LLIBRE. «El peón» de Paco Cerdà

El peón de Paco Cerdà és un llibre que segueix el fil d’una partida d’escacs, i està ple d’històries del franquisme i de la Guerra Freda, sovint presentades com a contrapunts, com una mena de moments estel·lars. Els peons són les víctimes i, evidentment, la història els passa per damunt. La partida que és l’eix del llibre és la que els escaquistes Arturo Pomar i Bobby Fischer van jugar l’any 1962, en un campionat a Estocolm.

Cada capítol del llibre és un dels 77 moviments d’aquesta partida i podem reproduir-la en un tauler mentre el llegim; així el llibre interactua amb el lector, passa a ser un joc. Les figures de Pomar i Fischer són molt atractives: ambdós van ser xiquets prodigis; ambdós van esdevenir símbols dels seus països i dels seus règims (Pomar a l’Espanya de la dictadura de Franco / Fischer als Estats Units, líder del bloc capitalista); ambdós tenen partides mítiques: la de Pomar quan tenia 12 anys contra el campió Alekhine, i Fischer amb la seua “immortal” i sobretot la partida contra el campió rus Spassky l’any 1972; per últim, ambdós van acabar relegats.

Llegint aquest llibre te n’adones de la barbaritat de coses que van passar l’any 1962. D’alguna manera això ens fa suposar que cada any, estudiat amb deteniment, pot ser una mina d’arguments. Però és que realment aquest any va estar sembrat: la detenció de Julián Grimau, el famós intercanvi de presoners a un pont de Berlín, el “Contuberni” de Munich, la figura heterodoxa de Dionisio Ridruejo, la crisi dels míssils a Cuba, una conferència de Marcos Ana a Londres, la mort de Diego Martínez Barrio (president de la Segona República a l’exili), l’inici del Concili del Vaticà II, el “happy birthday” de Marilyn Monroe a Kennedy, i més i més coses. Pel que fa als valencians, en aquest any de 1962 va esdevindre la publicació de El País Valenciano i, especialment, de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, però això no apareix al llibre.

Tots aquests fets al voltant de l’any 1962 acompanyen els escacs, amb apunts sobre el paper dels peons en aquest joc: la seua utilitat, els seus moviments, tan humils, sense possibilitat de retrocedir o rectificar, i també la il·lusió quasi impossible d’arribar a coronar i esdevenir dama. En contrapunt amb les altres peces més importants, els peons ens semblen peces sacrificables, quasi prescindibles, víctimes dels interessos d’altres. Són tota una al·legoria vital. 

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

FOTOGRAFIES. Exposició sobre la Guerra Freda (1947-1991)

Més fotografies, en aquesta ocasió sobre la Guerra Freda. En l’assignatura d’Història del Món Contemporani de 1r de BAT hem preparat una senzilla exposició que hem penjat en un corredor de l’institut. És sobre quinze esdeveniments de la Guerra Freda (1947-1991). Els ho he plantejat als alumnes com si fos una exposició del World Press Photo.

Cada alumne havia de buscar una fotografia impactant sobre un fet històric que jo li he assignat. L’havia de posar en un full DIN A-3 amb un títol, una breu explicació i un enllaç QR que portara a un web amb més informació.

Els alumnes han utilitzat el Word, el LibreOffice i altres processadors de textos com el del Drive, però havien d’enviar-m’ho en pdf. Després les he impreses jo, a l’institut, i han hagut de subratllar 5 paraules o conceptes de l’explicació per a que destacaren més, com si foren etiquetes (#hastag). Ha costat un poc, sobretot la qüestió de l’edició, però al final ha eixit una cosa decent. 

Ací està l’exposició (cliqueu damunt per a veure millor la galeria):

LLIBRE. Ryszard Kapuściński, «Cristo con un fusil al hombro» i la mort televisada de Victoriano Gómez

No he pogut resistir-me i m’he llegit un altre Kapuściński. En aquesta ocasió ha caigut en dos vesprades Cristo con un fusil al hombro. Es tracta d’un recull de textos sobre algunes lluites revolucionàries i dictadures de la segona meitat del segle XX. En concret, la lluita dels fedaïns de Palestina contra l’ocupació israeliana, el cas de Bolívia, també els de Santo Domingo i Haití, un text més ampli sobre l’evolució de Guatemala i el segrest i assassinat de l’ambaixador de la RFA l’any 1970, un text que compara a Guevara i Allende, i per acabar un text sobre Moçambic.

El text de Guatemala es titula Por qué mataron a Karl von Spreti i es llig com una novel·la, millor que moltes novel·les. Aprens moltíssimes coses sobre la immundícia de la Guerra Freda, l’enorme desigualtat en aquests països, la misèria moral de tants patriotes, i també sobre els interessos de la United Fruit Company i el sanguinari intervencionisme dels Estats Units. M’agradaria alguna volta llegir-lo en classe. Cada volta em costa més seguir els llibres de text, cada nova edició més simples, esquemàtics i aparentment asèptics. La solució seria fer els meus materials, però això ara per ara em desborda. Com a professor interí cada any és una aventura.

Per acabar vull compartir un text molt més breu. Es titula Victoriano Gómez ante las cámaras de televisión i és una crònica sobre l’afusellament televisat d’aquest guerriller d’El Salvador l’any 1971.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

TEXTOS. Ryszard Kapuściński i «El mundo de hoy»

He comentat altres vegades a Historiata altres llibres de Ryszard Kapuscinski (1932-2007). Va ser un reconegut periodista polonès, corresponsal a Àfrica durant molts anys, autor de llibres magnífics, a mitjan camí entre el reportatge, l’assaig i la monografia etnogràfica i històrica. En concret he ressenyat i compartit textos de tres llibres seus: Viatges amb Heròdot, Eben i L’Imperi. Aquest últim és excepcional, sobre Rússia i l’antiga Unió Soviètica, i no em canse de recomanar-lo.

El mundo de hoy, l’últim llibre que m’he llegit d’ell, és una antologia feta per Agata Orzeszek, la traductora de Kapuscinski al castellà. Hi ha textos sobre diversos aspectes: l’ofici de periodista, qüestions sobre l’escriptura i apunts sobre diverses parts i cultures del món, com Àfrica, Amèrica Llatina, Europa, Rússia, Polònia, Àsia o l’Islam. Es lligen molt bé, tenen el toc Kapuscinski.

Compartisc uns textos com a mostra, per a classe i per a mi:

1. Caminos de la literatura

“Los caminos de la literatura se bifurcan: uno se dirige hacia el ensayo, hacia la profundización del conocimiento enciclopédico; y el otro, hacia el serial televisivo. En el primer caso, lo más importante es el pensamiento, la reflexión; en el segundo, la intriga, la aventura.”

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

MÚSICA. Vietnam, les cançons del desencant

FearLa Guerra de Vietnam (1954-1975) és el conflicte armat més famós de l’època de la Guerra Freda. Bona part d’eixa repercussió li ve de la seua visibilitat durant molt anys, gràcies a tota una indústria cultural nord-americana que retornava a aquest enfrontament per a crear pel·lícules i cançons. Algunes d’aquestes obres van esdevenir molt populars durant els anys 70 i 80 del segle XX.

Aquesta entrada és un recull de cançons i d’informació sobre aquesta guerra a partir de materials que he trobat a la xarxa. Avui aquesta guerra ja està diluïda en el temps, però ha marcat la història recent dels Estats Units i, per tant, de tot el món.

Algunes cançons són autèntiques obres d’art, molt crítiques amb el poder establert, clàssics que sentim de quan en quan en anuncis de la tele sense adonar-nos del seu missatge brutal. En el seu moment eren la manifestació de ràbia i de dolor davant les injustícies. Avui en dia sembla que són poc més que productes comercials o material d’erudits.

Com a tot recopilatori segur que en falta alguna imprescindible. Aviseu-me i l’ampliaré.

Com no vull carregar el blog posaré només un vídeo musical a l’inici i els altres estaran amb enllaços.

Espere que us agrade.

  1. Introducció: les 10 millors cançons de la Guerra de Vietnam (per 20th Century Broadcasting)
  2. Música a la Guerra de Vietnam: explicacions, traductor de lletres i més cançons.
  3. Informació general sobre la Guerra de Vietnam
  4. Selecció de pel·lícules sobre la Guerra de Vietnam
  5. Fotografies i imatges

1. Introducció: les 10 millors cançons de la Guerra de Vietnam

Selecció realitzada per un compte de youtube anomenat “20th Century Broadcasting”. En 40 minuts estan les següents cançons (grup-títol-minuts del vídeo):

  1. The Animals – House of The Rising Sun (00:0004:26)
  2. The Rolling Stones – Sympathy For The Devil (04:2610:50)
  3. Jimi Hendrix – All Along The Watchtower (10:5114:47)
  4. Creedence Clearwater Revival – Fortunate Son (14:4817:06)
  5. The Rolling Stones – Paint It Black (17:1021:00)
  6. Jefferson Airplane – White Rabbit (21:0623:29)
  7. Jimi Hendrix – Purple Haze (23:3026:14)
  8. Buffalo Springfield – For What It’s Worth (26:2028:59)
  9.  The Doors – Riders on The Storm (29:0436:00)
  10. K.C and The Sunshine Band – I’m Your Boogie Man (36:05)

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »