TREBALL VOLUNTARI. Història del Món Contemporani. 1r de BAT. La crisi actual

 TÍTOL: LA CRISI SENSE NOM. L’ACTUAL CRISI ECONÒMICA, POLÍTICA, SOCIAL I ÈTICA

 Enllaç: Explicació del treball en PDF

INTRODUCCIÓ

Estem en crisi. Una crisi econòmica, una més, amb la típica desocupació, malestar i incertesa pel futur, però també amb anuncis continus de retallades públiques, de notes d’agències de “rating”, amb notícies de regulacions de plantilles laborals pertot arreu o d’ensorraments d’empreses, de dèficits públics, de “primes de risc”, de reformes laborals, de falta de demanda, d’això que es diu “excessiu gasto social”, de baixades de l’IBEX-35, i d’altres conceptes que fins fa uns anys ens eren quasi desconeguts. Conceptes que escoltem amb resignació, amb cansament o potser alguns/nes amb un poc de ràbia.

Sí, estem en crisi. Per això a una assignatura com Història del Món Contemporani no podíem deixar passar aquesta “meravellosa oportunitat” per a analitzar aquest esdeveniment històric de primera magnitud. Si estudiem la crisi de 1929, com no hem de parlar de l’actual crisi? Si estem veent-la, patint-la, forma ja part de la nostra vida.

Sí, estem en crisi, però què sabem d’aquesta crisi?

En primer lloc cal apuntar que és una crisi sense nom. Altres crisis han tingut els seus apel·latius: la crisi del segle III, la crisi del segle XIV, la del segle XVII, la de la dècada de 1870-80, la de 1929 (el crac de 1929), la de 1973 o del petroli, la de 1987, la de 1993, o la del 2001 o crisi de les empreses “punt com”. L’actual ara per ara no té un nom consensuat. Algunes propostes són: la crisi de 2008, la Gran Recessió (així en majúscula), la crisi de les hipoteques “subprime”, o la “crisi ninja”. De moment es referim a ella com “la crisi”. Un nom ben senzill i contundent.

En segon lloc ha quedat ben clar que no és només una crisi econòmica. Es tracta d’una crisi que afecta a tots els aspectes vitals de les persones i de les societats. Evidentment és una crisi econòmica, no cal insistir-hi, però també política i social, ja que, entre altres coses, la política tradicional ha quedat desprestigiada, degut que en general no observem que els líders polítics apliquen mesures adequades que solucionen les causes i els efectes de la crisi econòmica, ja siga per ingnorància o per impotència. Això provoca que la gent estiga descontenta, que hi haja malestar, que els moviments socials tinguen més recolzaments i que es reclame més participació, més democràcia, més solucions directes als problemes reals de la gent. També tenim una crisi ètica, ja que quan els valors que sustenten una societat cauen per terra ens aborden preguntes com aquestes: per a què estudiar i esforçar-se si no hi ha futur? per a què creure en polítics que no compleixen les seues promeses? per a què ser bon ciutadà, honrat i lleial a les institucions del teu país, quan la corrupció està a l’ordre del dia? per a què continuar amb el dia a dia si sembla que no hi ha esperança...?

Sí, estem en crisi, però hi han alternatives, altres solucions, altres veus. Hi ha sobretot esperança. Per això serveix l’estudi de la història, perquè la història no és només el coneixement del passat, la història ha de ser el coneixement del present deduït dels fets del passat, per a poder transformar el present i el futur, si volem.

Aquest treball ha de col·laborar en la difusió d’eixa esperança, amb l’estudi de les possibles alternatives, amb la construcció de coneixement a partir de lectures de textos crítics (textos diferents dels típics discursos que sentim tots els dies). Tot açò amb un optimisme constructiu i laboriós, amb l’estudi de les causes, antecedents, inici, evolució, conseqüències, possibles mesures de solució, i tal vegada els possibles finals d’aquesta “crisi sense nom”.

És un treball voluntari, per això us dic: animeu-vos a fer-lo, contra la crisi!

  

EXPLICACIÓ DEL TREBALL (polseu “read more of this post) Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

ARTICLE d’opinió: “La extrema derecha económica (EDE)”

La extrema derecha económica (EDE)

Esta ideología se basa en la convicción de que todos somos rehenes de la cultura del dinero.

Per Jordi Muixí Rosset, diari El País, 14 de març de 2012

 

“De lo mucho que se ha hablado hasta ahora de la crisis económica hay dos aspectos que resultan sorprendentes: el tratamiento de la economía como una ciencia pura que no admite discrepancias y su carácter aséptico, desvinculado de cualquier ideología.

Parece como si todo lo que nos está pasando sea irremediable, que nadie sea responsable de nada, que nadie sea dueño de su vida y que todos aceptamos resignadamente las consecuencias deshumanizadoras de una enfermedad que nos destruye como personas y como sociedad y que no somos capaces ni de reconocer.

Se intentan obviar las raíces ideológicas de todo lo que nos sucede, cuando no parece absurdo situar el origen de la crisis actual en los mandatos de Reagan y Thatcher y su acentuación tras la caída del muro de Berlín. Mucha gente celebró el colapso del comunismo, incluyendo buena parte de sus partidarios, decepcionados por la deriva totalitaria del sistema.

Entonces…

– – – Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “La Revolución de los Claveles en Portugal” de Josep Sánchez Cervelló (1997)

Madrid, Arco Libros, S.L., 1997
80 pàgines; en castellà; amb llista de sigles, bibliografia i 6 textos molt il·lustratius.

En aquesta breu monografia, Josep Sánchez Cervelló, professor d’Història contemporània de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, estudia l’anomenada Revolució dels Clavells que va tenir lloc entre 1974 i 1976, quan l’exèrcit portugués va derrocar la dictadura de Marcelo Caetano de manera incruenta i es va iniciar un procés constitucional cap a la democràcia.

S’analitzen els precedents i les causes, els principals protagonistes, les forces polítiques, el paper de l’exèrcit, els sis governs provisionals i els tres intents de colps d’Estat (els quals van fracassar), i el final de la revolució, amb la normalització política dins d’una república constitucional a la manera de les democràcies liberals occidentals.

25 d'abril - Portugal 2Aquesta obra és molt accessible per a tothom. Assistim a la preparació d’un colp d’Estat liderat pels militars contra la dictadura, un fet impensable a l’Espanya del moment. També s’analitzen les baralles polítiques sobre la futura organització del país i les conseqüències d’aquest procés. Aquest llibre serveix sobretot per a clarificar i ordenar el que coneixem de sentides.

Tradicionalment des de postures d’esquerra s’ha vist aquesta revolució com una oportunitat perduda per a canviar la societat portuguesa. Va ser una revolució que va crear moltes expectatives, i amb la gran novetat que l’exèrcit fou la institució que liderava aquest procés. Un exèrcit que estava dessagnant-se en unes guerres colonials impossibles de guanyar, a Moçambic, Angola i Guinea-Bissau, aquesta última la més cruenta, on els oficials de baix escalafó, principalment capitans, es van anar conscienciant sobre la inoperància i injustícia del règim dictatorial “Estado Novo” de Salazar i posteriorment, quan aquest va morir el 1970, de Marcelo Caetano.

Com en tota revolució es van produir moments molt simbòlics que perduren en la memòria. El 25 d’abril de 1974 l’exèrcit va prendre els carrers de Lisboa i de les principals capitals. La senyal d’inici fou l’emissió per Rádio Renascença, a les 00.20 hores del 25 d’abril, de la cançó prohibida Grandola vila morena, del cantautor Zeca Afonso. El poder formal de la dictadura es va dissoldre en un dia. La imatge dels soldats amb clavells en el canó dels seus fusells va donar la volta al món i es va convertir en un símbol de la pau, i de l’aliança entre els militars, que tenen el deure de defendre el seu poble, i el poble, en contra de l’oligarquia dictatorial que es dedicava a sotmetre i espoliar el seu propi país.

–  Llegeix la resta d’aquesta entrada »

ARTICLE. Una lección de historia para derribar los mitos del franquismo

ARTICLE. Una lección de historia para derribar los mitos del franquismo

El libro “En el combate por la Historia” denunciará los métodos sin rigor científico que provocan despropósitos como el “Diccionario Biográfico” de la RAH [Real Academia de la Historia]

Por Jesús Miguel Marcos – Diario Público, 24/02/2012

Font: Diario Público, http://www.publico.es/culturas/423744/una-leccion-de-historia-para-derribar-los-mitos-del-franquismo

Foto: desfile de la victoria de las tropas franquistas en Madrid, en mayo de 1939. EFE

Article:

Una mentira mil veces repetida acaba convirtiéndose en verdad no discutida“. Lo peor de la frase de Goebbels no es su vileza, sino que es verdad. A la vista están los ejemplos, como el de Bush, que convenció a media América de que en Irak había armas de destrucción masiva a base de decirlo con la mecánica de un autómata, una y otra vez. Lo maléfico de las mentiras, por muy descaradas que sean, es que desplazan la realidad hacia una zona de sombra que obliga a los que transitan dignamente bajo la luz a mirar dentro del pozo de ponzoña para defender la verdad de los hechos y que ningún incauto caiga dentro. Lo ideal sería que los agujeros negros succionaran a quienes los crean, pero lamentablemente no es así y hay que correr a taparlos, por aquello del olor.

Esto, en el día a día de la actualidad, ocurre a menudo, con consecuencias más o menos graves para la salud mental de la ciudadanía, pero más serio y profundo es el efecto de la conspiración cuando atañe a la disciplina histórica. Probablemente, a Ángel Viñas lo último que le apetecía en estos momentos era aparcar sus investigaciones personales para coordinar una obra colectiva sobre la Segunda República, la Guerra Civil y el franquismo, pero muchas veces la profesión te planta delante imperativos que de la noche a la mañana se convierten en prioridad.

Y la prioridad, en esta ocasión, forzaba a elaborar una respuesta rigurosa, científica y rotunda al gran disparate en el que se convirtió el Diccionario Biográfico Español de la Real Academia de la Historia, financiado con 5,8 millones de euros de fondos públicos, cuando se conoció que estaba plagado de, literalmente, desvaríos. Los delirios históricos se circunscribían especialmente a la época contemporánea, donde abundaban las entradas con un claro tono franquista que traspasaban sin rubor todos los límites del rigor científico.

Esa respuesta ya tiene título: En el combate por la Historia. La obra la publicará en abril la editorial Pasado & Presente y se venderá con una faja bien explícita que advertirá: “Contra el Diccionario Biográfico Español“. La obra, a la que ha tenido acceso Público, incluye un pormenorizado análisis temático y biográfico de la Historia de España entre los años 1931 y 1975 a cargo de los mayores expertos en ese periodo: desde Julián Casanova a Josep Fontana, pasando por Enrique Moradiellos, José Carlos Mainer, Carlos Barciela, Antonio Elorza, Francisco Espinosa o Paul Preston. Así, hasta 33 historiadores, coordinados por Ángel Viñas. Este último, en el prólogo de la obra, antes de expresar su “estupefacción” y “repulsa” ante el Diccionario Biográfico, ya advierte de que, “en los últimos años, aparecen nuevos títulos para continuar presentando visiones distorsionadas y profundamente ideologizadas” de la Historia.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha” de A. Fernández García; J. L. Rodríguez Jiménez (2001)

Fernández García, A.; Rodríguez Jiménez, J.L.: Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha (2001)

Madrid, Arco Libros, S.L., 2001

102 pàgines, castellà, índex, 4 textos finals, bibliografia.

 

RESSENYA

Aquesta monografia estudia el feixisme, el neofeixisme i l’extrema dreta actual, des d’un punt de vista històric i polític, però també social, cultural, econòmic, i fins i tot psicològic. Tracta d’esbrinar les causes del sorgiment d’aquestes ideologies i moviments socials, els interessos que defenen, els individus i grups socials que hi ha darrere. Analitza de manera breu però molt clara el seu l’univers conceptual, i la seua evolució històrica al llarg del segle XX.

Els autors d’aquest monografia són Antonio Fernández, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, i José Luis Rodríguez, professor d’Història Contemporània de la Universitat Rey Juan Carlos, especialitzat en el neofeixisme i l’extrema dreta.

A l’igual que la resta de d’obres d’aquesta col·lecció de l’editorial Arco Libros, aquesta és una petita monografia molt ben escrita i molt ben estructurada. Per a un historiador, i sobretot si és docent, és molt útil aquesta obra, ja que permet unificar el discurs d’aquesta ideologia al llarg del temps. És a dir permet poder vincular les diferents ideologies totalitàries de nacionalisme exacerbat abans i després de la Segona Guerra Mundial, i fins el present.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »