DOSSIER. Els drets humans

DOSSIER

Treballar els Drets Humans

Aquest dossier només és un recull senzill d’informació sobre els Drets Humans per a treballar a l’aula, amb els següents punts:

1. Vídeo “Conoce tus derechos”, en castellà (5’ 50’’)

2. Vídeo “¿Qué son los derechos humanos?”, en castellà (9′ 46”)

3. Què son els Drets Humans?

3.1. Característiques dels Drets Humans

3.2. Les tres generacions de Drets Humans

3.3. Què és la Declaració Universal dels Drets Humans?

3.4. Antecedents dels Drets Humans

4. Enllaços a activitats i unitats didàctiques sobre els Drets Humans

5. ANNEX. Text de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948)

–

1. Vídeo “Conoce tus derechos”

Vídeo que repassa les característiques i l’evolució de les tres generacions de drets humans. En castellà. Durada: 5’ 50’’

–

2. Vídeo “¿Qué son los derechos humanos?”

–

3. Què son els Drets Humans?

Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l’estatus, l’ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l’individu en qüestió.

(Informació extreta de Viquipèdia, enllaç)

–

3.1. Característiques dels Drets Humans

1. Universals: perquè pertanyen a totes les persones sense importar el seu sexe, edat, posició social, ideologia, creença religiosa, origen familiar o condició econòmica.

2. Incondicionals: perquè únicament estan supeditats als procediments que determinen els límits dels propis drets, és a dir fins on comencen els drets de la resta de persones o els justos interessos de la comunitat.

3. Inalienables: perquè no poden perdre’s ni transferir-se per pròpia voluntat; són inherents a la idea de dignitat del ser humà.

4. Exigibles: no són simples enunciats morals [paraules boniques], sinó normes jurídiques que cada Estat ha d’observar.

(Informació extreta del vídeo “Conoce tus derechos”)

–

3.2. Les tres generacions de Drets Humans

Cal tenir en compte que els Drets Humans sempre estan en construcció.

1. Drets de primera generació – drets individuals

Es van enunciar a partir del segle XVIII, especialment a partir de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa.

Són els drets civils i polítics, de caràcter sobretot individual, com el dret a la vida, a la llibertat, a transitar lliurement, a la nacionalitat, a la llibertat de pensament, d’expressió i de religió, a la llibertat de reunió i d’associació pacífica, etc.

2. Drets de segona generació – drets socials

Van sorgir a partir de la lluita dels moviments obrers als segles XIX i XX, els quals reclamaven millores en les condicions de vida de les classes treballadores.

Són els drets socials, econòmics i culturals, de caràcter col·lectiu, com el dret al treball, a sindicar-se i a crear associacions, a la salut, a l’habitatge, a l’educació, a la seguretat social, a la cura de l’infantesa i la vellesa, etc.

3. Drets de tercera generació – drets solidaris

Van sorgir a mitjans del segle XX i des d’ençà no han parat de desenvolupar-se.

Són uns drets de caràcter generalista per a tota la Humanitat, basats en la fraternitat o millor dit en la solidaritat i la cooperació, com els drets a un medi ambient natural i saludable, a la cooperació entre pobles, a l’autodeterminació, el dret a la pau, a la coexistència pacífica i a la resolució dels conflictes de manera no-violenta, a la justícia internacional, a l’ús i el gaudi dels avanços de la ciència i la tecnologia i a la defensa del patrimoni comú de la humanitat.

–

3.3. Què és la Declaració Universal dels Drets Humans?

El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans (enllaç). Es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen sense excepció a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d’una sèrie de tractats que es van redactar fins a l’any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans (enllaç), que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.

El document es va crear com una sèrie d’objectius que els governants mundials havien de seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la ONU. Per tal de vigilar-ne el compliment l’any 2006 es va crear en el si de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides (enllaç).

(Informació extreta de Viquipèdia)

3.4. Antecedents dels Drets Humans

Segons el web de Juventud por los derechos humanos.

“Originalmente, los individuos tenían derechos sólo por pertenecer a un grupo, como una familia o clase social. Entonces, en el año 539 a.C., Ciro el Grande, tras conquistar la ciudad de Babilonia, hizo algo totalmente inesperado: liberó a todos los esclavos y les permitió volver a casa. Aún más, declaró que la gente tenía derecho a escoger su propia religión. El cilindro de Ciro, una tablilla de arcilla con estas proclamaciones inscritas, se considera la primera declaración de derechos humanos en toda la historia.

La idea de los derechos humanos se difundió rápidamente hasta India, Grecia y finalmente Roma. Los hitos más importantes incluyeron:

1215: La Carta Magna, que dio a la gente nuevos derechos e hizo que el rey estuviera sujeto a la ley.

1628: La Petición de Derechos, que estableció los derechos de la gente.

1776: La Declaración de Independencia de los Estados Unidos, que proclamaba el derecho a la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad.

1789: La Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano, un documento de Francia que establecía que todos los ciudadanos son iguales ante la ley.

1948: La Declaración Universal de Derechos Humanos, el primer documento que proclama los 30 derechos a los que todo ser humano tiene derecho.”

–

4. Enllaços a activitats i unitats didàctiques sobre els Drets Humans

1. Unitat didàctica sobre els Drets Humans, molt recomanable i completa, realitzada pel professor Josep-Manel Alarcó Vicent, enllaç aquí (també en pdf, 77 pàgines, enllaç)

2. Activitats (un qüestionari senzill) sobre els Drets Humans, del blog Finestra al món, enllaç

3. Materials educatius sobre els Drets Humans de l’ONG Amnistia Internacional, amb explicacions, activitats i diversos recursos, en català, enllaç

4. Propostes didàctiques (quatre) per a treballar els Drets Humans a l’aula, realitzades per Amnistia Internacional, enllaç

5. Recursos sobre els Drets Humans al web educat365, nivell ESO, enllaç

6. Més vídeos, explicacions i materials a Juventud por los derechos humanos, molt recomanable, amb 30 vídeos, un per cada dret:

• 1. Todos hemos nacido libres e iguales
• 2. No Discrimines
• 3. El derecho a la vida
• 4. Ninguna esclavitud
• 5. Ninguna tortura
• 6. Tienes derechos donde quiera que vayas
• 7. Todos somos iguales ante la ley
• 8. Tus derechos humanos están protegidos por la ley
• 9. Ninguna detención injusta
• 10. El derecho a un juicio
• 11. Somos siempre inocentes hasta que se demuestre lo contrario
• 12. El derecho a la intimidad
• 13. Libertad de movimiento
• 14. El derecho a buscar un lugar seguro en el que vivir
• 15. Derecho a una nacionalidad
• 16. Derecho al matrimonio y la familia
• 17. El derecho a tus propias posesiones
• 18. Libertad de pensamiento
• 19. Libertad de expresión
• 20. El derecho a reunirse en público
• 21. El derecho a la democracia
• 22. Seguridad social
• 23. Los derechos de los trabajadores
• 24. El derecho a jugar
• 25. Comida y alojamiento para todos
• 26. El derecho a la educación
• 27. Los derechos de autor
• 28. Un mundo justo y libre
• 29. Responsabilidad
• 30. Nadie puede arrebatarte tus derechos humanos

–

–

5. ANNEX

Text de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948)

Preàmbul

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;

Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n’han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l’adveniment en el futur d’un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;

Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l’ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l’opressió;

Considerant que és també essencial de fomentar l’establiment de relacions amistoses entre les nacions;

Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l’ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones, i que s’han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d’una més gran llibertat;

Considerant que els estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;

Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i d’aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d’aquest compromís,

 –

L’Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l’ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d’assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l’esperit, s’esforcin a promoure el respecte d’aquests drets i d’aquestes llibertats mitjançant l’ensenyament i l’educació, i assegurar amb mesures progressives d’ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

 –

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió pública o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l’estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.

Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.

Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.

Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.

Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.

Article 10
Tota persona té dret, en règim d’igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.

Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d’acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l’acte delictiu fou comès.

Article 12
Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.

Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16
1. A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat.

Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus.

Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.

Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d’igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d’obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país.

Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos.

Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d’ell, frueix d’igual protecció social.

Article 26
1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.

Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d’assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.

Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l’exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l’ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.

Article 30
Cap disposició d’aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s’hi enuncien.

–

Per acabar, la lucidesa de Forges

–