LLIBRE. «Els sots feréstecs» de Raimon Casellas (1901)

Fa temps que tenia ganes de llegir la novel·la Els sots feréstecs de Raimon Casellas (1855-1910). Hi ha una edició recent de butxaca publicada per Edicions de 1984, però jo me l’he llegida en el volum Narrativa, publicat el 1982, dins de la col·lecció de «Les millors obres de la literatura catalana» (MOLC), amb les típiques tapes grogues. A més d’aquesta novel·la breu de l’any 1901 també trobem els llibres de relats Les multituds (1906) i Llibre d’històries (1909). El meu volum és de segona mà, comprat en el web Todocolección, baratíssim.

Els sots feréstecs conta la història de mossèn Llàtzer, un capellà que va a parar a una remota contrada rural, entre muntanyes, al Vallès Oriental, per la zona del Figueró i Montmany, i que prompte es topa amb l’hostilitat dels feligresos de la seua parròquia. L’ambient és claustrofòbic, la natura es presenta inhòspita, no trobarem cap idealització bucòlica, la pobresa arriba a nivells de subsistència, no hi ha bellesa, tot sembla trencat i brut, i pertot arreu hi ha tristesa i sobretot sordidesa. És un relat sobre la confrontació entre les bones intencions del capellà i la ignorància i la passivitat dels pagesos, o més simple encara, entre el bé i el mal. El cas és que aquest tipus de literatura m’encanta.

Resulta que entre els estils del modernisme, el decadentisme i el noucentisme literari que estava a tocar, entre els segles XIX i XX, a Catalunya van sorgir un grup d’escriptors que van escriure novel·les i relats breus amb arguments prou bèsties. Com que estaven ambientats en pobles, masos i muntanyes els trobem etiquetats com «narrativa rural» o «ruralisme». La veritat és que tenen una prosa exagerada, massa elaborada, amb personatges un poc caricaturescs. Segons Joan Fuster, a la seua obra Literatura catalana contemporània, estaven inspirats en l’estil del realisme i el naturalisme decimonònic, si bé a la seua època ja es veien un poc anacrònics. Seguint a Fuster, aquesta novel·la rural patia d’una deformació: «deformació que consistí a abandonar-se a la descripció en detriment de la narració». Més avant: «la ploma del novel·lista [ruralista], amb una desmesurada fruïció, cedeix la temptació de descriure el marc natural de les escenes: la rudesa o la grandiositat del paisatge, la minúcia de la rutina, l’espectacle exòtic, exòtic, és clar, per al previsible lector ciutadà i de vegades fins i tot per al mateix escriptor, són objecte d’inventari atent i demorat. La narració pròpiament dita se’n ressentia.»

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

DOSSIER. Alguns materials sobre Síria

Mapa religiós i ètnic de Síria

Portem anys amb notícies de Síria, i és tan gran el soroll mediàtic que resulta difícil analitzar amb deteniment el que està passant. Només ens hi fixem quan ens aborden algunes situacions límits, com els horrors dels membres de l’Estat Islàmic (ISIS), o la tragèdia i mort dels refugiats a les portes d’Europa.

Per casualitat he trobat un vídeo que m’ha agradat molt, de només 10 minuts, on s’explica la crisi d’aquest país i el seu context. Fa un repàs atractiu dels antecedents històrics. Es titula #WhySyria: la crisis de Siria contada en 10 minutos y 15 mapas. Vull compartir-lo.

També compartisc altres recursos que m’han resultat interessants. Per a tenir-los a mà. Segur que hi ha altres recursos. Si vaig trobant-ne més o si algú me’ls indica els hi aniré afegint. Com a introducció recomane veure el vídeo de #WhySyria.

1. Vídeo #WhySiria

NOTA: per cert, aquest vídeo també ens dóna idees per a treballar amb mapes temes de la Història i la Geografia a l’aula, com per exemple una explicació de la Guerra de Successió (1700-1714) feta per un alumne, i que podem trobar al bloc Una Història.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

CINE. Les típiques pel·lícules de Setmana Santa

la-vida-de-brian

Disculpeu-me, no vull semblar irreverent però és que tenia moltes ganes de posar La vida de Brian a Historiata i m’he inventat aquest article (gens original) sobre pel·lis de Setmana Santa. En totes aquestes pel·lícules apareixen d’alguna o altra manera els últims dies de Jesucrist. Per tant no estan pel·lícules tan interessants com Espartaco, Les sandàlies del pescador, Els deu manaments o Àgora. Senzillament, ara no toquen.

Per als que ja tenim una edat és una llista evocadora; per als més joves pot servir per a animar-los a veure’n alguna. Com a mínim recomane la de Brian, encara que per a poder gaudir-la plenament abans conéixer un poc la història i la cultura cristiana, i sobretot saber de què va açò de la Setmana Santa.

Ací teniu a Brian (una horeta i mitja de no-res):

Ara, la llista de les pel·lícules, ordenades per any:

  • Ben-Hur, 1959, dirigida per William Wyler, per a una gran vesprada de felicitat
  • Rei de Reis, 1961, de Nicholas Ray, correcta
  • Barrabàs, 1962, de Richard Fleischer, grandíssim Anthony Quinn
  • L’Evangeli segons Sant Mateu, 1964, de Pier Paolo Pasolini, realisme italià
  • Jesucrist Superstar, 1973, de Norman Jewison, un musical que no et deixa indiferent
  • Jesús de Nazaret, 1977, de Franco Zeffirelli, una fotografia preciosa
  • La vida de Brian, 1979, de Terry Jones, Frente Popular de Judea o…
  • L’última temptació de Crist, 1988, Martin Scorsese, no apta per a ximples ni dogmàtics
  • La passió de Crist, 2004, de Mel Gibson, poalades de sang, un tant sadomasoquista

DOSSIER. Sobre mitologia grega

jupiter-thetis-Ingres

Índex

  1. Materials sobre mitologia grega (enllaços a exercicis, vídeos, pel·lícules)
  2. Documental: “Dioses y héroes en la mitologia griega”
  3. Esquema de la cosmogonia i la teogonia grega
  4. Llibre. Jean-Pierre Vernant: “L’univers, els déus, els homes” (1999)

1. Materials sobre mitologia grega

Dossier sobre Mitologia clàssica del Departament de Grec de l’IES Gabriel Ferrater, amb molts recursos i molt bons, MÉS QUE RECOMANABLE, en català, enllaç

LABERINT, és un portal amb molts recursos i de molta qualitat, que pretén divulgar la civilització grecoromana i la seva pervivència en el món actual, realitzat pel professor Sebastià Giralt. Especialment interessants són els seus flash (recursos dinàmics, interactius i animats). Qui el visita repeteix, enllaç a l’índex de LABERINT

La civilització grega, al web claseshistoria.com, un bon resum, en castellà, enllaç

La vida quotidiana a Grècia, per artehistoria, enfocat sobretot a l’art però molt útil, en castellà, enllaç

Vídeo sobre l’antiga Grècia, per artehistoria, molt complet però un poc avorrit, en castellà, 13 minuts, enllaç

Pel·lícules que a mi m’agraden sobre mitologia grega:

  • Ulises” (Ulise), directors M. Camerino i M. Bava, 1954, 95 minuts, sobre l’Odissea.
  • Furia de Titanes” (Clash of the Titans), director Desmond Davis, 1981, 118 minuts, sobre el mite de Perseu, la Medusa i Andròmeda.
  • Troya” (Troy), director Wolfgang Petersen, 2004, 163 minuts, sobre la guerra de Troia i l’obsessió d’Aquiles per la fama immortal, enllaç al tràiler.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »