atòmic Studio. Masteritzada en Catmastering.

Pàgina oficial: http://www.aspencat.org/)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DENIP 2014. Dia Escolar de la No-violència i la Pau

forges-dia-internacional-pau-pazNo vull fer-ho llarg. A Historiata hi ha alguns recursos per a commemorar aquest Dia Escolar de la No-violència i de la Pau (DENIP).

L’any passat vaig posar la cançó “Zombie” del grup irlandés “The Cranberries”, amb l’explicació del seu significat i amb un poc de la història de Mahatma Gandhi. A més a més també podeu trobar al blog un vídeo d’un treballet sobre nens soldat (amb la magnífica música de “Of monsters and men”), però sobretot destaca el dossier contra la cultura de la violència i de la guerra.

Enguany repetisc. Anava a posar la sarcàstica cançó “Haz turismo” del grup Celtas Cortos, però al final m’he decidit per una cançó no tan coneguda (almenys per mi) del grup català Els Pets, que es titula senzillament “Pau“. Preciosa, amb una lletra polisèmica i amb una tornada molt potent (Pau no espera des de la trinxera…).

Recursos interessants a Internet per a treballar el DENIP:

Lletra de “Pau” (Els Pets)

Pau treballa i estudia,
repassa apunts i llibres
sota el taulell mig d’amagat

d’una petita oficina
on es guanya la vida
amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera
amb dos companys de feina
i un marroquí mig il·legal

i a l’habitació somia
amb una gironina
que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta,
quan beu molt molesta
les cambreres dels locals.

Però al mateix temps es mou,
vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera
Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra
Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia
de la pornografia que escampa
el món neoliberal.

Pau hi ha cops que desespera
però sap que no hi ha treva
en un combat tan desigual.

Pau no és cap heroi,
no te vocació
de ser carn de santoral.

Però per dormir tranquil
ha de seguir.

Pau no espera des de la trinxera,
Pau té clar que no vol renunciar.
Pau no es queda resignat al terra,
Pau demà tornarà a començar.

MÚSICA. “Niño soldado” d’Ska-p

“Tu indiferencia no tiene perdón…”

Més informació

1. Lletra de la cançó: “Niño soldado” d’Ska-p

2. GUERRA. Una hora contra la cultura de la violència i de la guerra, amb diversos vídeos i materials molt útils, per Historiata, 16/06/2012.

3. DIA ESCOLAR DE LA NO-VIOLÈNCIA I LA PAU (30 de gener), Música: “Zombie” de The Cranberries, per Historiata, amb la lletra de la cançó, 30/01/2013.

4. PEL·LÍCULA. “De gran vull ser soldat” (2010), amb recursos didàctics, 23/01/2013.

5. Una reflexió final:

ver matar a un niño

ARTICLE. Pedro Olalla: “La violència de guant blanc” – Sobre la violència

Violència a Grècia

Manifestacions a Grècia (2012)

ARTICLE. Pedro Olalla:

“La violència de guant blanc” 

Sobre els tipus de violència

Autor: Pedro Olalla González de la Vega (Oviedo, Espanya, 1966) és escriptor, helenista, professor, traductor, fotògraf i cineasta. Viu i treballa a Atenes (Grècia).

Data: 10 de febrer de 2013

Font: 1. bloc de Pedro Olalla, enllaç aquí; 2. periòdic La Vanguàrdia, enllaç aquí.

Comentaris inicials – Aplicació didàctica

Atenció! Cal anar amb compte. “La violència de guant blanc” és un article d’opinió que fa una reflexió i comparació sobre els diversos usos de la violència.

El que està clar és que tota violència ha de rebutjar-se, que no és cap mitja ni moral ni eficient per arribar a un fi ètic. No obstant això, el que crec que diu l’autor és que malgrat això hi ha violències molt més cruels, generals i interessades que altres. També que no hem de ser simplistes en aquest assumpte i que cal analitzar els diversos tipus de violència, de les quals la pitjor és la de guant blanc, l’exercida des del poder.

Aquest és un text incòmode i valent, que serveix per a debatre qüestions de l’organització de les societats, com (1) el concepte de poder, (2) l’ús i monopoli legal de la compulsió sobre les persones (la violència) des del poder, (3) dels diferents tipus de violència, (4) de les seues repercussions i (5) dels discursos mediàtics que es fan a partir d’ells, entre d’altres.

Val la pena llegir-lo, però cal anar amb molt de compte i evitar les simplificacions típiques dels adolescents i dels no tan adolescents.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DENIP 2013. Dia Escolar de la No-violència i la Pau

Colom de la pau - Picasso 2(NOTA: veure també l’entrada de l’any 2014. DENIP)

Per a commemorar la mort de Mahatma Gandhi se celebra cada 30 de gener el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). En aquesta data es recorda la necessitat de l’educació per a la tolerància, la solidaritat, el respecte als Drets Humans, la no-violència i la pau.

La xarxa bull de recursos educatius per a celebrar aquest dia (exemples:  enllaç 1;  enllaç 2;  enllaç 3;  enllaç 4;  enllaç 5;  enllaç 6; etc. etc. etc.)

Per això, perquè n’hi ha per a triar de sobra, només vull participar amb una petita aportació musical. Es tracta de la cançó Zombie del grup irlandés The Cranberries, de ja fa un bon grapat d’anys (1994), però que manté la seua força i ràbia. “Zombie” és una cançó que va ser creada com a protesta contra un atemptat perpetrat per l’IRA a la ciutat anglesa de Warrington el 1993, en el qual van morir dos xiquets (més informació de la cançó, enllaç ací). Més avall està la lletra en anglés i en català.

Aquesta és una cançó que ens ajuda a recordar que hi ha altra manera de defendre les idees, o les nacions, sense necessitat de “danys col·laterals”, sense tanta mort i dolor, perquè cap idea val una vida humana, i molt menys si és la d’un xiquet innocent.

El videoclip és impressionant.

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=6Ejga4kJUts

MÉS INFORMACIÓ

1. Lletra de la cançó Zombie de The Cranberries   Llegeix la resta d’aquesta entrada »

PEL·LÍCULA. “De gran vull ser soldat” (2010)

PEL·LÍCULA. “De gran vull ser soldat” (2010)

“Si els seus pares no ho impedeixen, un adolescent, quan arribe als 18 anys, haurà vist més de 40.000 assassinats i 200.000 actes de violència a la televisió, cinema i videojocs”.

Cartell en anglés - I want to be a soldierFITXA

Títol: De gran vull ser soldat

Títol original: I want to be a soldier

Director: Christian Molina

Repartiment: Fergus Riordan, Ben Temple, Andrew Tarbet, Jo Kelly, Valeria Marini, Cassandra Gava, Robert Englund i Danny Glover.

Any: 2010

Durada: 1 hora 25 minuts

Recomanació d’edat: a partir de 12 anys

TRÀILER

PEL·LÍCULA COMPLETA

“De mayor quiero ser soldado”. En castellà, so de baixa qualitat, enllaç aquí

SINOPSI

“De gran vull ser soldat” és la història de l’Àlex, un nen de deu anys fascinat per la violència en la televisió i en els videojocs. L’Àlex comença a desenvolupar problemes de comunicació amb els seus pares i altres companys del col·legi per la qual cosa es tanca en si mateix i inventa dos amics imaginaris, l’Astronauta Capità Harry i el seu alter ego, el Sergent John Cluster.

Quan la seva mare dóna a llum bessons, l’Àlex comença a sentir-se sol i desatès, eclipsat per l’arribada dels seus nous germans. Traït i ferit aconsegueix que el seu pare li recompense amb una cosa que sempre havia desitjat: una televisió a la seva habitació.

A través de la televisió, l’Àlex descobrirà un nou món i se sentirà totalment fascinat per tot el que veu. L’element catalitzador de la història serà aquesta creixent obsessió per les imatges de guerra i destrucció.

protagonista - De mayor quiero ser soldado

APLICACIÓ DIDÀCTICA

Les activitats (extret del bloc Educació Dos Punt Zero)

“La pel·lícula compta amb una guia didàctica per a pares, mares i professors que poden utilitzar per fer un treball previ, durant i posterior al seu visionat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »