LLIBRE. «La cultura de la satisfacción» de John Kenneth Galbraith (1992)

Tenia pendent des del 1992 el llibre La cultura de la satisfacción de l’economista nord-americà John Kenneth Galbraith. Recorde al meu germà llegint-lo i parlant-me d’ell a València quan es va publicar. Fa dos anys el vaig trobar per 2 o 3 € en una paradeta de llibres vells a Tarragona, prop de la catedral, i me’l vaig agenciar. M’ha semblat útil perquè el concepte de «majoria satisfeta» que apareix al llibre serveix per a explicar molts esdeveniments i processos històrics, sobretot de les últimes dècades.

La tesi de Galbraith és que a les democràcies electorals actuals existeix una «majoria satisfeta», o «majoria electoral satisfeta», o senzillament una «cultura de la satisfacció», que troba que el món està bé com està, i aquesta majoria pot arribar a ser molt virulenta si es veu amenaçada en el seu benestar immediat. És un fenomen social egoista, curt de mires i molt simplista. Fins i tot pot arribar a posar en perill el seu benestar futur si cal prendre mesures que puguen incomodar-la en el present.

El subtítol del llibre és Los impuestos, ¿para qué? ¿Quiénes son los beneficiarios?, i és que Galbraith era un economista a favor de l’intervencionisme polític en l’economia, tal com defensava el mític economista John Maynard Keynes en l’època d’entreguerres. Així, Galbraith, critica el lliure mercat sense límits i proposa regular el capitalisme i fer polítiques de redistribució del benestar per a que funcione millor l’economia. Es tracta de posar límits als «taurons» financers, invertir en el sector públic per a atendre els sectors no privilegiats, fer una política fiscal progressiva (que els rics paguen més impostos) i així evitar que s’enfonse el propi capitalisme. Però aquestes polítiques xoquen contra una gran majoria que es considera «privilegiada», o almenys «satisfeta», i que no vol que la qüestionen ni que la facen participar en aquesta política econòmica amb els seus impostos.

El llibre desenvolupa aquest concepte de manera entretinguda, amb molta ironia i humor, exposant els arguments amb un estil molt planer. També hi ha crítiques enginyoses, com quan compara els serveis públics per a les persones necessitades amb els serveis públics per als militars. Ambdós són sector públic, amb funcionaris, però el complexe militar, extremadament car, sempre quedarà fora de les crítiques neoliberals.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

DOCUMENTAL. “El crac de 1929” (1990)

29-crash-documental

  • Títol original: “The Crash of 1929″.
  • Sèrie de TV: “The American Experience”
  • Escrit per: Ronald H. Blumer
  • Any: 1990
  • Emés per TV3, Televisió de Catalunya, al programa “Sense ficció” el dia 27 de març de 2009, amb un breu col·loqui amb Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la UPF de Barcelona.
  • Durada: 50 minuts aprox.
  • Es pot descarregar el documental doblat al català des del web totsrucs (capítol 11 del programa “Sense ficció”).

Documental complet (en anglés)

(No l’he trobat ni doblat ni subtitulat ni en català ni en castellà)

Introducció

El crac de 1929” és un documental de l’any 1990 molt recomanable per a entendre els processos d’especulació borsària dels anys 20 del segle XX que van portar al crac financer de 1929.

Aquest crac financer va provocar la “Gran Depressió”, un període històric d’ensorrament econòmic, pobresa i malestar social, que entre d’altres coses va afavorir el desenvolupament dels feixismes i l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

Especialment resulta útil per a comparar-lo amb els processos de desregulació financera que han portat a l’actual crisi i depressió econòmica. Com dura menys d’una hora resulta adequat per a posar-lo en classe.

Serveix per a il·lustrar el tema de l’època d’entreguerres, en concret l’apartat del crac de 1929.

Adjunte un breu qüestionari per a l’alumnat, per a fer més profitós el visionat del documental i per a poder recordar-lo i treballar aquest tema més fàcilment en el debat i posada en comú que s’ha de fer en una sessió posterior. Al final també adjunte unes quantes imatges relacionades amb el crac de 1929.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »