BONDAT. Carles Capdevila i l’ús de la llibertat de premsa

Vull compartir (i guardar-me) el discurs que Carles Capdevila ha fet a l’arreplegar el Premi Nacional de Comunicació (2016). Parla de diverses coses i destaca el tema de la llibertat de premsa, de l’ús que els periodistes en fan i de les pressions del poder, i també parla de la bondat, de les persones que ajuden a persones.

El motiu de compartir-lo és perquè en 1r de BAT estem veient la Revolució Francesa i tot això dels Drets de l’Home i el Ciutadà, el rotllo de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i també la importància del quart poder, el de la premsa i la informació. La veritat és que m’agradaria que llegirem aquest text en classe, mentre veiem el vídeo. Si no passa res, ho farem el pròxim dilluns (de vegades mola manar i ser el profe).

Unes notes de la persona: Carles Capdevila i Plandiura és llicenciat en filosofia i periodista. Ha treballat a diversos mitjans de comunicació. Últimament ha sigut director-fundador del diari ARA i professor de Comunicació a la Universitat de Barcelona. També és conegut per les seues conferències sobre l’educació dels fills (és pare de quatre, sí, quatre). Enllaç al seu web: http://www.carlescapdevila.com/

Els recursos:

– Discurs per a imprimir (en pdf)

– Font original: Discurs a l’ara.cat

– Vídeo del discurs:

–

VALENCIÀ. El discurs de Karlos Bernabé a Oriola (30-06-2016)

El passat 30 de juny de 2016 vam coexistir amb la creació d’un dels documents més importants per al País Valencià dels últims anys, des del punt de vista històric i sociolingüístic. Es tracta, com no, del discurs que Karlos Bernabé, un regidor de Cambiemos Orihuela, va realitzar contra la moció presentada al plenari municipal pel Partit Popular d’Oriola i que s’anomenava “Moción sobre el uso impositivo del valenciano”.

És un discurs redó, que desmunta multitud de prejudicis lingüístics i classistes, i també xenòfobs. Ataca al centre de la demagògia més barata que podem trobar amb relació a la coexistència de llengües, però que funciona entre sectors molts amplis de la població i té la seua recompensa política.

He volgut compartir-lo perquè el temps passa i vull conservar-lo, per a veure’l de tant en tant, perquè en aquest discurs tenim arguments preciosos, amb paraules que hem de cuidar, que serveixen per a rearmar-nos contra tanta intolerància, tant de cinisme, i sobretot contra tanta estupidesa.

Algun dia aquest discurs estarà en algun llibre de text o material docent. Malament, si no.

–

–

Més informació:

DOCUMENT. Enllaç a la moció del PP: “Moción contra el uso impositivo del valenciano“

ARTICLE. “Karlos Bernabé: Cómo saltar a la fama defendiendo el valenciano en Orihuela frente a los ataques del PP“, eldiario.es, 12/07/2016.

ARTICLE. “Karlos Bernabé: un exemple de dignitat i de valencianisme“, per Josep Miquel Bausset, a La Veu, 15/07/2016.

–

LLIBERTAT. Vídeo: #NoPensoCallar

Segurament ja l’heu vist, la secció catalana d’Amnistia Internacional ha fet un vídeo, que ha esdevingut viral, per a publicitar l’exposició d’il·lustracions per la llibertat d’expressió “No Penso Callar“. Dura només quatre minuts i mig.

El compartisc perquè vull guardar-me’l en Historiata.

I tu? Com et sentiries si algú et prohibís fer servir un color?

–

Més recursos sobre els drets humans:

• DOSSIER. Els drets humans
• VÍDEOS. Campanyes d’Amnistia Internacional
• PENA DE MORT. Materials i recursos didàctics contra la pena de mort
• DOSSIER. Com començar una revolució no violenta – Gene Sharp
• GUERRA. Raons i sentiments contra la cultura de la violència i de la guerra
• MÚSICA. Ja no em sorprén res, de Tiken Jah Fakoly
• DIVERTIT. Cor de queixes de Hèlsinki (Finlàndia)

–

BELLESA. “La història que tu estàs fent”

Des que tenim les noves tecnologies, cada vegada menys noves i més quotidianes, hi ha un eina de difusió que m’encanta: els vídeos bonics.

Reconec que tinc una certa debilitat cap aquests recursos, amb imatges, música i explicacions que volen animar-nos a treballar per un món millor. Sé que són propaganda, però intente veure la part positiva, el missatge que podem compartir, i sobretot valore la seua bellesa.

De Nacions Unides vaig a compartir aquest vídeo titulat La història que tu estàs fent, amb imatges espectaculars i una Declaració d’Inter-dependència preciosa:

1. PERSONES: defendre els drets de les persones.
2. PLANETA: protegir el planeta.
3. PROSPERITAT: crear prosperitat compartida.
4. PAU: enfortir la pau universal i alliberar el món de la por i la violència.
5. COOPERACIÓ: treballar junts en aliances on ningú es quede darrere.

Ací tenim el vídeo:

–

Altres vídeos d’aquest tipus que trobareu a Historiata:

BELLESA NATURAL. Selecció d’imatges del documental “Planeta Terra”

BELLESA NATURAL. La Terra vista des de l’espai

BELLESA NATURAL. “L’univers”

BELLESA NATURAL. “What a wonderful world”

BELLESA HUMANA. Vídeo bellíssim de tres minuts “Human Planet”

BELLESA ORIGINAL. Vídeo bonic: “La vida sobre una bicicleta”

–

DRETS DE LA DONA. Vídeo: “No woman, no drive”

DRETS DE LA DONA

Vídeo: “No woman, no drive”

Per a tractar la igualtat de gènere i els drets de les dones d’una manera divertida però molt directa. Es tracta d’un vídeo divertidíssim que critica la prohibició que tenen les dones de conduir un cotxe a Aràbia Saudita.

Ridiculitzar una injustícia és una de les maneres més eficaces de lluitar contra ella, ja que els defensors de les injustícies estan preparats per als enfrontaments, però no per a que els deixen en ridícul i que moltes persones es burlen i es riguen d’ells. 

😉

–

Més informació

“No Woman, no drive”: triomfa a internet un vídeo contra la prohibició de conduir de les dones saudites.

– Notícia de l’èxit del vídeo “No woman, no drive” a ara.cat (en català)

– Notícia de l’èxit del vídeo “No woman, no drive” a eldiario.es (en castellà)

– A casa nostra: (1) article d’opinió sobre el paper subordinat de les dones a les festes de moros i cristians d’Alcoi (País Valencià): “¿Irán? No, Alcoi. Un centenar de mujeres con ‘niqab’ arrastra la carroza del capitán de moro en las fiestas”, elpais.com, 22/04/2013. (2) Vídeo de l’humorista alcoià Xavi Castillo “L’entrada del capità moro d’Alcoi“, 4′ 16”.

– Sobre la capacitat de ridiculitzar els poderosos és molt recomanable el llibre de Thorstein Veblen “Teoria de la clase ociosa“, publicat el 1899. Es tracta d’una anàlisi social i econòmica en el qual es ridiculitzava a les classes més riques (i ocioses) de la societat nord-americana de finals del segle XIX, amb conceptes com “consum ostentós”, “oci ostensible”, “consum vicari”, “classe ociosa”, “emulació pecuniària”, “curiositat ociosa” o “cultura pecuniària”. És una obra que va tocar la fibra sensible dels poderosos més que moltes crítiques més serioses, al deixar-los al descobert en la seua cultura ridícula.

– Un últim exemple de ridiculitzar una persona o grup poderós: el conte de El vestit nou de l’emperador de Hans Christian Andersen, 1837.

– Sobre els drets humans: DOSSIER. Els drets humans, Historiata, 24/03/2013.

–