PAÍS BASC. Història d’un contrast: Huntza 2016 i Huntza 1992

heura-huntza

Huntza és heura en eusquera, la típica planta enfiladissa que trobem en cases velles i alguns barrancs humits. També és el nom d’un grup de música basc i també és el títol d’un curtmetratge de l’any 1992. Anem per parts:

  1. Huntza: és un grup de música jove i va traure la cançó “Aldapan gora” l’any passat (2016). El videoclip ja té més d’un milió de visites a YouTube, poca broma. És una cançó bonica, que posa de molt bon humor. El títol vol dir més o menys “Costera amunt” (segons el Traductor de Google).
  2. Huntza: és un curtmetratge de l’any 1992, el seu director va ser el madrileny Antonio Conesa, i va arribar a estar nominat als Premis Goya. Dura només 15 minuts i mostra un atemptat terrorista d’ETA des de tres punts de vista: el dels joves d’un bar, el dels guàrdies civils i el del terrorista. A la seua manera tots són víctimes.

Per què tanta huntza? Perquè m’ha colpit el contrast entre un curtmetratge que em va impactar moltíssim (el vaig veure amb 18 anys) i l’actual bon rotllo del grup de música. Supose que pot veure’s com una metàfora del que ha evolucionat Euskadi en els últims anys, encara que és una comparació massa previsible i simplista. El que està clar és que el curtmetratge és un bon recurs per a tractar la qüestió del terrorisme, de la violència i del dolor. Sempre tinc present que “matar una persona no és defendre una idea, és matar a una persona”, tal com deia fa segles Sebastià Castellio. Respecte a la cançó, és alegria pura. D’alguna manera la paraula huntza, tan suggerent, augmenta de significat i a millor.

Recursos per a l’aula:
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

ACTIVISME. “El capitalisme no és més que un conte” (2015)

ESPERANÇA FLOR GROGA GRIS

És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme“, Fredric Jameson.

– – –

Sé que vaig a compartir un recurs polèmic per a utilitzar a l’aula.

El capitalisme no és més que un conte és un curtmetratge d’uns 6 minuts que critica valors del capitalisme, com per exemple l’individualisme, la competitivitat, el consumisme, l’èxit per l’esforç i el fracàs per no haver-te esforçat prou, l’economia financera, etc.

Com a professor és un vídeo polèmic perquè poden acusar-te fàcilment d’adoctrinar als alumnes, perquè qüestiona els valors hegemònics de la nostra societat i ens anima a treballar per un món millor. De tota manera, tranquil·litat, perquè és un recurs interessant i pot servir per a suscitar debats, reflexions i treballs que sí que apareixen al currículum educatiu (per a treballar la pau, la solidaritat, la cura del medi ambient, l’educació cívica i social, etc.). El cas és que ningú acusa d’adoctrinament als que mantenen i justifiquen situacions de desigualtat i d’injustícia, com per exemple els mitjans de comunicació, la televisió, els programes educatius, els llibres de text, la publicitat que trobem pertot arreu, etc., fins que aquestes situacions ja ens semblen normals o quotidianes o, el pitjor de tot, inevitables, sense solució.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CREATIVITAT. Curtmetratge: “Les aventures d’una caixa de cartó”

Per a somriure, per a que el cervell no se’ns asseque, ací tenim una història d’imaginació ben bonica a la qual podem traure-li molt de suc:

Per cert, he conegut aquest curtmetratge gràcies a la bona gent de la “Escuela de Luciérnagas“, on portem al meu fill Martí els dimecres, per a evitar que les maleïdes fitxes de l’escola, repetitives i, diguem-ho clar, estúpides li anul·len la riquíssima creativitat que té dins.

Una anècdota, i us jure que és verídica: fa dos anys, quan el meu fill Martí tenia tres anys, la meua dona va anar a una reunió amb la professora d’Infantil que té el meu fill. És una professora unidimensional: fitxes, lletres, normes disciplinàries i prou. Se’n fot de qualsevol novetat pedagògica posterior al Paleolític. Doncs resulta que en un determinat moment, quan la professora li explicava les mancances del meu fill a la meua dona, li va dir que “és que Martí és molt infantil…” Repetisc: el meu fill tenia aleshores tres anys. Jo, amb quasi quaranta, em considere infantil, en tant que curiós, inquiet i insaciable, i ben orgullós que estic de ser-ho. Llàstima d’algunes persones que no saben veure més que una caixa de cartó, especialment si són professors/es, i més encara si són d’Infantil.

Au.

Més recursos sobre la creativitat i l’educació:

CREATIVITAT. Vídeo: “Els enemics de la nostra creativitat

EDUCACIÓ. Canviant paradigmes educatius (o no)

MÚSICA. Al meu fill Martí li agrada Prokófiev

CREATIVITAT. Articles amb l’etiqueta CREATIVITAT a Historiata

CURTMETRATGE. “Lobos” – sobre els bancs, la ficció i la realitat

cartell_lobos_zurita_repressió_2013

Lobos” és un curtmetratge de l’any 2013 sobre el comportament dels principals bancs durant els últims anys. Està produït pel col·lectiu “Niños Cabra”, dirigit per Daniel Ortiz i Javier Díaz-Conde, i amb guió d’aquest primer. Té una durada de 17 minuts i s’ha realitzat a Màlaga. No és un documental, és un curtmetratge de ficció, però està basat en fets reals arreplegats per l’equip productor durant el període de documentació. Impactant.

Tal com diuen al començament:

“Les principals entitats bancàries del nostre país realitzen
periòdicament reunions “especials” per a directius de les seues sucursals.
 
Els assistents estan obligats a guardar silenci sota secret professional.”

 

He sabut d’ell gràcies a “Ganas de escribir“, el magnífic blog del professor d’economia Juan Torres López.

Sobre l’exageració a “Lobos”

És fàcil creure que a “Lobos” estan exagerant. En l’apartat de comentaris d’aquest curtmetratge trobem algunes intervencions amb crítiques. Les principals crítiques són que l’argument és exagerat, que es dóna una imatge massa roïna dels equips directius dels bancs, i que els actor són histriònics. En definitiva, que el que es conta està allunyat de la realitat.

En aquest mateix apartat de comentaris trobem algunes respostes del col·lectiu “Niños Cabra” a aquestes crítiques i que pel seu interés reproduisc tot seguit. Val la pena.

1. Sobre generalitzar:

“No metemos, para nada, a todos en el mismo saco, pero sí es algo común entre las grandes entidades financieras. No decimos nada de las “medianas” ni de las pequeñas. Es lo primero que ponemos en el cortometraje.”

2. Sobre les mancances del curtmetratge:

“Me temo que no teníamos más medios. Somos un colectivo amateur, con un presupuesto de 500 euros y medios técnicos artesanales. 4 meses de documentación, entrevistas a trabajadores y directivos y más de una veintena de expedientes judiciales. Muchos casos eran tan graves que descartamos incluirlos en el guión para que los espectadores no pensaran que exagerábamos. Absolutamente todo lo que contamos está basado en la realidad, por supuesto ficcionado porque es cine, pero nos quedamos cortos.”

3. Sobre la ficció, la realitat i l’exageració:

“Este cortometraje tiene más de 4 meses de documentación, con entrevistas a trabajadores y directivos de sucursales. Todo lo que veis tiene reflejo en la vida real, por supuesto, no en todas las entidades, pero en muchas sí. Incluso tuvimos que rebajar el nivel de “realismo”, para evitar que ciertas cosas no se creyeran al ficcionarlas.”

4. Sobre l’escena del bonegó:

“Precisamente, de todas las secuencias, la de la secretaria es la que más “rebajamos”. En el proceso de documentación teníamos expedientes judiciales donde habian suicidios, abortos e incluso agresiones físicas. No pretendemos generalizar, pero si llevar luz donde la prensa no llega (al menos que nosotros sepamos).”

CONSUMISME. Vídeo: “iDiots”

idiot-obsolecencia-programada-consumismoLa companyia d’efectes visuals Big Lazy Robot va realitzar un curtmetratge d’animació que és una sàtira interessant de l’obsolescència programada (i percebuda), i altres observacions sobre els costums de la vida actual.

Big Lazy Robot també va cridar l’atenció fa temps (va estar entre els “Staff Pick” de Vimeo) gràcies a un altre curtmetratge titulat Keloid.

Els creadors del vídeo fan notar que cal prendre-s’ho massa seriosament, i que “és un vídeo promocional que vam fer per a riure’ns de nosaltres mateixos”. Malgrat això, és un vídeo molt interessant i amb una gran qualitat en les animacions.

Aplicació didàctica: consumisme, publicitat, geografia humana, obsolescència programada, economia, sector terciari.

  • Font d’informació: Iniciativa Debate, 23/12/2013
  • Enllaç del curtmetratge en Vimeo
  • Cita 1: “La nostra felicitat està basada en coses que no necessitem i estem dominats per entitats que no controlem”
  • Cita 2: “Tots tenim un i-diota dins, i això és molt divertit”
  • Més informació sobre l’obsolescència programada: documental “Comprar, llençar, comprar