TEMA. El naixement del món modern. La monarquia autoritària. L’humanisme. Els descobriments geogràfics

cristòfol colomTEMA 7

El naixement del món modern

La monarquia autoritària. L’humanisme. Els descobriments geogràfics

Curs: 2n d’ESO

Presentacions de diapositives

  • Introducció a l’Edat Moderna (per jorgelagim2), 25 diapos, en català, enllaç
  • La gènesi del món modern, els Reis Catòlics i els descobriments geogràfics (per jorgelagim2), 21 diapos, en català, enllaç
  • L’Europa de l’Edat Moderna (segle XVI). L’Humisme, la Reforma i el Renaixement (per Marcel·lí Valdés), 33 diapos, en català, enllaç
  • L’ampliació del món conegut (per Marcel·lí Valdés), 21 diapos, en català, enllaç
  • El món conegut pels europeus (evolució dels mapes), 39 diapos, en català, enllaç

 

Mapes

  • Mapa. L’Europa del segle XVI, enllaç
  • Mapa. Mundial. Descobriments geogràfics (segles XV-XVI), enllaç
  • Mapa. Mundial. L’apertura de les rutes oceàniques (segles XV-XVI), enllaç
  • Mapa. Amèrica. Civilitzacions precolombines al segle XVI, enllaç
  • Mapa. Europa. La Reforma protestant (segle XVI), enllaç 1enllaç 2 (mapa mut, per a pintar)

 

Vídeos

  • Llista de vídeos 2n ESO, enllaç

 

Pel·lícules

  • Apocalypto (Mel Gibson, 2006)
  • Lutero (Luther, Eric Till, 2003)
  • El hombre de la máscara de hierro (The Man in the Iron Mask, Randall Wallace, 1998)
  • Shakesperare in Love (John Madden, 1998)
  • La reina Margot (La Reine Margot, Patrice Chéreau, 1994)
  • 1492: la conquista del paraíso (1492, Ridley Scott, 1992)
  • Cyrano de Bergerac (Jean-Paul Rappeneau, 1990)
  • Un hombre para la eternidad (A Man for All Seasons, Fred Zinnemann, 1966)

 

Lectures

LLIBRE. “Utopia. El Estado perfecto” de Tomàs Moro (1516), la utopia de la disciplina social

Portada - MORO - UtopiaRESSENYA. Tomàs Moro:

“Utopia. El Estado perfecto” (1516)

Barcelona, Ediciones Abraxas, 2004

268 pàgines, castellà, diversos estudis

Títol original: “Libellus uere aureus, nec minus salutaris quam festiuus, de optimo reipublicae statu deque noua insula Utopia

RESSENYA

Segons la contraportada del llibre: “Utopia va ser escrita en llatí a Lovaina (1516) per gran humanista anglès Tomàs Moro (Thomas More), aleshores Lord Canceller d’Anglaterra. L’obra dibuixa la idea d’un Estat perfecte, ideal: Utopia, i per a això tria una forma d’estil humanista: el diàleg. Però l’Estat perfecte només pot existir a “Enlloc”, que és el que significa utopia en grec.”

L’obra està dividida en dos llibres a manera de diàleg entre l’autor, el seu amic Peter Giler (Petrus Aedigius) i un imaginari viatjant portuguès anomenat Rafael Hytlodeo, qui explicarà el seu viatge al país d’Utopia, i les característiques d’aquell país i de les seues gents.

El primer llibre és introductori, de diàleg pur, on Moro plasmarà algunes de les qüestions que el preocupen del seu país com la facilitat d’aplicació de la pena de mort i la seua poca utilitat, l’extensió de la ramaderia ovina i la pobresa que provoca als llauradors alienats de les seues terres, i la dificultat i els problemes que podria patir una persona amb sentit comú per posar-se al servei de la Corona, com és el cas de Tomàs Moro.

El segon llibre és el relat de l’illa d’Utopia. Hytlodeo narra l’organització política de l’illa, les seues característiques geogràfiques, l’estructura urbana i de població, l’economia, la guerra, les relacions amb altres pobles, etc. De vegades amb burla, però la major part del temps amb una admiració que contagia als seus interlocutors, per la honestedat dels seus governants, la moral dels seus ciutadans, el menyspreu de l’or, la sublim elevació de l’esperit, la tolerància religiosa, la dedicació al treball i a l’oci productiu.

Utopia és una illa que no existeix, i tots els noms i conceptes són jocs de paraules d’origen grec. És l’obra per excel·lència dels viatges fantasiosos, dels somnis especulatius dels filòsofs, amb un gran deute als pensadors antics.

Respecte a l’autor: Thomas More, o Tomàs Moro, 1478-1535. Va ser un dels humanistes anglesos més destacats. Va estudiar lleis i va exercir l’advocacia, i va ser membre de la Cort del rei Enric VIII, com a conseller i com a canceller del regne. Va realitzar alguns viatges diplomàtics al continent. Per no aprovar el matrimoni del rei amb Anna Bolena, i el cisma religiós amb l’església catòlica que va provocar, va ser condemnat a mort el 1535.

Retrat de Thomas More, realitzat per Hans Holbein el Jove

Retrat de Thomas More, realitzat per Hans Holbein el Jove

Observacions personals: és tracta d’un clàssic senzill. És una obra fàcil de llegir tenint en compte que va ser escrita fa quasi cinc-cents anys, però resulta un poc decebedora per la simplicitat dels arguments i la uniformitat quasi robòtica de la societat que propugna. Aquest llibre és un exemple de defensa d’una societat medieval mitificada que desapareix, enfront als nous canvis socials de l’època moderna. Per això té una lectura més conservadora que no progressista, encara que fa algunes crítiques molt directes de la societat de la seua època, i en especial de la manera d’actuar dels rics i dels poderosos. No obstant això, el tema principal del llibre no és la llibertat, sinó la disciplina, tal com explica R.W. Chambers al seu estudi “El significat d’Utopia”. Aquest llibre servirà com a base de ideologies i de models socials uniformitzadors i totalitaris, més que de les ideologies alliberadores, on trobarem al capdavant de la societat a una nova “aristocràcia” basada en la saviesa i la intel·ligència, un tipus de tecnocràcia que basa el seu poder en una moralitat molt rígida, com al model de Plató. Per tant, cal tenir cura amb possibles males interpretacions, especialment de gent que cita aquest llibre sense haver-lo llegit.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia” d’Stefan Zweig (1936), una història èpica

  • Editorial Acantilado, Barcelona, 2010 (edició original 1936)
  • 252 pàgines, introducció i set capítols.
  • Traducció de Berta Vias Mahou.
  • Títol original: “Castellio gegen Calvin”.

Ressenya

Primer que res una confessió: Stefan Zweig és un dels meus autors favorits. Per això aquesta ressenya, més que una ressenya, és un sentit homenatge a una de les personalitats més interessants i lúcides que va viure durant l’era del “suïcidi” d’Europa, tal com ell deia, a les primeres dècades del segle XX.

Després de la ressenya hi ha unes recomanacions breus per a l’aplicació didàctica de l’obra, una selecció de textos del llibre i uns enllaços recomanables per a qui vulga ampliar la informació.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »