TREBALL. Epitafis il·lustrats, per a 4t d’ESO

Aquest curs tinc dos grups de 4t d’ESO. El temari és enorme: comença al segle XVIII i arriba fins al present. Ens toca veure el final de l’Antic Règim i tota la Història Contemporània, tant la universal (diguem-ne occidental) com la espanyola i valenciana. Quasi res!

Per a treballar el punt de la Il·lustració, a més a més de les explicacions i de llegir un text extret de la Breu història del món de Gombrich, vaig encomanar als alumnes un treballet per parelles, i em sembla que els ha agradat prou. La veritat és que mai saps si el que proposes en classe eixirà bé o serà un desastre. Havien de fer una làpida, sí, sí, una làpida, amb un epitafi, per a un protagonista de la Il·lustració (un pensador o un rei “il·lustrat”). A la làpida s’havia de veure molt clar el nom, els anys de naixement i mort, una foto, una breu biografia, algunes de les obres que va escriure i alguna cita bonica. Vam utilitzar dos sessions en classe per a que els alumnes pogueren anar fent i jo els poguera ajudar. Havien de portar ells el material i també la informació de cada “mort”. Total, és el típic treball sobre una biografia però amb el morbo de fer una làpida, de penjar-la en una exposició i que tot el món la puga veure (i comparar). En principi, l’exposició estarà fins a Tots Sants.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

CIÈNCIA. Copèrnic i la teoria heliocèntrica

"Copèrnic" per Bertel Thorvaldsen, a Varsòvia

“Copèrnic” per Bertel Thorvaldsen, a Varsòvia

 

Per als que som fans de la ciència, i en especial de les revolucions científiques, resulta que avui fa 473 anys que va faltar el gran Nicolau Copèrnic, el de la teoria heliocèntrica. Va viure a cavall entre el segles XV i XVI, quan dir que la Terra no era el centre de l’univers et podia costar un disgust.

Total, que he trobat uns recursos molt guapets que vull compartir.

Nota: “Copèrnic és considerat el fundador de l’astronomia moderna. Va ser ell qui, observant i defensant que la Terra gira sobre el seu eix de rotació –fet que explicaria el dia i la nit–, i que fa una volta al sol cada any, va establir les bases que després van permetre a Galileu i a Isaac Newton culminar la revolució astronòmica.” (Font: catorze.cat)

1. Vídeo animat “Copernicus“, 1 minut, com a introducció:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “El somni de Lucreci” de Martí Domínguez (2013), una història de la llibertat del pensament

el-somni-de-lucreci_marti_dominguez

Si no volem que se’ns eixugue el cervell amb tòpics hem de llegir llibres i, a més a més, llibres diferents dels que llegim normalment. Per això m’he llegit amb molt de gust aquesta “història de la llibertat del pensament” de Martí Domínguez titulada El somni de Lucreci, un assaig sobre l’evolució del pensament científic, i contra el dogmatisme i el fanatisme religiós.

Aquesta obra és un homenatge a l’escriptor romà Titus Lucretius Caro, que va viure el segle I aC i que és conegut per la seua obra De rerum natura (“Sobre la naturalesa”), un llarg poema que difon idees materialistes, científiques, precursores de l’evolucionisme i que ataca directament l’existència dels deus, i que ho fa mantenint la bellesa poètica. Sobretot és un assaig sobre la història del lliurepensament i els atacs que va haver de patir fins al present. Destaquen els capítols sobre la redescoberta de Lucreci durant el Renaixement (magnífic Botticelli), així com els atacs a Galileu, la influència lucreciana en els pensadors de la Il·lustració (atractiu Diderot) i la seua petjada en l’evolucionisme (imprescindibles els dos Darwin, Erasmus i Charles, l’avi i el seu famós nét).

Tal com diu Domínguez: “Lucreci, tot i transcorregut més de vint segles, se’ns mostra com una veu sorprenentment actual, tocada d’una visió melancòlica, profunda i desenganyada. (…) Fou el gran enemic a combatre pels Pares de l’Església, perquè la seua filosofia representava una visió lúcida de l’univers, amb l’objectiu últim d’instruir els homes i alliberar-los del jou de la religió. (…) El llibre De la natura va substituir les velles cosmogonies, poblades de mites i de supersticions, per una història racional del món que tan sols atenia a les dades positives de la naturalesa.” (p. 29)

Martí Domínguez és un intel·lectual valencià dels que en tenim poquets, que combina la seua faceta científica (és doctor en Biologia i professor) amb la seua faceta divulgativa, com a director de la revista científica Mètode, escriptor a diversos mitjans de comunicació i autor d’un grapat de novel·les que cal tenir en compte, com El secret de Goethe, El retorn de Voltaire o El fracassat. També, de Martí Domínguez vaig llegir fa anys la seua novel·la Les confidències del comte de Buffon, sobre el famós botànic francés del segle XVIII, autor d’una monumental Història natural, molt ben escrita, i que va rivalitzar amb el suec Carl von Linné per classificar el món natural, i que, com ja sabem tots, va perdre, ja que el sistema binari de Linné, amb el nom del génere i l’espècie en llatí per a cada èsser viu és el que es va imposar al món científic. Uns anys més tard vaig fer un viatge a París amb la meua dona, i més que la torre Eiffel o el Louvre volia visitar els Jardins des Plantes, i vaig ser molt feliç quan, després d’insistir molt, ho vaig aconseguir. Això és el que passa si barreges la literatura i la vida, que els viatges són més interessants.

Per acabar vull remarcar que El somni de Lucreci està ple de reflexions i cites molt interessants. No vull afusellar-lo però sí que vull apuntar-ne algunes, a tall d’exemple:

  1. Ignacio de Loyola i els dogmàtics:
  2. Immanuel Kant i “Què és la Il·lustració?”
  3. Buffon i l’art d’escriure
  4. Voltaire, Rousseau, Diderot
  5. La concepció lucreciana, Darwin i la genètica


Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOCUMENTAL. Geologia: “Así se hizo el planeta Tierra”

primera foto Terra des de l'espaiDOCUMENTAL. Geologia

“Así se hizo el planeta Tierra”

Així es va fer el planeta Terra” és un documental que explica la història del planeta Terra des de la seua creació, fa uns 4500 milions d’anys, fins el present, des del punt de vista de la Geologia.

El documental sencer dura 90 minuts però aquest vídeo és un resum molt ben fet de només 25 minuts.

Després del documental he posat (1) una introducció, (2) un breu esquema dels diferents moments de la història de la Terra seguint el documental, (3) un qüestionari i (4) uns enllaços finals.

1. Consideracions inicials

Aplicació didàctica: és un documental molt recomanable per a 1r d’ESO, 2n, 3r, etc. Si bé cal preparar un poc els alumnes amb alguna introducció inicial. A fi de comptes segur que tenen curiositat pel món que els envolta, no? Curiositat “científica”?

Per què és útil aquest documental? Perquè respon a part de les preguntes bàsiques i transcendentals que totes les cultures humanes s’han fet des de sempre sobre el món. En la tradició judeocristiana, per exemple, la creació es narra al llibre del Gènesi i és un fet diví. Així, podem trobar que una col·lectivitat determinada al no tenir respostes a unes preguntes sobre la seua realitat pot passar i passa que en molts llocs accepte causes il·lusòries, mítiques, o màgiques, que poden aplegar a assumir-se com a veritats.

Per contra la ciència busca respostes, contínuament, gràcies a la seua curiositat metòdica, i si no troba aquestes respostes les continua buscant, i pot arribar a acceptar les veritats més plausibles, però no se les inventa deliberadament.

Aquesta és la diferència més important entre el coneixement mític i el coneixement científic, que el primer és dogmàtic i il·lusori, i el científic és canviant i ha de ser fonamentat amb proves.

Com el Gènesi, aquest documental ens explica l’origen i l’evolució de la Terra, però sobre la base de les evidències científiques, i la veritat és que és un relat apassionant.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

LLIBRE. “Una breu història de gairebé tot” de Bill Bryson (2003)

una-breu-historia-de-gairebe-tot_bill-brysonRESSENYA. Bill Bryson:

“Una breu història de gairebé tot” (2003)

La Magrana, RBA Editors, Barcelona, 2012, 459 pàgines

Títol original: A Short History of Nearly Everything

Enllaç a l’editorial

VERSIÓ JUVENIL. Bill Bryson: “Una història realment breu de gairebé tot“, Molino Editorial, 168 pàgines, enllaç

Ressenya

Una breu història de gairebé tot” és una obra de divulgació de la ciència. Repassa d’una manera entretinguda, i de vegades divertida, les investigacions, les discussions i el nivell de coneixements que els científics actuals tenen sobre algunes qüestions que ens afecten com a éssers vius. Intenta respondre les preguntes eternes que la humanitat s’ha fet des que tenim consciència de la nostra existència, com per exemple: Què és l’Univers? Com va ser el Big Bang? Com es va formar el planeta Terra? Per què és com és? Per què l’aigua del mar és salada? Què és la vida i com es va originar? Per què els humans som humans? S’extingirem?

Bill Bryson, l’autor, no és científic sinó periodista i escriptor, i aquesta mancança esdevé un virtut en aquesta obra, ja que aquest desconeixement li fa ser el primer espectador del que està narrant, i amb la seua prosa periodística ens transmet l’admiració i la passió per la ciència, possiblement millor que si fos científic.

Opinió personal i recomanació: a mi m’ha agradat moltíssim aquest llibre, inclús quan no entenia massa què estava llegint (com quan explica la relativitat, la teoria quàntica o l’estructura de l’ADN). Està molt ben escrit, i els capítols no es fan pesats. Barreja molt bé les anècdotes amb les explicacions més serioses i et manté en un estat de sorpresa i suspens continu.

Crec que és un llibre molt recomanable per a persones curioses, joves (potser a partir de setze anys) i majors, que són capaços de mirar un cuc o el cel nocturn amb una interrogació en la cara, que no es conformen amb una vida plena d’estereotips i prejudicis basats en la ignorància i en la reproducció de la mediocritat.

És un llibre dels que et fan més lliure, i feliç.

Estructura: el llibre està estructurat en sis apartats, amb un total de trenta capítols. També té una introducció (molt bona), i al final té un apartat de notes, una àmplia bibliografia (la gran majoria en anglés), els agraïments i un índex analític molt útil per a fer recerques.

Explicació de les parts de l’obra: Llegeix la resta d’aquesta entrada »