CRISI. Documental “Inside job” (2010)

Ja ho avise: aquesta entrada és un còpia i pega.

Al magnífic blog auladefilosofía.net, del professor Eugenio Sánchez Bravo, he trobat una entrada sobre la pel·lícula documental Inside job, la qual va guanyar l’Óscar al millor documental de l’any 2011, i que analitza els orígens, les dinàmiques i les conseqüències de l’actual crisi financera i econòmica.

M’he permés de traduir i copiar el qüestionari que apareix al blog esmentat. També reproduisc una presentació de diapositives (41 diapos), i un vídeo d’onze minuts on el geògraf marxista David Harvey ens explica la crisi amb una animació gràfica.

Inside job és un documental impressionant, imprescindible per a qualsevol persona amb inquietuds.

–

Índex

1. Enllaços a “Inside job”
2. Qüestionari sobre “Inside job”
3. Presentació de diapositives “Ferguson: Inside job (2010)”
4. Vídeo: “La crisis del capitalismo” (11 min)
   

–

1. Enllaços a “Inside job”

Documental complet: Inside job, en castellà

Tràiler, subtitulat en castellà:

–

Fitxa tècnica:

• Títol original: Inside job
• Any: 2010
• Durada: 1 hora 48 min
• País: EUA
• Director, guió i productor: Charles Ferguson
• Narrador: Matt Damon (en la versió original)

–

Anuncis

DESIGUALTAT. Vídeo: “Distribució de la riquesa als EUA”

Primer el vídeo:

–

Més informació

• Per si de cas, pose un altre enllaç a aquest vídeo, amb subtítols en castellà.

• Títol original del vídeo: “Wealth Inequality in America“
• 1. Explicació que es troba al vídeo original, penjat el 20/11/2012 per un tal politizane: “Infografia sobre la distribució de la riquesa als Estats Units, on destaca tant la desigualtat com la diferència entre la percepció de la desigualtat i les xifres reals. La realitat moltes vegades no és el que pensem que és.”
• 2. Explicació a un article de la CNN Money. Fragment: “El vídeo […] es basa principalment en el treball de desigualtat de la riquesa de Michael Norton i Dan Ariely, professors de les escoles de negocis de Harvard i Duke, respectivament. El duo va preguntar als nord-americans com pensaven que la riquesa està distribuïda, i es van trobar que la distribució estimada i la ideal del pastís de la riquesa tenen poc a veure amb la realitat.” (Font: Viral video shows how wealth is really distributed, CNNMoney, 08/03/2013)
• 3. Article de The Washington Post: This viral video is right: We need to worry about wealth inequality, 06/03/2013.
• 4. Blog de Dan Ariely, on explica aquest vídeo, enllaç aquí.
• 5. Un altre vídeo sobre la desigualtat al món: “Así funciona el mundo” (4′ 33”)
• 6. Gràfica final de Norton i Ariely sobre la desigualtat de la riquesa als Estats Units, la qual va donar lloc al vídeo:

Percentatges de la distribució de la riquesa als EUA, segons les respostes de la enquesta tenint en compte la realitat i les diferents percepcions: 1. la gràfica real, 2. l’estimada, i 3. l’ideal.

–

DOCUMENTAL. Economia social: “Monedas de cambio” (2013)

DOCUMENTAL. Economia social

“Monedas de cambio” (2013)

 

Aquest documental analitza el paper de diferents monedes socials i explica la importància d’aquesta manera més participativa d’organitzar l’economia i de beneficiar a la societat.

Durada: 60 minuts.

Emés el diumenge 13 d’octubre de 2013 al programa Documentos TV de RTVE.

Explicació del propi programa:

“Se calcula que en el mundo hay unas 4000 experiencias monetarias alternativas al dinero de curso legal. En apenas 5 años en España han florecido hasta 70 monedas que muchos ciudadanos utilizan de forma complementaria al euro.

Puma, Zoquito, Eco, Res, Boniato, Ecosol, Expronceda… Así se llaman algunos de los sistemas de pago que hoy utilizan en España asociaciones, cooperativas o redes de empresas y autónomos para intercambiar productos y servicios. Son sistemas monetarios con objetivos sociales, medioambientales o comerciales y están pensados para dinamizar las economías locales. En Monedas de cambio, un documental íntegramente producido por TVE, mostramos varias experiencias que están dando un vuelco al concepto actual del dinero.”

–

Aplicació didàctica

• Economia. Política. Història del món actual. Geografia humana: organització de les societats, sectors econòmics, comerç, finançament, banca ètica.
• Fer pensar. Trencar tabús i prejudicis. Debatre. Crear coneixement.
• Alternatives. Dignitat. Solidaritat. Sostenibilitat. Bondat.

–

Més informació

• Per si de cas pose un altre enllaç al documental Monedas de cambio amb un poc més de resolució (480 p), enllaç
• Enllaç al documental en la pàgina de Documentos TV, enllaç

–

DESIGUALTAT. Vídeo: “Así funciona el mundo” (2013)

DESIGUALTAT

VÍDEO. “Así funciona el mundo”

 

• Durada: 4′ 33”
• Argument: vídeo amb estadístiques sobre la desigualtat econòmica mundial i el problema de dependència dels països pobres. Atenció: no cita les fonts de les estadístiques que presenta.
• Font: attac tv, http://www.attac.tv/2013/10/18653

–

–

Més informació

• DESIGUALTATS. Article: “Objectius incomplits del Mil·leni”
• DESIGUALTAT. Anàlisi: “Les desigualtats socials a Espanya”

–

MÓN ACTUAL. Josep Fontana: “Després de la crisi” (2013)

Josep Fontana, historiador

MÓN ACTUAL

Josep Fontana: “Després de la crisi”

 

• Autor: Josep Fontana, historiador
• Data: 19 de setembre de 2013
• Font primària (en català): la lamentable
  
• Font secundària (en castellà): sinpermiso
• Article en pdf (per a imprimir, 10 pàgines)

–

Comentaris inicials

Aquest article es basa en la conferència que l’historiador Josep Fontana va pronunciar el passat 17 de setembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), organitzat per la Fundació Alfons Comín.

Josep Fontana (Barcelona, 1931) és historiador i catedràtic jubilat de la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor, entre d’altres moltes obres, d’un manual clàssic de teoria de la història titulat Història: anàlisi del passat i projecte social (1982). L’any 2011 va publicar Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945, la qual ha sigut complementada per l’obra El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos de siglo (2013).

Aplicació didàctica

• Història del Món Actual. Crisi. Ètica. Ciutadania responsable i solidària.

Aquest article, si bé és un poc llarg, és molt útil per a entendre la situació actual de les nostres societats. Parteix de l’anàlisi de la història dels últims 50 anys, en concret a partir de la instauració dels estats de benestar, el seu progressiu desmantellament des dels anys 80 del segle XX, i l’impacte de l’actual crisi econòmica (i política i social).

Cap a on ens dirigim? Segons el professor Fontana estem dirigint-nos cap a un món amb noves regles de joc, en el qual augmentarà la desigualtat social i l’empobriment d’àmplies capes socials (ja està fent-ho). La degradació social que s’ha vist amb l’actual crisi no és passatgera, i les polítiques d’austeritat social han vingut per a quedar-se. No és un procés inevitable sinó que respon a la lògica de l’actual capitalisme, totalment depredador dels recursos naturals i públics, i basat en l’especulació financera i la llibertat dels capitals. La transferència de riquesa de les rendes del treball cap a les rendes del capital és imparable, i ha produït a més la degradació d’unes democràcies parlamentàries esquitxades per problemes de corrupció (“xoriços”), per falses alternatives polítiques (“són tots iguals”), per incapacitat o incompetència per solucionar els problemes de la gent (“no ens representen”) i per rendir-se davant els grans poders econòmics (“no és una crisi, és una estafa”).

Alternatives? Les estratègies conegudes no serveixen. El poder polític clàssic està desprestigiat. Però hi ha alguna esperança. Tal com diu el professor Fontana: “Al nostre voltant no hi ha solament derrota i frustració, sinó també protesta i resistència; no solament corrupció, sinó també solidaritat. Allà on els governs i els partits no arriben, hi ha moviments socials protagonitzats per homes i dones que no es resignen als abusos a que se’ls vol sotmetre, treballadors que lluiten pels seus drets, metges que s’oposen a la privatització de la sanitat, estudiants que rebutgen la degradació de l’ensenyament públic, col·lectivitats que aturen projectes d’explotació dels recursos naturals que posarien en perill el seu entorn. Hi ha, més enllà del nostre món, moviments de camperols que lluiten col·lectivament –a Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia del sud– per la terra i l’aigua, hi ha protestes de grups indígenes que volen protegir les seves formes de vida i la seva dignitat…”

En definitiva, “després de la crisi” és el nostre present immediat, la nostra vida. Haurem d’estar preparats, i conéixer la història ens pot ajudar moltíssim.

–