CRISI. “Capitalisme Zombi”, entrevista a Andrés Piqueras (2013)

capitalisme-escórrer-els-treballadors

Entrevistat: Andrés Piqueras, sociòleg, professor de la Universitat Jaume I de Castelló i membre de l’Observatori Internacional de la Crisi.

Data: 02/09/2013

Durada: 22 minuts

Aplicació didàctica: per a professors i alumnes a partir de 4t d’ESO. Per a tractar qüestions del món actual que quasi mai apareixen als mitjans de comunicació tradicionals, com per exemple: el suïcidi de la socialdemocràcia, l’abandó del model de capitalisme de rostre humà i de l’Estat del Benestar, la relació política i sobretot econòmica entre Xina i els Estats Units, la crisi de l’actual model de capitalisme financer especulatiu, la desafecció política de gran part de la població, l’enfonsament d’Europa, l’exclusió de gran part de la població en la presa de decisions, la domesticació política de la població espanyola, etc.

Apunts sobre “Capitalisme Zombi”

En aquesta entrevista Andrés Piqueras analitza diverses qüestions importants sobre l’actual crisi i el model social, polític i econòmic en què vivim a Espanya i al món desenvolupat:

– El suïcidi de la socialdemocràcia: a l’acceptar les teories i pràctiques del neoliberalisme per a regular l’activitat econòmica i política, cosa que l’ha deixada sense fonaments ètics.

– El procés de despossessió (2′ 35”): de despossessió de la riquesa col·lectiva. Donat que la riquesa ja no prové de l’activitat productiva tradicional, les elits estan acaparant els recursos col·lectius per al seu benefici (sanitat, educació, pensions, infraestructures, etc.)

– La relació EUA-Xina (4′ 50”): les relacions econòmiques han canviat al llarg dels últims anys. Alguns economistes anomenen l’actual sistema com “Bretton Woods 2”, en referència a la famosa conferència de després de la Segona Guerra Mundial que va posar els fonaments de l’economia de les següents tres dècades. En aquest nou sistema trobem l’associació EUA-Xina, en la qual Xina fabrica productes barats per a tot el món i facilita el consum popular massiu. A més a més Xina amb els beneficis del superàvit comercial compra el deute d’Estats Units, és a dir compra la seua moneda de poc valor, el “dòlar ferralla”, i que si manté la seua cotització artificial és pel control i monopoli dels recursos energètics mundials, un privilegi que fins i tot és capaç de defendre militarment. Per què? perquè el petroli es ven i es compra amb dòlars, i de fet les intervencions militars d’Estats Units provoquen que el preu del petroli augmente, i així augmenta la necessitat de dòlars i aquesta moneda es revaloritza. De fet alguns economistes apunten que el valor de l’actual dòlar és artificial, i només té el valor del 30% del que les autoritats nord-americanes diuen que val. Per això el nom de “dòlar ferralla”.

– El manteniment de la desigualtat (10′ 15”): ens trobem a un sistema de desigualtat, amb jerarquies i basat en l’explotació d’uns sers humans per uns altres. Aquest sistema té dos maneres de perpetuar-se: 1. la persuasió, repartint part de la riquesa entre la població per a que se senten integrats (els “caramels”); i 2. la coacció, la repressió, quan no pot o no vol repartir riquesa, i així renuncia a la legitimitat, a l’hegemonia i a que el seu domini siga acceptat per la majoria de la població. Per això cada volta actua amb més violència descarnada com per exemple: violència policial, reformes judicials, més impostos populars, entorpir la participació ciutadana, reformar lleis fonamentals i sistemes electorals, etc.

– La desafecció política, la base del sistema: els ciutadans es troben desorganitzats i donat que a nivell europeu la degradació social és diferent no n’hi ha una consciència clara de la destrucció i desigualtat que està produint-se. Durant molt de temps els ciutadans se’ls ha ensenyat a creure que el seu salari era la base de la seua autonomia ciutadana, la garantia del seu individualisme. Ara, amb la crisi, això està desfent-se i el sentiment de grup no està consolidat.

– El capitalisme de rostre humà a la força (15′ 35”): en cada crisi el capitalisme ha hagut de canviar per a sobreviure. En la crisi de 1929 es va implantar el paradigma del capitalisme social o de rostre humà, amb les idees de J.M. Keynes. Però no cal oblidar que açò es va produir sobretot gràcies a la revolució soviètica que s’havia produït a Rússia el 1917, que plantejava l’existència d’una alternativa real, i per això el capitalisme va incorporar al seu funcionament els drets socials de les reivindicacions dels treballadors, per a evitar que aquests tombaren el sistema sencer. No es pot entendre el capitalisme de rostre humà sense tenir enfront eixe enemic sistèmic.

– L’exclusió (16′ 27”): què passa a les nostres societats? Es protesta per perplexitat i per ràbia, però encara, segons Andrés Piqueras, no s’ha arribat a la politització de la protesta. Falta aquest salt qualitatiu, i no s’ha arribat perquè no tenim una esquerra organitzada que arreplegue eixe descontent i desafecció. Com combatre l’exclusió? Tenint en compte tres aspectes: 1. on estem? 2. on volem aplegar? 3. com ho anem a fer? Si no tenim això clar l’únic que fem és protestar a les places i carrers i que més prompte o més tard ens reprimisquen amb la violència policial.

– Un país domesticat (19′ 00”): durant els últims dos-cents anys Espanya s’ha caracteritzat per patir nombrosos pronunciaments militars, autoritarismes, dictadures i sistemes basats en dos partits polítics col·laboradors d’un sistema de desigualtat i d’injustícia social (per exemple Cánovas i Sagasta o el PP i el PSOE). No hi ha hagut quasi ni cultura ni pràctica democràtica.

La política a Espanya era repressió, era buscar-se problemes, se li ha ensenyat a la població a apartar-se de la política a bastonades. Tenim una societat ensenyada a aguantar. En qualsevol altre país pròxim una desocupació del 27% i un 55% de la població menor de 25 anys desocupada haguera produït una disrupció social, un trencament del pacte social.

A Espanya hem tingut un genocidi ideològic, amb un extermini físic. Tenim 100.000 persones desaparegudes en fosses comunes, en les cunetes de les carreteres. Espanya és el segon país del món amb més desapareguts (només després de Camboja). Açò produeix por i despolitització. De fet, és estrany que als anys 70 del segle XX encara hi haguera gent que protestara, malgrat que açò també va ser desactivat amb la il·lusió a principis del segle XXI que tots érem rics. El que vivíem era la típica bombolla especulativa, produïda pels diners que els bancs alemanys ens prestaven per a que poguérem comprar els seus productes, com fan els xinesos amb els nord-americans ara. L’esclat d’aquesta bombolla insostenible, del capitalisme financer especulatiu, és l’actual crisi.

Més informació

Articles d’opinió d’Andrés Piqueras a rebelión.org

Capitalisme Zombie”, a attactv

Dossier sobre Geopolítica, amb el reportatge “Guerra de tronos 2030” i un vídeo de 14 minuts d’Andrés Piqueras titulat “Joc d’Imperis – Game of Empires”, sobre les relacions entre Estats Units, Rússia i Xina, i que poden desembocar en una lluita pel control dels recursos energètics i en una segona “Guerra Freda”.

Imatges:

europa_titanic

titanic-europa-països

keep_calm_and_kill_zombies

Capitalismo_zombie

zombies_crisis_520x294

TÍPICO ZOMBI NAZI CAPITALISMO

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: