CÒMIC. «Atado y bien atado. La Transición golpe a golpe (1969-1981)» de Rubén Uceda, posar color sobre gris

El 23 de juliol de 1969 el príncep Joan Carles de Borbó va jurar les Lleis Fonamentals i els principis del Movimiento Nacional i es va convertir en el successor de Franco. En el discurs de Nadal d’eixe any Franco va dir que “todo ha quedado atado, y bien atado”.

La Transició és un tema de la història d’Espanya que em supera. Em fa una mandra terrible perquè és un capítol difícil: ple de noms, sigles, maniobres polítiques fosques i sobretot desil·lusions.

També tinc avorrida la Transició per motius personals: era un xiquet però recorde l’ambient del principi dels vuitanta en ma casa. Per a mi va ser una època grisa, en un Alcoi en perpètua crisi industrial, amb mon pare en l’atur (el paro) i ma mare pintant quadres en casa per a guanyar un poc de diners, amb molta creïlla i tomaca de conserva, amb solars plens de brossa, el riu contaminadíssim pels tints, l’olor a borra humida, el soroll de telers en qualsevol localet de camí a l’escola, el treball en negre, la paraula crisi, la brutícia. Els hiverns eren freds i foscos, però per sort els estius eren lluminosos i polsosos, amb aire calent i sec i aigua fresca, un petit paradís enmig de tanta lletjor. En aquella època es mantenia ben viu entre els majors allò que anys després vaig saber que es deia franquisme sociològic (silenci, por, submissió, menyspreu, grosseria, violència, hipocresia, corrupció, classisme, catolicisme, manipulació del passat, etc). I això es transmet.

El còmic Atado y bien atado de Rubén Uceda amplia i aprofundeix en la complexitat de la Transició. Sobretot trenca la visió oficial idíl·lica, quasi impecable, que trobem a molts llibres i manuals d’història. Potser en la Transició es va fer el que es va poder, però s’ha de contar sencer el conte, perquè si no la història és incompleta, és a dir una història falsa i interessada.

Atado y bien atado és un còmic dens, amb capítols breus que tracten nombrosos aspectes d’aquella època. Resulta un poc aclaparador perquè la quantitat d’informació i d’estímuls és considerable. Així i tot està organitzat en diversos fils que expliquen l’evolució de la Transició, com per exemple el dels “pretorians” quan parla dels militars o el d'”atado y bien atado” quan parla del rei i els polítics.

Altres fets que hi apareixen són:

• La massacre de Vitòria-Gasteiz el 1976 (de la qual Lluís Llach va fer el seu Campanades a mort).
• La vergonyosa retirada del Sàhara (on estaven aleshores els patriotes de bandereta?)
• Els fets de Montejurra que van desactivar el carlisme.
• L’operació PROMESA (Promotora de Estudios S.A.) per a buscar persones útils que pilotaren la Transició.
• El paper anestèsic que interpretaren Felipe González (PSOE) i Santiago Carrillo (PCE).
• L’assassinat del advocats laboralistes d’Atocha, a Madrid.
• La desactivació del moviment llibertari amb el muntatge de l’incendi de la Sala Scala, a Barcelona.

També explica processos socials, com la violència policial, les tortures i els assassinats d’Estat justificats per franquistes com Rodolfo Martín Villa o Manuel Fraga Iribarne. O el cas dels bebés furtats, el moviment antinuclear o l’expansió de la droga en els barris més conflictius, cosa que va permetre desactivar les reivindicacions veïnals i nombrosos moviments socials.

Per acabar d’arredonir-ho el còmic explica molt bé el paper dels grans centres de poder, l’anomenada trilateral, formada per les empreses multinacionals, els banquers i els polítics que van guiar la Transició, amb el recolzament d’Estats Units i Alemanya.

Per últim, és molt útil l’explicació detallada del colp d’Estat del 23F: un sainet en tota regla que van interpretar el rei, els militars i els polítics que volien apartar Suárez. Va consistir en un colp dur interpretat per l’ingenu de Tejero i un colp fluix que havia d’interpretar el general Armada amb la formació posterior d’un govern de concentració. Quan Tejero va fer fracassar el colp amb els tirs en el Congrés es va produir una carambola i el rei va eixir reforçat com “salvador” de la democràcia. En fi, “cosas veredes, amigo Sancho, que faran fablar las piedras…”, una expressió tan falsa com el paper de “salvapàtries” del monarca. Actualment, en 2021, el rei Joan Carles I és un reconegut hipòcrita i corrupte, fugit a una autocràcia del Golf Pèrsic, protegit encara pels poders de l’Estat que van pilotar la Transició.

He dit al principi que és un capítol de la història que em fa mandra, de tan sòrdid que n’és. Potser és el que es vol, que siga una història avorrida. Eixe és el gran mèrit del còmic de Rubén Uceda: ens la fa accessible, ens ajuda a entendre-la i a explicar-la. Atado y bien atado va directament a la llista de lectures recomanades als alumnes.

–

Per a qui en vulga més, compartisc el booktràiler:

–

Enllaç: tema de la Transició a Historiata.

–