AMOR. “Criticarem les noves modes de pentinats”

iaios_amor

Avui és 14 de febrer, Sant Valentí, el dia dels enamorats segons Hollywood i els comerços. No em pregunteu per què, però a mi m’agrada molt aquest dia. Jo li he regalat a la meua xica una polsera i unes arracades de müchï creaciones i ella a mi no-res, encara. Però continua agradant-me el dia. Sí.

Altres anys he posat un vídeo amb besos de pel·lícula o l’escena de “Cantando bajo la lluvia“.

Enguany us jure que anava a posar “Burbujas de amor” de Juan Luis Guerra (m’encanta això de “tocar mi nariz en tu pecera”), però al final m’he tallat i vaig a compartir una cançó d’amor bellíssima del grup Manel. Es tracta de “Criticarem les noves modes de pentinats“.

Amor sensual, i el més bonic: a llarg termini.

Feliç dia, enamorats i enamorades!

Per cert, al País Valencià el dia dels enamorats és el dia de Sant Dionís, que és el 9 d’octubre, el mateix dia que durant els últims anys les autoritats del país passegen ben acompanyats amb grups ultrafeixistes espanyols que criden consignes d’odi i de mort, mentre els col·lectius que reivindiquen pacíficament la valencianitat de la diada són apartats violentament per la policia. És la diada segrestada. Què voleu què us diga? per a l’amor jo em quede amb el 14 de febrer. Hollywood dixit.

Anuncis

EDUCACIÓ. En defensa de l’Educació Infantil

Escola Infantil El Partidor (Alcoi)

Escola Infantil El Partidor (Alcoi)

 

Historiata és un bloc personal amb recursos educatius per a Secundària i Batxillerat. Però també mantenim un compromís amb l’educació pública, universal, laica i gratuïta. Per això, de vegades, ens fem ressò de qualsevol campanya o iniciativa que la promoga o la defense, encara que siga d’altres nivells. Tenim sempre present que és una educació amenaçada per l’ànsia privatitzadora, mercantilista i competitiva actual, i que açò té la seua plasmació en la LOMCE.

L’Educació Infantil és la base del sistema educatiu, i per això la gent de la Plataforma en defensa de l’Educació Infantil junt amb l’Associació Ciudadan@s per l’Educació Pública han publicat un vídeo en la seua defensa. Per al meu gust apel·la massa al sentimentalisme, però està molt ben fet i ens reforça en el nostre ideal de crear una escola millor per a crear un món millor. És important, i com a pares i professors val la pena reivindicar-la.

 

ESTIU. Sigues feliç!

Felicitat_estiuNo pense complicar-me la vida. Compartisc un vídeo i ja està la faena feta.

Si voleu i podeu us recomane que el vegeu, perquè, malgrat el to moralitzador, és tot un tractament de xoc d’optimisme i de bon rotllo. En només tres minuts.

Ah! i FELIÇ ESTIU!

(Trobat a la pàgina de facebook de “Més recursos educatius”. Gràcies)

MOLTES GRÀCIES. 100.000 visites a HISTORIATA

El passat 31 de maig HISTORIATA va arribar a les 100.000 visites. Qui anava a dir-ho?

Moltes gràcies a tots i a totes per passar-vos per ací. Seguirem!

historiata_100.000_visites

EDUCACIÓ. Canviant paradigmes educatius (o no)

 

M’ha passat una cosa amb l’educació del meu fill Martí que m’inquieta. Ho explicaré més avall. Primer compartisc un vídeo animat que em va enviar un amic professor i pare, amb les idees del pedagog Ken Robinson, sobre la necessitat de canviar els paradigmes de l’educació per al segle XXI.

Canviem els paradigmes educatius o no?

Moltes persones fan les coses d’una determinada manera “perquè sempre s’ha fet així”. És un argument basat en el prejudici “ad antiquitatem”, és a dir una apel·lació a la tradició, i que denota un conservadurisme irreflexiu. En educació també passa.

La setmana passada vaig tenir una reunió amb la mestra del meu fill Martí, que té 4 anys. A l’escola (pública) porten tot l’any donant les lletres i els números fins el 6. Fan fitxes cada dia i tenen tota l’aula plena de lletres. També ens donen una fitxa per a casa una vegada a la setmana, per a fer dos dibuixos i escriure dos paraules que comencen per una lletra determinada. Ara comencen a escriure paraules curtes (per exemple S O P A).

Els motius que em dóna la professora és perquè sempre s’ha fet així, perquè a ella li ha funcionat molt bé treballar d’aquesta manera, i perquè així aniran més preparats per a Primària. També em va dir unes quantes vegades que cal iniciar-los en el “concepte treball”, i que això és molt important per a ella.

Valore el treball d’aquesta professora, sé que estima els alumnes i que és coherent amb les seues idees, que ho fa convençuda. Però jo crec que està equivocada, que és més important el “concepte jugar”, i sobretot el “concepte felicitat”. De moment el meu fill encara no odia l’escola, va cada dia feliç i juga molt amb els seus amics, manté la il·lusió per aprendre coses noves, i tot això malgrat la disciplina de les fitxes i del treball rutinari administratiu de baix nivell que li imposen. M’agradaria protegir-lo uns quants anys més i sé que no podré. Per això aquestes línies.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »