POESIA. Vicent Andrés Estellés i la història dels valencians

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

(Actualitzat 30/06/2014)

Per què Estellés? Per què un poeta a un blog d’història?

Perquè a l’obra del poeta valencià Vicent Andrés Estellés també trobem la història.

La postguerra, la fam, la repressió franquista, les misèries i les alegries quotidianes estan plasmades als seus poemes. Són tota una lliçó de la història de la gent corrent, dels fets menuts, quotidians, però que marquen una època i a un poble. És una història que ell sabia dir amb versos directes, més directes que molts llibres d’història, versos com “Trista, trista València, quina amarga postguerra!”.

Per això, perquè ens congracia amb el fet de vegades penós de ser valencians, un poc d’Estellés i companyia.

 

ÍNDEX DE MATERIALS

1. DOCUMENTAL “ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES”

2. SELECCIÓ DE POEMES

3. POEMES MUSICATS (Ovidi Montllor i altres)

4. RECURSOS DIDÀCTICS, ESTUDIS, ARTICLES

5. NOTA PERSONAL

 

MATERIALS

1. DOCUMENTAL “ESTELLÉS, POETA DE MERAVELLES”

Molt recomanable i emotiu. Programa Dossiers, Canal 9 RTVV, emés el 24 març 2012, 30 minuts només.

Enllaços: (1) a youtube; (2) a Canal 9 RTVV [no funciona: 30/11/2013; Canal 9 apagat]

Explicació del documental

“Poeta de meravelles, Vicent Andrés Estellés és el títol del documental amb què Dossiers vol retre homenatge a qui està considerat l’Ausiàs March del segle XX. Per això, el reportatge fa un passeig poètic pels seus versos, que parlen de la vida i de la mort, de l´amor, del sexe, de la misèria, de la fam i del poble. Versos escrits amb paraules senzilles, clares i directes, però que utilitzades per Estellés adquireixen un valor líric altíssim. I és ara quan Dossiers ha preparat aquest reportatge perquè va ser el 27 de març de 1993, ara fa 19 anys, quan Estellés moria a València. Deixava escrits milers i milers de poemes que han marcat les últimes generacions de valencians. Per tractar-se d’un poeta contemporani, en el documental podrem disfrutar dels versos d´Estellés recitats per ell mateix. L’escoltarem en diferents moments de la seua vida, parlant del que, per a ell, és la família, l’amor que professa per Isabel, la seua dona, o la profunda tristesa i el dolor que pateix quan mor la seua filla de només tres mesos. I també de la passió que sent pel seu país.”

2. SELECCIÓ DE POEMES

2.1. Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (selecció), enllaç aquí. Amb els poemes Els amants, Testament mural, Crònica especial, L’estampeta (“Trista, trista valència, quina amarga postguerra!”), Arbres de pols, Cos mortal i Cant de Vicent.

2.2. Entrada al bloc de l’assignatura de valencià de l’IES Enric Valor de Silla: Vicent Andrés Estellés i la seua aportació al gènere poètic, enllaç aquí

2.3. ALGUNS POEMES

Cançó de bressol

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita,
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

(Octubre 1953)

PROPIETATS DE LA PENA (Assumiràs la veu d’un poble)

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
 
Mural dedicat a V. Andrés Estellés, a Balones (el Comtat), amb motiu de la Trobada d'Escoles Valencianes celebrada l'1 de juny de 2013

Mural dedicat a Vicent Andrés Estellés, a Balones (el Comtat), amb motiu de la XXVIa Trobada d’Escoles Valencianes celebrada l’1 de juny de 2013

Teoria i pràctica de la flor natural

Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, treballen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, badallen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, gemeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, s’ofeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i preguen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, barallen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i tallen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants.

Sonata per a Isabel

He aixecat, mentre escrivia, el cap
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, damunt d’una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m’estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d’un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M’ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se
amb mans, amb ulls, jo t’evoque i et mire
aquell instant de l’any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m’has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t’he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volarà des d’ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
amb claredat i explosions de mar,
per un amor que se’ns enduu plegats.
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d’un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d’Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d’una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d’amor presos per la cintura,
atarantats d’una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

3. POEMES MUSICATS (Ovidi Montllor i altres)

– MOLT RECOMANABLE. Enllaç a la pàgina de Vicent Andrés Estellés a “Música de poetes”, un web de la Universitat Oberta de Catalunya, amb tots els seus poemes musicats. Es poden escoltar i llegir. Enllaç aquí

3.1. ELS AMANTS

Vídeo amb “Els amants” cantat per Ovidi Montllor, enllaç

Lletra:

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.
 
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passsat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça!  Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra, de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
 
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

3.2. M’ACLAME A TU

Vídeo amb “M’aclame a tu” cantat per Ovidi Montllor, enllaç

Lletra:

“M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.
Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!
Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre!”

3.3. UNA ESCALA QUALSEVOL

Vídeo: Ovidi Montllor recita el poema “Una escala qualsevol”, de Vicent Andrés Estellés, del disc De manars i garrotades (1977)

Lletra:

“Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el fill,
i xiques, al cinema, amb les cames obertes
i una mà entre les cuixes, i el rosari en família,
i hi ha el peó que es mata caent des d’un andami
i l’home que fa el pa i hi ha qui porta un metre
per saber el tamany escaient del taüt
i com hi ha els tramviaires que treballen la nit
de cap d’any i els forats de les piques i hi ha
l’ascensor amb un llum brut groguenc esperant
mentrestant la portera s’emborratxa de vi
i pixa per l’escala i la filla té por
i el marit està fent-ho amb la dona del metge
i els tramvies terribles amb l’enrenou dels ferros
i el metge que es dedica a trencar les anous
mentrestant la portera va pixant per l’escala
i trucant a les portes amb un colp de mamella
i el fill de la de l’arpa que s’ha mort fa tres dies
plora i plora i encén un ciri i posa el ciri
i l’ampolla de vi i contempla la Loren
i llavors la suïssa crida pel passadís
i el cosí la segueix brandant el canelobre
i la xica que es gita més aviat que mai
i un fred com una mà li puja per les cuixes
i hi ha un instant que pensa que té el cul més petit
i els veïns que s’han mort els dos intoxicats
l’altre dia i la mare i la filla no tenen
ganes de menjar res i ploren com les rates
i el cosí i la suïssa que dormen brutalment
i el canelobre encès i el cobertor encès
les cortines enceses i tot el pis encès
els nobles cavallers enterrats en els claustres
mentrestant la portera pixa pels escalons
i el marit no pot més i la dona del metge
se’n va i agafa el metge i li diu fill de puta
i se’l fica entre cames i tot es pega foc
i la nena que plora sola a la porteria
i les inscripcions obscenes del comuns
i el crani rebotant per tots els escalons.”

3.4. QUAN CAMINÀVEM – grup de música ASPENCAT

No és un poema musicat, però aquesta cançó val la pena de totes totes.

Explicació: “La cançó “Quan caminàvem” és l’homenatge personal del grup Aspencat a l’escriptor valencià Vicent Andrés Estellés ja que 2013 ha estat declarat per diverses institucions públiques i privades l’Any Estellés, amb l’objectiu de recordar, i donar a conéixer, el poeta de Burjassot en el 20é aniversari de la seua mort.”

Lletra de la cançó

4. RECURSOS DIDÀCTICS, ESTUDIS, ARTICLES

a) GUIA DIDÀCTICA “Vicent Andrés Estellés”, per Vicent Sanz Arnau, Generalitat de Catalunya, 153 pàgines, pdf., enllaç ací

b) PROPOSTES DIDÀCTIQUES, “Antologia poètica” de V.A. Estellés, per Juli Capilla, Editorial Bromera, Alzira, 36 pàgines, pdf., enllaç ací

c) BLOC: explicacions al bloc de literatura “LA SERP BLANCA”

El «Llibre de meravelles» de Vicent Andrés Estellés: una crònica de la València de la postguerra (1), enllaç ací

El «Llibre de meravelles» de Vicent Andrés Estellés: una crònica de la València de la postguerra (i 2), enllaç ací

El «Llibre de meravelles» de Vicent Andrés Estellés: un mapa de la ciutat de València, enllaç ací

d) RECURSOS interactius del web edu365.cat per a treballar a V.A. Estellés, enllaç ací

e) WEB: V.A. Estellés a escriptors.cat. Biografia, obres, comentaris, entrevistes, etc., enllaç ací

f) VÍDEO: el programa “Identitats” de TV3, dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs, entrevistava l’1 de març del 1987 a Vicent Andrés Estellés (56’ 31’’), enllaç ací

g) RECURSOS. Moltíssims recursos per al foment de la lectura. Dossiers didàctics El Gust per la Lectura de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC), enllaç ací

h) AUCA sobre Vicent Andrés Estellés, al web auques.cat, enllaç ací

i) PROJECTE EDUCATIU: “Vicent Andrés Estellés, la veu d’un poble“, quaderns educatius per a diferents nivells realitzats pels professors Susanna Francés i Tomàs i Vicent Luna i Sirera, IMPRESSIONANT, enllaç ací

5. NOTA PERSONAL (i final)

Als reivindicatius anys vuitanta del segle XX, en plena repercussió de la “batalla de València”, quan va començar a prohibir-se dir País Valencià, la senyera sense blau o el nom de català per al nostre idioma, jo anava a peu tots els dies a l’escola -que per cert estava a l’altra punta del meu poble-, i passava per davant d’un mur pintat amb el poema de V. A. Estellés “Assumiràs la veu d’un poble”. Aquest poema em va acompanyar un bon grapat d’anys en els freds hiverns de la meua infantesa, fins que el van esborrar, i jo vaig créixer.

Aquesta entrada és un senzill homenatge al poeta de paraules fortes i senzilles, que em va acompanyar cada matí i em va ensenyar que hi havia un altre món possible durant els meus catòlics anys escolars.

Tríptic Estellés

7 Responses to POESIA. Vicent Andrés Estellés i la història dels valencians

  1. Retroenllaç: TEMA Espanya. El franquisme (1936-1975) | HISTORIATA

  2. Retroenllaç: DOCUMENTAL. “#Nosaltres els valencians” (2013) | HISTORIATA

  3. Benvolguts companys

    Us faig arribar els següents enllaços del projecte educatiu: Vicent Andrés Estellés la veu del teu poble, per si voleu afegir-los a la vostra pàgina del poeta de Burjassot.
    Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
    Salut
    Vicent Luna

    http://web.ua.es/va/vr-cultura/projectes/estelles/

  4. rexval escrigué:

    Moltes gràcies. Una magnifica pàgina. He pogut gaudir d’un Dossiers interessantíssim. Una abraçada. Pepa

  5. Retroenllaç: PAÍS VALENCIÀ. «Qui som els valencians?» (2016) | HISTORIATA

  6. Retroenllaç: HUMOR. Entrevista a “Sant Ovidi Montllor” | HISTORIATA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: